Menú

dimecres, 17 de juny del 2009

Compres abans d'un examen

Ja he acabat els exàmens, ja sóc lliure i em puc dedicar a llegir les tones de paper en forma de còmic que hi ha per casa meva... però ahir, abans de fer el penúltim examen, vaig passar per un parell de botigues i em vaig comprar algunes coses. Per què abans, i no després com a premi per haver fet l'examen (com vaig fer fa uns dies)? Perquè vaig sortir de casa una hora abans del que calia i me'n vaig adonar quan ja havia pagat el metro, de manera que vaig haver-me de sacrificar i seguir una petita ruta de botigues per la zona de Sant Antoni. Això és el que em vaig comprar:


-Green Lantern/Green Arrow Presenta: Green Arrow 4 (números 66 i 67 americans)

-Green Lantern/Green Arrow Presenta: Green Arrow 5 (números 68 i 69 americans)

-Green Lantern/Green Arrow Presenta: Green Arrow 6 (números 70 i 71 americans)

-JSA tom 1 de Planeta (inclou els números americans 26 a 31 de l'etapa immediatament anterior a l'actual. Dit d'una altra manera, continua el cinquè i últim volum que va treure Norma)


-El Proyecto OMAC (inclou la minisèrie del mateix nom de l'1 al 6 i el 219 de Wonder Woman). En principi és necessari per a entendre millor la passada Crisi Infinita. Dubto que n'hi hagi per a tant, després d'haver comprovat moltes vegades que fora de la col·lecció o minisèrie principal d'aquestes supersagues els complements són això: complements. Et gastes els diners i després veus que aporten poc. Però en aquest cas és una història molt relacionada amb en Batman i hi tenen un paper destacat en Superman i la Wonder Woman, de manera que per fi me l'he comprat, malgrat que vaig llegir-me la Crisi Infinita sense problemes fa temps.

-100 Balas 17 (inclou els números americans 33 i 34). Els tenia seguits fins el 13, però aquest estava a bon preu de segona mà i vaig aprofitar l'oportunitat. Ja ompliré el forat.

-Batman y los Outsiders 2 (inclou els números americans 4 a 6).


dilluns, 15 de juny del 2009

Regals del Sant

Tot i que estic en plens exàmens de l'Escola Oficial d'Idiomes i encara no puc gaudir-ne, pel Sant (13 de juny) em van regalar molts còmics, que passo a llistar aquí, sense fotos perquè em fa molta mandra posar tantes imatges, de manera que ho faré com ho feia abans. Som-hi:

-Naruto, volums 26 i 27.

-Inu-yasha, volums 26, 27, 29 a 33 i 35. El 28 es veu que no el tenien i el 34 ja el tenia, jo.

-Green Arrow, volum òmnibus amb els números 1 a 21 del volum 3 de la col·lecció, amb la famosa part escrita per en Kevin Smith i el relleu de Brad Meltzer.



Va, no us queixareu, eh? Al final hi he posat una foto. I bé, ja està. Molts còmics que encara no puc gaudir del tot, malgrat que avui no penso estudiar i podria posar-me amb alguna cosa. Va, ho faré. Volia comentar també que em vaig demanar molts còmics de Naruto i Inu-yasha per aprofitar que durant aquest mes encara valen 5 euros cadascun, en català, i a partir de l'1 de juliol pujaran a 6,50, una decisió que comentaré aviat aquí al fòrum per demostrar que els catalans no en som pas, de garrepes.


divendres, 12 de juny del 2009

Adéu, Tenchi

És molt probable que algú dels que llegeixin això pensi que no té gaire sentit que en parli al meu bloc, perquè no érem amics ni tampoc massa coneguts, però la notícia de la mort del traductor de manga i anime Alberto Aldarabí, "Tenchi", aquesta matinada als 36 anys, m'ha deixat tocat de seguida que l'he sabut i la sensació de malestar no m'ha abandonat encara.

N'han parlat a fòrums i molts blocs del món del manga, i jo no sóc més que un membre d'una de les fases del procés de traducció del manga que havia tingut l'ocasió de treballar amb textos seus dues o tres vegades, però he sentit la seva desaparició perquè he vist, llegit i notat el buit que ha deixat en tots els que l'estimaven. Jo ja no tindré l'oportunitat de conèixer més profundament un noi que era, és i serà tan estimat com ell, però deixo aquí una pàgina d'una de les seves traduccions, amb una escena protagonitzada per l'Ataru Moroboshi (Urusei Yatsura o Lamu), personatge d'on vaig treure el meu pseudònim.


És possible que algú vegi això i pensi que el traductor es va prendre massa llibertats fent aquesta adaptació. Bé, la idea és transmetre la gràcia de l'original, i si en Tenchi va pensar que la millor manera de fer-ho era aquesta, essent com era per a molts el millor traductor de manga humorístic de l'Estat, la protesta queda desestimada.

Descansa en pau, Tenchi. Potser en una altra vida tinc el privilegi de conèixer-te millor.


dijous, 11 de juny del 2009

Curiositats: Rumiko Takahashi i Mitsuru Adachi fent equip

Avui he descobert, buscant imatges de The One Pound Gospel, perquè en parlaré aviat i més d'una vegada, una imatge que els mestres Rumiko Takahashi (Ranma 1/2, The One Pound Gospel, Inu-yasha, Maison Ikkoku, Urusei Yatsura...) i Mitsuru Adachi (Touch, Short Program, H2...) van col·laborar en una història de 30 pàgines per commemorar el 50è aniversari de la Weekly Shônen Sunday, i aquesta il·lustració n'és una mostra.



Quan l'he vist he pensat: "qui és la que seu damunt les espatlles d'en Hatanaka?". Llavors m'he adonat que l'estil de dibuix era el del mestre Adachi. La noia és l'Azusa Satomi, d'Idol A. Sembla ser que l'original es va subhastar amb intencions benèfiques.



Aquesta és la portada del projecte, My Sweet Sunday, tot i que en aquest cas es tracta d'una composició feta amb imatges de les diferents obres de tots dos. I es veu que ho van penjar a internet perquè es pugués llegir en línia, però... fins el 24 de maig. I jo que me n'assabento ara. Però bé, segur que encara hi ha maneres de llegir-lo, tot i que originalment el tenien penjat en japonès. És interessant que col·laborin dos autors tan semblants en estil de dibuix i narració, sempre a la frontera entre el shônen i el shôjo, i no desentona gens.


dimecres, 10 de juny del 2009

Compres de segona mà després d'un examen

Avui tenia el primer dels sis exàmens que he de fer aquest any i com que m'he quedat parcialment descansat i ja havia decidit que el que quedés de dia seria lliure, he volgut passar per una de les meves botigues de còmics habituals, una que fa el 30% en segona mà. I això és el que m'he comprat:


El 2 de Batman Presenta: Catwoman, que conté els números 56 a 58 de la col·lecció. Per què aquesta portada em sembla tan... Kozure Okami? No m'estranyaria que la història que ens explica s'assemblés a la del Llop Solitari...



El 2 de Batman Presenta: Robin, que conté els números 151 a 153 de la col·lecció.



El 3, que conté els números 154 a 156 de la col·lecció.



El 7 de la sèrie actual de la JLA.



El 8.



I el 9.



El 7 de la JSA de la sèrie actual.



I el 8.




100 Balas 11, que conté els números 21 i 22 de la col·lecció.



I el 12, que conté el 23 i el 24. Com que ja tenia el 13 omplo un petit forat. Ara em queda comprar fins al 18 i la resta de la sèrie està publicada en toms, el primer dels quals, que recopila del número 37 al 42 de la sèrie americana, també tinc, i des de fa mesos, perquè el vaig trobar de segona mà.

Anava amb la idea de comprar-me uns quants números de 52, per anar avançant, però he avançat d'altres col·leccions, que també està bé. No he comprat cap número 1, m'autofelicito!

dilluns, 8 de juny del 2009

Escenes: les coses s'han de fer com cal

L'Alfred Pennyworth és el majordom d'en Bruce Wayne, la identitat real d'en Batman, però també és el seu amic i la figura més semblant a un pare que el nostre heroi té des que va perdre els seus progenitors quan era petit en les circumstàncies que tantíssimes vegades se'ns han explicat. A més a més, és un mestre de la ironia fina com a bon britànic que és, i sempre té alguna frase sàvia per dir. Aquí en tenim un exemple que vaig trobar l'altre dia llegint el 733 de Detective Comics de 1999, de la història "Shades of Grey" dins la macrosaga "No Man's Land".

Feu-la gran, si no es veu. No sé, em va agradar molt i la vaig voler escanejar i posar aquí. De pas, inauguro secció i aniré posant escenes que m'agradin especialment. Aquesta és potser una mica massa teatral... però és que l'Alfred, a més, havia fet d'actor quan era jove!


diumenge, 7 de juny del 2009

Còmic-xafarderies: la veritat sobre en Batman i en Robin

AVÍS: CONTÉ SPOILERS, EN MÉS D'UN SENTIT...

Prou ximpleries. Com a fan del Cavaller Fosc fa molt temps que vaig decidir que faria una entrada al bloc per desmentir els rumors que durant tantíssims anys han circulat sobre l'orientació sexual d'en Batman i en Robin. No és que n'hàgim de fer res, ni vosaltres ni jo, però massa sovint es fa broma sobre aquest tema i ja no sé qui ho fa de bon rotllo malgrat que sap que no és cert i qui ho fa per ignorància. De cara al segon grup, i per tal d'evitar que tu, estimat lector o estimada lectora, caiguis en l'error de fer cas de les ximpleries que es diuen pel món i tinguis ben clar que tant en Batman com en Robin són heterosexuals, escric aquest article.


En Batman amb la Talia Al Ghul, la filla de Ra's Al Ghul, una de les moltes dones que han estat als seus braços i mare del seu únic fill biològic, en Damian. Sense comptar les noies amb què ha estat en el seu paper de playboy milionari, que té l'exclusiva funció d'evitar qualsevol sospita sobre les seves activitats nocturnes, en Bruce Wayne ha estat amb altres dones perquè se les ha estimat de veritat, com ara les periodistes Vicky Vale i Vesper Fairchild, la infermera Shondra Kinsolving, la Selina Kyle (la Catwoman, amb qui a l'univers paral·lel on hi ha la Terra 2 fins i tot està casat i té una filla, l'Helena), la Pamela Isley (Poison Ivy), la Wonder Woman, la primera Batwoman, la Zatanna, la Sasha Bourdeaux o la Silver St.Cloud.

La llista és llarga, com es pot veure, i cap relació no li ha funcionat, perquè no és gens fàcil sortir amb una altra superheroïna, una de les teves enemigues o una civil a qui no pots explicar el secret de les teves activitats nocturnes si no vols que esdevingui l'objectiu d'un dels teus enemics. Però el que va ser el primer Robin, en Dick Grayson, tampoc no es va quedar curt.

Aquí el veiem saltant-se aquella norma no escrita de no relacionar-se amb companys de feina. La seva relació amb la primera Batgirl, la Barbara Gordon, és una de les més recordades de l'Univers Batman i no ha quedat mai del tot tancada.


Aquí el tenim de més gran, ja com a Nightwing després d'independitzar-se d'en Batman i viure durant una temporada amb els Teen Titans i més endavant els Outsiders. La Starfire, una alienígena i també companya de feina, en aquest cas formant part del mateix grup tant als Teen Titans com posteriorment als Outsiders, ha estat un altre dels seus grans amors que van i vénen. A més, donant exemple de com són les relacions segures (fixeu-vos en la part del llit que queda darrera de la noia  i també al terra, una mica més a la dreta). També se l'ha vist tenint aventures d'una nit quan viu i treballa sol a Nova York. Es nota que ha tingut un bon mestre.

Què passa amb en Jason Todd, el segon Robin? Bé, tenint en compte que va morir al cap de poc d'esdevenir Robin i que ha ressuscitat recentment ple de ràbia contra en Batman, no ha tingut temps de relacionar-se amb ningú, si de cas ho sospitem en l'etapa actual, en què és adult i va fent el boig pel món.

Pel que fa al tercer, en Tim Drake, que segons en Batman és "el millor Robin de tots" i a qui fins i tot ha adoptat com a fill, no és desconegut el seu interès per les dones. Ha estat almenys amb la Darla Aquista, filla d'un dels capos mafiosos de Gotham, i la Stephanie Brown, companya d'institut que feia de la justiciera Spoiler.


A la foto veiem com li fa un petó la Steph. Totes dues noies se li van morir, i a més durant la mateixa saga, War Games, provocada per una imprudència de la Stephanie, que volia impressionar en Batman després d'haver estat acomiadada de la seva feina de quarta Robin precisament per temerària (en Tim Drake havia deixat el càrrec per passar més temps amb el seu pare) i haver tornat al seu paper de Spoiler, que en Batman tampoc no aprovava. Però també va estar amb l'Ariana Dzerchenko, de família soviètica immigrada i assetjada per la Troika, la màfia russa de Gotham. I en temps més recents, d'adult i amb la identitat de Red Robin, no s'ha estat precisament quiet.


A més, hi ha hagut algun intercanvi amb la Cassie Sandsmark, la Wonder Girl, xicota del seu difunt amic Conner Kent (Superboy). He de dir, però, que les circumstàncies en què succeeix això no les conec encara, com tampoc si la relació tira endavant o no, però per la imatge es pot deduir que va ser un petó d'aquells tan habituals com moralment reprobables en què el millor amic del traspassat i la seva xicota (o qualsevol combinació semblant) s'acaben embolicant.

Tornem al tema. A banda de la quarta Robin, que tampoc no era lesbiana i ho va demostrar amb la seva relació amb el tercer Noi Meravella, fa poc que ha arribat el cinquè Robin en unes circumstàncies en les que no vull aprofundir, perquè encara estan argumentalment a uns mesos de distància (són números dels Estats Units), però encara és massa jovenet per haver tingut cap relació sentimental i els seus vincles amb en Bruce Wayne fan especialment absurdes les bromes de les que parlava a l'inici de l'article.


Sí, bromes com la del títol desafortunat d'aquest llibre que ignoro si té gaire interès, però no me'l penso llegir mai, per principis. Sempre s'ha fet molta conya sobre la suposada homosexualitat i relació entre en Batman i en Robin, i la sèrie hortera dels anys seixanta no hi va ajudar gaire, així com les pel·lícules Batman Forever i Batman & Robin d'en Joel Schumacher, però qui afirmi aquestes coses demostra que no coneix aquests personatges ni la història d'un dels còmics més importants del món.

A mi no em faria res que qualsevol dels dos fos gai, o tots dos, o tots els que han estat Batman o Robin alguna vegada, que n'han estat uns quants (per cert, en Dick Grayson, el primer Robin, també ha fet de Batman), com ja he dit, però el cas és que no ho són, han demostrat interès en el sexe contrari en tots els casos i és de molt mal gust afirmar que hi ha qualsevol relació de tipus sexual o amorosa entre el mestre i els deixebles, perquè estem parlant de fills adoptius, biològics o "de fet", i no oblidem que mentre fan de Robin normalment són menors d'edat, així que els rumors entren en terreny relliscós. I tot gràcies al psicòleg malparit que el 1954 (en una època favorable a veure fantasmes on no n'hi havia) va escriure el llibre Seduction of the Innocent, on acusava en Batman de pervertir en Robin i la cosa va tenir tant d'èxit que encara dura. Sort que el doctor Frederic Wertham ja és mort. Prou ximpleries.


Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails