Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 1

La lectura que vull comentar avui és la d'un manga demanat pels otakus catalans des de fa molts anys. Hi havia, però, diverses dificultats que amb el temps s'han resolt. Una d'elles era la idiomàtica, ja que coneixíem Yawara! (Cinturó Negre en català) gràcies a l'anime passat per televisió als noranta, però el coneixíem nosaltres els catalans i valencians, els gallecs i els vascos, en els nostres respectius idiomes. Per tant, en castellà no era coneguda, i per a la publicació d'un manga fora del Japó és un recolzament bastant important haver estat emès per televisió abans. De tota manera no és un requisit imprescindible.

L'editorial que més sonava a l'hora de publicar-lo era Planeta, i era inimaginable que l'edités només en català, de manera que en cas d'haver-ho fet hauria estat en castellà. Però hi havia un segon problema: com que era un manga dels vuitanta i principis dels noranta no era encara de la qualitat tècnica dels exitosos Monster i 20th Century Boys, sinó que era un mestre Urasawa tirant a primerenc (si bé no ho era el tot). És sabut que hi ha gent que té més en compte el dibuix que la història, a l'hora de comprar còmics, i si hi sumem que no era una obra coneguda pel públic castellanoparlant (en principi el majoritari) i la negativa de l'autor a permetre la publicació de la seva obra anterior a Monster a l'estranger... tot apuntava a que no veuríem mai les aventures de la jove judoka Yawara Inokuma (la Ginger en català) en versió paper.

Però d'alguna manera que no sé ni crec que sàpiga mai la gent de Glénat ho ha aconseguit. Amb el mercat del manga en català molt més madur que fa uns anys ha apostat per treure-la només en la llengua de Pompeu Fabra, amb una tirada tan gran com amb les obres en castellà i un preu, 7 euros, força superior als 5 a què es venien els altres manga del mateix format en català (i que des de fa poc són 6,50). Malgrat tot s'ha venut espectacularment, i bona part dels seus compradors som els que miràvem la sèrie per televisió, de manera que s'ha decidit respectar de l'anime el nom de la protagonista tal i com el coneixíem per aquí, Ginger.

Sigui com sigui, saber que sortiria va ser una gran notícia i després de llegir el primer volum estic molt satisfet d'haver-me embarcat en una altra col·lecció de llargada considerable (en aquest cas seran 29 volums), amb l'al·licient de fer-me venir a la memòria moments del meu passat consumidor d'anime per televisió i, de retruc, de la meva infantesa i adolescència.

No m'ha passat, llegint Cinturó Negre, allò que passa de vegades, que un còmic et decep després d'haver-lo idealitzat durant anys. Al contrari, m'ha agradat molt i m'ha ajudat a reforçar records que tenia vagues. Espero poder fer-me-la aquesta vegada amb regularitat i no haver de demanar per Nadal que me'n regalin 10 de cop perquè he estat massa mandrós. Val la pena.

Pel que fa l'edició, per a mi molt correcta, amb una retolació diferent de l'habitual, un llom que classifica l'obra com a seinen (tot i que no acabo d'estar-hi d'acord, ja que per a mi es troba en la frontera amb el shônen essent una mica generós) i la traducció cuidada, com sempre, d'en Marc Bernabé. Novament, però, m'he de queixar de l'article del final del senyor Alfons Moliné, que deuen retolar apart o que no deuen revisar, perquè torna a tenir importants problemes amb alguns símbols, la maquetació i faltes d'ortografia.

Sigui com sigui, un regal (pagant, això sí) per als seguidors de les aventures d'aquella noieta que només volia ser com les altres però que el seu pesat i alhora entranyable avi va convertir en una autèntica campiona del judo.