Menú

dissabte, 8 d’octubre del 2016

Sèries: The Americans

Hi ha sèries que conec de nom, me n'informo i me les apunto amb la ferma decisió de posar-me a mirar-les algun dia, però en veig tantes alhora que no puc afegir-ne gaires més, de manera que aquestes pendents les vaig ajornant fins que s'obre un foradet, petit però suficient. 

Em va passar amb la sèrie de què parlaré avui, que ara ja puc dir que porto al dia i que estic esperant la propera temporada per tal de continuar gaudint d'una interessant i original història d'espies que miren de compaginar la falsa però còmoda vida respectable i aparentment normal amb una profunda infiltració en una societat enemiga del seu país, que consisteix en perilloses missions, cada cop més feixugues.


Aquest pòster, juntament amb la premissa que es tracta d'un matrimoni d'espies soviètics que viu tenint com a veí del davant un agent de l'FBI, podria donar lloc a una història marcadament humorística, una sitcom de fet, però per sort no és pas així i es tracta d'una de les sèries dramàtiques i d'època més interessants de la televisió actual.

Creada per Joe Weisberg, antic agent de la CIA, i amb quatre temporades emeses quan escric aquesta entrada, The Americans se situa, a l'inici, l'any 1981, i a la ciutat de Washington, DC.


Allà viuen l'Elizabeth (Keri Russell, la Felicity de la sèrie del mateix nom) i en Phil Jennings (Matthew Rhys), un matrimoni amb la quarantena estrenada de no fa gaire i que es dedica, oficialment, a dur una agència de viatges. En realitat, generalment a la nit però sempre que el deure els cridi són força flexibles, la seva principal feina és exercir d'espies per a la KGB, l'agència d'intel·ligència de la Unió Soviètica.

Convenientment integrats a la societat estatunidenca, aquests dos actors que en realitat no saben parlar rus pràcticament mai no diran una paraula en aquest bell idioma, un gir ben pensat i que també fa més creïble la seva tapadora davant els autèntics nord-americans i els seus fills, nascuts en territori occidental i sense sospitar ni per un moment qui són, en realitat, els seus pares.


Són en Henry (Keidrich Sellati), personatge molt secundari, i la gran, la Paige (Holly Taylor), un dels més interessants de la història perquè, com que va creixent i és una noia intel·ligent i amb iniciativa, sabem que tard o d'hora acabarà sabent la veritat i haurà de prendre decisions importantíssimes.

Els Jenning fan una vida d'allò més normal per a una família tradicional de classe mitjana, veient com interactuen els seus membres no pensaríem mai que hi passa alguna cosa estranya. Tot forma part d'una façana, una interpretació, que els surt de meravella.


Tant, que el seu veí del davant, l'Stan Beeman (Noah Emmerich), un agent de l'FBI dedicat precisament al contraespionatge, no sospita absolutament res, i no és perquè sigui un despistat ni perquè hi parli poc. Al contrari, és d'aquells veïns que agafen confiança i cada dos per tres es presenten a casa de l'altre i se serveixen una cervesa sense que els ho hagin de dir.

No es pot dir que sigui un babau, però tal com la sèrie retrata el dia a dia del seu departament queda clar que els soviètics els passen la mà per la cara, almenys durant les primeres temporades.


El punt de connexió més clar entre la KGB i l'FBI és la Nina Sergeevna Krilova (Annet Mahendru), que l'FBI enxampa fent contraban i l'obliga a treballar com a doble agent. No és un spoiler terrible dir que l'Stan, l'agent per a qui informa, se n'enamora i això posa en un compromís la seva tasca.

És un dels personatges per a mi més interessants i gràcies a ella i les seves interaccions amb els altres membres de l'ambaixada de la URSS a Washington, que conté extraoficialment la KGB, sentim parlar rus un munt de vegades a cada episodi, tal com vaig explicar en una entrada.

És quelcom poc habitual, però The Americans posa tanta atenció al detall i al realisme que no es limita a esmentar fets històrics reals o cuidar el vestuari i la fotografia -per cert, excel·lent, de manera que sembla que estiguem veient una sèrie realment feta als 80-, sinó que ens podem oblidar de sentir russos parlant en anglès -amb accent- entre ells. Per una vegada, malauradament una excepció, l'ús dels idiomes no principals és lògic i natural.


Les interpretacions també són un dels punts forts de la sèrie, especialment la d'en Phil, per part d'un Matthew Rhys que jo no coneixia d'abans i que em convenç amb el seu paper de pare de família, membre d'un tàndem d'espies i individu amoïnat per la seva família i amb molts dubtes sobre si la façana d'americà normal i corrent és realment una façana o ja se la creu tant que li agradaria ser un ciutadà sense lligams amb l'espionatge.

No ho té tan clar la seva dona, molt més dura en aquest sentit, i el seu matrimoni se'n ressenteix, de manera que en bona part The Americans és una sèrie sobre els problemes d'aquesta parella, sense deixar de banda les missions que els encarreguen i les trames i subtrames a què els aboquen aquestes missions.


Una sèrie interessantíssima i trepidant, pausada però amb la tensió creixent sempre present, que no seria el que és si demonitzés els soviètics i es pintés els americans com a herois immaculats. Aquí, més aviat tot el contrari: l'FBI fa el que pot, i els russos, tant els infiltrats com els que treballen públicament a l'ambaixada, són excel·lents en la seva feina però també humans i sensibles, la història no qüestiona gaire els seus ideals, de manera que el resultat és força imparcial, i ens hi podem identificar.


10 comentaris:

  1. Recomano molt aquesta sèrie. És entretinguda i tracta molts temes diferents i de forma molt bona!

    ResponElimina
  2. Primer de tot disculpa per posas això aquí, però no sé si ho poso ha una entrada antiga més adequada si llegiràs el missatge. És per fer-te una pregunta, ja que sé com t'agrada l'Adachi, que sempre he llegit les teues resenyes seues. I era per veure si em pots aclarir un dubte: M'he comprat els 2 toms de Short Program de 2ª mà, i al llegir el primer tom, m'he trobat que hi ha un fragment de pàgines desordenades, les pàgines a color de "Transformación" estan al mig del capítol anterior, el de Despegue, el meu dubte és si es un erro del meu exemplar en concret, o si va ser un error de tirada general (he llegit l'entrada que vas fer fa anys i no vas dir res, així que no crec), per favor, que m'ho pots comprovar amb el teu exemplar? No sé a qui més recorrer que tingui aquest volum T.T

    Et deixo una captura del meu: https://4.bp.blogspot.com/-MLNt0ttkaQQ/V_6M5pwOQ4I/AAAAAAAAEx4/R1zKuyQzEzEdW59PIGkFXeVIYlQTfCp8wCLcB/s1600/1.jpg

    Moltes gràcies per avançat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, doncs ho acabo de mirar i el meu està bé! :S Em sap greu...

      I tranquil, que no passa res per preguntar en una entrada d'una altra cosa!

      Elimina
    2. Iván-kun, en voler-ho fer des del mòbil sense voler he esborrat el teu últim comentari, que feia així:


      Moltes gràcies per comprovar-ho! Ho suposava, quina putada, el venedor no m'havia informat d'aquest error. Tampoc em molesta tant com per comprar-ho un altre cop (que és l'única solució real), i almenys els he comprat barats, però em quedo amb una sensació d'estafa... Riscos de comprar de 2ª mà... :(

      Gràcies de nou per la resposta, Moroboshi!





      De res... Llàstima que no puguis puntuar negatiu el venedor, entenc que el devies comprar d'alguna manera manera que no ho permet o que ja ha passat el termini.

      Elimina
    3. No sé quina editorial és la que ho ha editat i quant fa que es va editar, però jo al comprar a vegades algun que tenia alguna tara (pàgines doblegades, error de tinta clarament d'impremta o pàgines enganxades i trencades), a l'anar a la botiga habitual de compra i ensenyar-li me n'ha donat un de nou i aquell l'ha tornat. Però clar, el noi em coneix de sempre i era manga d'actualitat, de menys de 2-3 mesos de sortida...
      per això dic que segons el cas que sigui aquest manga

      Elimina
    4. En aquest cas, per desgràcia, és una editorial que va tancar fa molts anys :(

      Elimina
  3. ouch, una pena llavors.. :( com a molt intentar contactar amb el venedor i reclamar algo en el preu o similar :S

    ResponElimina
  4. Quan he tingut alguna tara (sobretot amb mangas de Ivrea), no he tingut problema en que me'ls canviïn per uns altres a la tenda, però en aquest cas, com diu Moroboshi fa anys que es van editar i ja no existeix ni l'editorial, per això mateix vaig recórrer a la 2ª mà...

    Tot el tracte amb la venedora ha sigut per correu, així que tampoc puc puntuar negatiu ni res. De tota manera parlaré amb ella, si menys no per deixar-li constància del que ha passat, que potser ni ella mateixa recordava que tinguessin aquest error.

    Gràcies a tots 2 per les respostes i l'atenció :)

    ResponElimina
  5. Bé, ja que ho vaig comentar aquí, només volia explicar com ha acabat tot. Amb final feliç, massa feliç fins i tot xD. Li vaig comentar a la venedora, i efectivament, ella no recordava els problemes que tenia el tom (que no només eren les págines mal ordenades, té 5 pàgines esborrallades i algunes pàgines del final mal guillotinades, un tom defectuos es miri com es miri), li vaig passar fotos i li vaig explicar, i després de demanar mil disculpes, em va dir que al dia següent m'ingresava l'import complet (amb les despeses d'enviament que vaig abonar incloses). I efectivament, m'ho va ingresar, i com que no li sortia a compte les despeses d'envio dels 2 toms, ni volia que els pagués jo, em va dir que me'ls quedés. Així que ara només he de buscar el tom 1 (ja que el 2 està perfecte), i amb els diners que m'ha tornat comprar-lo de nou.

    Per sort tot ha acabat bé (massa bé, com dice), encara queda bona gent al món :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, doncs quina sort! Podria haver passat de tu perquè no li podies donar un vot negatiu ni res! Enhorabona!

      Elimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails