Menú

dijous, 9 d’agost del 2012

Lectures: Sailor Moon, volum 1

És possible que sapigueu que fa poc va sortir el primer volum de la nova edició del manga de Sailor Moon, un clàssic dels anys 90 que precisament aquest 2012 fa 20 anys que es va començar a publicar. A l'estat espanyol és conegut sobretot per la seva versió animada, que va emetre en aquella època Antena 3 i que fa uns anys també es va poder seguir en català al Club Super 3, i malgrat que no ha deixat mai de ser un clàssic del còmic japonès amb moltíssims seguidors el seu manga no havia rebut fins ara cap edició decent.


Però hi havia una vella edició de 18 volums (com l'edició original japonesa) que Glénat ens va dur entre 1996 i 2000, acompanyada per la sèrie relacionada Sailor V. Feia 12 anys, doncs, que s'havia acabat d'editar per primera vegada, tot i que en unes condicions inacceptables que requerien una actualització com la que va rebre fa relativament poc Rurôni Kenshin, també un dels primers manga que ens va portar Glénat en condicions similars a les de Sailor Moon.


Fa uns mesos es va revelar que per fi tornaria, i aquest cop en una edició nova partint d'una que va sortir al Japó fa uns anys. Una edició cuidada, amb alguns elements redibuixats per l'autora, la Naoko Takeuchi, per tal de millorar-la, i seguint un pla des del Japó que duria aquesata nova edició a Itàlia, els Estats Units i l'estat espanyol, entre altres. 

El cas és que ens l'ha portat Norma Editorial, l'editorial que fa les edicions de més qualitat i que darrerament està aconseguint les llicències més desitjades, i ja n'he llegit el primer volum. No tinc pas la intenció de fer una ressenya de cadascuna de les 12 entregues que formen aquesta nova edició, però sí que aprofitaré el feliç retorn per tal de parlar-ne una mica, bàsicament comparant el primer volum d'aquesta edició i el de l'anterior (sense tenir en compte, és clar, que tenen un gruix diferent i que per tant el nou inclou un capítol més que el vell).


Un dels punts forts d'aquesta edició, a banda d'un gruix considerablement més gran dels volums, és la inclusió d'algunes pàgines en color al principi. Llàstima, però, que no es repeteixi en algunes de l'interior que es nota que a la revista on es van publicar originalment eren en color. Allò que passa tant en les edicions normals (no "definitives/ultimate/kanzenban") del manga, amb pàgines més fosques del que és habitual i que semblen fotocòpies en blanc i negre de pàgines que eren en color. 

Però aquest punt fort no és quelcom que es pugui retreure a l'edició de Glénat. El que sí que se li pot retreure és el sentit de lectura occidental, la lletja retolació "manual" i una traducció lamentable que venia de l'edició francesa (pràctica habitual en els inicis de Glénat com a editorial de manga a casa nostra) i que farceix el text de calcs del francès ("Estoy desolada", per exemple), cartells que s'han deixat en aquest idioma, imprecisions, incoherències, faltes, poca naturalitat, un text que se salta coses (es nota en comparar-la amb la nova edició) i uns horribles noms occidentalitzats (però amb cognom japonès) que, en honor a la veritat, s'ha de dir que venien imposats pels noms que s'havien triat per a l'anime en castellà.


En aquesta imatge, extreta com l'anterior del bloc Sailor Moon España, dedicat només a aquesta obra i on es fa una extensa comparativa i una anàlisi de cada volum de l'edició original, a més del primer de la nova, es pot apreciar parcialment el que deia, entre altres coses el respecte per l'edició japonesa i el redisseny d'algun element (primera vinyeta).

Tot i que ho he comprovat jo mateix perquè he llegit el número 1 de Glénat després d'acabar-me l'1 de Norma per tal de comparar-los, a l'esmentat bloc trobarem tots els errors del primer volum de l'edició antiga, que a banda del que he resumit inclouen detalls com ara transcripcions contradictòries d'alguns noms, i també hi trobarem els pros i els contres de la nova edició.


Per una banda tenim una traducció feta per primer cop des del japonès, molt més viva i amb sentit, i els noms originals (Usagi Tsukino o Makoto Kino en comptes dels antics (i antiquats) Bunny Tsukino o Patricia Kino), els atacs amb els noms originals i no els castellans que feien vergonya aliena, a més de la conservació de les onomatopeies japoneses per tal de respectar el dibuix (cosa que, des de fa anys, és el que demanem els lectors) amb una petita transcripció que no fa nosa, una reproducció meravellosa de la tinta (no com a l'edició antiga, que clareja), paper de qualitat i un preu més que acceptable (8 euros) per ser una edició "definitiva" (ara al Japó en trauran una altra pel 20è aniversari, però vaja, no hi comptem)...  

Tot i així no és una edició perfecta, perquè hi ha alguns petits problemes: hi ha noms que s'han mantingut en japonès però amb alguna mala transcripció de tant en tant (de vegades llegim "Amy", quan hauria de ser "Ami"), l'adaptació del sistema educatiu japonès s'ha fet molt malament i es repeteix que l'Usagi té 14 anys i va a segon de Batxillerat, quan ha de ser segon de secundària (i després en Mamoru, que té 17 anys, ensenya un carnet on diu que va Batxillerat —correcte— però ell diu que va a secundària —incorrecte—), i per acabar trobem una cosa inexplicable: els dibuixos estan com tallats per la part inferior de la pàgina, de manera que si a l'edició antiga i a l'actual japonesa veiem els peus d'un personatge a la de Norma s'acaba per damunt dels mitjons.


En resum, malgrat alguns petits defectes aquesta edició de Sailor Moon no només ens permet fer-nos la col·lecció si no vam tenir l'ocasió de llegir l'antiga (i aconseguir aquells volums ja fa uns anys que costa molt, en termes econòmics i en el sentit de trobar-los físicament), sinó que a més la supera àmpliament en tots els sentits.  

És un notable retorn per a un clàssic del manga que va revolucionar el gènere de les magical girls i que en principi està orientat al públic jove femení, amb un argument fantàstic i poc versemblant i uns personatges que actuen heroicament tot fent ús d'atacs i poders que aprenen sense explicació prèvia, però que per la raó que sigui enganxa i pot agradar perfectament als lectors masculins de l'edat que sigui.








3 comentaris:

  1. Bona entrada :D

    He de llegir el manga a la que pugui però em fa pena desfer-me de la vella XD

    El que es quedin imatges tallades trobo que és un dels errors més grans, junt amb els de les edats i escolarització...

    La segona cosa han dit que ho arreglaran, però el tema de les imatges.. dubto que passi per les mides dels volums :(

    ara falta llegir també Sailor V tot i que no he pogut veure els antics :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja t'he dit molts cops que no et desfacis de la que tens, perquè la conserves perquè va ser el teu primer manga, i aquest motiu no ha canviat ni canviarà mai.

      Per diferència de qualitat la nova guanya sense cap mena de dubte, i que els dibuixos quedin una mica tallats (però no influeix en absolut) és un problema menor. De traducció són petites coses, res comparat amb la versió antiga, que està plena de problemes que a més dificulten la comprensió i donen una impressió d'haver-se fet les coses de qualsevol manera.

      Sailor V devia ser del mateix estil en tots els sentits, per tant segur que també és millor.

      Elimina
    2. Ja em diràs com està Sailor V, que tu el llegiràs abans que jo i per això te'l vaig dur XD
      A veure si acabo els llibres i puc llegir els dos manga :D

      Elimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails