El tràiler és aquell muntatge audiovisual amb què ens inciten a interessar-nos (i finalment consumir) una producció normalment cinematogràfica, ara també és costum que es faci amb els videojocs, però també existeixen en l'àmbit televisiu.
Va ser més o menys això el que va fer que m'interessés per una sèrie que, altrament, no m'hauria cridat l'atenció, perquè al capdavall és el que és, i el que la salva i ha fet que la mirés fins al final ha estat una ambientació original, o si més no diferent del que estava acostumat a veure en aquest format de l'entreteniment. Vegem-ho.
En realitat no és ben bé un tràiler, i si busquem els vídeos promocionals de la primera temporada no és un d'ells, però d'alguna manera vaig veure aquest fragment i em vaig interessar per aquesta sèrie amb un fort component musical d'R&B, soul i hip-hop, i ja n'he vist les sis temporades que la conformen d'ençà que va començar l'any 2015.
Empire, creada per Lee Daniels i Danny Strong, es va emetre a la Fox del 7 de gener de 2015 al 21 d'abril d'aquest 2020, amb un total de 102 episodis.
Retrata les lluites de poder fins la família Lyon per controlar Empire Entertainment, la companyia discogràfica que va aixecar la parella protagonista amb talent, sí, però amb finançament sorgit del tràfic de drogues a què es dedicava durant els primers anys.
El cap de família és en Lucious Lyon (en realitat Dwight Walker), interpretat per la cara més coneguda, que és la d'en Terrence Howard.
Un home que no s'atura davant de res, calculador, implacable, però també sensible -el veiem plorar o mantenir-se al límit de la resistència a fer-ho diverses vegades en unes interpretacions excel·lents per part de l'actor-, que va aixecar l'empresa emprant diners bruts de sang però també una carrera fulgurant com a cantant de hip-hop.
Ho va fer inicialment al costat de la Loretha "Cookie" Lyon (una Taraji P. Henson que ha tingut, sens dubte, el seu paper estel·lar en aquesta sèrie, per la qual va rebre un Globus d'Or), que va haver de marxar del seu costat per complir condemna precisament pels tripijocs a què es dedicaven.
Després de 17 anys ha sortit de la presó i entra a ca n'Empire, amb un exmarit que ha refet la seva vida i no li vol reconèixer el paper que va jugar ella en tot plegat, com un elefant en una terrisseria, amb el seu fortíssim caràcter de supervivent, roba llampant i una inestimable visió del negoci que no s'ha vist afectada per la seva llarguíssima absència. Ella és la lleona de la família i per protegir els seus fills no es deixarà trepitjar per ningú.
Comencem pel fill gran, l'Andre (Trai Byers), el director de finances d'Empire, sense inclinacions musicals, que pateix un trastorn bipolar.
Tot i que és el gran i l'únic que té una carrera universitària, se sent desplaçat pels seus dos germans petits, que sí que són cantants d'èxit, i no està gens clar que sigui ell qui es farà càrrec de l'empresa arribat el moment.
El mitjà és en Jamal (Jussie Smollett), cantant i compositor poc interessat en la part empresarial de la música, que és l'únic que li agrada, i tot això de les obligacions i adaptar-se al que li demanen des de dalt el porta a tenir una mala relació amb el seu pare, però el principal problema que hi ha entre ells és que en Lucious no accepta que un fill seu sigui gai.
Arribem al petit, en Hakeem (Bryshere Y. Gray), raper consentit i tarambana que veurem madurar poc a poc al llarg de la sèrie, però que tampoc sembla gaire interessat en els aspectes no artístics de la música, com en Jamal.
Sí que vol, però, obtenir tota la fama i la riquesa que pugui, i entre això i el seu estil musical és el preferit del pare i el que més se li assembla.
En Lucious no dubta a l'hora de manipular fins i tot els seus fills perquè les coses vagin com a ell li interessa. Cosa que no vol dir que no els estimi, però té una manera curiosa de demostrar-ho.
Empire, doncs, ens narra les lluites internes de la família i l'empresa, ascensos i caigudes constants, i també guerres -de vegades amb morts inclosos- contra els enemics de fora. I la turbulenta història d'amor entre la Cookie i en Lucious, per descomptat.
Deia al principi que aquesta sèrie és el que és. El que volia dir amb això és que, malgrat el seu èxit i els seus premis, en el fons és un culebrot. Ambientat en un context corporatiu i musical, sí, però un culebrot al capdavall.
Girs de guió sobtats i de vegades poc versemblants, recuperacions miraculoses de malalties gravíssimes, canvis de parella amunt i avall i repetint si cal, traïcions i amenaces de mort entre personatges que s'estimen i que amb quatre paraules obliden aquests moments "baixos"... Són coses que ves veuen al serials que esmento.
Ara bé, no hi ha sobreactuacions -tot i que les interpretacions no són totes del mateix nivell que les dels pares protagonistes-, i tot plegat està amanit amb molta música negra, i de molta qualitat, a més de personatges secundaris interessants (la Tiana o la Becky en són els exemples més destacats) i un munt d'aparicions estel·lars d'intèrprets com la Marisa Tomei o en Forest Whitaker, a més de músics de la importància de la Mariah Carey, l'Alicia Keys (a la foto), la Mary J. Blidge, l'Snoop Dogg, en Timbaland, l'Xzibit o la Rita Ora, entre molts altres.
L'espectacle està assegurat, literalment, en aquesta sèrie que per alguna cosa ha tingut tant de reconeixement, encara que segur que no passarà a la història de les grans sèries de televisió. La seva trama, malgrat que s'allunya de la versemblança que exigim a les grans produccions televisives actuals, enganxa, i és un regal per a l'oïda. No se li pot demanar gaire cosa més.
Bé, sí, només una: que algun dia arribi el seu autèntic final, perquè a causa del coronavirus en van haver de filmar un de diferent que funciona com a final, sí, i tanca moltes coses d'una manera satisfactòria, però deixa sense resolució uns flashforwards tràgics que tard o d'hora s'haurien de tancar. La voluntat d'acabar-lo fent, com a mínim, hi és.
Com a curiositat, l'any 2005 es va estrenar una pel·lícula, Hustle & Flow, que explicava la història d'un proxeneta i camell que vol triomfar al món del hip-hop. Doncs bé, el protagonista era en Terrence Howard (que es va endur una nominació per a l'Oscar al millor actor amb aquest paper) i havia deixat embarassada una prostituta que era la Taraji P. Henson. Origen espiritual d'Empire?
Va ser més o menys això el que va fer que m'interessés per una sèrie que, altrament, no m'hauria cridat l'atenció, perquè al capdavall és el que és, i el que la salva i ha fet que la mirés fins al final ha estat una ambientació original, o si més no diferent del que estava acostumat a veure en aquest format de l'entreteniment. Vegem-ho.
En realitat no és ben bé un tràiler, i si busquem els vídeos promocionals de la primera temporada no és un d'ells, però d'alguna manera vaig veure aquest fragment i em vaig interessar per aquesta sèrie amb un fort component musical d'R&B, soul i hip-hop, i ja n'he vist les sis temporades que la conformen d'ençà que va començar l'any 2015.
Empire, creada per Lee Daniels i Danny Strong, es va emetre a la Fox del 7 de gener de 2015 al 21 d'abril d'aquest 2020, amb un total de 102 episodis.
Retrata les lluites de poder fins la família Lyon per controlar Empire Entertainment, la companyia discogràfica que va aixecar la parella protagonista amb talent, sí, però amb finançament sorgit del tràfic de drogues a què es dedicava durant els primers anys.
El cap de família és en Lucious Lyon (en realitat Dwight Walker), interpretat per la cara més coneguda, que és la d'en Terrence Howard.
Un home que no s'atura davant de res, calculador, implacable, però també sensible -el veiem plorar o mantenir-se al límit de la resistència a fer-ho diverses vegades en unes interpretacions excel·lents per part de l'actor-, que va aixecar l'empresa emprant diners bruts de sang però també una carrera fulgurant com a cantant de hip-hop.
Ho va fer inicialment al costat de la Loretha "Cookie" Lyon (una Taraji P. Henson que ha tingut, sens dubte, el seu paper estel·lar en aquesta sèrie, per la qual va rebre un Globus d'Or), que va haver de marxar del seu costat per complir condemna precisament pels tripijocs a què es dedicaven.
Després de 17 anys ha sortit de la presó i entra a ca n'Empire, amb un exmarit que ha refet la seva vida i no li vol reconèixer el paper que va jugar ella en tot plegat, com un elefant en una terrisseria, amb el seu fortíssim caràcter de supervivent, roba llampant i una inestimable visió del negoci que no s'ha vist afectada per la seva llarguíssima absència. Ella és la lleona de la família i per protegir els seus fills no es deixarà trepitjar per ningú.
Comencem pel fill gran, l'Andre (Trai Byers), el director de finances d'Empire, sense inclinacions musicals, que pateix un trastorn bipolar.
Tot i que és el gran i l'únic que té una carrera universitària, se sent desplaçat pels seus dos germans petits, que sí que són cantants d'èxit, i no està gens clar que sigui ell qui es farà càrrec de l'empresa arribat el moment.
El mitjà és en Jamal (Jussie Smollett), cantant i compositor poc interessat en la part empresarial de la música, que és l'únic que li agrada, i tot això de les obligacions i adaptar-se al que li demanen des de dalt el porta a tenir una mala relació amb el seu pare, però el principal problema que hi ha entre ells és que en Lucious no accepta que un fill seu sigui gai.
Arribem al petit, en Hakeem (Bryshere Y. Gray), raper consentit i tarambana que veurem madurar poc a poc al llarg de la sèrie, però que tampoc sembla gaire interessat en els aspectes no artístics de la música, com en Jamal.
Sí que vol, però, obtenir tota la fama i la riquesa que pugui, i entre això i el seu estil musical és el preferit del pare i el que més se li assembla.
En Lucious no dubta a l'hora de manipular fins i tot els seus fills perquè les coses vagin com a ell li interessa. Cosa que no vol dir que no els estimi, però té una manera curiosa de demostrar-ho.
Empire, doncs, ens narra les lluites internes de la família i l'empresa, ascensos i caigudes constants, i també guerres -de vegades amb morts inclosos- contra els enemics de fora. I la turbulenta història d'amor entre la Cookie i en Lucious, per descomptat.
Deia al principi que aquesta sèrie és el que és. El que volia dir amb això és que, malgrat el seu èxit i els seus premis, en el fons és un culebrot. Ambientat en un context corporatiu i musical, sí, però un culebrot al capdavall.
Girs de guió sobtats i de vegades poc versemblants, recuperacions miraculoses de malalties gravíssimes, canvis de parella amunt i avall i repetint si cal, traïcions i amenaces de mort entre personatges que s'estimen i que amb quatre paraules obliden aquests moments "baixos"... Són coses que ves veuen al serials que esmento.
Ara bé, no hi ha sobreactuacions -tot i que les interpretacions no són totes del mateix nivell que les dels pares protagonistes-, i tot plegat està amanit amb molta música negra, i de molta qualitat, a més de personatges secundaris interessants (la Tiana o la Becky en són els exemples més destacats) i un munt d'aparicions estel·lars d'intèrprets com la Marisa Tomei o en Forest Whitaker, a més de músics de la importància de la Mariah Carey, l'Alicia Keys (a la foto), la Mary J. Blidge, l'Snoop Dogg, en Timbaland, l'Xzibit o la Rita Ora, entre molts altres.
L'espectacle està assegurat, literalment, en aquesta sèrie que per alguna cosa ha tingut tant de reconeixement, encara que segur que no passarà a la història de les grans sèries de televisió. La seva trama, malgrat que s'allunya de la versemblança que exigim a les grans produccions televisives actuals, enganxa, i és un regal per a l'oïda. No se li pot demanar gaire cosa més.
Bé, sí, només una: que algun dia arribi el seu autèntic final, perquè a causa del coronavirus en van haver de filmar un de diferent que funciona com a final, sí, i tanca moltes coses d'una manera satisfactòria, però deixa sense resolució uns flashforwards tràgics que tard o d'hora s'haurien de tancar. La voluntat d'acabar-lo fent, com a mínim, hi és.
Com a curiositat, l'any 2005 es va estrenar una pel·lícula, Hustle & Flow, que explicava la història d'un proxeneta i camell que vol triomfar al món del hip-hop. Doncs bé, el protagonista era en Terrence Howard (que es va endur una nominació per a l'Oscar al millor actor amb aquest paper) i havia deixat embarassada una prostituta que era la Taraji P. Henson. Origen espiritual d'Empire?
