Fa molt de temps, més de 6 anys, vaig fer una entrada sobre una sitcom original, amb un humor molt particular, boig i no per a tots els gustos, però que si hi connectem ens captiva i ens anem empassant els seus episodis com si fossin Sunny Delight de llimona.
Es tractava de New Girl, la sèrie protagonitzada per la Zooey Deschanel i creada per l'Elizabeth Meriwether, i llavors n'havia vist la primera temporada i se n'havia anunciat una segona. Avui, després de tots aquests anys, vull dedicar-li aquesta entrada a la temporada final, encara que en aquest cas no hagi estat ressenyant les diverses temporades de la sèrie.
Assumiré que si esteu llegint això és que heu seguit la sèrie, però igualment avisaré que hi haurà spoilers, de manera que me'n rento les mans.
En fi, després de sis temporades en què la sèrie va mantenir el nivell amb el seu ja esmentat particular humor, i malgrat que la sisena temporada havia tingut un final rodó per a tots els personatges, van voler fer-ne una setena, però més curta, amb només 8 episodis en comptes dels 22-25 de les altres.
És evident que es tracta d'un epíleg, un extra en què veiem els personatges uns anys després del moment en què ens havien deixat, i la vida els ha canviat o està a punt de fer-ho, segons el cas.
Per exemple, l'Schmidt i la Cece ara tenen una filla, la Ruth, i mentre la Cece treballa l'Schmidt s'està a casa tenint cura de la nena, tasca que fa a la perfecció i amb la dedicació i cura que aplica a tots els àmbits de la seva vida, gairebé a un nivell obsessiu. No es dona a aquesta subtrama, però, més atenció de la necessària, ja que al capdavall eren pocs episodis.
En Winston, per la seva banda, continua amb les seves bogeries -segurament és el personatge més sonat del repartiment-, i en aquesta temporada descobrim que és daltònic i només veu tons de marró, però el més destacat és que viu els últims moments de l'embaràs de l'Aly, la seva dona -no en vam veure el casament, però-.
La protagonista principal, la Jess, i en Nick, continuen la seva relació en aquesta etapa més estable que les anteriors i cap al final s'acaben casant, un final feliç previsible però no per això menyspreable, i com no podia ser d'una altra manera, molt accidentat.
Ara bé, l'últim episodi de la sèrie, que no és el del casament, és un emotiu comiat de l'apartament on abans vivien tots plegats i on últimament només residia aquesta parella, i també tenim una ullada al futur.
No se m'acut una manera millor d'acabar la sèrie, deixant de banda que el final de la sisena temporada, com he dit més amunt, ja estava bé. La setena, doncs, ha estat un epíleg innecessari, és clar, perquè no calia, però molt ben fet i perfectament complementari de tot el que havíem vist fins ara. I es permet recuperar alguns personatges secundaris que passen a saludar abans que es tanqui la paradeta.
Segurament New Girl no serà recordada com una de les grans sitcoms de la història de la televisió, la competència és dura, però és una de les més interessants que jo he vist, per l'originalitat i la personalitat del seu humor, pels seus divertits personatges i la fidelitat a la seva essència durant tot el temps que ha durat.
