Lectures: Dr. Slump vol. 12

Continuem amb les ressenyes dels volums de Dr. Slump a mesura que me'ls vaig llegint, i avui en toca un altre de rodó. Que bona que és aquesta sèrie, i sap greu que de vegades es vegi una mica com "l'anterior a Bola de Drac", amb la que comparteix poques coses, però val a dir que no és, en absolut, una història menor.

La portada no ens enganya, i queda clar que arriba l'última gran incorporació a l'espectacular plantilla de personatges, que potser en aquest punt no s'estava estancant, però no hi ha dubte que el nou membre de la família Norimaki dona moltíssima frescor a la sèrie.

Abans d'arribar-hi tenim una simpàtica història sobre la inesperada col·laboració de l'Arale amb la policia local de la Vila del Pingüí, però a la segona, sobretot si ja coneixíem la sèrie de televisió, tenim el preludi de la gran "sorpresa" (suposo que ho va ser en la seva publicació original al Japó).

Resulta que la Midori ha començat a menjar com una llima, però tot i que ho vol compensar amb exercici extrem, només puja de pes... perquè està embarassada!

Ni tan sols en Sembei sap com ha pogut passar, això, cosa ben curiosa perquè, pervertit com és, una cosa així la recordaria, però el cas és que esperen un fill, que neix al cap de poc (la màgia del còmic) i es diu Turbo.

Malauradament, els vicis d'en Sembei no han canviat i, en una sortida que fa amb el seu fill, bada espiant una noia i en Turbo se'n va a explorar de quatre grapes, fins que arriba la tragèdia: l'atropella una nau extraterrestre i, en teoria, el mata.

Els alienígenes, molt considerats, el ressusciten amb reserves, perquè mai han reanimat un organisme tan simple per als seus estàndards, i tenen porque hi hagi efectes secundaris: efectivament, el nen torna a la vida amb superpoders, que és el que origina una sèrie de gags que nodreixen els capítols següents.

Al principi de manera inadvertida, però després fent que tant la mare com el pare, primer una i després l'altre, es pensin que són ells els que han adquirit aquestes capacitats, en Turbo va practicant la telecinesi i és capaç d'arreglar i millorar aparells, a més de construir-ne, d'una manera molt ràpida.

Posteriorment el veiem parlar amb normalitat amb els estupefactes joves de la vila, que s'hi acaben acostumant, al capdavall en aquest poble passen coses d'allò més increïbles diàriament. I el cas és que la família viu una etapa feliç en què fins i tot van a un restaurant per primera vegada, i com que és de categoria fan molt el pagerol amb el seu comportament.

El volum s'acaba amb l'inici d'una història de diversos capítols que continuarà al volum 13, i que fa que l'institut de batxillerat de la Vila del Pingüí s'enfronti a una escola americana en un partit de beisbol on, naturalment, entraran en joc la força descomunal de l'Arale i l'Obotxaman i els poders de la Tsururin. I com que és un esport que m'agrada molt i les històries del volum m'han semblat molt divertides, trobo que estem davant d'una entrega rodona.