Lectures: Batwoman - Hydrology

Fa més de 2 anys vaig fer la ressenya de l'etapa de Detective Comics protagonitzada per la Batwoman, la primera (i fins ara única) vegada a la història que aquesta col·lecció no tenia en Batman a la capçalera des que hi va aparèixer per primera vegada al número 27, de 1939.

Després d'allò em vaig haver de comprar tres números en format grapa que tancaven l'etapa de la superheroïna pèl-roja en aquella col·lecció, de menys nivell, però el que esperava amb candeletes era que es publiqués la continuació dels esdeveniments del volum Batwoman: Elegy, abans esmentat. 

Se'ns va anunciar que Greg Rucka deixava de fer els guions i que l'artista, més que dibuixant, J.H. Williams III, es faria càrrec del personatge com a autor complet. L'anunci de l'esdeveniment The New 52, que reiniciava tot l'Univers DC, va fer que tot plegat es retardés, però al final el juny de 2012 va acabar sortint Batwoman: Hydrology, que conté el número 0, de gener de 2011 (únic número del volum 1 de Batwoman) i les entregues 1 a 5, de novembre de 2011 a març de 2012, que són els primers números del volum 2.

Total, un cacau que a més he trigat molt a tenir, ja que esperava una rebaixa interessant, i de fet ja ha sortit el segon recopilatori d'aquesta etapa. Ens haurem de conformar, per ara, amb la ressenya d'aquest primer tom de l'era The New 52.

I què tal? Ha respectat la continuïtat de Batwoman, The New 52, tenint en compte que tenia molt poca història? Doncs afortunadament sí, perquè la Kate Kane tira endavant i treballa al nou Univers DC, però mentre intenta resoldre un nou cas se'ns expliquen coses de la breu etapa anterior, tant per als que ja la coneixíem com per als que hi entren ara.

Res no ha canviat a la vida de la Batwoman, que té diversos fronts oberts i fins i tot ha heretat de l'etapa de Rucka la reaparició de la Flamebird, la seva cosina (de l'encarnació de les dues heroïnes en relació als còmics clàssics en vaig parlar aquí). 

Als números que no formaven part del recopilatori Elegy la Bette Kane descobria la doble identitat de la seva cosina i, com que ella també era justiciera, li deia que volia formar equip amb ella. A la Batwoman, que en aquest sentit és com el seu homòleg masculí, no li agrada haver de treballar amb un llast, i es dedica a entrenar la seva cosina i patir per les seves possibilitats reals en combat. 

Veurem com no li manca raó, i com la Bette és un llast més gran del que sembla quan els problemes se li acumulen: per si no n'hi havia prou, el Departament d'Operacions Extranormals (el DEO, en anglès, i curiosament cocreat per en J.H. Williams III) s'ha marcat l'objectiu de descobrir la identitat de la Batwoman. 

La vida personal de la protagonista tampoc no té cap incongruència amb l'era pre-New 52: hi ha referències a la seva passada relació amb la Renée Montoya (que, per cert, no se sap on para en aquest nou univers de The New 52), i aquí n'estableix una de nova amb una altra lesbiana coneguda de l'Univers DC, que com no podia ser d'una altra manera provocarà una interessant dualitat en el seu tracte, diferent quan estan de servei de quan no ho estan.

Mentrestant és observada per en Batman, que no ha perdut el seu costum d'examinar qualsevol nou justicier de la ciutat (encara que en aquest cas la Batwoman ja té certa experiència en el tema) i que ha de decidir si aprova o no les activitats de la seva "versió femenina".

Però tot això només dóna profunditat i qualitat narrativa a una història que es basa en una paranormal amenaça que aterreix totes les famílies amb fills de Gotham: la Llorona, una mena de fantasma hispà que segresta nens i nenes i els ofega, es presenta com un gran repte per a la policia i els superherois. 

Tot plegat ens permet afirmar que si Elegy va ser i encara és una de les millors històries dels còmics de DC dels darrers anys, l'esperadíssima continuació ha valgut la pena i l'absència de Rucka està perfectament compensada per J.H. Williams III, que coescriu amb William Haden Blackman i, sobretot, ens regala un apartat visual espectacular, en la línia del que vam veure a Elegy: originals i treballadíssimes composicions de pàgina, il·lustracions bellíssimes i estils adaptats a cada moment del relat. Una delícia en tots els sentits. No us perdeu aquest recopilatori.