Lectures: Green Arrow - Harrow

Fa un any (ja sé que vaig amb retard, però he explicat algun cop que la meva economia no em va permetre comprar durant 2013 al mateix ritme que altres anys) que vaig ressenyar l'anterior recopilatori del nou Green Arrow, i ara per fi arriben les meves impressions del tercer, que per sort mostra una lleugera millora respecte a la tendència a la baixa a què ens havien acostumat no només en aquesta nova etapa de The New 52 i la renovació total del personatge, sinó també als últims còmics d'abans del reset.

No n'esperava res, tenia entès que era dolent com l'anterior i que fins el proper, el quart recopilatori, la cosa no es començaria a animar, però potser per això, o potser perquè aquest Green Arrow: Harrow no és un despropòsit caòtic i sense interès com el tom que el precedeix, el cas és que m'ha agradat relativament.

Conté els números 14 a 16 de la col·lecció, publicats individualment de gener a març de 2013, a més del número 0 (novembre de 2012), el 8 de l'actual Justice League (juny de 2012), unes pàgines del 13 de la mateixa col·lecció (desembre de 2012) i el 14 de The Savage Hawkman (gener de 2013).

Precisament amb aquest últim personatge es relaciona l'Oliver Queen al 14 de la seva col·lecció, en què l'ha d'ajudar a protegir-se dels atacs del que sembla una conspiració per a encolomar-li un assassinat que no ha comès i que duu en Green Arrow a un terreny que no domina, el de la lluita a l'aire.

Però la història, que tot i la trobada dels dos personatges al tom anterior (que ni recordava de tant temps que ha passat) ens arriba començada perquè s'enceta al 13 de The Savage Hawkman, continua al 14 d'aquesta, que sí que s'inclou a Green Arrow: Harrow. El cas és que no té gaire sentit perquè és una saga formada per 4 números, dos dels quals no inclosos, i notem que falten coses. Dit això, no està malament veure, per fi, com el nou Arquer Maragda interactua amb un altre superheroi.

A continuació, ja al 15 i el 16 de Green Arrow, el protagonista es crea un enemic en interceptar un carregament d'armes, cosa que motiva el traficant de les mateixes, el Harrow del títol, a posar preu al seu cap, però no és una aventura que li provoqui gaires dificultats, deixant de banda que, ja des del volum anterior, pateix una notable escassetat de recursos després que l'empresa li fos arrabassada.

Sense ser una trama especialment interessant, com a mínim no és confusa com les que vam veure a Green Arrow: Triple Threat i es deixa llegir perfectament. El més interessant, però, queda reservat per a la resta del recopilatori.

Es tracta del 8 de Justice League, on el pobre es passa tot l'episodi intentant ser acceptat per una Lliga de la Justícia que encara està lluny dels nivells d'obertura a què ens tenia acostumats abans de The New 52. Tant li fa el que aconsegueixi, la gran majoria dels seus reduïts membres s'oposa a l'entrada d'en Green Arrow al club i el considera més aviat una molèstia.

És un capítol divertit, i ens permet veure el bo i millor dels superherois de DC, que sempre està bé. Després tenim unes pàgines de la història secundària del 13, que té relació amb tot això, però aquestes interaccions ens deixen amb les ganes de saber exactament què passa, perquè sembla que els intents d'en Green Arrow de ser admès a la Lliga de la Justícia tenen a veure amb A.R.G.U.S., l'agència governamental que fa d'enllaç amb el grup de superherois i que, com és habitual, està interessada en tenir algú de confiança (és a dir, manipulable) a la JLA. Però no en traiem l'entrellat perquè ens deixen amb la mel als llavis per tal que comprem Justice League. 

Finalment el número 0 serveix, tal com van ser concebuts aquests números, per a tornar-nos a explicar l'origen del personatge, però ens l'han explicat tantíssimes vegades que aquí l'aclamat guionista Judd Winick el canvia i sí, ens situa l'Oliver Queen en un vaixell que naufragarà sense que ens sorprengui especialment, però aquest cop en realitat és una refineria de petroli on el protagonista se suposa que treballa (en tasques administratives, no fos cas que s'embrutés). 

Allà l'Ollie munta una festa i mentre fanfarroneja de les seves habilitats com a arquer (representa que n'està fent classes) l'estructura és atacada per uns pirates i la imprudència heroica del futur Green Arrow acaba en tragèdia. És un nou punt de vista curiós i interessant, i introdueix la figura, creada a la sèrie televisiva Arrow, d'en Tommy Merlyn, que ens prometen que tornarà a sortir. També hi apareix, breument, en Roy Harper, que a The New 52 fins ara no s'havia relacionat gaire amb el personatge que el va donar a conèixer fa dècades, o més ben dit se'ns havia explicat que treballaven junts i que havien partit peres, però sense entrar en detalls. 

De tota manera aquest número 0 tampoc no és especialment memorable, i cap al final vol lligar amb l'actualitat del personatge d'una manera una mica massa precipitada.

Mancances a banda, Green Arrow: Harrow m'ha semblat entretingut, millor que no em pensava, però lluny de ser imprescindible o ni tan sols notable. Els seus punts forts: una trama més centrada i amb sentit i una unitat artística (guions d'Ann Nocenti i dibuixos de Freddie Williams II, que també il·lustra el número 0) només trencada, lògicament, pels còmics que no corresponen a la col·lecció però que s'han inclòs al recopilatori de totes maneres.

Els febles, els de sempre: la renovació total del personatge i la ruptura amb la seva història prèvia fan enyorar moltíssim els personatges amb què sempre l'havíem relacionat, tant els dolents com sobretot els aliats (que existeixen al nou Univers DC, però no tenen relació amb l'Oliver Queen), i la manca de trames memorables no ajuda a superar aquest buit, de manera que molts seguidors de tota la vida ja fa temps que han deixat la col·lecció, i no els jutjo pas. Ja ho vaig dir: no s'entén gaire què és el que han volgut fer amb aquest personatge, perquè no s'assembla ni al de tota la vida ni al de la sèrie de televisió, opció que em sorprèn que no triessin perquè comercialment hauria estat tot un encert i, tot i les seves llicències, és molt més fidel a la identitat d'en Green Arrow que el que estem veient (i patint) als seus còmics des de 2011.

Lectures: Green Arrow - Triple Threat

Fa uns mesos vaig parlar del primer volum de la nova etapa d'en Green Arrow, corresponent a The New 52, i ja vaig dir que aquest personatge havia estat un dels més renovats de l'Univers DC amb el rellançament de l'editorial, però que tot i així (a mi m'agrada la continuïtat) havia gaudit moderadament del volum.

Malauradament no puc dir el mateix del volum que continua aquesta etapa, Green Arrow: Triple Threat, que reuneix els números 7 a 13 de la col·lecció, editats individualment als Estats Units entre maig i desembre de 2012. 

Si a The Midas Touch ens presentaven un rejovenit Oliver Queen amb tot el seu entorn renovat tant pel que fa a aliats com a enemics, en aquest segon recopilatori continuen apareixent nous enemics i no hi ha ni rastre dels de tota la vida, com tampoc de la família Arrow que fa tant temps que no veiem i que començo a pensar que no tornarem a veure perquè encaixa poc en la vida d'aquest nou Green Arrow.

Tot això, nostàlgia a banda, no és dolent per se, però si la història tampoc no acaba d'enganxar tenim un problema, i és quelcom evident des dels primers números del volum. Comencem amb l'atac que el protagonista rep per part de tres bessones atractives, de nom col·lectiu Skylark, amb qui acaba resolent diferències al llit i que en realitat volien capturar-lo.

Com que és un mestre de la lluita cos a cos se n'escapa amb facilitat, però descobreix una estranya trama de manipulació genètica liderada pel pare de les noies que es resol amb molta espectacularitat i de manera confusa, amb moltes preguntes sense resposta, com ara què volien exactament d'en Green Arrow i per què fan el seu potencial enemic coneixedor d'una situació que saben que voldrà aturar. 

Al número 10, on continua la guionista Ann Nocenti però el dibuixant és el correcte Steve Kurth, hi tenim una història autoconclusiva (un filler que curiosament proporciona la portada al llibre) que destapa una altra trama, en aquesta ocasió una mena de màfia que robotitza persones que volen deixar de patir per culpa de les emocions humanes, i si bé no és un còmic memorable ens permet treure'ns del cap el marejant arc argumental de 3 números de què ja hem parlat. 

Després tornem a tenir un arc de 3 números en què es recupera el dibuixant Harvey Tolibao, bastant detallista però alhora caòtic i amb les proporcions humanes mal aplicades, i que fa viatjar l'Oliver Queen a la Xina per tal de recomprar a un magnat xinès, en Jin Fang, la seva part de les accions de Queen Industries després que a la primera aventura del volum el president de la companyia l'hi prengués i la vengués aprofitant la seva absència. 

A canvi de revendre-li allò que era seu el xinès vol una tecnologia inventada per l'Oliver que li permetria espiar qualsevol habitant del pobladíssim país, i com que aquest s'hi nega entrem en una trepidant aventura de combats continus, més interessant que la primera però igualment confusa (sobretot en l'apartat visual) i que ens presenta una superheroïna xinesa anomenada Suzie Ming. Acaba, però, amb un cliffhanger en què el protagonista per fi es relaciona amb algú de l'Univers DC, concretament en Hawkman.

Un mal volum, que pel que sé ha estat rebut així per la majoria, i sembla que la cosa no millorarà fins el quart, perquè al tercer es veu que la cosa no acaba d'arrencar, tampoc. Ja ho veurem quan surti i me'l compri, però fa massa temps que Green Arrow no em fa vibrar. No s'assembla ni al d'abans ni al de la sèrie Arrow, per tant no entenc què estan fent amb aquesta franquícia.