Sèries: El joc del calamar (segona temporada)

Una de les sensacions dels darrers anys en termes de sèries de televisió, que ha transcendit el seu mitjà i ha arribat a formar part de marxandatge i ha captivat el públic fins al punt que ha estat representada fins i tot a la festa de Carnestoltes, ha estat una sèrie sud-coreana tan impactant i rodona que no necessitava continuació, o que almenys jo no veia amb gaires bons ulls per si passava allò típic que un allargament deriva en una pèrdua de qualitat.

Però el cas és que ara ens ha arribat, i com que aquest cop Netflix ens l'ha ofert amb subtítols en català, ja no hi ha cap motiu perquè nosaltres, els catalanoparlants, ens hi referim en castellà ni, últim recurs habitual, en anglès. És per això que, a partir d'ara, l'anomenaré en el nostre idioma. 

La segona temporada de El joc del calamar ha arribat quatre anys després de la primera, aquest 2025, i després d'haver gaudit d'aquells primers episodis, aquesta vegada no m'ha calgut deixar-me influir per la seva popularitat per posar-me a veure-la poc després que s'estrenés a la plataforma de streaming.

Com deia, semblaria que no donava més de si, que ja era prou rodona, i probablement era cert, però el cas és que ha arribat, han passat tres anys i escaig des que vaig escriure sobre la primera temporada -i tot i així em feia l'efecte que havia estat molt menys- i aquí em teniu, parlant de la segona.

Hom pensaria que en Gi-hun, l'afortunat supervivent de la primera edició dels jocs, aprofitaria l'enorme premi en metàl·lic per viure la resta de la seva vida tranquil, sense preocupacions de cap mena i intentant oblidar el trauma, però s'ha transformat de desgraciat perdedor en un paio traumatitzat i determinat a venjar-se dels responsables de tot plegat.

És per això que, dos anys després dels fets de la primera temporada, es posa a buscar la manera de tornar a l'illa, tot seguint els moviments del reclutador de participants, fins que acaba tornant a la misteriós territori insular amb una missió d'infiltració amb suport de l'exterior que no acaba de sortir del tot bé. 

Així que ens el tornem a trobar com a participant, l'únic estúpid que participaria dos cops en aquesta sanguinària competició, ara fent un paper de veterà que, atesos els canvis introduïts a les regles del joc i els més baixos instints humans, no serveix de gaire.

A la primera temporada ja vam veure que el drama es basa en gran part en el fet que hi ha un grapat de personatges que es caracteritzen -no tots, és clar, perquè en són centenars- de tal manera que potser no els noms, atès que són coreans i costen una mica, però sí que interioritzem les seves particulars històries, i hi simpatitzem i volem que sobrevisquin tot i saber que, per la naturalesa de la macabra competició, no serà possible en tots els casos.

No és diferent, en aquest sentit, la segona, en què, per començar, en Gi-hun es troba un amic seu, en Jung-bae (Lee Seo-hwan), i després va reunint una petita colla de personatges que es creuen la seva història i confien en la seva veterania per afrontar els diversos perills que els llancen al damunt, si bé, com s'ha dit, no sempre servirà de gaire amb els canvis que s'han implementat, el més rellevant dels quals noves proves en què el protagonista no té experiència.

N'hi ha de molt entranyables, com un home i la seva mare, una noia molt jove embarassada i alguns personatges que semblen bona gent, però que ha tingut la mala sort de contraure deutes enormes per un motiu o un altre i acceptar la proposta del reclutador de jugar a un joc que els podria salvar de la ruïna. 

Evidentment, també n'hi ha de malparits, com un raper drogoaddicte que no dubta a matar qui calgui per sobreviure, o un gurú de la criptomoneda que s'ha arruïnat i s'ha endut alguns dels altres participants amb ell. 

Però, siguin d'ànima més o menys pura, pobres desgraciats o gent que s'ha buscat acabar endeutada, al final tots són humans i prenen decisions morals més o menys qüestionables per tal de sobreviure, que és del que es tracta aquest joc, i ho veurem en una nova norma introduïda en aquesta segona edició: la possibilitat de votar, després de cada prova, si es continua o no.

Democràcia pura, que és l'acceptació de la decisió de la majoria encara que no hi estiguem d'acord, però en aquest cas amb vides en joc. Literalment. I veurem com la desesperació, l'avarícia o la por fan acte de presència i donen més d'una sorpresa. Als personatges, és clar, perquè com a espectadors sabem que la sèrie s'acabaria si el seny s'imposés i sortís el "no" al final d'alguna de les proves.

Vaig dir, a la ressenya de la primera temporada, que tot i que em semblava que la sèrie no necessitava una continuació, sí que quedaven algunes coses per respondre o per explicar millor. Doncs bé, en aquests nous episodis per fi hem sabut alguna cosa més de l'altra banda, de l'organització, i és que aviat se'ns mostra quin és el veritable objectiu del fatal càstig que reben els jugadors i jugadores que no superen les proves, així com se'ns caracteritza almenys un dels soldats, i fins i tot veiem com el líder participa personalment, ell sí infiltrat amb èxit, a la competició.

El final el desè episodi ens deixa, ara sí, totalment penjats, i la continuació és necessària, però ja se sap que al juliol tindrem el tram final de la sèrie, els episodis finals de debò, una pràctica que sembla que ha arribat també a Corea del Sud, de manera que a l'estiu ens tornarem a trobar perquè, és clar, hi voldré dir la meva.