Lectures: Harry Potter

Fixeu-vos que el títol de l'entrada d'avui no remet al títol concret d'una lectura, i això és perquè avui ressenyo no una novel·la, sinó una saga sencera, una de les més importants de la història de la literatura juvenil, que jo he llegit tard, sí, però que vaig acabar fa setmanes. El que passa és que volia veure'n també les versions cinematogràfiques i, ara que ho he fet, ha arribat el moment de parlar de Harry Potter. 

Confesso que, tot i que coneixia -és impossible no conèixer-la- l'existència d'aquells llibres que estaven revolucionant el panorama de la literatura, havien fet la seva autora, J.K.Rowling, una de les persones més riques d'Anglaterra, i havien aconseguit que milions de nens i nenes -i no tan nens ni tan nenes- d'arreu del món es tornessin a interessar per la lectura, afició en hores baixes amb l'arribada d'altres mitjans d'entreteniment des de feia dècades, la veritat és que a mi no em cridava l'atenció.

Però un dia, suposant que, com tantes altres persones, jo era seguidor de la saga, els meus tiets em van regalar Harry Potter i el Misteri del Príncep, el sisè llibre de les aventures del nen mag, i aquesta va ser la primera entrega que en vaig tenir. 

Com que ja hi estàvem posats vaig decidir que llegiria la saga sencera i en ordre, i em vaig comprar els llibres 2 i 3, perquè va coincidir que a la televisió feien aviat la pel·licula del primer llibre, Harry Potter i la Pedra Filosofal, i la vaig veure. Així, vaig veure el primer film i vaig llegir els llibres 2 i 3. I aquí es va quedar la cosa durant molts anys, fins que em vaig fer regalar els que em faltaven -també el primer-, vaig tornar a llegir els que corresponien a les aventures que ja havia llegit/vist i m'hi vaig posar de debò. 

Amb tot plegat han passat 9 anys des que em van regalar aquell llibre i m'he acabat el setè i he vist les vuit pel·lícules -sí, perquè Harry Potter va ser de les primeres sagues literàries que, en adaptar-se al cinema, va tenir un film més que llibres hi havia, costum cruelment comercial que s'ha estès i ja és gairebé una norma-. Per culpa de la popularitat de la saga, i en un grau superior al del cas de Cançó de Gel i Foc, mentre intentava llegir al meu ritme me n'he hagut d'empassar diversos spoilers fins i tot dels diaris d'informació general, però ara ja n'he gaudit, ja ha passat. Així, doncs, en donaré les meves humils impressions.

Abans de res he de dir que estic d'acord amb molts crítics que diuen que Harry Potter no inventa res de nou, sinó que s'inspira en moltes fonts del gènere fantàstic, però el cas és que en fer-ho presenta un univers ric i atractiu, amb temes més que tractats en el passat com la lluita entre el Bé i el Mal, la força de l'amistat, l'entrada al món dels adults, etc.

Però que no sigui alta literatura tampoc no és dolent. La saga ha arrossegat milions de nens i nenes d'arreu del món a llegir uns llibres, sense prescripció escolar, que si no tinguessin les virtuts que tenen no s'haurien llegit ni obligats -com per desgràcia és l'actitud habitual-, per tant alguna cosa bé devia fer la seva autora.

Ara bé, aquest fenomen cultural que ha representat Harry Potter per a tota una generació -i part de l'anterior- està molt bé, sempre i quan els seus lectors i les seves lectores sàpiguen anar més enllà del best-seller amè i fàcilment digerible i es posin a llegir altres llibres, que no passi com amb aquelles persones adultes que només s'han llegit El codi Da Vinci, la trilogia Millennium, la saga iniciada amb 50 Ombres d'en Grey i para de comptar. Que n'hi ha molta, de gent així.

Per si hi ha cap despistat, faré una breu sinopsi de la història que ens ocupa: en Harry Potter és un nen d'onze anys que va perdre els pares quan tot just era un bebè i que ara convoquen per a començar a estudiar a l'escola de màgia Hogwarts, on per fi trobarà una família després de tota una vida patint la desatenció, sovint el maltractament, dels seus oncles i el seu cosí.

A Hogwarts coneix el seu destí, així com els seus millors amics, en Ron Weasley i la Hermione Granger, altres alumnes que fan papers secundaris i terciaris i professors tan entranyables com el director de l'escola, en Dumbledore, la professora McGonagall o l'animal d'en Hagrid, que és mig gegant. No els puc repassar tots, però vull fer una menció especial al professor Snape -el meu preferit i sembla que el de molta gent-, un personatge tremendament complex que no es pot qualificar d'entranyable, però sí que és una obra mestra en si mateix pel que fa a la construcció de personatges.   

Però a més d'anar a classe i aprendre màgia, i viure -des d'un punt de vista força conservador per part de l'autora- l'adolescència i els problemes que comporta, en Harry s'haurà d'enfrontar a perills relacionats amb la personificació del mal, Lord Voldemort, que d'una manera directa o indirecta li fa la guitza durant els 7 llibres que retraten 7 anys de la vida del protagonista.

La història i l'estil de l'autora són en un punt a mig camí entre les necessàries concessions al públic més jove, que cal que s'enganxi a la lectura i l'aguanti fins al final d'aquests gairebé sempre gruixudíssims llibres, i el grau de misteri que ha atret també el públic adult, cosa que és un dels grans encerts de la saga. També és cert que a mesura que els seus protagonistes es van fent grans s'assumeix que també creixen els seus lectors, i no sobta que la història vagi adquirint un to cada vegada més fosc, amb morts i tot.

Aconsegueix, amb el seu estil amè i clar, que ens interessin tant les lliçons escolars que s'hi descriuen -i que no tenen res a veure amb les d'un centre d'estudis de la vida real- com els partits de l'esport fictici del quidditch i les diverses aventures i cabòries dels seus personatges principals, perquè més enllà del filtre de la fantasia ens sentirem identificats amb més d'una situació en fer-ne paral·lelismes (forçats per culpa del gènere) amb les nostres experiències. A més, és clar, de presentar-nos personatges extremament atractius i tan ben construïts com la història, que l'autora assegura que va idear en un viatge de tren pel que fa als seus punts bàsics, i tot llegint els llibres em sentia inclinat a creure-m'ho.

Parlant de trens, com que un dels símbols més importants de la saga és l'estació de King's Cross i la seva fictícia andana oculta 9 i 3/4, aquí em teniu l'any passat al punt de pelegrinatge imprescindible per als fans de Harry Potter a Londres.

És per totes les virtuts que exposo més amunt que trobo que és tan dolent llegir només Harry Potter i aquesta mena de literatura feta per al gran públic com tot el contrari, rebutjar-lo per pur esnobisme i una -de vegades fingida- afició a la lectura més complexa i elitista de tal o tal altre autor hongarès desconegut. Un best-seller tremendament comercial, que ha mogut milions de persones arreu del món, ha generat fins i tot parcs d'atraccions i no ens farà sentir especials, originals ni més cults que els altres? Té febleses, com ara l'absurdament oberta lleialtat dels alumnes de Slytherin a en Voldemort, quan representa que els seguidors de l'Innominable són intel·ligents i treballen de manera clandestina? La resposta a aquestes dues preguntes és sí, però la qüestió és passar-ho bé, i Harry Potter sens dubte aconsegueix que passem bones estones amb la seva lectura.

Vist l'èxit desmesurat que estaven tenint els llibres des de 1997 -tot i que inicialment amb reticències per part de la crítica, que hi veia l'enèsim invasor best-seller- no és estrany que se'n volguessin fer pel·lícules, i així ha estat.

De 2000 a 2011, amb el segell de Warner Bros. i un alt grau de control per part de l'autora, que va exigir que el repartiment fos gairebé exclusivament britànic -convertint en celebritats els protagonistes Daniel Radcliffe, Emma Watson i en menor mesura Rupert Grint, a més d'atraure un grapat de cares britàniques i irlandeses conegudes i respectades del món de la interpretació com ara en Gary Oldman, en Brendan Gleeson, la Helena Bonham Carter o l'Emma Thompson, de vegades en papers molt secundaris-, es van estrenar 8 pel·lícules que van fer diners a cabassos, van trencar rècords de taquilla i van fer encara més gran el fenomen Harry Potter, amb l'arribada de tot un sector del públic que no n'havia llegit els llibres i que es va sumar als fans que sí que ho havien fet i que en volien veure les adaptacions.

Personalment, com que he vist cada pel·lícula després de llegir el llibre corresponent, no he pogut ni volgut evitar l'anàlisi de la fidelitat, i he de dir que els films són fidels als llibres en esperit, però es prenen moltes llicències que, per sort, tenen a veure bàsicament amb ajustaments obligats per l'exclusió de parts de la història que no cabien en pel·lícules de durada convencional. És a dir, algunes subtrames que donaven riquesa als llibres es perden en la versió cinematogràfica per tal d'evitar que els films superin les 3 hores, i això de vegades obliga a explicar les trames que es mantenen d'una altra manera, però suposo que és un mal menor, perquè totes vuit han estat pel·lícules de gran èxit de crítica i públic.

He d'acabar l'entrada, però, amb una nota negativa: la traducció. La catalana, que és la que he llegit jo. Com acostuma a passar, i no per això ho hem d'acceptar, es nota descuidada, es percep la manca d'una bona repassada final o la por de canviar-li coses a un traductor que és capaç de posar i repetir, un llibre rere l'altre, coses com "despedir", "alfombra", "xàndal", "palma [de la mà]" (aquesta és correcta, però menys usada que "palmell", que sona menys a calc del castellà) i construccions gramaticalment incorrectes com ara "hauria hagut" per "hauria d'haver" (en parlo en aquest article) o "això que" quan vol dir "tot i que". De manera reiterada.

Tot plegat deixant de banda decisions traductològiques discutibles pel que fa als noms d'alguns personatges, que s'han catalanitzat en excés i que fan un magre favor a la causa de captar públic per a les versions catalanes tant dels llibres com de les pel·lícules, ja no només de Harry Potter, sinó de qualsevol altre univers.

Si oferim una traducció amb alguns elements que fan riure -ep, defenso l'opció que soni més catalana quan n'hi ha més d'una, però no cal excedir-se i els noms dels personatges són molt delicats- el resultat no és atractiu, i la llengua catalana, com a part essencial de la nostra cultura, no es pot permetre perdre atractiu amb segons quines llibertats decidides en traduccions de productes tan influents com aquest. Anem amb compte.