dijous, 30 de maig de 2013

Lectures: Green Arrow - Triple Threat

Fa uns mesos vaig parlar del primer volum de la nova etapa d'en Green Arrow, corresponent a The New 52, i ja vaig dir que aquest personatge havia estat un dels més renovats de l'Univers DC amb el rellançament de l'editorial, però que tot i així (a mi m'agrada la continuïtat) havia gaudit moderadament del volum.


Malauradament no puc dir el mateix del volum que continua aquesta etapa, Green Arrow: Triple Threat, que reuneix els números 7 a 13 de la col·lecció, editats individualment als Estats Units entre maig i desembre de 2012

Si a The Midas Touch ens presentaven un rejovenit Oliver Queen amb tot el seu entorn renovat tant pel que fa a aliats com a enemics, en aquest segon recopilatori continuen apareixent nous enemics i no hi ha ni rastre dels de tota la vida, com tampoc de la família Arrow que fa tant temps que no veiem i que començo a pensar que no tornarem a veure perquè encaixa poc en la vida d'aquest nou Green Arrow.


Tot això, nostàlgia a banda, no és dolent per se, però si la història tampoc no acaba d'enganxar tenim un problema, i és quelcom evident des dels primers números del volum. Comencem amb l'atac que el protagonista rep per part de tres bessones atractives, de nom col·lectiu Skylark, amb qui acaba resolent diferències al llit i que en realitat volien capturar-lo.

Com que és un mestre de la lluita cos a cos se n'escapa amb facilitat, però descobreix una estranya trama de manipulació genètica liderada pel pare de les noies que es resol amb molta espectacularitat i de manera confusa, amb moltes preguntes sense resposta, com ara què volien exactament d'en Green Arrow i per què fan el seu potencial enemic coneixedor d'una situació que saben que voldrà aturar. 


Al número 10, on continua la guionista Ann Nocenti però el dibuixant és el correcte Steve Kurth, hi tenim una història autoconclusiva (un filler que curiosament proporciona la portada al llibre) que destapa una altra trama, en aquesta ocasió una mena de màfia que robotitza persones que volen deixar de patir per culpa de les emocions humanes, i si bé no és un còmic memorable ens permet treure'ns del cap el marejant arc argumental de 3 números de què ja hem parlat. 


Després tornem a tenir un arc de 3 números en què es recupera el dibuixant Harvey Tolibao, bastant detallista però alhora caòtic i amb les proporcions humanes mal aplicades, i que fa viatjar l'Oliver Queen a la Xina per tal de recomprar a un magnat xinès, en Jin Fang, la seva part de les accions de Queen Industries després que a la primera aventura del volum el president de la companyia l'hi prengués i la vengués aprofitant la seva absència. 

A canvi de revendre-li allò que era seu el xinès vol una tecnologia inventada per l'Oliver que li permetria espiar qualsevol habitant del pobladíssim país, i com que aquest s'hi nega entrem en una trepidant aventura de combats continus, més interessant que la primera però igualment confusa (sobretot en l'apartat visual) i que ens presenta una superheroïna xinesa anomenada Suzie Ming. Acaba, però, amb un cliffhanger en què el protagonista per fi es relaciona amb algú de l'Univers DC, concretament en Hawkman.

Un mal volum, que pel que sé ha estat rebut així per la majoria, i sembla que la cosa no millorarà fins el quart, perquè al tercer es veu que la cosa no acaba d'arrencar, tampoc. Ja ho veurem quan surti i me'l compri, però fa massa temps que Green Arrow no em fa vibrar. No s'assembla ni al d'abans ni al de la sèrie Arrow, per tant no entenc què estan fent amb aquesta franquícia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails