Sèries: The Flash (tercera temporada)

Repassava l'entrada sobre la segona temporada de The Flash per recordar les impressions que m'havia fet i preparar aquesta i he de tornar a dir que la sèrie continua millorant, tot mantenint el seu estatus de millor sèrie de televisió de les que es basen en els còmics de DC. 

Entenent que si llegiu això ja heu vist la temporada, el que faré serà parlar dels canvis. O, segons el cas, absència de canvis. Per exemple, ara que en Wally West (Keiynan Lonsdale) ha manifestat els seus poders com a velocista hi podria haver hagut un relleu, però no passa de secundari amb més o menys presència. En Barry Allen és en Barry Allen.

El protagonista comença la temporada en una nova línia temporal creada per ell mateix, posteriorment batejada com a Flashpoint, en evitar l'assassinat de la seva mare viatjant al passat, però els canvis no són necessàriament bons i les conseqüències són greus, de manera que caldrà que ho restauri tot. Tanmateix, no ha quedat com estava originalment, així que s'haurà d'enfrontar als seus errors, amb repercussions inimaginables, durant tota la tercera temporada. 

Una de les alteracions que ha provocat a la seva línia temporal, però la menys greu, és que ara la seva feina com a investigador criminal no la fa sol, sinó que treballa amb en Julian Albert (Tom Felton, l'inoblidable Draco Malfoy de la saga Harry Potter, i que en aquesta temporada precisament jugui un paper important la pedra filosofal no deixa de tenir conya), cosa que li dificultarà escaquejar-se de la feina oficial per dur a terme la tasca de superheroi.

Més interessant em sembla el personatge de l'H.R., el substitut del Harrison Wells de Terra-2 després que aquest torni al seu univers. El nou ve de Terra-19, i si el de la segona temporada era un canvi respecte al de la primera, que era malvat, en qüestió de manera de ser no canviava gaire, però el tercer que coneixem és extremament simpàtic, alegre i, tot i que no és científic -més aviat és un frau-, se li agafa molt d'afecte. 

La versió malvada de la Caitlin, la Killer Frost, l'havíem vist a Terra-2, però la "nostra", la de Terra-1, comença a manifestar involuntàriament els seus poders de congelació i la lluita per no deixar-se dominar per la seva vessant metahumana és dura, però la perd i, per desgràcia -o per sort, ja que fa el personatge molt més interessant- passa al bàndol dels dolents.

Parlant de dolents, l'enemic de la temporada és en Savitar, un autoproclamat déu de la Speedforce que es va crear com a conseqüència d'un seguit d'accions paradoxals -en aquesta sèrie, quan es toquen els viatges temporals i els bucles ou-gallina, he de fer un esforç per deixar d'intentar entendre el que passa i simplement gaudir- i que en Flash veu com, en un futur no gaire llunyà, mata l'Iris.

Ara que són parella i estan enamoradíssims l'un de l'altra, mentre la seva relació va avançant i s'enforteix en Barry i companyia han de pensar la manera d'evitar que es faci realitat aquesta visió, però saben que les visions del futur sempre es fan realitat, i més amb un enemic que se'ls anticipa amb facilitat.

Una temporada angoixant en aquest sentit, un gran compte enrere, que alhora permet desenvolupar personatges i subtrames, i fins i tot té temps d'embrancar-se en el gran crossover anomenat Invasion! amb Arrow, Supergirl i DC's Legends of Tomorrow. 

Entretinguda i amena com sempre, a més d'espectacular, a sobre té un clímax a l'alçada de les expectatives. No us la perdeu. Ni la temporada ni la sèrie.

Sèries: The Flash (segona temporada)

Vaig dir, en fer la ressenya de la primera temporada de The Flash, fa aproximadament un any, que era per a mi la millor sèrie televisiva de superherois que s'havia fet mai. Ho mantinc, però al cap d'un mes d'haver-ho afirmat vaig trobar una altra producció amb què empatava, i considero l'empat ben vàlid perquè són prou diferents en to, estil, característiques i objectius. 

Doncs bé, si amb aquella primera tongada d'episodis del Flash de Barry Allen vaig vibrar amb el to dinàmic, l'humor ben dosificat i la intel·ligent desfilada de personatges i noms que coneixia dels còmics, en aquesta segona la cosa ha continuat en la mateixa direcció però amb més empenta que mai, i per tant la meva opinió de la sèrie, si canvia, només és en el bon sentit.

L'arribada d'un nou dolent, en Zoom (per motius obvis no poso qui l'interpreta, encara que en general en tractar-se de l'entrada d'una segona temporada hi pugui haver més spoilers), canvia moltes coses a The Flash, sense que se'n perdi la personalitat. 

Per una banda representa un desafiament angoixant i gairebé insuperable, i canvia l'estructura de "dolent per setmana" amb què s'havia configurat la primera temporada. Cosa lògica, també. Aquest cop veurem altres enemics, però gairebé sempre enviats pel superdolent, que no trigarà gaire, tampoc, a presentar-se a la Terra 1. 

Perquè ja ens ho insinuaven al final de la primera temporada: hi ha una Terra 2, que pertany a un univers paral·lel, i allà és on actua el malvat Zoom, també amb supervelocitat, més que en Flash i tot. I ara ha arribat per atacar els personatges que coneixíem de la primera temporada, els de la "nostra" Terra. 

S'obre, doncs, gairebé literalment un infinit nombre de possibilitats, i a la segona temporada han presentat l'encantadorament retrofuturista Terra 2 però sobretot alguns dels seus personatges, que són contrapartides o més aviat versions diferents dels que ja coneixíem. 

Els que tenim un contacte bàsic amb l'Univers DC coneixíem el personatge de la Killer Frost, capaç de llançar gel, però molt recentment, el 2013, se'n va crear una tercera versió amb el nom civil de Caitlin Snow, una versió alternativa de la qual era la de científica de S.T.A.R. Labs, i així és com l'hem conegut a la sèrie. Ara, amb Terra 2, li hem conegut l'altra vessant. 

És un dels exemples, perquè també hi ha el doppelgänger d'en Cisco, en Reverb, i allà en Barry i l'Iris estan casats. Cap sorpresa, en aquest sentit. A Terra 1, però, la relació entre aquests dos personatges també progressa, malgrat que ens presenten el personatge de la Patty Spivot (Shantel VanSanten), parella del protagonista a la versió dels còmics de The New 52. 

De Terra 2 també vénen personatges clàssics de debò, de l'anomenada Era Daurada (Golden Age) dels còmics, que acostumem a veure als còmics de la Justice Society i que sovint són versions antigues de superherois i superheroïnes redissenyats posteriorment. 

Un d'ells, i a The Flash havia de sortir -ja vam veure'n pistes al final de la primera temporada- és en Jay Garrick (Teddy Sears, vist a Masters of Sex), que és el Flash original. Arriba a Terra 1 fugint d'en Zoom, que l'ha deixat sense poders. Però no és l'únic: també coneixerem una xocant versió bona -però cínica i antipàtica igualment- d'en Harrison Wells, que arriba demanant ajuda per tal de rescatar d'en Zoom la seva filla, la Jesse "Quick" (Violett Beane), un altre nom conegut pels fans de la JSA.

I si bé The Flash té com a protagonista el segon Flash de la història, en Barry Allen, hi ha moltes característiques, i fins i tot enemics -en Zoom, per exemple- que vénen de la gloriosa etapa d'en Geoff Johns com a guionista dels còmics, en què el nom sota la disfressa era el de Wally West, de manera que no ens ha de sorprendre -si de cas, positivament- que la segona temporada ens el presenti, encara que en una versió de moment massa civil, interpretat per en Keiynan Lonsdale i en comptes de ser nebot de l'Iris sigui el seu germà perdut, del qual el bonastre Joe no sabia res perquè la seva exdona, en separar-se, no li havia dit que estava embarassada.

Tinc l'esperança que a la tercera temporada s'estiri aquest fil, perquè a més tal com acaba la segona qualsevol cosa és possible. No crec que hi hagi una substitució d'en Barry per en Wally, perquè el segon Flash és, amb diferència, el més popular dels que hi ha hagut -i en Wally va ser en principi eliminat a The New 52-, però crec que poden coexistir perfectament. I també penso que de la Jesse "Quick" en sentirem a parlar.

La segona és prou interessant, però. Molt, de fet. En un paral·lelisme amb Arrow trobem els continus enfrontaments (i derrotes) amb un únic enemic principal i poderosíssim, però també crossovers amb aquella sèrie de la qual va ser spin-off i amb el nou spin-off de les dues, DC's Legends of Tomorrow, múltiples referències a l'Univers DC -i gràcies a la trama també a la seva multiversalitat- i la continuació d'un desenvolupament de personatges que ja era esplèndid a la primera temporada. 

Almenys de moment, perquè tot pot canviar, continuo pensant que és una sèrie excel·lent, una delícia per als coneixedors del material original i també per als que no llegeixen còmics, i el millor que s'ha fet juntament amb Daredevil, a més que no li he vist ni un defecte. Potser en trobaria si analitzés les paradoxes temporals que sempre impliquen les trames amb viatges en el temps, però amb la meva limitadíssima intel·ligència la feina és meva per entendre el que passa, per tant no gosaré criticar-ne res.