Feia més d'un any i mig que no ressenyava cap volum de Detective Comics. Com ja he dit en més d'una ocasió, vaig comprant els còmics quan puc, quan enganxo ofertes, i per alguna raó cada cop costa més. Decidit a deixar de fer-me algunes d'elles, les d'en Batman per a mi -de moment- són irrenunciables, però, i les aniré seguint com pugui.
Ja vaig dir a la ressenya del tercer recopilatori, Emperor Penguin, que em passava això, i ara s'ha agreujat, amb uns quants volums de retard. Però bé, al que renuncio és a anar al dia. I això no m'impedeix gaudir de la boníssima feina que està fent el tàndem John Layman (guió) i Jason Fabok (dibuix) amb la que en realitat és la col·lecció original del Cavaller Fosc.
Detective Comics: Wrath recopila els números 19 a 24 de la sèrie, publicats originalment entre juny i desembre de 2013, a més de l'anual número 2 d'aquesta etapa, de setembre del mateix any. I llegint-lo m'ha passat una cosa que no m'acostuma a passar: cada cop m'agradava més i m'adonava que tot tenia sentit, tot estava lligat i res no hi sobrava.
La caiguda de l'Oswald Cobblepot del volum anterior per culpa del complot de l'Ignatius Ogilvy, que ara es fa dir Emperor Penguin i li ha pres al Pingüí clàssic tot el que tenia, és una trama que acaba en aquest volum que duu el nom d'un nou enemic.
Potser d'una manera poc espectacular i bastant previsible, però tot i així interessant encara que sigui perquè hi entren en joc elements de la "història complementària" que sempre hi ha als còmics i que, per sort, fa temps que ens inclouen als recopilatoris, en aquest cas segurament perquè en relacionar-se amb les trames principals gairebé hi estaven obligats.
Es tracta del nou origen d'en Man-Bat, o com el coneixem en la seva forma humana, en Kirk Langstrom, la part gràfica de la qual és a càrrec de l'Andy Clarke. De fet també apareix a la trama principal, però de manera tangencial, tot i que decisiva. El que passa és que, quan en desapareix, tot allò que ens quedem amb ganes de saber se'ns explica a les darreres pàgines de cada còmic, i almenys a mi m'ha fet interessar per un personatge que, evidentment, ja coneixia, però que mai no havia trobat gaire atractiu.
Al segon anual de Detective Comics des de The New 52 coneixem un nou enemic capaç de mimetitzar persones pel que fa a aspecte, veu i comportament. Una premissa una mica innocent, tot s'ha de dir, però que dóna protagonisme al sergent Bullock, un secundari clàssic de l'Univers Batman, i aprofundeix en la seva caracterització d'una manera que no recordo haver vist en cap dels còmics on surt que he llegit.
Però el nom del recopilatori ve d'un altre nou enemic -en realitat anterior a The New 52, ara renovat-, i aquest és possible que algun dia torni a aparèixer. En Wrath posa contra les cordes en Batman amb els assassinats de policies de Gotham que fan anar de corcoll el protagonista i el comissari Gordon.
Ho fa amb un equipament tan sofisticat i poderós, de nivell militar, que rivalitza amb el d'en Batman i provoca uns enfrontaments espectaculars, com també ho són les destrosses i les persecucions que tenen lloc en aquesta història de venjança.
Com ja havia demostrat al tercer volum, i en aquest quart ho fa encara més i millor, el guionista enllaça trames que s'acaben amb d'altres que comencen, té en compte les històries complementàries i tot plegat ho fa fluir amb tanta suavitat que el llibre no fa la sensació, malauradament trobada en moltes altres ocasions, de ser un seguit d'històries curtes encaixades de qualsevol manera.
Les trames se solapen correctament, la sensació és d'unitat tot i la quantitat de personatges i fets que se'ns presenten, i fins i tot el número anual, que queda més separat de la resta, provoca unes conseqüències a les quals es fa esment a la sèrie principal. Molt recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada