La meva primera lectura en anglès d'aquest any -espero que n'hi hagi més- és la d'un clàssic de la literatura nord-americana del segle XX, una novel·la que acostuma a sortir a les posicions més altes dels llistats dels millors llibres d'aquell país, també considerada dins la prestigiosa categoria de "Gran Novel·la Americana", i tenia com a referència del mateix autor el molt més prim, però igualment popular, Of mice and men, del qual ja vaig parlar.
Aquella novel·leta de 1937 també ens parlava de treballadors durant la Gran Depressió, però amb aquest volum de més de 500 pàgines el senyor John Steinbeck, Premi Nobel de Literatura el 1962 en bona part gràcies al llibre que ressenyo avui, va buidar el pap de valent contra el sistema que va dur el poble estatunidenc a una llarguíssima i profunda crisi econòmica i social, des del crac borsari de 1929 fins a finals dels anys 30.
The Grapes of Wrath, publicat per primer cop el 1939, narra les desventures de la família Joad, que viu a Oklahoma i treballa unes terres que pertanyen a un propietari a la desgraciada època de l'anomenat Dust Bowl, de contínues tempestes de sorra que feien malbé les collites.
Com si amb aquestes desgràcies climatològiques no n'hi hagués prou, ells i moltíssimes altres famílies es veuen obligats a marxar dels camps que han treballat des de fa generacions perquè els propietaris han entegat les terres als bancs. Se'n van cap a Califòrnia, on diuen que hi ha feina a dojo, i pel camí els veurem superar, amb prou feines, un obstacle rere l'altre.
Normalment amb els ulls d'en Tom Joad, el jove protagonista, que fa poc ha sortit de la presó després d'haver-s'hi estat per haver mort un altre home en una baralla per culpa de les seves explosions de mal geni, però també hi ha molts moments en què aquest protagonista passa a ser un secundari o fins i tot gairebé no apareix.
De vegades el protagonista és un paisatge bellament descrit -m'acostumen a avorrir els textos excessivament descriptius, però Steinbeck ho fa amb mestria, amb una prosa ameníssima- o una situació concreta, sense personatges definits, però en general seguim els membres de l'esmentada família.
A mesura que avancen en el seu camí cap al modest somni que consisteix en trobar feina i aconseguir, en el millor dels casos, una casa en propietat, els Joad s'adonen que res no era tan bonic com els ho pintaven i s'empassaran una decepció rere una altra, tocaran fons diverses vegades i fins i tot els visitarà la tragèdia.
L'autor, que amb The Grapes of Wrath fa una brutal denúncia dels mètodes dels poderosos i una defensa de la trepitjadíssima classe treballadora, va declarar que amb aquest llibre volia angoixar el lector, i certament ho aconsegueix. Arriba a descriure d'una manera certament versemblant la desesperació, la gana, la pobresa i les millors i les pitjors reaccions que aquesta situació provoca en les persones.
Amb una narrativa meravellosa fa un retrat detalladíssim del viatge, els sentiments i la quotidianitat d'aquesta desgraciada família, una entre milers i milers, i ens transmet durant tot el relat la sensació que està a punt de passar-ne alguna de grossa, que quan les coses sembla que han d'anar bé es torçaran i que tot plegat acabarà malament. Una lectura absolutament recomanable, i si podeu en anglès, idioma original. A mi això, a més de la manca de temps, m'ha fet trigar molt en acabar de llegir-lo, però n'he gaudit cadascuna de les pàgines.
Com a curiositat, a més d'estrenar-se una pel·lícula amb el mateix nom l'any 1940 amb en Henry Fonda fent de Tom Joad, entre 1989 i 1990 se'n va representar una obra de teatre. La curiositat és que el seu protagonista era en Gary Sinise (Forrest Gump, CSI: NY...), que el 1992 seria un dels protagonistes de la pel·lícula d'Of mice and men.
Com si amb aquestes desgràcies climatològiques no n'hi hagués prou, ells i moltíssimes altres famílies es veuen obligats a marxar dels camps que han treballat des de fa generacions perquè els propietaris han entegat les terres als bancs. Se'n van cap a Califòrnia, on diuen que hi ha feina a dojo, i pel camí els veurem superar, amb prou feines, un obstacle rere l'altre.
Normalment amb els ulls d'en Tom Joad, el jove protagonista, que fa poc ha sortit de la presó després d'haver-s'hi estat per haver mort un altre home en una baralla per culpa de les seves explosions de mal geni, però també hi ha molts moments en què aquest protagonista passa a ser un secundari o fins i tot gairebé no apareix.
De vegades el protagonista és un paisatge bellament descrit -m'acostumen a avorrir els textos excessivament descriptius, però Steinbeck ho fa amb mestria, amb una prosa ameníssima- o una situació concreta, sense personatges definits, però en general seguim els membres de l'esmentada família.
A mesura que avancen en el seu camí cap al modest somni que consisteix en trobar feina i aconseguir, en el millor dels casos, una casa en propietat, els Joad s'adonen que res no era tan bonic com els ho pintaven i s'empassaran una decepció rere una altra, tocaran fons diverses vegades i fins i tot els visitarà la tragèdia.
L'autor, que amb The Grapes of Wrath fa una brutal denúncia dels mètodes dels poderosos i una defensa de la trepitjadíssima classe treballadora, va declarar que amb aquest llibre volia angoixar el lector, i certament ho aconsegueix. Arriba a descriure d'una manera certament versemblant la desesperació, la gana, la pobresa i les millors i les pitjors reaccions que aquesta situació provoca en les persones.
Amb una narrativa meravellosa fa un retrat detalladíssim del viatge, els sentiments i la quotidianitat d'aquesta desgraciada família, una entre milers i milers, i ens transmet durant tot el relat la sensació que està a punt de passar-ne alguna de grossa, que quan les coses sembla que han d'anar bé es torçaran i que tot plegat acabarà malament. Una lectura absolutament recomanable, i si podeu en anglès, idioma original. A mi això, a més de la manca de temps, m'ha fet trigar molt en acabar de llegir-lo, però n'he gaudit cadascuna de les pàgines.
Com a curiositat, a més d'estrenar-se una pel·lícula amb el mateix nom l'any 1940 amb en Henry Fonda fent de Tom Joad, entre 1989 i 1990 se'n va representar una obra de teatre. La curiositat és que el seu protagonista era en Gary Sinise (Forrest Gump, CSI: NY...), que el 1992 seria un dels protagonistes de la pel·lícula d'Of mice and men.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada