Sèries: Timeless

M'agraden molt els viatges en el temps. Vaja, tal com els veig a la ficció. A la vida real no n'he fet mai. Es pot dir que és un dels temes estrella de la ciència-ficció, i dona molt de joc a l'hora d'explicar històries que tinguin aquesta tecnologia com a punt de partida.

També és veritat que quan comencem amb paradoxes el cap em comença a treure fum -és prou conegut, al meu entorn, que roço l'estupidesa- i em perdo, però acabo optant per gaudir de la història sense donar-hi gaires voltes. 

En aquest context, l'estrena el 3 d'octubre de 2016 de la sèrie Timeless, sense pretensions científiques, esdevenia ideal per a aquells que gaudeixen dels viatges en el temps des del punt de vista de l'entreteniment, més que no pas del filosòfic. Ni tan sols el conegut efecte papallona entra gaire en joc en aquesta sèrie, o si més no, ho fa amb resultats molt concrets i en absolut revolucionaris.

S'assembla a DC's Legends of Tomorrow, tot i que sense el component superheroic i deixant la fantasia només en la part dels mateixos viatges temporals. Timeless, creada per Shawn Ryan (The Shield) i Eric Kripke (Supernatural) té un altre tarannà i una altra premissa.

No excessivament original -que ho preguntin als responsables de l'espanyola El ministerio del tiempo, que van presentar una demanda i el cas encara belluga-, però força entretinguda.

Els protagonistes són reclutats per Mason Industries, companyia creadora de la tecnologia de viatges en el temps, sota la supervisió de la NSA (Agència de Seguretat Nacional) per tal d'evitar les activitats amb què l'enemic vol introduir canvis en la Història, normalment acabant amb la vida de personatges clau o salvant-ne d'altres i que no morin quan en teoria havien mort. 

Això dona l'excusa perquè, amb una estructura d'episodis autoconclusius —però sense deixar de banda la subtrama sobre el misteri de la creació de les màquines, les identitats d'alguns personatges i una organització malvada anomenda Rittenhouse—, els protagonistes (amb noms trets de la saga Bill & Ted, per cert) visitin diversos períodes històrics com ara la Guerra de Secessió (o Guerra Civil Americana), l'Alemanya nazi, diverses guerres dels segles XVIII i XIX, l'Oest o pràcticament totes les dècades del segle XX. Els típics, vaja, però donen molt de joc, funcionen i per això ens agraden.

Entrant en els personatges, tenim per exemple la Lucy Preston (Abigail Spencer, vista en alguns episodis de Mad Men), que abans de ser la líder de l'equip era professora d'Història. 

Abans he dit que Timeless no tenia l'element superheroic, però veient la capacitat d'identificar el moment històric de qualsevol data que té aquesta dona es podria dir que potser sí, que és una superheroïna. Després de la primera missió veu que la seva mare ja no s'està morint, però en canvi la seva germana no ha existit mai. És de les poques coses de la sèrie que ens recorden l'esmentat efecte papallona.

En Rufus Carlin (Malcolm Barrett) és programador informàtic i el pilot de la nau Lifeboat que fan servir els protagonistes. És més aviat poruc i sempre fa cara d'amoïnat, però poc a poc va agafant seguretat i es pot comptar amb ell. 

Tanmateix, amaga un secret, i és que alhora que col·labora amb els altres dos membres del grup també els espia, encara que a contracor. Durant els viatges en el temps ha de fer front a diverses situacions d'allò més racistes, i és que la societat en general és racista, però abans ho era encara més.

El tercer membre del trio és en Wyatt Logan (Matt Lanter), un militar al qual van assassinar la dona fa uns anys i que sempre ha desitjat poder viatjar al passat per tal d'evitar-ho, cosa que com és natural té prohibida per les alteracions imprevistes que podria tenir.

Malgrat aquest trauma, pel qual se sent responsable perquè la va deixar sola després d'una discussió, trobo que és un personatge que més enllà de la tristesa subjacent està força bé i no ha perdut la xaveta. Fins i tot se sent atret per la Lucy, un sentiment correspost però no expressat que dona lloc a la tensió romàntica de la sèrie.

No és protagonista, però com si ho fos, en Garcia Flynn (el croat Goran Višnjić, vist a ER i a Extant), un home misteriós de l'Europa de l'Est -que suposadament té accent d'allà, tal com remarquen diverses vegades els personatges, però per a la meva limitada oïda no se li nota gens malgrat que se'n va anar cap als Estats Units de força gran- i que és l'enemic que deia més amunt. 

Vol reescriure la Història perquè la seva dona i la seva filla van ser assassinades després que ell descobrís unes irregularitats entre la NSA i Mason Industries, i s'ho va prendre pitjor que en Wyatt, de manera que farà el que calgui per recuperar la seva família, començant per robar l'altra màquina del temps que hi ha, la Mothership. Només per això ja és un d'aquells enemics que no cauen malament, però l'afinitat amb els protagonistes, si bé no serà mai completa, creixerà de manera gradual.

El rerefons dels personatges és prou interessant, i també en coneixem de secundaris com la mare de la Lucy, la Carol Preston (Susanna Thompson, vist a Arrow), la també programadora de Mason, la Jiya (Claudia Doumit) o l'Emma Whitmore (Annie Wersching, vista a 24 i, com en Goran Višnjić, a Extant), atrapada al segle XIX durant una dècada. 

Timeless, a banda d'ensenyar-nos bocins d'Història de manera amena -o recordar-nos-els si ja els coneixíem- i oferir-nos trepidants aventures i moments tant dramàtics com humorístics (quan els personatges s'atribueixen noms d'altres personatges de ficció en interactuar amb gent de passat ens arrenquen sempre un somriure), va desvelant el misteri de Rittenhouse i la seva relació tant amb els personatges com amb el mateix projecte dels viatges temporals, i per tot plegat trobo que és una sèrie força recomanable. Sense considerar, però, que serà una de les grans recordades d'aquesta dècada. De fet, estic segur que no serà així.

En part, també, perquè ha estat cancel·lada dues vegades: després de la primera temporada, tot i que es va rescatar uns dies després, i altre cop en acabar la nova tongada d'episodis. Com que la segona temporada acaba amb un potent cliffhanger espero que les negociacions per fer-ne un especial final de 2 hores que ho tanqui tot plegat -com s'ha fet amb Sense8, en aquest cas de Netflix i no de la NBC- arribin a port.