XXIV Saló del Manga de Barcelona

Un any més hem visitat el Saló del Manga de Barcelona, en la seva 24a edició, i com ha estat costum durant les últimes edicions, gràcies a l'acreditació proporcionada per Ficomic. 

Són molts anys anant a la gran festa dels amants del còmic i l'animació provinents del Japó i, encara que l'actitud i les expectatives canviïn d'acord amb les noves etapes de la vida, és un esdeveniment que no ens volem perdre, així que, com cada any, en parlaré una mica.

LES FOTOGRAFIES SÓN OBRA DE LA MÍRIAM PUJOL

M'agrada anar-hi per veure-hi l'ambient, per gaudir de l'ocasió, des de la distància, de ser testimoni de la passió de les noves generacions d'otakus a l'hora de disfressar-se (cosplay), emocionar-se amb les compres i celebrar aquesta afició no només pel "manganime", sinó tot el que l'envolta, cultura japonesa inclosa.

Jo ja pràcticament no compro res (aquest any, només una samarreta que ni tan sols té a veure amb els còmics), i enguany no he anat a cap signatura d'exemplars -l'única que m'interessava, la de la Paru Itagaki (Beastars) s'havia assignat mitjançant un sorteig del qual no m'havia assabentat-, i tot i que de jove tampoc no em disfressava, perquè és quelcom que no m'agrada, sí que recordo la il·lusió em feia poder anar al Saló i compartir amb milers de desconeguts aquella sensació de participar en un esdeveniment que tenia lloc un cop l'any i que havíem estat esperant amb candeletes des de l'anterior edició.

Ara les prioritats són unes altres, en bona part per l'arribada de la nostra filla, que l'any passat ja va anar al Saló del Manga, però només tenia dos mesos i gairebé no es va adonar de res. Aquest cop ha pogut participar en activitats pensades per als més menuts i representades per en Doraemon i en Shin-chan, sempre presents en aquest espai anomenat Manga Kids.

Concretament eren tallers de pintar samarretes, i encara que no vam deixar que les pintés de debò, ella es pensava que sí, i potser algun dia en podrà pintar una altra que ens van donar en blanc per fer a casa.

Una cosa que sabia que li agradaria eren els centenars de figures que hi ha a la venda en molts estands, cridaneres formes i colors d'objectes decoratius, no pas per jugar, que li criden l'atenció i que, igual que a casa, només li deixàvem mirar.

Al capdavall, ella ja en té prou, perquè és com la Dory de Buscant en Nemo (i seqüela-spin-off) i, almenys de moment, oblida ràpid les coses que volia.

Com he dit més amunt en altres paraules, al Saló del Manga ara jo hi vaig més com a espectador o observador, tant de l'ambient i les persones com del que allà s'hi ven i exposa, objectes que no compraré, però que em prenc com a peces de museu i em fan passar l'estona.

També m'agrada anar a les exposicions, que aquest cop es concentraven als palaus 4 i 5, com passa al Saló del Còmic, cosa que no recordo si a l'edició de 2017 del Saló del Manga ja s'havia començat a fer o encara se'n trobaven algunes en d'altres espais.

La que més em cridava l'atenció, la principal, era sobre l'antropomorfització, la representació d'històries humanes a través d'animals amb trets de persona, que duia el nom de Llenguatge, objectes i bèsties, una col·laboració entre Ficomic i el Japan Media Arts Festival que mostrava exemples de còmics com Beastars o Blacksad, però també vídeos i instal·lacions audiovisuals, en què animals i fins i tot objectes adquireixen propietats humanes.

Ens vam fer una foto també al photocall de l'Espai Daruma, projecte nascut de l'empresa on treballo, que aquest cop tenia l'estand més ben situat (més visible i fàcil de trobar) que altres vegades, i on s'oferien tallers d'escriptura japonesa i de cal·ligrafia i altres activitats relacionades amb el manga, l'anime i la cultura japonesa en general.

En una altra banda vaig trobar aquest altre "photocall", entre cometes perquè cridava menys l'atenció el fet que hi havia un forat per posar-hi la cara, i m'hi vaig haver de fer una foto perquè, com a fan de la saga Dragon Quest, vaig ser el revisor d'un seguit de materials relacionats amb aquesta franquícia que s'han traduït a l'esmentada Daruma -on treballo fent, precisament, aquestes coses-, de manera que m'havia de fer una foto amb una de les coses que més feina ens van donar a tots plegats, però que com a seguidor dels videojocs més m'han fet gaudir, com és l'Enciclopèdia de Monstres.

I acabo amb la tradicional foto que ens fem sempre davant de l'estand de Selecta Visión, on vam quedar per veure'ns en persona per primera vegada l'any 2011, i aquest any és el segon que hi podem portar la nostra creació particular, la ja no tan petita Sara.

Ja veurem si això del manga i l'anime li crida l'atenció a mesura que es faci gran, però si és així continuarem anant-hi i oficialitzarem el relleu, perquè, com deia en Jackie Chun...