Lectures: Bola de Drac (edició definitiva) 14

El volum anterior de l'edició definitiva de Bola de Drac tancava l'etapa que televisivament es coneixia com a "Bola de Drac", en contraposició amb "Bola de Drac Z", i al que veurem avui ja hi ha material que després serviria per a iniciar aquella segona sèrie de televisió. 

Hi comença, també, la saga dels Guerrers de l'Espai, una de les meves preferides (per no dir la meva preferida), però encara que no sigui més que un pròleg es tracta d'un volum ple de cops d'efecte que repassarem a continuació.

Per començar ens diuen que han passat 5 anys des del final del 23è Gran Torneig de les Arts Marcials, però encara que estiguem en una època de pau no triguem a veure una violenta escena en què un paio disfressat amb una estranya armadura i amb grenyes fins als bessons arriba del cel amb una nau rodona i petita i mata un pagès tot tornant-li amb el dit una de les bales que aquest, espantat, li dispara.

El paio duu un dispositiu que permet calcular l'energia dels éssers vius i de seguida se'n va cap al més fort que troba, que és en Cor Petit, pel que sembla tranquil des de la derrota que va patir a mans d'en Goku 5 anys abans. Per tal de fer-nos una idea de la força d'aquest nou personatge el mestre Toriyama ens mostra la impassibilitat amb què entoma un atac del que fins ara era el personatge més temible que havia sortit a l'obra.

Mentrestant, en Goku va de visita a cal Follet Tortuga i els presenta, tant a ell com a la Bulma i en Krilín, el seu fill de 4 anys, en Son Gohan. Sí, el primer impacte i un motiu de reflexió: aquesta gent són molt amics, però no s'han visitat en 5 anys ni sembla que sàpiguen el que és un telèfon.

El cert és que quan això ho vam veure a la televisió, perquè a Catalunya va arribar primer en versió animada, no ens va sorprendre en excés, ja que les fotocòpies de Bola de Drac i altres productes de marxandatge relacionats amb l'obra ja havien circulat, de manera que els que estàvem atents sabíem que en Goku tindria un fill, però almenys a la meva escola es deia que s'anomenaria "Goku Jr.", cosa que com ja sabeu no va ser així.

Els impactes no acabarien aquí, i després d'un de bo arribaria el de la trobada del personatge misteriós i en Goku: es tracta d'en Radits, que assegura que és el germà gran d'en Goku i que el nostre heroi és, en realitat, un extraterrestre, un Guerrer de l'Espai, raça en vies d'extinció que es dedica a conquistar planetes.

Això explica la força sobrehumana d'en Goku i la cua (que en Radits i en Son Gohan també tenen), però em pregunto si l'incongruent d'en Toriyama ho tenia pensat des del principi. Si no és així, i m'inclino a pensar que no perquè cometia errors de guió força sovint, com ja hem vist diverses vegades, he d'aplaudir que es tragués del barret aquest gir en els esdeveniments de Bola de Drac. Molt ben trobat.

Més impactes: en Goku és fàcilment derrotat pel seu germà, que segresta en Son Gohan i imposa al que ell anomena Kakarot la condició de matar 100 persones en un dia si vol recuperar el seu fill. Atent a tota la conversa, en Cor Petit ofereix al seu enemic mortal un pacte: lluitaran junts per vèncer en Radits. Com diu el Follet Tortuga, almenys a la versió televisiva, serà "el combat del segle".

No es pot negar que en aquest punt el volum 14 de l'edició definitiva de Bola de Drac és una entrega plena d'emocions, i no s'acabarien aquí, perquè lògicament encara hem de veure què passa a l'esperat combat.

Durant el combat, que és més dur del que els dos defensors de la Terra es pensaven, tenim una altra sorpresa: el ploramiques d'en Son Gohan s'enrabia tot augmentant la seva força, surt de la nau on el seu oncle l'havia tancat, i l'ataca tot provocant-li una ferida al pit i una reducció de l'avantatge, que sens dubte serà crucial per al desenvolupament de la resta del combat.

En Cor Petit ha preparat una nova tècnica, el Canó de Llum Diabòlica Destructiva (Makankôsappô en japonès). No s'ha limitat a estar-se 5 anys assegut en un d'aquests paisatges erms que facilitaven tant la feina de l'autor, i tot i que la reservava per a vèncer en Goku es veu obligat a fer-la servir ara d'una manera que, de fet, li permet matar dos ocells d'un tret.

Sí, una de les escenes més impactants de la història de Bola de Drac. Al volum anterior havíem vist en Goku amb un pulmó perforat per un raig d'en Cor Petit, però aquí el nou atac el travessa pel mig del tronc mentre immobilitza el seu germà gran, i tots dos moren. En Goku mor.

Allò va ser extremament demolidor, perquè ja ens estàvem acostumant a veure morir i ressuscitar personatges, però en Goku era en Goku. Semblava que no havia de passar mai i, de fet, ni tan sols ens havia passat mai pel cap.

A partir d'aquí el cadàver d'en Goku desapareix perquè Déu se l'ha endut per tal d'oferir-li un entrenament especial a l'Altre Món abans que el ressuscitin, però per la seva banda en Cor Petit, que ha estat atent als actes d'en Son Gohan, se l'endú per tal d'entrenar-lo, en el que seria l'inici de la relació entre un dolent i el fill del seu enemic principal, més endavant mestre i deixeble i bons amics, però ja hi arribarem quan toqui.

Tot això ho ha fet perquè en Radits, abans de morir, avisa els supervivents que en aproximadament un any els seus altres dos companys arribaran a la Terra i contra ells no podran fer res, perquè són molt més forts que no pas ell.

Així, tant en Goku a l'Altre Món com la resta d'herois de Bola de Drac en el pla dels vius comencen a entrenar-se amb l'objectiu de fer front a l'amenaça, però en Cor Petit s'endurà alguna sorpresa mentre entrena aquest "cadell" de Guerrer de l'Espai: com que té cua també es transforma en goril·la gegant les nits de lluna plena, aparentment amb més habilitats que no tenia en Goku quan es transformava de petit. Així acaba un volum ple de girs inesperats, revelacions i emocions que, tot i així, només és el pròleg del que ha de venir.