Greus errors de traducció al volum 2 de Sailor V

No tenia intenció de comentar el segon volum de Sailor V, perquè d'aquesta nova edició de Norma Editorial, igual que passa amb Sailor Moon, el que m'interessa des del punt de vista del bloc és analitzar l'edició en si mateixa, no pas el contingut. 

Potser ja en parlaré argumentalment quan acabi de llegir l'obra completa, però la meva intenció inicial era analitzar el primer tom de cadascuna d'aquestes dues obres tan relacionades. Lamentablement, la gravetat dels errors de traducció que he detectat al segon volum de Sailor V fa que dediqui una entrada de la secció Traducció a la conclusió d'aquesta obra.

No tinc res a dir de la qualitat tècnica del volum: bon paper, tinta ben reproduïda (una relliscada, però, en una de les últimes pàgines), 6 pàgines en color al principi que després no es repeteixen en llocs on és evident que en l'edició original hi havia color però que no fan menys atractiu un volum de gairebé 300 pàgines per 8 euros... Tot força bé, vaja. 

La traducció, però, és força dolenta. Si al volum 1 la traductora de Sailor Moon feia equip amb una altra noia i jo comentava que això empitjorava el resultat respecte al que s'havia vist a l'obra principal, retiro les meves paraules: no era culpa d'haver treballat a quatre mans, ja que aquí torna a traduir ella sola i el producte final és el pitjor dels tres que he llegit fins ara (Sailor Moon 1, Sailor V 1 i Sailor V 2). Tornen les frases ambigües, les incoherències, la sensació de poca naturalitat i que alguna cosa falla, i els errors de la mida d'un campanar com els que he detectat i posaré aquí. 

Ja cap al final del volum, i possiblement abans n'hi ha d'altres, em va cridar l'atenció el contingut d'aquest globus. Concretament el sintagma "mi yo de la época Edo". Respresenta que la Minako està rodant una pel·lícula ambientada a la Xina antiga, i que faci referència al període Edo japonès (1603-1868) no té gaire sentit. He volgut veure com era en japonès i he trobat això:

En aquest munt de paraules la clau és al principi de la cinquena línia (des de la dreta, és clar): "edokko", diu, i buscant la diccionari he après una nova paraula que la traductora no devia conèixer: "toquiota autèntica", "persona nascuda i criada a Tòquio". I és l'opció per la qual han optat també les scanlations i la que té sentit. De debò que no li sonava estranya, la frase? I ara l'altre error garrafal, pura matemàtica:

Al mateix capítol, on potser la traductora tenia un dia especialment dolent, trobem això: "[...] China, el coloso de Asia, de unos 44 millones y medio de km² y una población que ronda los cuatro mil millones". I ara la versió original:

No cal tenir gaire nivell de japonès per a entendre els números, de debò. Aquí hi diu 28 milions de km² (que per cert és un error de l'autora, ja que segons la Wikipedia no arriba als 10 milions), però no sé d'on surt el 44 que posa la traductora. I el que és pitjor: la població xinesa és la més gran del món amb diferència i continua creixent, però 4.000 milions de xinesos no hi ha, això ho sap tothom. N'hi ha 1.300 milions, aproximadament, i això és el que diu el text original japonès.

Jo no sóc traductor, tinc el nivell N2 de japonès (el segon més alt, que encara no permet llegir manga en versió original sense mirar el diccionari de tant en tant) per pura xamba (i no és modèstia), però qualsevol lector amb una mica d'atenció al detall s'adona de la presència de coses que no sonen naturals o que, per context i fins i tot cultura general, no poden ser. La solució, a banda de treballar amb bons traductors, que trobo que no ha estat el cas, seria fer un procés de revisió que en aquest cas no s'ha fet, i tractant-se d'un producte de la categoria de Sailor Moon o Sailor V aquesta deixadesa és el pitjor error de tots.

Lectures: Sailor V, volum 1

Amb el retorn de Sailor Moon gràcies a Norma Editorial també havia d'arribar, com és natural, el de Sailor V, una obra íntimament relacionada amb aquella i que de la mateixa manera té una nova edició en castellà que es basa en la que va sortir el 2003 al Japó, amb algunes pàgines en color, més gruix (passa de 3 a 2 volums), nova traducció i retocs en alguns dibuixos.

El primer volum de la nova edició de Sailor V, que naturalment també és obra de la Naoko Takeuchi, té un nombre de pàgines considerablement superior al primer de la nova edició de Sailor Moon, però afortunadament també té el mateix preu, 8 euros més que raonables per les seves aproximadament 275 pàgines.

I les inicials en color, que també s'han de tenir en compte en un preu ajustat o, si més no, igual que en els volums de manga completament en blanc i negre. Per tant, un cop més hem d'aplaudir l'esforç de l'editorial per tornar-nos a dur amb una immillorable relació qualitat-preu un còmic que feia molts anys que estava descatalogat, com Sailor Moon, i que també havia sortit en una edició pèssima de la llavors principiant Glénat, amb traducció del francès, errors i un sentit de lectura occidental que era la tendència a finals dels anys 90 del segle passat.

Tal com vaig fer amb Sailor Moon analitzo una mica la nova edició, però aquest cop sense haver pogut fer la comparativa (i de fet no cal, perquè l'edició antiga tenia els mateixos defectes que en el cas de Sailor Moon) i sense voler-me estendre massa en les qüestions tècniques. Sí que diré, però, que es nota que les pàgines estan molt més netes, amb la tinta ben definida i una retolació com cal, a banda de l'ara imprescindible sentit de lectura oriental. 

Pel que fa a la traducció, però, una curiositat que m'ha sorprès negativament: si bé la traductora és la mateixa que a Sailor Moon, aquest cop fa equip amb una altra i el resultat d'això és un text més encarcarat, menys natural, amb errors com "debe" (obligació) en comptes de "debe de" (probabilitat) i en general amb alguns diàlegs que no s'entenen gaire, com passava a l'edició antiga. A més, hi ha algunes coses que s'han adaptat al temps actual, com ara expressions de l'estil "en pleno siglo XXI", que no em convencen. Ignoro, però, si és cosa de la traducció o del retoc de textos que també forma part de l'esmentada edició japonesa de 2003 en què es basa aquesta.

Acabada la meva anàlisi "tècnica", passaré a l'artística i en faré també un breu comentari: Sailor V es va publicar al Japó en 3 volums entre 1993 i 1997, naturalment a un ritme diferent del de Sailor Moon (18 volums entre 1991 i 1997), però se suposa que Sailor Moon es la seqüela de Sailor V, que en realitat es va començar a serialitzar a la revista RunRun un pèl abans. 

Argumentalment és cert que se situa abans, però poc abans, i de fet se solapa una mica amb el principi de Sailor Moon. De tota manera és indiferent amb quin ordre es llegeixin aquestes dues obres, perquè a Sailor Moon veiem referències a Sailor V i sabem que la cinquena guerrera reclutada serà la Sailor Venus, encara que no ens ho diguin al primer volum de manera explícita. No hi ha spoilers en aquest sentit, i l'únic que cal saber és que la Sailor V va començar a lluitar contra el mal abans que les altres quatre i, a aquestes alçades de la pel·lícula, tots sabem que al segon volum de Sailor Moon esdevindrà la cinquena de la colla de justicieres més famoses del manga de magical girls. 

Ens expliquen a la Wikipedia que Sailor Moon va sorgir quan s'havia d'adaptar a l'anime Sailor V (que finalment no va tenir sèrie) i es va decidir que era millor un equip d'heroïnes, quelcom molt més típic de la tradició televisiva japonesa, que no pas una de sola. I allò al seu torn va donar lloc al manga, una seqüela que eclipsaria Sailor V. 

En fi, que a l'obra que avui ens ocupa el que fem és conèixer la Minako Aino, la noia de 13 anys que s'amaga sota la "disfressa" (un antifaç i poc més) de Sailor V. Va a primer de cicle mitjà, diuen, cosa que em fa pensar que no té sentit que a Sailor Moon hi hagués el problema de traducció que ja vaig esmentar a la ressenya i que aquí s'hagi fet bé, precisament quan una de les traductores de Sailor V és la que va cometre la sonora relliscada de Sailor Moon. 

El cas és que la Minako es dedica a combatre un misteriós enemic en uns capítols que tenen el mateix to que els de Sailor Moon, cosa que em sembla natural, però el que no em sembla natural, lògic ni interessant és que la personalitat de la protagonista (mala estudiant, maldestra, gandula, ploramiques...) sigui la mateixa que la de la Usagi, el personatge principal de Sailor Moon. 

No m'ha agradat gaire, això, però bé, tota la resta és el mateix que trobem a l'obra que seria la seva seqüela i que li faria tantíssima ombra: capítols autoconclusius que responen a una trama més gran que ja es destaparà, combats que combinen acció i humor i situacions d'allò més ingènues en què sembla que la inútil de la protagonista de cop sàpiga com ha de fer les coses, resolgui els enfrontaments i de sobte torni a la seva vida d'adolescent sapastre... 

En altres paraules: hi trobarem el mateix que a Sailor Moon, ja que és la història que va servir de base a aquella i si ens agrada una ens agradarà l'altra. No hi busquem realisme ni massa coherència: és un manga del seu temps, un shôjo de magical girls (en aquest cas girl) entretingut i que pertany a un univers que esdevindria immensament popular durant els anys següents.