Normalment m'espero que s'acabi una sèrie abans de dedicar-li una entrada, si no és que la vaig analitzant temporada a temporada, però de vegades no faig una cosa ni l'altra, sinó que en parlo quan n'he vist algunes temporades però encara no s'ha acabat.
Ho faré ara, per exemple, en part perquè malgrat la meva intenció inicial no estic llegint gaire i no puc fer entrades sobre coses que no llegeixo, així que les entrades de lectures de còmics i llibres continuaran esperant.
Vikings ha acabat fa molt poc la seva cinquena temporada, i encara que està previst que la sisena sigui l'última, és ara que em ve de gust dedicar-li una entrada a aquesta producció del History Channel, creada i escrita per en Michael Hirst, filmada a Irlanda i estrenada en primícia al Canadà.
He de dir que els vikings, com a poble o gènere de la ficció, no m'havien interessat mai gaire. El "rotllo" nòrdic, en general, no m'ha cridat gaire l'atenció, i és per això que, per exemple, el personatge d'en Thor és dels que menys m'interessen al món dels còmics.
Però aquesta sèrie, encara que hi hagi, segons els experts, nombroses imprecisions històriques pel que fa quins personatges hi van participar o quina edat tenien -tot pel bé de l'efecte dramàtic d'una obra que pretén arribar al màxim públic possible-, ha fet que em mirés aquesta barreja de fets reals -encara que modificats- i llegendes d'una altra manera.
El protagonista de la sèrie és el llegendari Ragnar Lothbrok (Travis Fimmel), un agricultor amb ànsies de conquista que es dedica a fer la guerra sempre que pot, per tal d'obtenir poder, fins que esdevé el rei de Dinamarca.
És força impulsiu, però té una determinació de ferro, i és un gran guerrer amb una ambició desmesurada. L'actor que l'interpreta li dona aquest toc de bogeria, especialment amb els ulls, que el fa divertit i tot.
Al seu costat hi ha la seva dona, la Lagertha (Katheryn Winnick), una donzella escudera del poble de Kattegat i aliada de vàlua incalculable que també té ambicions pròpies i demostrarà, a partir d'un determinat moment, que és un personatge que va molt més enllà de ser "la dona de".
En Rollo (Clive Standen) és el germà d'en Ragnar, i un gran guerrer, però viu a l'ombra del seu germà i amb el temps la gelosia creix dins seu -reforçada, també, perquè està enamorat inútilment de la Lagertha- i es produeixen tensions entre ells que marcaran els seus destins.
En Bjorn (Alexander Ludwigh), el fill gran d'en Ragnar i la Lagertha, que també tenen una filla anomenada Gyda, és un personatge que veiem créixer físicament i ser interpretat per diversos actors a causa d'això, i aquesta imatge seria segurament la de la meitat del procés, perquè actualment està força canviat.
Amb el sobrenom de Bjorn Ironside, poc a poc es va fent un nom com a guerrer, encara que és calmat i pacient, i el poder no és quelcom que l'atregui especialment.
També tenim en Floki (Gustaf Skarsgård), constructor de vaixells que també està una mica sonat, és una mica excèntric, vaja, i igual que en Ragnar afirma que descendeix del déu Odin, en Floki creu que al seu torn ell descendeix d'en Loki.
És un personatge que al principi de la sèrie resulta una mica molest, fa ràbia i tot, però evoluciona d'una manera força interessant.
No em vull allargar més amb la presentació de personatges, així que anirem acabant, no sense abans fer una menció especial de l'Ivar (Alex Høgh Andersen), un dels fills que en Ragnar té després amb una altra dona, l'Aslaug.
Nascut sense força a les cames i amb el sobrenom d'Ivar the Boneless, aquesta discapacitat afecta el seu caràcter i compensa les seves inseguretats i els desavantatges físics amb una personalitat inestable i extremament violenta, a més d'astúcia. Un dels personatges, sens dubte, més interessants de la sèrie, i germà d'en Hvitserk, en Sigurd, l'Ubbe i, al 50%, en Bjorn.
I l'última en rebre imatge és la Torvi (Georgia Hirst, filla del creador de la sèrie), una altra donzella escudera que comença com un personatge molt secundari, però que malgrat la seva convulsa vida privada esdevé cada cop més important a la trama i és la mà dreta de la seva admirada Lagertha.
Ja sense foto, vull esmentar noms com els del monjo cristià Athelstan, els reis Ecbert i Aelle, la Judith, el rei Horik o el bisbe Heahmund, entre els quals hi ha algunes cares conegudes com la d'en Donal Logue (Sons of Anarchy, Gotham...) o en Jonathan Rhys Meyers.
Vikings, a més d'interessants personatges, ens mostra un munt de cruentes batalles, algunes escenes molt violentes, conspiracions bèl·liques i polítiques, canvis de bàndol, traïcions, intercanvis -pacífics o no- culturals...
És una sèrie pensada per a entretenir, és clar, i com he dit més amunt hi ha una pila d'inexactituds històriques i no s'ha de prendre com un documental serialitzat, per molt que el canal d'emissió original sigui el que és, sinó com una bona sèrie per passar l'estona i gaudir d'espectaculars imatges, una banda sonora que acompanya a la perfecció i unes interpretacions ben sòlides, encara que inicialment ens pugui sobtar veure actors i actrius majoritàriament anglosaxons fingint un accent escandinau encara que, d'altra banda, diuen que era l'única solució, en no haver-hi gaire informació sobre la llengua que parlava aquest poble guerrer.
Com a curiositat, i relacionat amb això, fa temps vaig posar Vikings com a exemple d'un dels mètodes a què es recorre, a la ficció, per tal de reflectir la confrontació entre dos idiomes o l'aparició de llengües que no són la principal. Ho podeu veure en aquesta entrada.
Vikings ha acabat fa molt poc la seva cinquena temporada, i encara que està previst que la sisena sigui l'última, és ara que em ve de gust dedicar-li una entrada a aquesta producció del History Channel, creada i escrita per en Michael Hirst, filmada a Irlanda i estrenada en primícia al Canadà.
He de dir que els vikings, com a poble o gènere de la ficció, no m'havien interessat mai gaire. El "rotllo" nòrdic, en general, no m'ha cridat gaire l'atenció, i és per això que, per exemple, el personatge d'en Thor és dels que menys m'interessen al món dels còmics.
Però aquesta sèrie, encara que hi hagi, segons els experts, nombroses imprecisions històriques pel que fa quins personatges hi van participar o quina edat tenien -tot pel bé de l'efecte dramàtic d'una obra que pretén arribar al màxim públic possible-, ha fet que em mirés aquesta barreja de fets reals -encara que modificats- i llegendes d'una altra manera.
El protagonista de la sèrie és el llegendari Ragnar Lothbrok (Travis Fimmel), un agricultor amb ànsies de conquista que es dedica a fer la guerra sempre que pot, per tal d'obtenir poder, fins que esdevé el rei de Dinamarca.
És força impulsiu, però té una determinació de ferro, i és un gran guerrer amb una ambició desmesurada. L'actor que l'interpreta li dona aquest toc de bogeria, especialment amb els ulls, que el fa divertit i tot.
Al seu costat hi ha la seva dona, la Lagertha (Katheryn Winnick), una donzella escudera del poble de Kattegat i aliada de vàlua incalculable que també té ambicions pròpies i demostrarà, a partir d'un determinat moment, que és un personatge que va molt més enllà de ser "la dona de".
En Rollo (Clive Standen) és el germà d'en Ragnar, i un gran guerrer, però viu a l'ombra del seu germà i amb el temps la gelosia creix dins seu -reforçada, també, perquè està enamorat inútilment de la Lagertha- i es produeixen tensions entre ells que marcaran els seus destins.
En Bjorn (Alexander Ludwigh), el fill gran d'en Ragnar i la Lagertha, que també tenen una filla anomenada Gyda, és un personatge que veiem créixer físicament i ser interpretat per diversos actors a causa d'això, i aquesta imatge seria segurament la de la meitat del procés, perquè actualment està força canviat.
Amb el sobrenom de Bjorn Ironside, poc a poc es va fent un nom com a guerrer, encara que és calmat i pacient, i el poder no és quelcom que l'atregui especialment.
També tenim en Floki (Gustaf Skarsgård), constructor de vaixells que també està una mica sonat, és una mica excèntric, vaja, i igual que en Ragnar afirma que descendeix del déu Odin, en Floki creu que al seu torn ell descendeix d'en Loki.
És un personatge que al principi de la sèrie resulta una mica molest, fa ràbia i tot, però evoluciona d'una manera força interessant.
No em vull allargar més amb la presentació de personatges, així que anirem acabant, no sense abans fer una menció especial de l'Ivar (Alex Høgh Andersen), un dels fills que en Ragnar té després amb una altra dona, l'Aslaug.
Nascut sense força a les cames i amb el sobrenom d'Ivar the Boneless, aquesta discapacitat afecta el seu caràcter i compensa les seves inseguretats i els desavantatges físics amb una personalitat inestable i extremament violenta, a més d'astúcia. Un dels personatges, sens dubte, més interessants de la sèrie, i germà d'en Hvitserk, en Sigurd, l'Ubbe i, al 50%, en Bjorn.
I l'última en rebre imatge és la Torvi (Georgia Hirst, filla del creador de la sèrie), una altra donzella escudera que comença com un personatge molt secundari, però que malgrat la seva convulsa vida privada esdevé cada cop més important a la trama i és la mà dreta de la seva admirada Lagertha.
Ja sense foto, vull esmentar noms com els del monjo cristià Athelstan, els reis Ecbert i Aelle, la Judith, el rei Horik o el bisbe Heahmund, entre els quals hi ha algunes cares conegudes com la d'en Donal Logue (Sons of Anarchy, Gotham...) o en Jonathan Rhys Meyers.
Vikings, a més d'interessants personatges, ens mostra un munt de cruentes batalles, algunes escenes molt violentes, conspiracions bèl·liques i polítiques, canvis de bàndol, traïcions, intercanvis -pacífics o no- culturals...
És una sèrie pensada per a entretenir, és clar, i com he dit més amunt hi ha una pila d'inexactituds històriques i no s'ha de prendre com un documental serialitzat, per molt que el canal d'emissió original sigui el que és, sinó com una bona sèrie per passar l'estona i gaudir d'espectaculars imatges, una banda sonora que acompanya a la perfecció i unes interpretacions ben sòlides, encara que inicialment ens pugui sobtar veure actors i actrius majoritàriament anglosaxons fingint un accent escandinau encara que, d'altra banda, diuen que era l'única solució, en no haver-hi gaire informació sobre la llengua que parlava aquest poble guerrer.
Com a curiositat, i relacionat amb això, fa temps vaig posar Vikings com a exemple d'un dels mètodes a què es recorre, a la ficció, per tal de reflectir la confrontació entre dos idiomes o l'aparició de llengües que no són la principal. Ho podeu veure en aquesta entrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada