Sèries: Better Call Saul

Quan un producte ha tingut l'èxit de crítica i públic de Breaking Bad, sèrie que em va impactar fins al punt que gairebé 2 anys després del seu final encara em sembla la millor que he vist mai, és normal que es vulgui mantenir viva la gallina dels ous d'or. 

Tanmateix, encara que comprenguem aquestes coses, quan es va saber que hi hauria un spin-off de la sèrie centrat en el personatge secundari d'en Saul Goodman no sé vosaltres, però a mi em va agafar un atac d'escepticisme. Perquè Breaking Bad és un drama i en Saul el personatge que li dóna el contrapunt humorístic. No va durar gaire, però, ja que hi estava ficat en Vince Gilligan, el creador de la sèrie original, i encara que això no és cap garantia tenint en compte exemples del passat, vaig decidir ser optimista. 

Si me'n quedava cap dubte, en veure el primer dels 10 episodis que han format la primera temporada (mesos abans que s'estrenés ja s'havia renovat per a una segona de 13 capítols), que va trencar rècords pel que fa a estrenes de sèries en televisió per cable, em va quedar clar que Better Call Saul era una altra meravella.

Era com si Breaking Bad no s'hagués acabat. O dit d'una altra manera, com si em donessin una mica més d'aquella droga que em van retirar al setembre de 2013, i ja em perdonareu el símil, però en aquest cas és del tot encertat.

També és encertada la premissa de la sèrie: situada l'any 2002, 6 anys abans dels fets de la sèrie mare, té l'objectiu d'explicar-nos com en Saul Goodman va arribar a ser l'advocat de les pàgines grogues, anuncis de televisió de baix pressupost i criminals per clients que vam conèixer a Breaking Bad. 

Interpretat, com no podia ser d'una altra manera, pel genial Bob Odenkirk, aquí sabem que es diu James McGill i que s'ha tret el títol d'advocat a distància després d'anys de treballar com a noi dels encàrrecs al poderós bufet on el seu germà gran és un dels socis. 

El problema és que només aconsegueix casos de defensor que se li assignen, és a dir que fa d'advocat d'ofici, i els acostuma a perdre, cosa que no l'ajuda precisament a pair els discrets pagaments que en treu.

El germà és en Charles "Chuck" McGill (Michael McKean), en el present de la sèrie de baixa i tancat a casa com un ermità per culpa d'una hipersensibilitat electromagnètica, malaltia oficialment no reconeguda, que ell assegura que té i que el protagonista reconeix com a real o, com a mínim, té prou seny com per no posar-ho en dubte davant de l'afectat.

Considerat un advocat de primera i respectat pels seus socis i subordinats, depèn d'en Jimmy per als subministraments de tota mena de productes de primera (i segona) necessitat en un entorn sense electricitat. Tanmateix, el mira de dalt a baix i menysprea els seus vacil·lants intents de forjar-se una carrera com a advocat. 

A les oficines de Hamlin, Hamlin & McGill en Jimmy hi té una única aliada, la Kim Wexler (Rhea Seehorn), de qui està enamorat. Fa anys que espera rebre un ascens i ser més respectada com a advocada, però un altre dels socis, en Howard (Patrick Fabian), la menysprea gairebé tant com fa amb el protagonista. 

Però així com ella aguanta la situació amb resignació i esforç, el futur Saul Goodman intenta trobar dreceres i guanyar-se bé les garrofes des del primer minut. Basant-se en les ensarronades que se li acudien quan era jove, estafes que li van proporcionar tants diners com desprestigi de cara al seu germà, aviat acaba establint indesitjades connexions amb els baixos fons d'Albuquerque, Nou Mèxic. 

Aquesta és la primera connexió amb Breaking Bad, i també alguna cara que torna, com la d'en Tuco Salamanca (Raymond Cruz). 

També torna l'entranyable (?) Mike Ehrmantraut (Jonathan Banks), el temible assassí a les ordres del senyor Fring, que aquí fa de l'implacable vigilant del pàrquing dels jutjats en què el protagonista aparca el cotxe cada dia. 

Secundari a Breaking Bad i secundari a Better Call Saul, és en aquest spin-off que el personatge brilla. Fins ara sabíem que era un expolicia convertit en l'esbirro d'un traficant de drogues, però ara els seus creadors (i el seu magnífic intèrpret) li han donat diverses capes de profunditat i humanitat, que és una cosa que a Breaking Bad només intuïem, en el millor dels casos. Sens dubte és un dels punts més forts de la sèrie.

Ens feia por que Better Call Saul fos una comèdia (ja que el seu protagonista era el pallasso de la sèrie original) i desprestigiés la franquícia? Estàvem molt equivocats, doncs. La nova sèrie és també un drama, el drama d'un personatge que combat amb el seu humor, la seva astúcia i la seva vèrbola les dificultats amb què es troba.

El veurem lluitar per fer les coses bé, buscar casos dignes de defensar com a advocat, i també com no paren de trepitjar-lo i empènyer-lo a acostar-se més al seu jo anterior, l'estafador, que no pas al seu admirat germà. I, és clar, se suposa que amb els futurs nous episodis el veurem convertir-se en el Saul Goodman que coneixíem. 

De moment, amb els 10 episodis de la seva sèrie, i igual que passa amb el vell Ehrmantraut, veiem com ens l'humanitzen i fan infinitament interessant un personatge que, a Breaking Bad, no passava de ser el que deia abans, el contrapunt humorístic. Amb Better Call Saul la franquícia creix i ho fa d'una manera impecable. Absolutament recomanable. Llevat que sigueu dels que no han pogut amb el ritme pausat, de tensió creixent i explosiva de la sèrie original, que cada cop em trobo més persones decebudes per aquella sèrie tan recomanada i les expectatives que els seus fans els hem anat creant.