Quan estava a punt d'agafar el vol de tornada del Japó -sí, que ja sabeu que vaig ser al Japó a l'estiu, en sóc conscient...- des de l'aeroport de Narita, vaig entrar, per fer temps, en una llibreria, i vaig veure-hi per casualitat un volum del qual no m'havia preocupat en tot el viatge.
Ràpidament vaig buscar informació, aprofitant el wi-fi gratuït, i vaig trobar que el més recent que se n'havia dit era que Planeta Cómic no hi estava interessada. Doncs bé, pel que al canvi no arribava a 4 euros vaig pensar "per què no?", i me'l vaig comprar. Al capdavall és autoconclusiu i em feia gràcia llegir-lo, encara que fos en japonès. Per cert, si no heu llegit l'obra original, aviso que hi ha spoilers respecte a aquella -no tant respecte al volum en si-. En aquest cas és inevitable.
Això va ser a l'agost, i en vaig posposar la lectura, però ara m'he afanyat a fer-la perquè tot just al recent XXII Saló del Manga de Barcelona l'editorial que va heretar la llicència de Naruto va anunciar, ara sí, que en trauria aquest volum extra, Naruto Gaiden: Nanadaime Hokage to Akairo no Hanatsuzuki.
No vaig voler llegir res sobre el seu argument, només sabia que se situava a l'època que ens mostraven al darrer capítol del volum 72 i final de Naruto, és a dir al cap d'uns anys de l'última batalla, amb tots els personatges ja adults i el protagonista duent a terme les seves desitjades funcions com a Setè Mestre Hokage. Ens ensenyaven, també, que el seu fill Boruto havia heretat el seu caràcter trapella i el feia anar de bòlit.
Però aquest volum extra, perquè gaiden en japonès vol dir això, "història extra" o spin-off, m'ha sorprès totalment en posar com a protagonista la Sarada, la filla de la Sakura i en Sasuke. Però també és lògic: en Boruto té una pel·lícula i una seqüela en còmic, que no crec que arribi a seguir perquè no l'ha fet en Masashi Kishimoto.
Aquest volum, en canvi, sí, i se centra en la cerca d'en Sasuke per part de la noia, que no l'ha vist des que té ús de raó perquè sempre està en alguna missió important que li impedeix anar a fer-li visites. Una premissa una mica agafada pels pèls, sobretot perquè és impossible que durant anys no es pugui agafar ni un dia, però bé.
En aquest viatge que esdevé un viatge també de cerca dels orígens, les arrels i la veritat sobre el seu passat, i que amb el mateix motiu -però d'una manera humorística- en realitat havia proposat la Chôchô, filla d'en Chôji, no només ens trobarem això, sinó que els destins dels protagonistes conflueixen perquè sorgeix un nou enemic, que assegura que es diu Shin Uchiha, vol ressuscitar els Akatsuki i se serveix de clons de si mateix per tal de viure eternament i dur a terme els seus plans.
No seria un manga d'en Naruto si no hi sortís ell, i els seus fans en poden gaudir més que mai per la superioritat que d'adult continua demostrant, ara més centrat i tranquil, i savi. És un canvi interessant que a l'últim capítol del manga original només vam poder albirar.
També s'aprofita, a través de la seva figura, per a recordar en forma de flashbacks moments emblemàtics de la història, no tants com per cansar, però sí que van bé per a refrescar la memòria i hi encaixen d'allò més bé.
La Sakura, és clar, també hi apareix, en un paper secundari però mostrant, com en Naruto, que l'impressionant progrés que li havíem vist a l'obra original l'ha dut a ser una kunoichi excel·lent i segura de si mateixa.
Naruto Gaiden: Nanadaime Hokage to Akairo no Hanatsuzuki és una mena d'epíleg extra d'un manga que per a mi ja era excel·lent. Potser no era necessari, però complementa bé i ofereix dosis de misteri, acció, drama, humor i aprofundiment en els personatges, especialment els nous.
L'únic problema, potser, és que em fa la sensació que és com una pel·lícula convertida en manga, perquè és una història autoconclusiva i la trama avança molt més ràpid del que era habitual a les sagues del còmic. Es podria haver estirat més tot plegat, i l'enemic potser té gust de poc per aquest motiu. Però en general és una lectura satisfactòria i molt recomanable per als fans de Naruto. Si en Boruto té la seva pel·lícula, aquesta és la de la Sarada.
Però aquest volum extra, perquè gaiden en japonès vol dir això, "història extra" o spin-off, m'ha sorprès totalment en posar com a protagonista la Sarada, la filla de la Sakura i en Sasuke. Però també és lògic: en Boruto té una pel·lícula i una seqüela en còmic, que no crec que arribi a seguir perquè no l'ha fet en Masashi Kishimoto.
Aquest volum, en canvi, sí, i se centra en la cerca d'en Sasuke per part de la noia, que no l'ha vist des que té ús de raó perquè sempre està en alguna missió important que li impedeix anar a fer-li visites. Una premissa una mica agafada pels pèls, sobretot perquè és impossible que durant anys no es pugui agafar ni un dia, però bé.
En aquest viatge que esdevé un viatge també de cerca dels orígens, les arrels i la veritat sobre el seu passat, i que amb el mateix motiu -però d'una manera humorística- en realitat havia proposat la Chôchô, filla d'en Chôji, no només ens trobarem això, sinó que els destins dels protagonistes conflueixen perquè sorgeix un nou enemic, que assegura que es diu Shin Uchiha, vol ressuscitar els Akatsuki i se serveix de clons de si mateix per tal de viure eternament i dur a terme els seus plans.
No seria un manga d'en Naruto si no hi sortís ell, i els seus fans en poden gaudir més que mai per la superioritat que d'adult continua demostrant, ara més centrat i tranquil, i savi. És un canvi interessant que a l'últim capítol del manga original només vam poder albirar.
També s'aprofita, a través de la seva figura, per a recordar en forma de flashbacks moments emblemàtics de la història, no tants com per cansar, però sí que van bé per a refrescar la memòria i hi encaixen d'allò més bé.
La Sakura, és clar, també hi apareix, en un paper secundari però mostrant, com en Naruto, que l'impressionant progrés que li havíem vist a l'obra original l'ha dut a ser una kunoichi excel·lent i segura de si mateixa.
Naruto Gaiden: Nanadaime Hokage to Akairo no Hanatsuzuki és una mena d'epíleg extra d'un manga que per a mi ja era excel·lent. Potser no era necessari, però complementa bé i ofereix dosis de misteri, acció, drama, humor i aprofundiment en els personatges, especialment els nous.
L'únic problema, potser, és que em fa la sensació que és com una pel·lícula convertida en manga, perquè és una història autoconclusiva i la trama avança molt més ràpid del que era habitual a les sagues del còmic. Es podria haver estirat més tot plegat, i l'enemic potser té gust de poc per aquest motiu. Però en general és una lectura satisfactòria i molt recomanable per als fans de Naruto. Si en Boruto té la seva pel·lícula, aquesta és la de la Sarada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada