dijous, 3 de novembre de 2016

XXII Saló del Manga de Barcelona

Ja ha passat la 22a edició de l'esdeveniment més important dedicat al còmic japonès que es fa al nostre país, i també a la Península Ibèrica, i com cada any em disposo a compartir les meves impressions sobre la cita, com sempre amb alguna cosa nova o diferent respecte a les altres vegades, altrament seria un repàs força més avorrit.

Aquest any, i per tercer cop consecutiu, també hi hem pogut anar amb acreditacions de premsa proporcionades per Ficomic.


La idea general que m'ha quedat, però, no és gaire positiva: hi havia tantíssima gent, tot i que se suposa que la venda anticipada per internet ho hauria de regular, que la cua per a entrar al pavelló 2, el principal, recorria la plaça Univers durant gairebé tot el dia, amb un bon tap a l'entrada al pavelló, més estreta, i el personal de la fira m'imagino que fent el que podia i segurament guarint-se en salut i essent excessivament previsor per si de cas. Un cop dins s'hi estava raonablement bé.

I això diumenge, que és quan hi vam anar nosaltres. Les cues a l'exterior, al carrer, tant per a comprar entrades -quan n'hi ha de disponibles a taquilla, cosa que era impossible per a dissabte i diumenge, ja exhaurides des de molt abans- com per a entrar, són normals, sobretot quan no s'han obert portes, però dins la plaça Univers no les havia vist mai. I menys encara quan el Saló duia diverses hores obert. Diuen que s'ha tornat a batre el rècord de visitants i que aquest cop han estat 142.000 persones.

En fi, a la part de dins el cert és que aquesta vegada no hi havia de fer tantes coses, jo. Com a mínim de les que demanen una gran inversió de temps, com les signatures d'autors convidats, que aquest any no m'afectaven, les presentacions de novetats -sempre són en dissabte- o les compres, que des de fa uns anys per a mi es restringeixen a l'illa d'estands de botigues petites, on a més ja fa temps que el material de segona mà -l'únic que m'interessa, ja que el de primera l'aconsegueixo a més bon preu comprant per internet, les coses com són- no es renova gaire. 


Les exposicions que em van interessar més estaven principalment al pis superior del pavelló 2, dedicat a la cultura i, per sort o per desgràcia, precisament per això més buit que qualsevol altre espai. Era, curiosament però sense cap sorpresa en el paral·lelisme, el mateix espai on es va celebrar fa poc la quarta edició de RetroBarcelona, dins la molt més visitada i reconeguda Barcelona Games World.

La primera que vam veure va ser la dels kimonos, que no era gaire gran però explicava les diferents parts i els usos de la roba tradicional japonesa.


Després, la dedicada a la literatura i el manga, tema d'aquest Saló, perquè al capdavall el còmic agafa la inspiració de diverses fonts i una d'elles és, sens dubte, la de les novel·les i els relats. 


Un dels exemples d'això era el relat xinès del segle XVI Viatge a l'Oest, protagonitzat per en Sun Wukong o Rei Mico, que es va fer especialment popular amb la lliuríssima adaptació que coneixem com a Bola de Drac, però que també té altres referències en mangues com Naruto i directament altres adaptacions com la de l'Osamu Tezuka, publicada en castellà com a La leyenda de Son Goku, o la del tàndem Kojima-Okami Son Goku, el héroe de la ruta de la seda


L'altra que em va agradar va ser la protagonitzada per yôkai i kaijû, respectivament éssers sobrenaturals del folklore japonès i monstres gegants com en Godzilla, tot plegat simplificat a Occident com a fantasmes i monstres típicament japonesos que veiem aparèixer en molts productes com el manga i l'anime i les pel·lícules amb origen en aquell país.


Les compres van ser poquetes, però hi vaig anar convençut que no hi compraria res, aquest cop. A dalt tenim, per casualitat, el quatre volums de La leyenda de Son Goku, d'Osamu Tezuka. Tenia només el primer tom i no trobava mai els altres a preu reduït, però resulta que Norma en algun moment n'ha fet un pack de liquidació i hi eren tots quatre per 12,95 €, quan el preu original de cada volum era de 9,95 €. 

Està molt bé, però el podria haver aconseguit més barat per internet ja que un pack de liquidació és també un producte de primera mà i a les paradetes petites no fan descomptes, però bé, tanco una col·lecció i eren pocs diners. A la foto també es poden veure dues pel·lícules d'anime, cosa que no compro gairebé mai al Saló del Manga. 

En aquest cas, cansat d'esperar pel costum de Selecta Visión de llançar reedicions dels seus productes amb alguna petita novetat cada vegada i amb una freqüència altíssima que sempre fa pensar que hom es precipita comprant, vaig optar per adquirir en una parada que no era la de l'editora les pel·lícules Colorful i La noia que saltava a través del temps per 10 euros cadascuna, precintades i en edició "col·leccionista" (cometes perquè els extres de l'anime que ens arriba acostumen a ser pobres) i digipack, per a mi millor que el format llibre amb què les han rellançat aquest any sense cap afegit en els continguts.



Acabo amb una efemèride: precisament davant l'estand de Selecta Visión va fer, el 30 d'octubre, 5 anys que vam quedar per desvirtualitzar-nos, després d'uns dies parlant per Twitter, la Míriam i jo, que com ja sabeu els que em coneixeu ens vam casar al juliol i vam anar de viatge de noces, com no podia ser d'una altra manera, al Japó, país del que ens vam enamorar tots dos a través del manga.

Un Saló una mica estrany, per a mi. Aquest cop només hi vaig anar un dia, ja he explicat que no tenia signatures d'autors, i a més no acostumo a anar a xerrades, tallers ni activitats, que n'hi ha, i moltes. I em consta que aquest any gent que conec s'ho ha passat més bé que mai, però per a mi ha estat estrany, en bona part també perquè ha estat un any de dies poc habituals, començant dissabte (que normalment és el tercer dia de Saló) i acabant dimarts.  




3 comentaris:

  1. Falta puntualitzar que les cues que hi havia per entrar al pavelló 2 no es movien. Estaven totes parades sense permetre a ningú l'accés al recinte, cosa que si anaves per dalt podies entrar, cosa molt rara...
    I segueixo dient el que vaig dir: no serveix de res que diguin que han augmentat 10.000 m2 i que serveixi per sumar aforament. L'aforament cal calcular-se segons on anirà la gent. Faria falta modificar una mica l'estructura del saló, fer-ho en un lloc que fos tot un únic recinte o bé comunicat directe (com el pavelló 2 que està partit en dues parts). El fet que hi hagués el recinte 4 i 5 i que estiguessin totalment buits no considero que sigui que han augmentat res de res... ¬¬

    Em sona haver llegit a algun lloc que mirarien a veure com poder millorar el recinte, espero que es plantegin ocupar algun recinte més decent de la fira (abans es feia el del comic a l'altra banda i donava la sensació de més gran)

    I 5 anys ja! i com si fos ahir que encara feien el saló a La Farga :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diuen que les botigues i les editorials no volen que les separin en més pavellons, que s'hi oposen. Però sí, és enganyós dir que han augmentat espai si continua havent-hi 1 o 2 pavellons sense pràcticament res.

      Que es pogués accedir des de dalt era un glitch que vam tenir sort d'aprofitar. Diuen que depèn de quin moment ho intentaves hi havia segurates que ho impedien.

      El pavelló 8, on es feia el del Còmic fins fa uns anys (ara ja es fa al mateix que el del Manga), seria ideal, és diàfan i no hi ha cap problema de circulació, però és clar, no té pisos superiors, etc. I també és un tema de disponibilitat.

      Elimina
  2. Si, aquell era molt gran i que no tingui pisos considero que dóna igual, ja que ara ho fan perquè és el que tenen, res més. Seria posar el que hi ha a dalt a un costat, i prou.

    El que a vegades a dalt deien que no diria que ho van dir la Jenni i companyia, però nosaltres vam entrar per allà dos cops i el segon fins i tot em va semblar que una d'organització davant la cua enorme a un li deia "per baixar és pel costat X i per pujar el Y" així que per això un dels costats estava bloquejat suposo, però és un greu error, i a sobre a dins hi havia molt d'espai disponible

    Si botigues i editorials no volen separar-se (que ho entenc, així tothom ho visita tot) caldria plantejar-se com posar les coses, ja que com diem, un pavelló de 10.000 m2 nou i que només tingués stands de coses com cursos i tal... què vols que et digui

    ResponElimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails