Captain Tsubasa: les cares

Sóc de l'opinió que el disseny de personatges de Captain Tsubasa mostra, en comptes d'una evolució lloable, una decadència comparable a la de Bola de Drac cap al final. A les aventures d'en Tsubasa Ôzora i companyia quan són adults els cossos dels personatges han esdevingut enormes muntanyes amb un cap tot petitó al damunt, i això passa amb els personatges que van començar com a nens (cosa que seria fins i tot acceptable), però també amb els que ja eren adults en començar la història.

 

Aquí tenim en Tsubasa en una de les primeres imatges de Captain Tsubasa...

...I aquí, de gran, al principi de Captain Tsubasa: Golden 23, amb els seus amics Genzô Wakabayashi i Tarô Misaki vestits amb la samarreta de la selecció japonesa. En aquest dibuix no és tan evident com en segons quins moments, però amb la figura d'en Wakabayashi sí que queda bastant clar.

Deixant de banda aquest problema, crec que en Yôichi Takahashi és bo diferenciant les cares de les seves "criatures", si més no comparat amb altres. En Mitsuru Adachi, autor que en general m'agrada molt més, és en canvi més feble en aquest sentit, encara que potser les repeticions de cares i estils corporals en les seves obres és quelcom intencionat. No ho sé, però el cas és que el mestre Takahashi sap deixar clar quin personatge estem veient en cada moment, encara que sigui amb subtils diferències de longitud dels cabells. I si no amb una cinta al front, un serrell que tapa un dels ulls o una cicatriu al front.

Tot i així, hi ha patrons que es repeteixen i que és divertit anar trobant. Comencem amb els cabells arrissats, que comparteixen uns quants personatges.

En Teppei Kisugi

La Natsuko Ôzora, mare d'en Tsubasa

En Roberto Hongo

La Kaori Matsumoto, la reclutadora del Toho.

En Makoto Kitazume, entrenador del Toho

Però també els podríem ordenar segons el criteri de les dents, i llavors tenim els següents exemples:

En Hajime Taki

Els bessons Tachibana, els de la Catapulta Infernal.

Per acabar, també hi ha casos en què hom es pregunta si no hi ha cap relació de parentesc entre alguns personatges que en teoria no tenen vincles de sang.

En Kôji Nishio, de l'anomenat Quartet de l'Otomo

En Kozo Kira, entrenador del Meiwa a primària. Potser aquest emparellament està una mica agafat pels pèls, però tenen una retirada.

En Mitsuru Sano, del Hirado

En Munemasa Takagiri, de la Federació Japonesa de Futbol

Tadashi Shiroyama, entrenador del Nankatsu al primer torneig

Yuzo Morisaki, porter del Nankatsu

Com ha quedat demostrat, són diverses les cares que es repeteixen o que tenen moltes semblances, però al mateix temps podem veure'n la diversitat. Si les que es "repeteixen" en són tantes, les que no encara en són més.

Tsubasa Ôzora (Oliver Aton) arreu del món

Suposo que tothom sap que el llegendari Oliver Aton (o Atton), que en realitat es diu Tsubasa Ôzora i que protagonitza Captain Tsubasa i no Campeones (ni Oliver y Benji, com s'anomenava popularment la sèrie), és japonès. Aquí ens va arribar, inaugurant la graella de Telecinco en l'àmbit dels dibuixos animats i repetida moltes vegades tant a La Pantalla Amiga com a Antena 3, La 2 i algunes cadenes especialitzades en dibuixos animats, després de patir canvis de noms en els equips i els jugadors a causa del doblatge adaptat italià, però més o menys a tot el món es van canviar força els originals japonòfons.

La sèrie original, la primera, de 128 episodis, es va dir a l'estat espanyol Campeones (i es coneixia com a Oliver y Benji), mentre que a Sudamèrica era Supercampeones, a l'estat francès Olive et Tom (perquè, a l'inrevés que aquí, allà era Tom Price i Ben Baker, per tant es referien a l'Oliver i al porter) i a Itàlia Holly e Benji, due foriclasse.  Però la cosa no acaba aquí: sense passar a les posteriors sèries animades, que també es deien d'una manera o d'una altra segons el lloc, la primera també es va emetre en països com Alemanya (Die Tollen Fußballstars), Iran (Footbalistha), Brasil (Super Campeões), Estats Units (Flash Kicker), Croàcia (Goool) o els països àrabs (Captain Majid), entre molts altres llocs.

Deixant de banda que des del punt de vista seriós és una llàstima que els canviessin els noms tant a la sèrie, com als jugadors i als equips, és curiós veure tot això. Comparem diverses versions:



Aquest és el primer opening japonès. Si us sona la melodia és perquè aquí almenys va arribar com a BGM, música de fons. Ara veurem l'italià:



Lamentable la veu, eh? Però per a ells deu ser tan mític com per a nosaltres el nostre. En fi, continuem amb el francès:



D'aquí és, doncs, d'on ve la versió espanyola. Però en castellà també hi havia la de Sudamèrica, que en el següent vídeo està muntada amb les imatges de la italiana, però bé:



Molt diferent, oi? L'opening que em sembla molt bonic és el brasiler, amb imatges per cert de l'opening coreà (què hi farem, així estan els vídeos al Youtube):



Però la versió portuguesa, de Portugal, vaja, també ens ha de sonar molt:



El que també és divertit és veure el doblatge polonès, que era traducció simultània. Allà, per cert, la sèrie es deia Kapitan Jastrząb.



I la cançó d'entrada de la versió àrab tampoc no té pèrdua, és enganxadissa i tot:



Acabaré avui, després de tots aquests exemples, que només són una part dels que existeixen, i en properes entregues parlaré d'altres aspectes de la sèrie, com en realitat ja feia de tant en tant. Però abans posaré el vídeo que ens posa els pèls de punta, l'opening tal i com el coneixem:



Encara que sembli increïble no n'he trobat cap versió amb el logo de Telecinco, que és com va començar, però ja fa el fet.

Black Jack a la F1!

Una entrada breu, la d'avui. Ahir, llegint el diari (versió electrònica) vaig veure una imatge que em va semblar força curiosa i que demostra un cop més que els còmics, i el manga concretament, no són pas per a grups marginals de la societat, o no només.

Aquest senyor és en Jenson Button, nou campió del món de Fórmula 1, i a la seva samarreta... hi podem veure el senyor Black Jack, personatge protagonista d'un còmic imprescindible del Déu del Manga, Osamu Tezuka. No ho sé, potser us semblarà irrellevant, però a mi em va fer il·lusió. Que també pot ser que ell no sàpiga de què és aquesta samarreta, també m'he trobat amb casos així, però bé.

Lectures: Eyeshield 21, volum 1

Avui he tornat a fer una lectura tirant d'scanlation, és a dir, aquells manga escanejats i traduïts per aficionats, a causa d'una recomanació que m'havien fet. Es tracta d'Eyeshield 21, un manga de futbol americà que al Japó es va publicar de 2002 a 2009 a la Weekly Shônen Jump i ha estat recopilat en 37 volums.

Els seus responsables són el guionista Riichiro Inagaki i el dibuixant Yusuke Murata. El segon, igual que el primer, no és que tingui una carrera gaire llarga al darrere, però m'ha semblat curiós que participés als videojocs 3, 4 i 5 de Megaman creant alguns dels enemics i que hagués començat com a assistent d'en Takeshi Obata, dibuixant de Hikaru no Go i Death Note. De fet, abans de saber-ho el dibuix em recordava molt el del senyor Obata.

Eyeshield 21, abans d'entrar en matèria, també té una versió animada de 145 episodis, 1 pel·lícula d'animació i 5 videojocs (per a PSP, Ps2, Nintendo DS, Gameboy Advance i Wii).

Doncs bé, aquest còmic va de futbol americà, sí, però té una dosi d'humor força alta, i és que el seu protagonista, el pela-canyes Sena Kobayakawa, que s'ha passat la vida fugint cames ajudeu-me dels que s'aprofitaven d'ell, veu com en passar a batxillerat el recluten per a l'equip de futbol americà gràcies a la seva habilitat a l'hora d'escapar i la seva enorme velocitat. Ell no se sent preparat per participar en un esport tan violent, i de fet volia ser només el mànager de l'equip, però les circumstàncies l'empenyeran a saltar al camp en un amistós.

Com que el líder dels Deimon Devil Bats, que és com es diu l'equip, no vol que els rivals tinguin gaire informació sobre el seu diamant en brut, el fa jugar d'incògnit, i això provoca divertides situacions, igual que la seva poca traça, perquè com ja he dit és un autèntic pela-canyes que l'única cosa que fa bé és córrer i esquivar els perills. Però al futbol americà ja va bé, aquesta habilitat, encara que sigui l'única que algú tingui.

En definitiva, un manga molt interessant, amb personatges secundaris atractius (que sospito que aniran augmentant), un dibuix molt dinàmic, altes dosis d'humor i la promesa de partits trepidants en els 36 volums que seguiran aquest pròleg.

Fa un parell d'anys va sorgir el rumor que alguna editorial de l'estat espanyol l'havia llicenciat, i com que Planeta, en una resposta del FAQ, va responder amb un "nosotros no", els rumors no van parar de créixer, perquè allò implicava que una altra editorial sí. El cas és que no era veritat, el temps ha passat i no s'ha publicat, i és una llàstima, i més quan conec la persona ideal per traduir aquest manga, perquè a més de ser traductora coneix bé l'obra, l'ha llegit tota i li encanta.

Els Simpson i els còmics

Tot i que podria haver titolat aquesta entrada com a "Els Simpson i ALTRES còmics", perquè també hi ha còmics d'Els Simpson, en realitat l'origen és una sèrie de televisió, de manera que m'ha semblat millor com l'he deixat al final.

A Els Simpson és més que evident, des de la primera temporada, que als seus creadors els agraden, i molt, els còmics. En Matt Groening és, sense anar més lluny, autor d'una tira còmica diària des de fa molts anys, anomenada Life in Hell, algunes de les recopilacions de la qual han estat editades en castellà per l'editorial Astiberri. Doncs bé, en Bart Simpson és un lector habitual de còmics, es fan referències habituals a còmics de superherois, hi ha episodis i gags ambientats a la botiga de còmics del poble i el noi dels Simpson té una "doble identitat" com a Bartman. Algunes d'aquestes referències les recolliré avui, aquí.

Aquesta primera imatge és precisament d'un dels còmics d'Els Simpson (concretament en el segon crossover entre Els Simpson i Futurama), i s'hi pot veure una referència claríssima a Capità Harlock, i és que el manga també és un dels tipus de còmic que agraden al senyor Groening i companyia, com s'ha pogut veure per exemple als còmics de Futurama.

En un altre còmic, el 13 de Simpsons Comics, hi ha un homenatge al número 10 de Batman:

A la següent imatge veiem en Homer amb una samarreta amb el logo d'en Superman,  imatge que va circular en el seu moment com a part de la promoció de la pel·lícula:

A la 19ena temporada d'Els Simpson hi sortia una sessió de signatures amb Alan Moore, Daniel Clowes i Art Spiegelman, a més de l'aparició d'en Tintín i en Milú:

Parlant d'aquests dos, han sortit també altres vegades, com es veu a la imatge següent:

                    

En Bart porta un exemplar d'El Cranc de les Pinces d'Or, el primer còmic de Tintín que vaig tenir! És també força recorrent que facin aparèixer en Batman o qualsevol cosa que recordi a ell, com per exemple les referències a la sèrie de televisió dels anys seixanta, amb Adam West, l'actor que interpretava en Bruce Wayne / Batman.

 

Per acabar, i me'n deixo moltes al tinter, una imatge que també té molt a veure amb tot plegat, la d'un personatge no gaire estimat però ben representatiu dels botiguers de còmics de la realitat:

Com molts propietaris d'aquesta mena de botigues, no li agrada gaire que els clients mirin i toquin i no comprin res. A més, intenta timar venent les coses molt més cares del que són en realitat, i té pinta de tenir poca vida social. Ei, que ja sé que no tots els venedors són així, però n'hi ha molts que sí i per tant trobo que és un personatge molt real, representatiu de bona part del gremi i referència comiquera en sí mateix.

Els Simpson i el cinema

Al llarg de les dues dècades que els Simpson formen part de la graella televisiva dels Estats Units i de diversos països del món s'han fet molts episodis, en els quals un dels recursos més habituals són les paròdies d'escenes de pel·lícules. Una de les més presents és la trilogia d'El Padrí, però n'hi ha d'altres, com veurem. En trobem vídeos i fotos, i aquests són només alguns dels exemples.

Una referència claríssima a la mítica escena del cap del cavall d'El Padrí.

 La Taronja Mecànica

Algú va volar sobre el niu del cucut.

La Resplendor

El silenci dels anyells i Batman

El cap de la por (versió de 1991). De fet, bona part de l'episodi és un homenatge a aquella pel·lícula, i el títol, Cape Feare, és una referència inequívoca de l'original Cape Fear.

Aquí veiem els homenatges a Dràcula de Bram Stoker, Els intocables i Risky Business.

Terminator 2. Que gran...

A la recerca de l'arca perduda, una paròdia clàssica i ben coneguda per tothom.

I per acabar aquesta recopilació d'Alien, Instint Bàsic, El Fantasma de l'Òpera i La Jaqueta Metàl·lica.

Com ja he dit, aquests són només alguns exemples, els més notables, però n'hi ha molts més, i de ben segur encara se'n faran uns quants abans no acabi la sèrie, si és que acaba...

Els Simpson i 24

Continuo amb el repàs de les paròdies que a Els Simpson s'han fet d'altres productes d'entreteniment amb una altra sèrie d'imatge real, també de la Fox, que és 24. Per cert, em fa molta ràbia la gent que quan parla de la sèrie diu "24 hores". No, senyors, es diu 24 i punt. Som-hi:

L'episodi és el 21è de la temporada 18 de la sèrie, i va més enllà de la paròdia d'una escena. Tot ell, anomenat 24 Minutes, per cert, és un homenatge a la sèrie protagonitzata per en Kiefer Sutherland. Les veus de doblatge de les contrapartides animades dels 2 actors que hi surten són les seves, i a la versió en castellà es va recórrer als dobladors de la sèrie en la llengua de Cervantes, cosa que és digna d'aplaudir perquè ja sabem que en els doblatges en aquest idioma no se solen preocupar massa per quadrar aquestes coses.

Disculpeu la publicitat del principi, però al Youtube el vídeo no hi era i només he trobat aquest.  També suposo que no serà cap problema que n'hagi posat una versió en anglès. Val més això que no pas una amb àudio llatinoamericà, oi? Bé, el capítol és una bona idea que es va emetre el 2007 als Estats Units i que va ser premiada amb un Annie Award. A més, l'episodi està considerat com el millor d'aquella temporada. Està bé fer aquestes coses, però abusar-ne seria contraproduent.

El proper dia començaré amb les referències a pel·lícules, molt presents a Els Simpson des de gairebé el seu naixement.