La lectura de la que parlaré avui és el millor que he llegit en el gènere dels superherois en molt de temps. No sóc especialment exigent, ho reconec, però aquesta etapa de les aventures de la Batwoman com a protagonista de Detective Comics m'ha fet gaudir de la lectura i alhora del dibuix, gràcies a l'equip format pel guionista Greg Rucka i l'artista J.H. Williams III, que fan una feina impecable en aquest volum.
Un altre dia parlaré tranquil·lament de l'origen del personatge, però ara em limitaré a recordar que l'encarnació actual de la Batwoman va aparèixer per primera vegada el 2006, al número 7 de la sèrie 52, on va anar agafant un protagonisme que es va estendre a la minisèrie Crime Bible.
Doncs bé, des de llavors havia fet aparicions molt petites, però arran de la mort d'en Batman totes les col·leccions del Cavaller Fosc van patir inevitables canvis, i un d'ells va ser que la capçalera on havia nascut el personatge el 1939, Detective Comics, passava a estar protagonitzada per la Kate Kane, també coneguda com a Batwoman, que des que la vaig conèixer m'estimo especialment, en bona part també per la seva relació sentimental amb un personatge que m'ha robat sempre el cor.
Això seria així des del número 854 fins el 863, després del qual agafa les regnes de la sèrie el nou Batman, i aquest període és el que es recopilarà en l'edició de Planeta. Malauradament no és així al volum americà original, que és el que tinc jo (en edició de luxe i en tapa dura, per cert). En aquest cas Planeta ha tret avantatge d'anar més tard i tenir més temps per a observar els esdeveniments, i al tom Batwoman: Elegy hi ha recollits del 854 al 860, deixant els altres tres pendents de recopilació, vull pensar que juntament amb els primers números de la futura nova col·lecció en solitari, ara sí pròpia, de la Batwoman.
Centrem-nos, però, en el volum que he llegit jo. Una meravella visual gràcies a la gran tasca de Williams, que fa un ús força original de la composició de les vinyetes a les quatre parts de l'arc argumental Elegy, mentre que a Go, de tres parts, canvia totalment el registre per adequar-lo a la mena d'història que està explicant. Per la seva banda, el guionista estrella Greg Rucka, que fa molt temps que té cura del personatge, per fi ens el presenta sense les interferències dels altres membres de l'Univers DC ni les macrosagues que acostumen a irrompre en les sèries regulars sense tenir en compte si és un bon moment o no.
Com deia, la primera història és Elegy, que s'entén millor si s'ha seguit 52 i Crime Bible, però que es pot gaudir sense grans problemes encara que no coneguem els antecedents. N'hi ha prou amb dir que aquí veiem la Kate incapaç de compaginar vida social i la lluita contra la Religió del Crim, de la que sospita que no la deixarà en pau després d'haver-ne escapat amb vida pels pèls l'últim cop que es van trobar. Ara l'encapçala una nova líder, extremadament perillosa, que sembla que sap exactament per on atacar-la.
A Go, com he dit abans, el dibuixant canvia l'estil totalment i el que veiem és una història formada gairebé totalment per flaixbacs de la vida de la Kate, un petit arc de tres números que m'ha agradat molt perquè omple els buits i satisfà les preguntes que podíem tenir sobre els orígens del personatge que havien quedat a l'aire a 52, on també participava activament Rucka.
Aquí el guionista pot treballar tranquil·lament, sense haver de tenir en compte les sempre molestes interferències de pràcticament qualsevol còmic de l'Univers DC en pràcticament qualsevol altre, i per fi coneixem el passat tràgic de la Batwoman, així com les dificultats (i també alegries) que li va comportar la seva homosexualitat en el passat, tema tractat amb molt bon gust i tacte per part del guionista, cosa que va permetre a Detective Comics guanyar el premi al Millor Còmic per part de la Gay & Lesbian Alliance Against Defamation (GLAAD) aquest 2010. A banda de tot això, coneixem també com es va convertir en Batwoman i l'origen de l'estreta relació que té amb el seu entranyable pare, mostrada a Elegy però entesa del tot, per fi, a Go.
Per acabar, recomano encaridament la lectura d'aquest volum, perquè a banda d'un aspecte gràfic excel·lent tenim una gran història explicada per un mestre del suspens com és en Greg Rucka, una garantia d'entreteniment i diversió al món dels còmics, i els cops d'efecte d'aquest Batwoman: Elegy no són pas poca cosa. I amb la perspectiva del temps, tot i que l'edició americana d'aquest llibre és impressionant i sempre és millor llegir les coses en versió original, el volum que editarà Planeta d'aquí a unes setmanes és probablement, com a excepció, la millor opció per poder tenir tot el pas de la Batwoman per Detective Comics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada