Lectures: Sex Criminals - Volum 2

He trigat en tenir-lo i he trigat en llegir-lo, típic de mi en els darrers mesos en matèria de còmics per la desafortunada coincidència entre l'escassetat de bones ofertes i la manca de temps per llegir les coses quan m'agradaria llegir-les.

En fi, motivat per la visita del guionista d'aquest còmic al 36è Saló, vaig adquirir el segon volum de Sex Criminals i vaig fer que el senyor Matt Fraction em signés els dos que, per ara, posseeixo, i després de repassar el primer, que vaig llegir i ressenyar fa més de dos anys, toca parlar-ne.

Amb el subtítol enginyós i trapella -amb una mica de memòria sobre la cultura popular d'internet en reconeixerem la referència- de Two Worlds One Cop, conté els números 6 a 10 de la col·lecció, publicats per primera vegada de manera individual entre juny de 2014 i gener de 2015, i després d'haver-nos presentat els seus protagonistes, la Suzie i en Jon, i la seva en molts sentits apassionada història d'amor i sexe, aquesta segona part posa més ingredients en aquest plat de tan bon gust.

Perquè al primer recopilatori els coneixíem, i gaudíem amb l'humor d'un relat de sexe evidentment pujat de to, però sense ser groller de manera gratuïta -ja vaig dir que això era un dels seus grans punts forts-, ens identificàvem en la mesura del possible amb la parella protagonista i ens intrigava això dels atracaments de bancs que duien a terme amb el seu poder d'aturar el món amb orgasmes amb l'objectiu de salvar la biblioteca d'ella.

Però ara les coses s'han complicat -altrament seria estrany, i una introducció massa allargassada a la història-, els enemics amb qui s'estaven enfrontant són més poderosos del que semblava i l'actitud juganera amb què la Suzie i en Jon s'hi havien encarat els passa factura en més d'un sentit.

La primera etapa de la relació, on tot va bé i els defectes són invisibles, s'ha acabat, i les complicacions externes ho fan tot més difícil. 

No vol dir que el còmic es torni fosc, dramàtic ni res de tot això. Es posa lleugerament seriós, sí, però continuen l'humor, les situacions còmiques -vaig arribar a riure en veu alta un cop, cosa molt rara en mi, us ho asseguro- i coneixem nous personatges (els nous ingredients que deia) que, tot i ser secundaris, donen molta vida a Sex Criminals i sembla que donaran força joc -veurem quant i si en el mateix grau- en propers números, que evidentment ja tinc ganes de llegir.

Així, l'obra del guionista Fraction i el dibuixant Zdarsky continua amb força, amb diàlegs divertits i naturals, amb una manera desacomplexada de parlar de sexe, madura, sense vergonya, sense perdre en cap moment el bon gust, educant una mica i tot tant en sexualitat com en relacions humanes, i sabent que tot això es pot fer mentre es narra una trepidant història de suspens, amor i ciència-ficció.

Crònica del 36è Saló Internacional del Còmic de Barcelona

Una vegada més, i altre cop gràcies a l'acreditació proporcionada per Ficomic, he pogut gaudir d'un Saló del Còmic, el 36è -recordem que porta tantes edicions com anys tinc jo-, encara que per circumstàncies familiars va haver de ser l'últim dia, diumenge, i per circumstàncies logístiques -talls de circulació a Mataró i la gran manifestació per la llibertat dels presos polítics a Barcelona- va costar força arribar-hi i ens vam estar al Saló aproximadament 5 hores.

(fotografies de la Míriam - Keromi)

Però va ser arribar i moldre, perquè aquest cop em tornava a interessar una signatura i l'última sessió tenia lloc mentre jo entrava al recinte. Per sort, en tractar-se d'un guionista la cua era curta i anava ràpid. 

Es tractava d'en Matt Fraction, que em va signar els dos volums que de moment tinc de Sex Criminals, i fins i tot m'hi va fer algun dibuixet que no compartiré en aquest blog per a tots els públics. 

En el capítol d'exposicions, que és el que més m'interessa a banda de fer una ullada per veure si trobo quelcom per comprar a les botigues de segona mà i aconseguir omplir forats a les meves col·leccions -ja avanço que no ho vaig aconseguir i que no vaig comprar res-. 

En aquest cas vaig visitar, per exemple, la dedicada a les revistes de còmics per a adults que van fer créixer el sector a l'estat espanyol des de finals dels anys 70 fins a principis dels 90, titulada Les revistes del boom del còmic. És un tema que m'interessa, però que no em toca de prop perquè revistes com 1984, Cimoc, El Víbora o Cairo les coneixia només de nom. S'hi recollien els autors més importants, amb mostres de la seva obra.

Una altra cosa que he tocat poc o gens és Super López, la paròdia d'en Superman que va crear l'autor Jan i que ha fet els 45 anys. Reconec que mai no m'ha cridat l'atenció en especial, però per pura ignorància. Sé que és una obra important del còmic espanyol i l'exposició Super López x Jan m'ho va deixar més clar.

L'altra exposició que volia veure era la dels originals d'en Jack Kirby, anomenada Jack Kirby, The King of Comics, que permetia veure com era una pàgina de còmic tal com l'entregava el llegendari dibuixant que va contribuir a cocrear grans franquícies de Marvel com són The Incredible Hulk, Captain America, Fantastic Four, X-Men, The Avengers o Iron Man. Déu n'hi do.

Llàstima, però, que eren poquets i la diversitat de capçaleres representades era poca, però suposo que no deu ser gens fàcil aconseguir aquests originals per a exposar.

Un dels racons del pavelló 2 del Saló aprofitava l'espai disponible -aprofito per dir que aquest Saló m'ha semblat més buit que d'altres, i de manera fàcilment perceptible- per oferir espais didàctics per als més petits, concretament tallers de còmic o una comicteca.

Trobo que és una iniciativa molt interessant i encertada, perquè ensenyar a les noves generacions les bondats del còmic com a mitjà d'expressió i entreteniment ha d'anar més enllà de fer visites escolars els dijous al matí, i ha de començar des que són ben menuts.

Espero que aquesta petitona que ens hi va acompanyar, en el que ha estat el seu primer Saló del Còmic (al del Manga ja hi va poder anar), s'interessi per aquesta afició i la puguem compartir a mesura que vagi creixent.

Un any més, content d'haver-hi anat, haver-ne vist l'ambient, haver voltat i haver pogut retrobar gent i veure'n de nova, almenys en persona, perquè en Llop segarrenc, de Planeta Sigarra, em va reconèixer i es va venir a presentar. Sempre és agradable rebre sorpreses així. 

Lectures: Sex Criminals - Volum 1

Des que vaig descobrir Saga, un fresc i divertit còmic que ressenyo volum a volum -i aviat arribarà la meva opinió de la cinquena entrega-, em miro amb respecte l'editorial Image i el còmic nord-americà no de superherois amb uns altres ulls. 

És per això que quan vaig conèixer l'existència de Sex Criminals -no recordo com va ser- i vaig veure que era d'Image, a més que el primer volum estava molt rebaixat, el vaig adquirir sense pensar-m'ho gaire, i va ser tot un encert, com ara explicaré.

De moment en tinc només el primer volum recopilatori, que inclou els números 1 a 5 de la col·lecció, publicats originalment per primera vegada de setembre de 2013 a març de 2014 -no, no és ben bé mensual-, però ja n'he tingut prou per a quedar atrapat en aquesta proposta escrita per l'estatunidenc Matt Fraction i dibuixada pel canadenc Chip Zdarsky.

Amb un dibuix senzill i una mica estàtic, però agradable -i en alguns moments molt detallat, com per exemple a la recurrent sex shop, plena de jocs de paraules boníssims que no ens hem de perdre-, durant les primeres pàgines sembla que sigui una novel·la gràfica moderna i fresca amb elements sobrenaturals, com podrien ser els meus estimats Seconds i, sobretot, per l'estil de dibuix, The Sculptor, però no: és un còmic de publicació més o menys regular del qual quan escric aquestes línies han aparegut 13 entregues -després de la 15a sortirà el tercer recopilatori-.

Això no treu, però, que es detecti la llibertat creativa, sense pressions, amb què treballen guionista i dibuixant, res a veure amb la frenètica activitat de Marvel o DC, per exemple, i més pròpia de les novel·les gràfiques, que es creen a un altre ritme.

A Sex Criminals ens trobem una història divertida, atractiva, ameníssima, sense complexos ni censures, en què se'ns ensenya el que els autors consideren que està justificat en cada moment, res no és gratuït, però és clar, tenint en compte la premissa podrien haver caigut en la grolleria -i trobo que bona part del mèrit d'aquesta història és que no ho fan-: els seus protagonistes, la Suzie i en Jon, respectivament bibliotecària i actor, es van trobar, en descobrir el sexe, que els seus orgasmes aturaven el temps durant una estona i que ells s'hi podien moure lliurement, cosa que deixant de banda els inconvenients sempre els ha permès treure'n un benefici personal, fos de la mena que fos, alhora que els ha dificultat el desenvolupament d'una vida sexual normal.

Però el dia que es coneixen i fan l'amor per primera vegada descobreixen que no estan sols al món, que a tots dos els passa, i que poden anar junts a aquesta altra dimensió en què són capaços de fer el que els roti mentre la resta de la gent roman paralitzada.

Això podria donar pas a una història de capítols autoconclusius fàcilment exportable al format sèrie de televisió, i no m'estranyaria que algun dia es fes, però almenys al primer volum, anomenat també One weird trick, tot gira al voltant d'un delicte que cometen aprofitant-se de les possibilitats d'aquest "poder" que tenen.

Obrim el volum i veiem que han atracat un banc i que els persegueixen, i durant aquests cinc capítols pràcticament tot el que se'ns explica és flashback, en què se'ns narra la història de cadascun d'ells, com es van conèixer i com van arribar a idear aquest pla que, pel que sembla, no fa l'efecte que els hagi de sortir bé.

One weird trick aconsegueix, com deia més amunt, enganxar, atrapar, divertir amb diàlegs enginyosos i situacions plenes d'humor intel·ligent que no estem acostumats a veure als còmics, perquè no estem acostumats, tampoc, a llegir còmics sobre sexe que no siguin pornogràfics ni adoptin una perspectiva dramàtica. Crec que és un terreny poc explorat.

Sex Criminals és també una història d'amor (i sexe) entre els dos protagonistes, que ens cauen bé de seguida i estan escrits de manera que ens hi puguem identificar fàcilment, més enllà de les diferències culturals i del petit detall que la gent normal no tenim poders, menys encara aquests tan originals que se li van acudir al senyor Fraction.

Tinc moltes ganes que el segon volum també el rebaixin de preu, comprar-me'l i llegir-lo, però mentrestant en parlo i us el recomano si us agraden els còmics -i en general les històries- que sense ser profunds ni filosòfics tampoc no es podrien catalogar mai de ximpleries comercials. Aquest no ho és pas. Perquè us en feu una idea, la crítica el va rebre amb aplaudiments i a la categoria de Millor Història Gràfica dels prestigiosos permis Hugo de 2015 va ser finalista, juntament amb el volum 3 de Saga, entre altres.