divendres, 21 de maig de 2010

Lectures: Green Arrow - El cazador acecha

Aquesta és una lectura que vaig fer fa 2 o 3 setmanes, però no n'havia parlat encara i em venia de gust fer-ho. Es tracta de la mítica minisèrie Green Arrow: The Longbow Hunters, publicada en castellà com a Green Arrow: El cazador acecha, tant pels primers que ho van fer, els de Zinco, com per Planeta fa un temps. 


En Green Arrow és el meu personatge preferit en el món dels superherois... després d'en Batman. Fa moltíssims anys que el van crear, concretament se'l van inventar en George Papp i en Mort Weisinger al número 73 de More Fun Comics, el 1941.

Que fos un multimilionari i combatés el crim amb fletxes trucades que provocaven tota mena d'efectes, a més d'anar acompanyat per un adolescent, l'Speedy, van fer inevitables les comparacions amb en Batman, però en aquells temps era habitual i no passava res. A finals dels anys 60, però, i de la mà de Dennis O'Neil i Neal Adams, el personatge va ser transformat i les seves aventures, que compartia amb en Green Lantern (no va ser fins més tard que va aconseguir una col·lecció pròpia, malgrat la seva indiscutible popularitat i la seva longevitat), es van adaptar als nous temps i van tractar problemes reals de l'època, com ara la drogoaddicció. Però d'això en parlarem un altre dia, perquè aquella etapa es va recopilar en un volum molt gran que encara m'he de llegir. 


Va ser el 1983 que va obtenir una col·lecció pròpia, però va durar quatre números, i el 1985 el personatge va morir a Crisis on Infinite Earths, un megaevent de l'editorial DC com no se n'havia vist cap, i que desgraciadament, als anys 2000, es va voler repetir amb massa freqüència.

El 1987 arribaria la minisèrie una pàgina de la qual he posat més amunt, i se n'encarregaria en Mike Grell en totes les seves facetes. Aclamada per crítica i públic (que bé que sona aquesta frase, eh?), es va convertir en un referent dins la història de l'Oliver Queen, i jo, que vaig entrar en això dels còmics de DC quan Planeta va adquirir-ne els drets, he de confessar que fins fa molt poc ni n'havia sentit a parlar. 


Jo vaig començar a llegir les aventures del personatge en una etapa molt posterior, però molt, i em va encantar. El Green Arrow de Mike Grell (el de The Longbow Hunters però també el de la col·lecció regular que per fi va propiciar aquesta minisèrie, i que va durar 137 números, dels quals 80 van ser de Grell) és molt diferent del que jo conec, el que va començar el 2000 amb en Kevin Smith i va continuar amb en Brad Meltzer i en Judd Winick.

Aquell Green Arrow punyeter, amb un sentit de l'humor molt negre i ganes de viure la segona vida que se li ha concedit (perquè va morir a la col·lecció regular, també, i en Kevin Smith el va ressuscitar) és diferent del de Grell, que s'ha hagut d'enfrontar a coses molt dures, i més que es trobarà a la dura història que ressenyo avui, que el porta a mudar-se a Seattle amb la seva amant, la també superheroïna Black Canary, per tal d'iniciar una nova vida. Malauradament per a ells, començaran amb molt mal peu i els succeïran unes coses que els canviaran per sempre.

Són dues maneres diferents de veure el personatge, i molta gent considera canònica la de Grell. A mi m'agrada més la que vaig conèixer primer i que encara veig als còmics de l'Arquer Maragda, però també penso que el que va fer Mike Grell amb ell va ser importantíssim: li va donar per fi la categoria que es mereixia, gràcies al toc realista del seu dibuix i els seus guions, i va oferir molts anys de bons còmics a tots els seus seguidors. Recomano, doncs, aquesta obra recopilada en un petit tomet de 144 pàgines i tapa tova a qualsevol que segueixi en Green Arrow i a qualsevol que vulgui introduir-se al seu petit univers, però reitero que és molt diferent de l'actual tot i que crec que s'han de conèixer les seves dues cares.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails