Menú

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Calculator. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Calculator. Mostrar tots els missatges

dimecres, 17 d’abril del 2013

Lectures: Birds of Prey - The Death of Oracle

El passat mes de novembre vaig fer la ressenya de Birds of Prey: Endrun, el primer dels dos recopilatoris que cobrien el volum 2 de la col·lecció, una etapa que va acabar amb el rellançament de l'Univers DC, i no ha estat fins ara que m'he comprat i he llegit el segon, Birds of Prey: The Death of Oracle


En aquest cas també he trigat en llegir aquests números, del 7 al 15, corresponents al període de febrer a octubre de 2011, perquè esperava l'edició en tapa tova, però he trigat tant en aconseguir-la que ja és a punt de sortir el segon llibre de la nova etapa.

En fi, posem-nos ja amb el comentari d'aquest final de cicle, que no puc evitar comparar, pel moment en què va sortir i el nombre d'entregues que té, amb la decebedora etapa de 15 números del volum 4 de Green Arrow que vaig ressenyar aquí i aquí.


Naturalment el que més destaca del volum és el seu títol, cridaner com ell sol i dissenyat per a captar la curiositat dels lectors, tant els fidels com els nous, però no ens sorprèn saber que darrere d'aquest impacte hi ha només una manera de parlar. 

Després dels problemes que ha originat el coneixement de l'existència de l'Oracle, la gran informadora de l'Univers DC, entre els dolents del mateix univers, la Barbara Gordon ha decidit plegar o, si més no, fer-ho creure a tothom llevat d'un grup reduït de persones. 


Per tal de dur-ho endavant posa en marxa un elaborat pla amb què vol fer creure al Calculator, el seu equivalent del món criminal (encara que no li arriba a la sola de la sabata), que ha mort, i per això es deixa atacar, sempre de manera calculada, per un grup de superdolents desconeguts entre els quals destaca la Mortis, una dona que provoca amb el seu toc un penediment tan extrem en les persones que les condueix, generalment, a suïcidar-se. 

Mentre fan veure que les passen magres per a desfer-se dels seus enemics, la Black Canary, la Huntress, la Lady Blackhawk, la Dove i en Hawk són testimonis de la suposada mort de l'Oracle, un muntatge que convenç els dolents que la temible hacker ja no existeix i no els farà la guitza.

L'objectiu de tot això és que es relaxin i s'exposin més en les seves activitats, i per tal de donar-hi credibilitat només unes quantes persones, ben poques, saben que l'Oracle continua existint, encara que això impliqui deixar que molts superherois es pensin de debò que ja no poden comptar amb ella.


Després d'aquest arc de 4 números, que està força bé i compta amb el guió de la mítica Gail Simone i els dibuixos d'Ardian Syaf, Guillem March i Iñaki Miranda, tenim un número de descans escrit per Simone i dibuixat per Pere Pérez en què coneixem una història d'amor entre la Huntress i un presumptament reformat Catman. 

No és una història imprescindible, però ajuda a fer de pont entre The Death of Oracle i els dos números que seran els últims de la Gail Simone a la col·lecció i que pertanyen a l'arc Hostile Takeover


És una història un xic confusa en què per una banda veiem treballar juntes la Huntress i la Question, que tenen força bona relació, i per l'altra veiem la resta de les Birds of Prey infiltrant-se en un edifici per tal d'acostar-se a un traficant d'armes molt perillós.


El que és confús és que les dues trames s'acaben unint, formen part del mateix problema, però és quelcom que les nostres protagonistes no esperaven, fet que dóna a tot plegat un aire massa casual. Tot i així és una història interessant i que ens té en tensió, sobretot amb l'aparició de la temible Junior, filla del veteraníssim Rag Doll.

El que no m'agrada és que sembla que sigui un arc que necessiti més espai per a desenvolupar-se, se li podria haver tret més suc, i el pitjor és que acaba de manera precipitada i amb un final obert que, tenint en compte que els dos números següents van per una altra banda i després s'acaba la col·lecció de cara a The New 52, no es resoldrà. 


En comptes de tancar la història aquest recopilatori acaba amb la història War and remembrance, escrita per Marc Andreyko i dibuixada per Billy Tucci i Adriana Melo. 

En aquest cas es produeix la reunió de la Lady Blackhawk, que ve de la Segona Guerra Mundial per un salt en el temps que encara no he llegit mai, la veteraníssima Phantom Lady, que segons els meus càlculs hauria de tenir uns 80 anys que no li permetrien les coses que veiem en aquests còmics, i la Black Canary, filla de la Black Canary original que va compartir aventures amb les dues primeres.


Alternant seqüències del present i d'aquest passat ambientat en l'època de joventut de les heroïnes i, en un dels casos, de la seva mare, ens expliquen una aventura típica de les Birds of Prey (encara que no ho és per motius cronològics) on han de perseguir un criminal de guerra nazi amagat a l'Argentina.

En aquella missió tot va acabar d'una manera que té connexions amb el que passa al present, on trobem uns estranys paios musculats i aparentment de raça ària que volen segrestar precisament les tres dones que van participar en aquells fets, sense saber que la Black Canary és la filla de l'original i que les ajudaran tant la Huntress com la néta de la Phantom Lady, que no és altra que la Kate Spencer, àlies Manhunter. 

No és un absolut desastre, aquest arc, però tenint en compte que hauria estat millor tancar bé la trama anterior i que en aquesta, potser també per manca d'espai, no s'acaben de narrar les coses d'una manera que ens impliqui gaire, considero The Death of Oracle un final de col·lecció amb poca força, que si més no es podria haver executat millor. Veurem què ens porta la nova etapa de la sèrie, que aviat començaré a llegir.


dimarts, 17 de juliol del 2012

La curiosa història de la Wendy, en Marvin i en Wonderdog

Sembla mentida el que es pot arribar a aprendre d'una samarreta. Bé, per tal de ser exactes hauríem de dir "de la curiositat que pot despertar una samarreta". Us ho explico, perquè segurament no m'enteneu gaire. 


Aquesta peça de roba la venen actualment a la cadena Inside, que no té gaires delegacions a Barcelona ciutat, tot s'ha de dir. El cas és que me la vaig comprar tres dies abans de les rebaixes d'estiu i en comprovar que havia baixat de preu vaig decidir canviar-la pel mètode de retornar-la i comprar-ne una altra, que havia de ser la mateixa però al nou preu. 


Per un error humà la samarreta que em vaig endur (i no ho vaig veure fins que ja era a casa) va ser aquesta, que el dia que vaig comprar la primera vaig descartar. Per què?


Doncs per aquests tres personatges que no pertanyen (o no pertanyien) a l'Univers DC. S'ha de dir, però, que el disseny de la samarreta en si era millor que el de la primera, encara que aquella tingués una plantilla més espectacular i farcida de personatges que m'estimo. 

I un cop la tenia vaig decidir quedar-me amb aquesta, perquè vaig investigar qui era aquest trio format per una noia, un noi i un gos, i els vaig agafar afecte. Mireu el següent vídeo:


Resulta que aquests personatges que semblaven tant d'Scooby Doo eren en realitat de la Hanna-Barbera, productora amb què DC Comics es va associar abans de ser propietat de la Warner Bros. L'associació va donar com a fruit diversos productes que barrejaven elements d'una companyia i l'altra, entre els quals la sèrie Super Amics (Super Friends en anglès), que va durar 109 episodis entre 1973 i 1986 i que posava els superherois més coneguts de la DC en aventures d'un to molt més infantil i naïf, acompanyats de personatges que no eren dels còmics, com és el cas de la Wendy Harris, en Marvin White i en Wonderdog


Aquí els tenim duent a terme el seu paper, que era el d'ajudants dels superherois, detectius com a màxim, però sense superpoders que els col·loquessin en la mateixa categoria que els personatges més coneguts. En altres paraules, tots tres estaven ficats amb calçador en aquella sèrie, i és que abans s'estilava aquest tipus de personatge que feia que els joves telespectadors (o lectors) s'hi indentifiquessin i poguessin somiar amb compartir aventures amb els superherois. 

Super Friends tindria diverses encarnacions i títols al llarg dels anys, i principalment els seus episodis es van emetre entre 1977 i 1986, però els personatges que avui ens ocupen van aparèixer en una primera sèrie de 16 episodis que es va emetre de 1973 a 1974


El trio no va tornar a aparèixer en cap de les posteriors temporades de la sèrie, però sí que va protagonitzar un còmic que es va publicar entre 1976 i 1981, la portada del primer número del qual és la base de la meva samarreta. 

Tot plegat era fruit d'unes dècades dolentes que van començar amb la caça de bruixes que als anys 50 va introduir, per culpa de l'infame Fredric Wertham i el seu atac al Novè Art amb el seu llibre Seduction of the innocent de 1954, la censura i posteriorment l'autocensura dels còmics nord-americans. La raó per la qual, per exemple, no sentirem dir a en Batman un "fuck" ni veurem els mugrons de la Wonder Woman per més justificat que estigui. 


Però encara que aquella època de candidesa, aventures marcades per la ciència-ficció barata i el poc realisme s'observi ara amb menyspreu, diversos autors han volgut recuperar personatges d'aquells anys i donar-los un nou origen adaptat als nous temps. En Marvin, la Wendy i en Wonderdog no en van ser pas cap excepció. 

Els vèiem a la portada del número 62 del volum 3 de Teen Titans, de 2008, que era la primera aparició del nou Wonderdog, però els humans tornaven al número 34, de 2006. Aquest cop eren germans i s'encarregaven de tenir cura de la torre dels Titans i altres tasques d'assistència als joves superherois gràcies a la seva intel·ligència, un paper que ben mirat tampoc no és tan diferent del que feien per a la Lliga de la Justícia dècades abans. 


Ara no és el moment de fer gaires spoilers d'aquests dos personatges que no arriben a la categoria de secundaris, però sí que vull destacar que últimament (o almenys abans del rellançament de DC Comics de la tardor de 2011) la Wendy s'havia convertit en col·laboradora de l'Oracle, amb el nom de Proxy, com es pot veure a Batgirl: Rising i en general a l'etapa de l'Stephanie Brown com a Batgirl. 

Això passava després d'afegir uns quants elements dramàtics i tràgics a la seva història i la del seu germà, que resulta que són fills d'en Calculator, un dels dolents més intel·ligents de l'Univers DC. I en tota aquesta tragèdia que esmento i no explico per tal de no fer spoilers hi juga un paper molt important en Wonderdog, però no puc dir res més.


És per tot això que vaig decidir quedar-me la samarreta, perquè em recorda la curiosa història de tres personatges que dècades després del seu pas efímer per la televisió i el còmic han tornat amb papers petits, però més interessants i estables.

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails