Com a bon fan de Breaking Bad, em vaig interessar per l'spin-off protagonitzat pel seu únic personatge més aviat de comèdia. No sé si va ser generalitzat, però abans de veure'n el primer episodi em preocupava que es fes malbé el llegat de l'obra mestra creada per en Vince Gilligan, una preocupació que va desaparèixer abans que s'acabés aquell capítol pilot.
Em va agradar moltíssim la primera temporada de Better Call Saul, i en vaig parlar, però el cas és que ja se n'ha emès la segona temporada i també la vull comentar, perquè ha estat igualment interessant, potser més i tot.
Si a la primera temporada vèiem en James McGill (Bob Odenkirk) intentar guanyar-se la vida i alhora el respecte com a advocat, a la segona les coses comencen força bé per a ell, ja lluny dels miserables casos d'advocat defensor que el feien malviure al despatx que tenia al fons d'un saló de bellesa regentat per una vietnamita.
Però no s'arriba a transformar mai en un advocat seriós. El futur Saul Goodman és un trapella, un barrut, té una picardia sensacional i tot sovint força les coses, i fa trampes que directament es podrien qualificar de delictes, per tal d'agafar dreceres en els seus objectius, d'altra banda sempre nobles. Es podria dir, doncs, que és un justicier dins el món de la Justícia. Tècnicament un advocat corrupte, però amb bon cor.
El cas és que les coses li van bé durant tota aquesta temporada i en tots els aspectes. L'únic problema que té és que li costa adaptar-se al camí de l'honradesa i necessita vies d'escapament que li permetin ser ell mateix, per bé o per mal. En qualsevol cas, el veiem feliç.
Una d'aquestes coses que li van bé és la seva relació amb la Kim Wexler (Rhea Seehorn), personatge en què la segona temporada aprofundeix i que certament ens fa patir perquè es deixa absorbir per un protagonista que ens cau simpàtic sí, però que també sabem que farà que ella acabi malament.
Continuant la tendència dels primers 10 episodis, anem coneixent la història d'en Mike Ehrmantraut (Jonathan Banks), l'expolicia convertit en esbirro del temible senyor Frings de Breaking Bad. Si a la primera temporada entràvem en contacte amb el seu vessant humà, tot i que malcarat, en aquesta esdevé un personatge encara més interessant i no podem evitar fer-li costat, perquè ell també és un justicier, però d'aquells que podríem considerar antiherois, atès que es veu obligat a fer el que fa per tal de protegir la seva família malgrat que podria gaudir de la seva jubilació sense més preocupacions.
En aquesta temporada el seu personatge és el que enllaça amb la sèrie original, perquè hi torna a aparèixer en Tuco Salamanca (Raymond Cruz), però també hi veiem un Héctor Salamanca (Mark Margolis) encara no convertit en vegetal -per tant, se suposa que sabrem com va acabar en aquella cadira de rodes-. A través d'ell també ens cau més aviat simpàtic el personatge d'en Nacho (Michael Mando), que debutava a la primera temporada.
Novament amb uns estàndards de producció excel·lents i un estil visual i narratiu ja vistos a Breaking Bad, la segona temporada de Better Call Saul esdevé imprescindible i no decep les expectatives dels seus fans, que esperem amb moltes ganes la tercera temporada, ja confirmada, que segurament s'emetrà a principis de l'any que ve. El millor de tot, però, és que ja no pensem tant en la sèrie original, sinó que comencem a valorar i estimar aquesta pels seus mèrits. Suposo que és l'objectiu màxim d'un spin-off, i amb aquest tot ha anat rodat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada