Començo amb aquestes paraules la meva anàlisi / ressenya de la que moltíssima gent considera la millor sèrie de la història de la televisió, i que vaig acabar de veure no fa gaire gràcies a un préstec de la seva edició en DVD, que aprofito per dir que conté una imatge de baixíssima qualitat i format 4:3 però, per desgràcia, no tenim l'alternativa d'adquirir-la en Blu-ray perquè, per molt que es consideri la millor sèrie de la història de la televisió, no s'ha trobat necessari llançar-la en les condicions que un producte així es mereix.
Queda feta la denúncia i passem a parlar de The Wire, una de les produccions insígnia de la prestigiosa HBO (The Sopranos, Six Feet Under, Boardwalk Empire...), que es va emetre originalment en 5 temporades entre 2002 i 2008.
Creada per en David Simon, experiodista especialitzat en l'àmbit policial i criminal, amb la col·laboració entre altres de l'Ed Burns, exdetectiu d'homocidis, retrata al llarg de les seves 5 temporades, cadascuna de les quals centrant-se en un tema però sense deixar de banda els iniciats en les temporades anteriors, els aspectes més dramàtics del dia a dia de la ciutat de Baltimore, a l'estat de Maryland, als Estats Units.
De fet és una sèrie dramàtica, i el seu argument és fictici, però es basa en casos reals i molts dels seus personatges es basen també en personatges reals, tot plegat gràcies a l'experiència de Simon com a periodista i de Burns com a policia, que com han confirmat diversos analistes descriuen de manera absolutament fidedigna el funcionament de la policia, però també de tots els altres àmbits que apareixen a la sèrie. Inclosos els criminals, com han confirmat per alguns dels membres que pertanyen a aquest món.
Realisme és la paraula que defineix millor The Wire, perquè tots els seus aspectes en desprenen. Per una banda, els esmentats esdeveniments que s'hi retraten (adequadament transformats) i el profund coneixement que en tenen els seus responsables, però també les extraordinàries interpretacions que en molts casos pertanyen a actors desconeguts o directament debutants, extremament creïbles en part perquè alguns d'ells no són actors professionals, i de fet hi ha algun cas —ens ho expliquen als extres dels DVD— en què antics delinqüents reformats duen a terme papers a la sèrie més o menys similars, segons el cas, a la vida que duien abans.
És el que passa, per exemple, amb la Felicia "Snoop" Pearson, que interpreta un personatge del mateix nom i que abans d'entrar a la sèrie, convidada per en Michael Kenneth Williams (l'Omar Little, en parlaré després), havia estat empresonada per homicidi en segon grau després d'una infantesa problemàtica i una carrera com a traficant de drogues adolescent. Després de la sèrie, el 2011, la van tornar a detenir en una batuda de drogues.
Però és clar, el repartiment de la sèrie també té uns quants actors professionals, com en Dominic West (a la dreta), que interpreta el barrut, faldiller, irreverent i alcohòlic detectiu Jimmy McNulty, però sens dubte aquest ha estat el gran paper de la seva carrera i pel que serà recordat sempre.
També hi trobem en Lance Reddick (Cedric Daniels), cara que després veuríem en alguns episodis de Lost i sobretot a Fringe, o l'Idris Elba (Russell "Stringer" Bell), que ha fet unes quantes coses, entre les quals la sèrie britànica Luther, entre d'altres. Alguns han fet fortuna gràcies a la sèrie, i d'altres no han tornat a fer res de tan important, però en tots els casos són associats a aquests papers que sens dubte els van canviar la vida.
Abans he dit que The Wire retratava els aspectes més dramàtics del dia a dia de la ciutat de Baltimore, i ho fa en un to duríssim, que sorprenentment les autoritats del municipi van aprovar perquè consideraven que era necessari donar a conèixer, en un format que potencialment tindria molta més influència que no pas uns quants llibres o articles de diari, les misèries que es donaven i encara es donen als carrers dels seus barris més decadents.
Cadascuna de les temporades dirigeix el focus en una qüestió, començant per la vigilància per part d'una unitat de la policia de Baltimore del tràfic de drogues dominat per la família Barksdale, però ens sorprèn a la segona temporada parlant de les dures condicions laborals dels estibadors del port i la corrupció que la situació genera, mentre que a la tercera torna als Barksdale amb una trencadora iniciativa policial, a la quarta estudia els problemes del sistema educatiu dels barris baixos mentre presenta una nova organització criminal, i a la cinquena veiem com són les dinàmiques d'un diari de la ciutat davant dels fets que hi succeeixen en un context de crisi econòmica i les consegüents retallades. Res amb què no ens puguem identificar.
No és pas, encara que dit així es pugui pensar, una "sèrie de minisèries", per més que abandoni uns personatges temporalment, tinguin la importància que tinguin, i els recuperi més endavant. Això no és res més que la grandesa de The Wire, on gràcies altre cop al seu realisme, i igual que passa a la vida que vol retratar, no sempre són els mateixos personatges els que juguen papers clau en els esdeveniments.
En aquesta obra s'aborden diversos aspectes problemàtics de Baltimore, aspectes relacionats amb la pobresa i les sortides que els més desafavorits troben a la seva situació, i que agreujats per la crisi econòmica originen més pobresa, corrupció de tots els estaments i els drames i les tragèdies que denuncia, en forma de sèrie de televisió, The Wire.
.jpg)
Els seus personatges estan interrelacionats, es coneixen i es van veient al llarg de la sèrie, sigui quin sigui el tema principal de la temporada, tot adquirint o perdent rellevància segons el moment. Es produeix una mena de complicitat entre els policies i els delinqüents que normalment juguen al gat i la rata, els polítics estableixen complexes relacions que tan aviat inclouen un acord com una punyalada a l'esquena, dins la mateixa policia hi ha tants graus d'integritat moral com personatges, i els mitjans de comunicació ho observen tot i ho interpreten a la seva manera, tot generant opinió pública en un procés que pot provocar, i sovint provoca, conseqüències de diversa gravetat.
El títol de la sèrie, per cert, fa referència al fet que el grup principal de policies i detectius de la primera temporada, amb una quantitat de membres que puja i baixa a cada temporada i amb contextos i recursos que també varien, basa les seves accions en la vigilància dels actes delictius a través de les escoltes telefòniques.
Ara bé, que la sèrie sigui dramàtica i parli de temes seriosos no vol dir que hi falti l'humor. N'hi ha, en coses com aquesta, el recurrent "shiiit" del corrupte senador Clay Davis (Isiah Whitlock Jr.), però també en l'humor intrínsec de la filosofia d'alguns personatges, com passa a la vida real, perquè tots tenim el nostre humor i el deixem sortir en moments tant adequats com inadequats.
També amb aquest clàssic, una escena del quart episodi en què els dos detectius es comuniquen fent servir només una paraula i els seus derivats, que podria semblar una improvisació perfectament creïble.
No deixa de ser una mostra més del realisme de The Wire, que sembla que quedi aigualit amb la presència d'alguns personatges excèntrics, però que en el fons donen força i interès a l'obra i, si ens aturem a pensar-hi, també podríem trobar a la vida real.
És el cas de l'abans esmentat Omar Little (una cara, característicament creuada per una cicatriu enorme i autèntica, que tornaríem a veure a Boardwalk Empire), delinqüent amb un codi moral que amb la seva cançoneta xiulada i la seva escopeta atemoreix tant la gent del carrer com els seus rivals en el món del crim. Confesso que és el meu personatge preferit.
Però també tenim en Reginald "Bubbles" Cousins (André Royo), un patètic però entranyable heroïnòman que té un paper secundari a la sèrie, però que veiem evolucionar i aviat ens descobrim patint pel seu destí. Tot un símbol de The Wire, un dels personatges més destacats d'un repartiment que no és precisament petit. Com a curiositat, diuen que el seu paper era tan convincent que un dia durant el rodatge se li va acostar un paio i li va donar un paquetet d'heroïna, tot dient-li que el veia més fotut que no pas ell.
No en posaré fotos ni m'hi esplaiaré, perquè ja m'ha sortit prou llarga aquesta entrada, però sí que esmentaré altres personatges importants com la Shakima "Kima" Greggs (Sonja Sohn) —que pel seu aspecte i la seva orientació sexual no puc deixar de comparar amb la Renée Montoya de l'Univers Batman—, el fumador de cigars William "Bunk" Moreland (Wendell Pierce), el barrut William Rawls (John Doman), l'ajudant del fiscal Rhonda Pearlman (Deirdre Lovejoy), el veterà Lester Freamon (Clarke Peters), la parella de gairebé comediants formada per l'Ellis Carver (Seth Gilliam) i en Thomas "Herc" Hauk (Domenick Lombardozzi), l'explosiu Roland Pryzbylewski (Jim True-Frost) o la dolça Beatrice "Beadie" Russell (Amy Ryan), i a la banda dels delinqüents en D'Angelo Barksdale (Larry Gilliard Jr.) o en "Proposition" Joe (Robert F. Chew), a més dels personatges i actors que ja he citat abans.
The Wire és una sèrie de desenvolupament més aviat lent, no la recomanaria pas a aquells que necessiten acció i esdeveniments de manera constant. Però si això no ens espanta ens trobem amb una història que ens enganxa de seguida, que fa que ens amoïnem pels seus personatges, tant dels que estan a una banda de la Llei com els que operen en l'altra, i també els que fan equilibris a la frontera.
Sovint escoltarem les seves converses sense saber de què estan parlant, l'enèsima mostra del seu realisme, perquè a la vida no és poc habitual que cacem frases començades i els contextos d'allò que es parla ens passin desapercebuts. A la vida, també, igual que a The Wire, els bons no sempre triomfen, i els dolents no sempre són castigats. De fet, el més habitual és que ni els uns ni els altres aconsegueixin el 100% dels seus objectius. I, ja per anar acabant, com que en realitat la mort ens espera a tots, això és també el que passa amb els personatges de la sèrie: qualsevol pot morir en qualsevol moment, i no necessàriament d'una manera èpica, heroica i memorable. Prepareu-vos, o intenteu-ho.
És The Wire la millor sèrie de la història de la televisió? Personalment no gosaria dir-ho, i és possible que les altes expectatives (el hype) m'hagin afectat negativament, però trobo que depèn dels gustos de cadascú i crec que hi ha hagut sèries que a mi m'han agradat més. La tornaria a veure? Sens dubte. És una obra mestra. Una cosa no treu l'altra. Una cosa més: ho recomano amb totes les sèries i pel·lícules, però aquest és un d'aquells casos en què la versió doblada no fa gens de justícia a l'original. No només us perdríeu les interpretacions originals, que és el que passa sempre amb els doblatges, sinó també la manera de parlar dels barris baixos: l'argot gairebé incomprensible, l'entonació... tot. Gairebé és un personatge més.
El que sí que és The Wire és una sèrie de culte, perquè la seva enorme qualitat contrasta amb el poc reconeixement que va tenir en forma de premis quan s'emetia i uns índexs d'audiència més aviat modestos. És comprensible i no sorprèn ni els seus creadors: retrata una part de la societat estatunidenca que existeix però que el poble s'estimaria més ignorar, de manera que no podia ser una sèrie comercial de cap de les maneres. Tanmateix el que importa és el llegat que ha deixat, i no hi ha gaires produccions que puguin presumir d'haver entrat a formar part del programa educatiu de diverses universitats.
De fet és una sèrie dramàtica, i el seu argument és fictici, però es basa en casos reals i molts dels seus personatges es basen també en personatges reals, tot plegat gràcies a l'experiència de Simon com a periodista i de Burns com a policia, que com han confirmat diversos analistes descriuen de manera absolutament fidedigna el funcionament de la policia, però també de tots els altres àmbits que apareixen a la sèrie. Inclosos els criminals, com han confirmat per alguns dels membres que pertanyen a aquest món.
Realisme és la paraula que defineix millor The Wire, perquè tots els seus aspectes en desprenen. Per una banda, els esmentats esdeveniments que s'hi retraten (adequadament transformats) i el profund coneixement que en tenen els seus responsables, però també les extraordinàries interpretacions que en molts casos pertanyen a actors desconeguts o directament debutants, extremament creïbles en part perquè alguns d'ells no són actors professionals, i de fet hi ha algun cas —ens ho expliquen als extres dels DVD— en què antics delinqüents reformats duen a terme papers a la sèrie més o menys similars, segons el cas, a la vida que duien abans.
És el que passa, per exemple, amb la Felicia "Snoop" Pearson, que interpreta un personatge del mateix nom i que abans d'entrar a la sèrie, convidada per en Michael Kenneth Williams (l'Omar Little, en parlaré després), havia estat empresonada per homicidi en segon grau després d'una infantesa problemàtica i una carrera com a traficant de drogues adolescent. Després de la sèrie, el 2011, la van tornar a detenir en una batuda de drogues.
Però és clar, el repartiment de la sèrie també té uns quants actors professionals, com en Dominic West (a la dreta), que interpreta el barrut, faldiller, irreverent i alcohòlic detectiu Jimmy McNulty, però sens dubte aquest ha estat el gran paper de la seva carrera i pel que serà recordat sempre.
També hi trobem en Lance Reddick (Cedric Daniels), cara que després veuríem en alguns episodis de Lost i sobretot a Fringe, o l'Idris Elba (Russell "Stringer" Bell), que ha fet unes quantes coses, entre les quals la sèrie britànica Luther, entre d'altres. Alguns han fet fortuna gràcies a la sèrie, i d'altres no han tornat a fer res de tan important, però en tots els casos són associats a aquests papers que sens dubte els van canviar la vida.
Abans he dit que The Wire retratava els aspectes més dramàtics del dia a dia de la ciutat de Baltimore, i ho fa en un to duríssim, que sorprenentment les autoritats del municipi van aprovar perquè consideraven que era necessari donar a conèixer, en un format que potencialment tindria molta més influència que no pas uns quants llibres o articles de diari, les misèries que es donaven i encara es donen als carrers dels seus barris més decadents.
Cadascuna de les temporades dirigeix el focus en una qüestió, començant per la vigilància per part d'una unitat de la policia de Baltimore del tràfic de drogues dominat per la família Barksdale, però ens sorprèn a la segona temporada parlant de les dures condicions laborals dels estibadors del port i la corrupció que la situació genera, mentre que a la tercera torna als Barksdale amb una trencadora iniciativa policial, a la quarta estudia els problemes del sistema educatiu dels barris baixos mentre presenta una nova organització criminal, i a la cinquena veiem com són les dinàmiques d'un diari de la ciutat davant dels fets que hi succeeixen en un context de crisi econòmica i les consegüents retallades. Res amb què no ens puguem identificar.
No és pas, encara que dit així es pugui pensar, una "sèrie de minisèries", per més que abandoni uns personatges temporalment, tinguin la importància que tinguin, i els recuperi més endavant. Això no és res més que la grandesa de The Wire, on gràcies altre cop al seu realisme, i igual que passa a la vida que vol retratar, no sempre són els mateixos personatges els que juguen papers clau en els esdeveniments.
En aquesta obra s'aborden diversos aspectes problemàtics de Baltimore, aspectes relacionats amb la pobresa i les sortides que els més desafavorits troben a la seva situació, i que agreujats per la crisi econòmica originen més pobresa, corrupció de tots els estaments i els drames i les tragèdies que denuncia, en forma de sèrie de televisió, The Wire.
.jpg)
Els seus personatges estan interrelacionats, es coneixen i es van veient al llarg de la sèrie, sigui quin sigui el tema principal de la temporada, tot adquirint o perdent rellevància segons el moment. Es produeix una mena de complicitat entre els policies i els delinqüents que normalment juguen al gat i la rata, els polítics estableixen complexes relacions que tan aviat inclouen un acord com una punyalada a l'esquena, dins la mateixa policia hi ha tants graus d'integritat moral com personatges, i els mitjans de comunicació ho observen tot i ho interpreten a la seva manera, tot generant opinió pública en un procés que pot provocar, i sovint provoca, conseqüències de diversa gravetat.
El títol de la sèrie, per cert, fa referència al fet que el grup principal de policies i detectius de la primera temporada, amb una quantitat de membres que puja i baixa a cada temporada i amb contextos i recursos que també varien, basa les seves accions en la vigilància dels actes delictius a través de les escoltes telefòniques.
Ara bé, que la sèrie sigui dramàtica i parli de temes seriosos no vol dir que hi falti l'humor. N'hi ha, en coses com aquesta, el recurrent "shiiit" del corrupte senador Clay Davis (Isiah Whitlock Jr.), però també en l'humor intrínsec de la filosofia d'alguns personatges, com passa a la vida real, perquè tots tenim el nostre humor i el deixem sortir en moments tant adequats com inadequats.
També amb aquest clàssic, una escena del quart episodi en què els dos detectius es comuniquen fent servir només una paraula i els seus derivats, que podria semblar una improvisació perfectament creïble.
No deixa de ser una mostra més del realisme de The Wire, que sembla que quedi aigualit amb la presència d'alguns personatges excèntrics, però que en el fons donen força i interès a l'obra i, si ens aturem a pensar-hi, també podríem trobar a la vida real.
És el cas de l'abans esmentat Omar Little (una cara, característicament creuada per una cicatriu enorme i autèntica, que tornaríem a veure a Boardwalk Empire), delinqüent amb un codi moral que amb la seva cançoneta xiulada i la seva escopeta atemoreix tant la gent del carrer com els seus rivals en el món del crim. Confesso que és el meu personatge preferit.
Però també tenim en Reginald "Bubbles" Cousins (André Royo), un patètic però entranyable heroïnòman que té un paper secundari a la sèrie, però que veiem evolucionar i aviat ens descobrim patint pel seu destí. Tot un símbol de The Wire, un dels personatges més destacats d'un repartiment que no és precisament petit. Com a curiositat, diuen que el seu paper era tan convincent que un dia durant el rodatge se li va acostar un paio i li va donar un paquetet d'heroïna, tot dient-li que el veia més fotut que no pas ell.
No en posaré fotos ni m'hi esplaiaré, perquè ja m'ha sortit prou llarga aquesta entrada, però sí que esmentaré altres personatges importants com la Shakima "Kima" Greggs (Sonja Sohn) —que pel seu aspecte i la seva orientació sexual no puc deixar de comparar amb la Renée Montoya de l'Univers Batman—, el fumador de cigars William "Bunk" Moreland (Wendell Pierce), el barrut William Rawls (John Doman), l'ajudant del fiscal Rhonda Pearlman (Deirdre Lovejoy), el veterà Lester Freamon (Clarke Peters), la parella de gairebé comediants formada per l'Ellis Carver (Seth Gilliam) i en Thomas "Herc" Hauk (Domenick Lombardozzi), l'explosiu Roland Pryzbylewski (Jim True-Frost) o la dolça Beatrice "Beadie" Russell (Amy Ryan), i a la banda dels delinqüents en D'Angelo Barksdale (Larry Gilliard Jr.) o en "Proposition" Joe (Robert F. Chew), a més dels personatges i actors que ja he citat abans.
The Wire és una sèrie de desenvolupament més aviat lent, no la recomanaria pas a aquells que necessiten acció i esdeveniments de manera constant. Però si això no ens espanta ens trobem amb una història que ens enganxa de seguida, que fa que ens amoïnem pels seus personatges, tant dels que estan a una banda de la Llei com els que operen en l'altra, i també els que fan equilibris a la frontera.
Sovint escoltarem les seves converses sense saber de què estan parlant, l'enèsima mostra del seu realisme, perquè a la vida no és poc habitual que cacem frases començades i els contextos d'allò que es parla ens passin desapercebuts. A la vida, també, igual que a The Wire, els bons no sempre triomfen, i els dolents no sempre són castigats. De fet, el més habitual és que ni els uns ni els altres aconsegueixin el 100% dels seus objectius. I, ja per anar acabant, com que en realitat la mort ens espera a tots, això és també el que passa amb els personatges de la sèrie: qualsevol pot morir en qualsevol moment, i no necessàriament d'una manera èpica, heroica i memorable. Prepareu-vos, o intenteu-ho.
És The Wire la millor sèrie de la història de la televisió? Personalment no gosaria dir-ho, i és possible que les altes expectatives (el hype) m'hagin afectat negativament, però trobo que depèn dels gustos de cadascú i crec que hi ha hagut sèries que a mi m'han agradat més. La tornaria a veure? Sens dubte. És una obra mestra. Una cosa no treu l'altra. Una cosa més: ho recomano amb totes les sèries i pel·lícules, però aquest és un d'aquells casos en què la versió doblada no fa gens de justícia a l'original. No només us perdríeu les interpretacions originals, que és el que passa sempre amb els doblatges, sinó també la manera de parlar dels barris baixos: l'argot gairebé incomprensible, l'entonació... tot. Gairebé és un personatge més.
El que sí que és The Wire és una sèrie de culte, perquè la seva enorme qualitat contrasta amb el poc reconeixement que va tenir en forma de premis quan s'emetia i uns índexs d'audiència més aviat modestos. És comprensible i no sorprèn ni els seus creadors: retrata una part de la societat estatunidenca que existeix però que el poble s'estimaria més ignorar, de manera que no podia ser una sèrie comercial de cap de les maneres. Tanmateix el que importa és el llegat que ha deixat, i no hi ha gaires produccions que puguin presumir d'haver entrat a formar part del programa educatiu de diverses universitats.
És una sèrie que està molt bé i m'ha agradat molt.
ResponEliminaEl fet de tenir molts personatges que es van retrobant i que van lligant entre ells, i que per molt que una temporada no surtin però després de nou surt i quadra i lliga tot, està molt bé, així com les històries entre temporades, que són totalment diferents però amb un rerefons que lliga tot plegat.
La qualitat si que és cert que no era gaire bona, i també aquí he de dir que estic d'acord amb el veure la versió original, ja que parlen de forma pròpia d'allà que és difícil de retratar amb una veu doblada.
En resum, bona entrada i tots a mirar la sèrie! jeje