Sèries: Batwoman (primera temporada)

He deixat expressament per al final l'última sèrie que s'ha incorporat a l'Univers DC televisiu, més concretament a l'Arrowverse, perquè en ser una primera temporada no calia córrer ni la volia tractar de la mateixa manera, perquè entre altres coses he de fer una presentació dels seus personatges.

El cas és que després que l'any passat, al crossover anomenat Elsewords, que va afectar les altres sèries (Arrow, The Flash, Supergirl i aquest cop es deixava fora DC's Legends of Tomorrow), ja es va presentar el personatge de la Batwoman, i també es va saber que se n'estava preparant una sèrie.

Es va estrenar a l'octubre i al maig d'aquest 2020 se'n va emetre l'últim episodi de la primera temporada, que va ser el 20è en comptes del 22è per culpa de la pandèmia, igual que els ha passat a altres sèries tant de l'Arrowverse com de fora d'aquest.

Creada per Caroline Dries, Batwoman s'inspira en molts aspectes en l'etapa de Greg Rucka i J. H. Williams III als còmics del personatge, de la qual vaig parlar en aquesta entrada, sobretot pel rerefons de la protagonista i per la formidable enemiga a qui s'enfronta durant tota la temporada. 

Posant-nos en context, Batwoman ens presenta una Gotham abandonada per en Batman fa 3 anys, i on qui s'encarrega del compliment de la Llei és l'empresa privada Crows, que pertany a en Jacob Kane (Dougray Scott), un home amb formació militar, molt estricte i content de poder, amb una cerimònia i tot, apagar la batsenyal i acabar oficialment amb la permissivitat amb els justiciers.

Una misteriosa banda liderada per una dona que es fa anomenar Alice (Rachel Skarsten) per la protagonista del llibre Alícia al País de les Meravelles saboteja aquesta cerimònia i sembla que té com a objectiu el senyor Kane, de manera que la filla d'aquest, la Kate (Ruby Rose, vista a Orange is the New Black), decideix anar a buscar el seu cosí, en Bruce Wayne, investigant pistes sobre on pot haver anat a l'Edifici Wayne, i descobreix que és en Batman.

En un gir una mica agafat amb pinces ja al primer episodi, troba el seu uniforme i amb l'ajuda d'en Luke Fox (Camrus Johnson), treballador de l'empresa i fill del mític Lucius Fox, l'adapta al seu cos i comença a fer de justiciera sense temps de pensar-s'ho gaire, mentre que en Luke li fa d'assistent a distància i fabricant de gadgets.

La decisió té un motiu, però: la Kate acaba de tornar de l'estranger, però va rebre formació militar en una acadèmia, així que té nocions de combat.

També en té la Sophie Moore (Meagan Tandy), amb qui va tenir una relació a l'acadèmia, però com que en ser investigades per la tan temible homosexualitat ella la va negar, l'única expulsada va ser la Kate, que se'n va anar i va deixar enrere aquest gran amor seu.

Val a dir que la Sophie es penedeix d'aquella decisió i que sempre ha trobat a faltar la Kate, però actualment es fa passar per heterosexual i està promesa amb un company de feina. El lloc on treballa, per cert, és l'empresa Crows, cosa que tanca el cercle.

També tenim la germanastra de la Kate, la Mary (Nicole Kang), filla de la segona dona del seu pare (no comparteixen sang) i, tot i que es van conèixer quan ja eren grandetes, tenen una bona relació que va millorant des que la protagonista descobreix que la seva personalitat de nena rica i addicta a les festes de la jet set és una tapadora per a la seva clínica clandestina, que fa servir per guarir gent gràcies als seus coneixements com a estudiant de Medicina.

A la Kate li aniran molt bé, però li resulta difícil justificar segons quines ferides i lesions, atès que s'estima més no revelar a la seva germanastra les activitats que duu a terme a les nits.

En tot cas, al llarg del que portem de sèrie veiem com l'encara principiant superheroïna s'enfronta a diverses amenaces a la ciutat de Gotham, amb friccions incloses amb Crow en la seva identitat emmascarada, sense que son pare sàpiga que és la seva filla la nova justiciera que odia i que, si fos per ell, empresonaria o fins i tot mataria.

Però el més interessant de la trama, i de tot plegat en realitat, és l'esmentada Alice, una dolenta clarament transtornada i amb un passat que ho justifica: resulta que és la germana bessona de la Kate, donada per morta fa uns anys en un accident, que ara clama venjança contra la seva família per tot el que va patir a resultes d'aquell error. 

I aquesta és la gràcia d'aquests episodis: ni l'estira i arronsa amorós entre la Kate i la Sophie, ni la necessitat d'amagar la seva identitat, ni el pas pel crossover amb les altres sèries de Crisis on Infinite Earths: és el conflicte intern entre aturar la seva germana, una enemiga terrible i de les que fan època pels seus mètodes i la seva efectivitat assassina, o salvar-la d'alguna manera, fer que torni a ser com abans i recuperar-la. 

Veurem com evoluciona aquesta qüestió en futures temporades, ja amb una nova actriu fent de Batwoman (la Ruby Rose va anunciar que deixava la sèrie per motius personals), però seria una llàstima perdre aquesta enemiga, tant per la profunditat que té com pel seu caràcter i les implicacions personals que té en la Batwoman i el pare de totes dues. 

De moment, a mi m'ha satisfet força, malgrat que com algú em comentava s'està "Gothamitzant" una mica pel que fa a teatralitat i l'aparició anacrònica d'alguns enemics coneguts. En qualsevol cas, per a mi és un bon començament.

Lectures: Batwoman - Hydrology

Fa més de 2 anys vaig fer la ressenya de l'etapa de Detective Comics protagonitzada per la Batwoman, la primera (i fins ara única) vegada a la història que aquesta col·lecció no tenia en Batman a la capçalera des que hi va aparèixer per primera vegada al número 27, de 1939.

Després d'allò em vaig haver de comprar tres números en format grapa que tancaven l'etapa de la superheroïna pèl-roja en aquella col·lecció, de menys nivell, però el que esperava amb candeletes era que es publiqués la continuació dels esdeveniments del volum Batwoman: Elegy, abans esmentat. 

Se'ns va anunciar que Greg Rucka deixava de fer els guions i que l'artista, més que dibuixant, J.H. Williams III, es faria càrrec del personatge com a autor complet. L'anunci de l'esdeveniment The New 52, que reiniciava tot l'Univers DC, va fer que tot plegat es retardés, però al final el juny de 2012 va acabar sortint Batwoman: Hydrology, que conté el número 0, de gener de 2011 (únic número del volum 1 de Batwoman) i les entregues 1 a 5, de novembre de 2011 a març de 2012, que són els primers números del volum 2.

Total, un cacau que a més he trigat molt a tenir, ja que esperava una rebaixa interessant, i de fet ja ha sortit el segon recopilatori d'aquesta etapa. Ens haurem de conformar, per ara, amb la ressenya d'aquest primer tom de l'era The New 52.

I què tal? Ha respectat la continuïtat de Batwoman, The New 52, tenint en compte que tenia molt poca història? Doncs afortunadament sí, perquè la Kate Kane tira endavant i treballa al nou Univers DC, però mentre intenta resoldre un nou cas se'ns expliquen coses de la breu etapa anterior, tant per als que ja la coneixíem com per als que hi entren ara.

Res no ha canviat a la vida de la Batwoman, que té diversos fronts oberts i fins i tot ha heretat de l'etapa de Rucka la reaparició de la Flamebird, la seva cosina (de l'encarnació de les dues heroïnes en relació als còmics clàssics en vaig parlar aquí). 

Als números que no formaven part del recopilatori Elegy la Bette Kane descobria la doble identitat de la seva cosina i, com que ella també era justiciera, li deia que volia formar equip amb ella. A la Batwoman, que en aquest sentit és com el seu homòleg masculí, no li agrada haver de treballar amb un llast, i es dedica a entrenar la seva cosina i patir per les seves possibilitats reals en combat. 

Veurem com no li manca raó, i com la Bette és un llast més gran del que sembla quan els problemes se li acumulen: per si no n'hi havia prou, el Departament d'Operacions Extranormals (el DEO, en anglès, i curiosament cocreat per en J.H. Williams III) s'ha marcat l'objectiu de descobrir la identitat de la Batwoman. 

La vida personal de la protagonista tampoc no té cap incongruència amb l'era pre-New 52: hi ha referències a la seva passada relació amb la Renée Montoya (que, per cert, no se sap on para en aquest nou univers de The New 52), i aquí n'estableix una de nova amb una altra lesbiana coneguda de l'Univers DC, que com no podia ser d'una altra manera provocarà una interessant dualitat en el seu tracte, diferent quan estan de servei de quan no ho estan.

Mentrestant és observada per en Batman, que no ha perdut el seu costum d'examinar qualsevol nou justicier de la ciutat (encara que en aquest cas la Batwoman ja té certa experiència en el tema) i que ha de decidir si aprova o no les activitats de la seva "versió femenina".

Però tot això només dóna profunditat i qualitat narrativa a una història que es basa en una paranormal amenaça que aterreix totes les famílies amb fills de Gotham: la Llorona, una mena de fantasma hispà que segresta nens i nenes i els ofega, es presenta com un gran repte per a la policia i els superherois. 

Tot plegat ens permet afirmar que si Elegy va ser i encara és una de les millors històries dels còmics de DC dels darrers anys, l'esperadíssima continuació ha valgut la pena i l'absència de Rucka està perfectament compensada per J.H. Williams III, que coescriu amb William Haden Blackman i, sobretot, ens regala un apartat visual espectacular, en la línia del que vam veure a Elegy: originals i treballadíssimes composicions de pàgina, il·lustracions bellíssimes i estils adaptats a cada moment del relat. Una delícia en tots els sentits. No us perdeu aquest recopilatori.

Les primeres Batwoman i Batgirl

La Batwoman és un dels meus personatges preferits de l'Univers DC, i també ho és la Batgirl, especialment la que no vaig poder conèixer bé perquè en Joker se'n va assegurar a The Killing Joke, però avui dedicaré una entrada a les primeres Batwoman i Batgirl, encara que en el segon cas la imatge que ens ve al cap en associar les paraules "primera" i "Batgirl" sigui la de la Barbara Gordon.

Les primeres, les originals, són les que veiem en aquesta vinyeta i van debutar al número 233 de Detective Comics (1956) la Batwoman i al 139 de Batman (1961) la Bat-girl (sí, amb guió). I la seva raó de ser responia a dos motius: per una banda els editors de DC volien crear una "Batfamília", igual que a les col·leccions d'en Superman el concepte havia funcionat bé. Però sobretot servia per a intentar desempallegar-se de les acusacions a en Batman i en Robin de tenir una relació homosexual per part de l'infame psiquiatre Fredric Wertham (1895-1981), que va fer tot el que va poder per destrossar els còmics acusant-los de perjudicials per als nens. 

D'aquell tema ja en vaig parlar per tal de desmentir l'homosexualitat (que no és dolenta, en absolut, però no és certa en el cas del Duo Dinàmic) dels personatges acusats, però avui el protagonista és el "remei", que va ser la creació de dos personatges femenins que serien les parelles dels dos justiciers.

O pretendents, perquè com podem veure en aquestes vinyetes en Batman s'escapoleix com pot dels intents de la primera Batwoman, la Kathy Kane, de fer més propera la seva relació. El personatge i la seva neboda, la Betty Kane, que era la seva contrapartida juvenil i la Bat-girl, anirien apareixent durant els anys 60 als còmics d'un Cavaller Fosc que ja no era gens fosc i que sens dubte s'havia tornat més humorístic i naïf que mai, en part per culpa de la influència de la sèrie de televisió que es va poder veure també a casa nostra fa força anys. L'editor de DC de llavors, en Julius Schwartz, va decidir que ja n'hi havia prou i van anar perdent presència, fins que van ser substituïdes.

Primer parlarem de la Batgirl, ja sense guió, que va aparèixer per primera vegada al 359 de Detective Comics (1967) i era ja, per fi, un personatge creat sense segones intencions i amb una visió més moderna que no pas la de dona de decoració que havia d'acompanyar per força un home que, a més, estimava. La Barbara Gordon seria la Batgirl fins el 1988, any dels fets que la van obligar a retirar-se.

Què passava amb l'altra Bat-girl quan ja havia nascut la nova? Pel que sembla, apareixia poc i en col·leccions secundàries i, igual que la Batwoman, oficialment retirada de la seva lluita superheroica i fent vida exclusivament civil. Amb el temps n'hi ha hagut unes quantes més, de Batgirls, però això són figues d'un altre paner. 

Pel que fa a la Batwoman, de la mateixa manera que la seva neboda va anar perdent pistonada, i a la llegendària Crisis on Infinite Earths va ser esborrada de la continuïtat, com sol passar en macroevents d'aquesta mena. No obstant això, el 2006 i dins la maxisèrie 52 es va presentar una nova versió del personatge. Aquest cop es deia Kate Kane, també venia dels Kane de tota la vida, l'altra família rica de Gotham a banda dels Wayne (la mare d'en Batman es deia Martha Kane de soltera, per cert), i ja no és un personatge creat com a love interest d'en Batman, que fa dècades que ha demostrat la seva heterosexualitat i la seva promiscuïtat, sinó tot el contrari. 

Per ironies del destí, de la història o dels guionistes moderns, la nova versió del personatge que es va crear als anys 50 per tal d'escampar les sospites d'homosexualitat (i pedofília, de pas) d'en Batman, encara que oficialment no es creés per aquest motiu, però ja ens entenem... és lesbiana. M'encanta.

L'embolic és monumental, però sempre hi ha un racó per a la nostàlgia i volem saber què va passar amb la Kathy Kane i la Betty Kane, les originals. Si van existir o no, si es contemplen a l'actual Univers DC o no. Bé, el que és coneix com a The New 52 encara no ho he llegit, però és massa jove (tardor de 2011) i trobo que és aviat per dir-ho. Fins ara, però, la cosa quedava així: la Bette Kane existeix, però ja no es diu Betty ni és la Bat-girl, sinó la Flamebird. Això és així des de l'anual número 3 de Secret Origins, de 1989, ja després de la Crisis on Infinite Earths que establia la no existència de les Batwoman i Bat-girl originals.

De tota manera, malgrat que no s'explica si la Flamebird és la nova identitat de l'antiga Bat-girl o no tenen res a veure, sí que conserva la seva obsessió per en Dick Grayson, que ara és en Nightwing però que de jove era en Robin.

La Kathy Kane també va existir, i en Batman la va estimar, però va morir el 1979 (en la seva identitat civil, recordem que estava retirada) al número 485 de Detective Comics a mans de la Lliga dels Assassins i concretament d'en Bronze Tiger. L'esmentada Crisis on Infinite Earths, de 1985, n'esborrava la mateixa existència, i com hem dit abans el 2006, just després d'un altre macroevent com va ser la Infinite Crisis, va "reaparèixer" totalment remodelada com a Kate Kane, que ara resulta que no és la tieta, sinó la cosina de la Bette Kane.

Aquí les tenim totes dues coincidint. Ara explicarem com és, això. Llavors, la Kathy Kane original no ha existit mai? Doncs sí, perquè fidel als seus homenatges a aquells anys del Batman carrincló i no canònic, el guionista superestrella Grant Morrison la va fer tornar al número 4 de Batman Inc., de 2011, tot i que en forma de flaixbac i revelant, només per als més observadors (jo mateix ho he hagut de buscar, no us penseu) que era tieta d'en Bruce Wayne en haver-se casat amb el seu oncle per part de mare, en Nathan Kane. També va existir, segons Morrison, la Betty Kane en la seva identitat de Bat-girl, però no se n'explica res més.

I aquest "retrobament", que vaig llegir l'altre dia, és el que ha motivat que volgués recuperar una entrada que tenia pensada des de feia molt de temps. No sé si he assolit l'objectiu de fer un homenatge mínimament comprensible a aquests dos personatges, però ho he intentat. I si no me n'he sortit, un nou intent: la Batwoman i la Batgirl originals sí que van existir, però mentre la primera ja no és entre nosaltres, la segona ha adquirit una nova identitat superheroica.