Sèries: The Flash (tercera temporada)

Repassava l'entrada sobre la segona temporada de The Flash per recordar les impressions que m'havia fet i preparar aquesta i he de tornar a dir que la sèrie continua millorant, tot mantenint el seu estatus de millor sèrie de televisió de les que es basen en els còmics de DC. 

Entenent que si llegiu això ja heu vist la temporada, el que faré serà parlar dels canvis. O, segons el cas, absència de canvis. Per exemple, ara que en Wally West (Keiynan Lonsdale) ha manifestat els seus poders com a velocista hi podria haver hagut un relleu, però no passa de secundari amb més o menys presència. En Barry Allen és en Barry Allen.

El protagonista comença la temporada en una nova línia temporal creada per ell mateix, posteriorment batejada com a Flashpoint, en evitar l'assassinat de la seva mare viatjant al passat, però els canvis no són necessàriament bons i les conseqüències són greus, de manera que caldrà que ho restauri tot. Tanmateix, no ha quedat com estava originalment, així que s'haurà d'enfrontar als seus errors, amb repercussions inimaginables, durant tota la tercera temporada. 

Una de les alteracions que ha provocat a la seva línia temporal, però la menys greu, és que ara la seva feina com a investigador criminal no la fa sol, sinó que treballa amb en Julian Albert (Tom Felton, l'inoblidable Draco Malfoy de la saga Harry Potter, i que en aquesta temporada precisament jugui un paper important la pedra filosofal no deixa de tenir conya), cosa que li dificultarà escaquejar-se de la feina oficial per dur a terme la tasca de superheroi.

Més interessant em sembla el personatge de l'H.R., el substitut del Harrison Wells de Terra-2 després que aquest torni al seu univers. El nou ve de Terra-19, i si el de la segona temporada era un canvi respecte al de la primera, que era malvat, en qüestió de manera de ser no canviava gaire, però el tercer que coneixem és extremament simpàtic, alegre i, tot i que no és científic -més aviat és un frau-, se li agafa molt d'afecte. 

La versió malvada de la Caitlin, la Killer Frost, l'havíem vist a Terra-2, però la "nostra", la de Terra-1, comença a manifestar involuntàriament els seus poders de congelació i la lluita per no deixar-se dominar per la seva vessant metahumana és dura, però la perd i, per desgràcia -o per sort, ja que fa el personatge molt més interessant- passa al bàndol dels dolents.

Parlant de dolents, l'enemic de la temporada és en Savitar, un autoproclamat déu de la Speedforce que es va crear com a conseqüència d'un seguit d'accions paradoxals -en aquesta sèrie, quan es toquen els viatges temporals i els bucles ou-gallina, he de fer un esforç per deixar d'intentar entendre el que passa i simplement gaudir- i que en Flash veu com, en un futur no gaire llunyà, mata l'Iris.

Ara que són parella i estan enamoradíssims l'un de l'altra, mentre la seva relació va avançant i s'enforteix en Barry i companyia han de pensar la manera d'evitar que es faci realitat aquesta visió, però saben que les visions del futur sempre es fan realitat, i més amb un enemic que se'ls anticipa amb facilitat.

Una temporada angoixant en aquest sentit, un gran compte enrere, que alhora permet desenvolupar personatges i subtrames, i fins i tot té temps d'embrancar-se en el gran crossover anomenat Invasion! amb Arrow, Supergirl i DC's Legends of Tomorrow. 

Entretinguda i amena com sempre, a més d'espectacular, a sobre té un clímax a l'alçada de les expectatives. No us la perdeu. Ni la temporada ni la sèrie.

Sèries: The Flash (segona temporada)

Vaig dir, en fer la ressenya de la primera temporada de The Flash, fa aproximadament un any, que era per a mi la millor sèrie televisiva de superherois que s'havia fet mai. Ho mantinc, però al cap d'un mes d'haver-ho afirmat vaig trobar una altra producció amb què empatava, i considero l'empat ben vàlid perquè són prou diferents en to, estil, característiques i objectius. 

Doncs bé, si amb aquella primera tongada d'episodis del Flash de Barry Allen vaig vibrar amb el to dinàmic, l'humor ben dosificat i la intel·ligent desfilada de personatges i noms que coneixia dels còmics, en aquesta segona la cosa ha continuat en la mateixa direcció però amb més empenta que mai, i per tant la meva opinió de la sèrie, si canvia, només és en el bon sentit.

L'arribada d'un nou dolent, en Zoom (per motius obvis no poso qui l'interpreta, encara que en general en tractar-se de l'entrada d'una segona temporada hi pugui haver més spoilers), canvia moltes coses a The Flash, sense que se'n perdi la personalitat. 

Per una banda representa un desafiament angoixant i gairebé insuperable, i canvia l'estructura de "dolent per setmana" amb què s'havia configurat la primera temporada. Cosa lògica, també. Aquest cop veurem altres enemics, però gairebé sempre enviats pel superdolent, que no trigarà gaire, tampoc, a presentar-se a la Terra 1. 

Perquè ja ens ho insinuaven al final de la primera temporada: hi ha una Terra 2, que pertany a un univers paral·lel, i allà és on actua el malvat Zoom, també amb supervelocitat, més que en Flash i tot. I ara ha arribat per atacar els personatges que coneixíem de la primera temporada, els de la "nostra" Terra. 

S'obre, doncs, gairebé literalment un infinit nombre de possibilitats, i a la segona temporada han presentat l'encantadorament retrofuturista Terra 2 però sobretot alguns dels seus personatges, que són contrapartides o més aviat versions diferents dels que ja coneixíem. 

Els que tenim un contacte bàsic amb l'Univers DC coneixíem el personatge de la Killer Frost, capaç de llançar gel, però molt recentment, el 2013, se'n va crear una tercera versió amb el nom civil de Caitlin Snow, una versió alternativa de la qual era la de científica de S.T.A.R. Labs, i així és com l'hem conegut a la sèrie. Ara, amb Terra 2, li hem conegut l'altra vessant. 

És un dels exemples, perquè també hi ha el doppelgänger d'en Cisco, en Reverb, i allà en Barry i l'Iris estan casats. Cap sorpresa, en aquest sentit. A Terra 1, però, la relació entre aquests dos personatges també progressa, malgrat que ens presenten el personatge de la Patty Spivot (Shantel VanSanten), parella del protagonista a la versió dels còmics de The New 52. 

De Terra 2 també vénen personatges clàssics de debò, de l'anomenada Era Daurada (Golden Age) dels còmics, que acostumem a veure als còmics de la Justice Society i que sovint són versions antigues de superherois i superheroïnes redissenyats posteriorment. 

Un d'ells, i a The Flash havia de sortir -ja vam veure'n pistes al final de la primera temporada- és en Jay Garrick (Teddy Sears, vist a Masters of Sex), que és el Flash original. Arriba a Terra 1 fugint d'en Zoom, que l'ha deixat sense poders. Però no és l'únic: també coneixerem una xocant versió bona -però cínica i antipàtica igualment- d'en Harrison Wells, que arriba demanant ajuda per tal de rescatar d'en Zoom la seva filla, la Jesse "Quick" (Violett Beane), un altre nom conegut pels fans de la JSA.

I si bé The Flash té com a protagonista el segon Flash de la història, en Barry Allen, hi ha moltes característiques, i fins i tot enemics -en Zoom, per exemple- que vénen de la gloriosa etapa d'en Geoff Johns com a guionista dels còmics, en què el nom sota la disfressa era el de Wally West, de manera que no ens ha de sorprendre -si de cas, positivament- que la segona temporada ens el presenti, encara que en una versió de moment massa civil, interpretat per en Keiynan Lonsdale i en comptes de ser nebot de l'Iris sigui el seu germà perdut, del qual el bonastre Joe no sabia res perquè la seva exdona, en separar-se, no li havia dit que estava embarassada.

Tinc l'esperança que a la tercera temporada s'estiri aquest fil, perquè a més tal com acaba la segona qualsevol cosa és possible. No crec que hi hagi una substitució d'en Barry per en Wally, perquè el segon Flash és, amb diferència, el més popular dels que hi ha hagut -i en Wally va ser en principi eliminat a The New 52-, però crec que poden coexistir perfectament. I també penso que de la Jesse "Quick" en sentirem a parlar.

La segona és prou interessant, però. Molt, de fet. En un paral·lelisme amb Arrow trobem els continus enfrontaments (i derrotes) amb un únic enemic principal i poderosíssim, però també crossovers amb aquella sèrie de la qual va ser spin-off i amb el nou spin-off de les dues, DC's Legends of Tomorrow, múltiples referències a l'Univers DC -i gràcies a la trama també a la seva multiversalitat- i la continuació d'un desenvolupament de personatges que ja era esplèndid a la primera temporada. 

Almenys de moment, perquè tot pot canviar, continuo pensant que és una sèrie excel·lent, una delícia per als coneixedors del material original i també per als que no llegeixen còmics, i el millor que s'ha fet juntament amb Daredevil, a més que no li he vist ni un defecte. Potser en trobaria si analitzés les paradoxes temporals que sempre impliquen les trames amb viatges en el temps, però amb la meva limitadíssima intel·ligència la feina és meva per entendre el que passa, per tant no gosaré criticar-ne res.

 

Sèries: The Flash (primera temporada)

Em faré pesat, però ho he de tornar a dir: mentre que Marvel s'està lluint amb un univers cinemàtic coherent i sòlid que triomfa tant al cinema com a la televisió, DC està ensopegant un cop rere l'altre, amb la trilogia del Batman de Christopher Nolan com a excepció més destacada i un prometedor reinici de la saga d'en Superman que l'any vinent tindrà, però, un estrany crossover que hauria d'haver estat una segona part, a més d'intents fallits per a d'altres personatges (Green Lantern, tot i que a mi la pel·lícula em va agradar). 

L'estrena d'Arrow fa gairebé 3 anys semblava que ho començava a arreglar, però no va ser fins a l'arribada de The Flash que ens trobàvem, per fi, amb quelcom lleugerament semblant al que està fent la competència. Una nova sèrie dedicada a un superheroi clàssic que naixia, en una intel·ligent estratègia, com a spin-off de la sèrie d'un altre. Ara bé, el Barry Allen presentat a la segona temporada de les aventures televisives d'en Green Arrow, interpretat per l'escardalenc Grant Gustin, no convencia del tot els escèptics.

Ara que ja ha acabat la primera temporada de les aventures del Velocista Escarlata, o l'Home més Ràpid del Món, què en podem dir? Bé, em consta que no sóc l'únic que ho pensa, però The Flash és una meravella i, per a mi, probablement la millor sèrie televisiva de superherois que s'ha fet mai. 

Creada, com Arrow, per en Greg Berlanti i l'Andrew Kreisberg, a més del guionista superestrella de DC Comics Geoff Johns -qualsevol etapa de còmic de la qual us diguin "el [poseu aquí el nom d'un superheroi] de Geoff Johns" acostuma a ser una obra mestra-, la sèrie d'en Barry Allen també s'emet originalment al canal juvenil The CW, i conserva l'estil d'Arrow, però per les característiques del seu protagonista i el seu univers té un to completament diferent, més alegre, més humorístic, i naturalment també més fantàstic, perquè aquí la ciència-ficció hi té un pes molt més gran i els efectes especials -molt bons, per cert- hi tenen un protagonisme que a Arrow és pràcticament inexistent. 

Repassaré, com sempre que faig una entrada sobre una sèrie nova, els seus personatges principals. I, naturalment, començo pel protagonista, en Barry Allen (Grant Gustin), un jove analista forense que va viure el necessàriament traumàtic assassinat de la seva mare quan era petit, i pel qual el seu pare està injustament empresonat des de fa una pila d'anys. 

Arran de l'explosió d'un accelerador de partícules va quedar en coma i es va despertar amb els poders que des de sempre s'han associat a en Flash, un dels superherois més antics i populars de la història del còmic. Com és natural, intenta compaginar la seva vida privada, en què té la feina que li permet guanyar-se les garrofes al departament de policia de Central City, amb les gestes de superheroi que consisteixen en controlar les conseqüències de l'adquisició de poders per part d'altres persones amb menys senderi que ell.

Ho fa guiat pel doctor Harrison Wells (Tom Cavanagh), el creador de l'accelerador de partícules dels laboratoris S.T.A.R., responsable últim de l'accident, que de llavors ençà va amb cadira de rodes. És un científic admirat per en Barry i els seus treballadors més propers, que li fan costat després d'aquell funest esdeveniment, però alhora és un personatge misteriós que amaga coses no especialment bones que l'espectador no triga a descobrir. 

La bioenginyera doctora Caitlin Snow (Danielle Panabaker) és una de les dues persones que encara són al costat del doctor Wells, tot i que a l'accident hi va perdre el promès, en Ronnie Raymond (Robbie Amell, cosí a la vida real de l'Stephen Amell, el protagonista d'Arrow). 

A la primera temporada de la sèrie no s'ha dit gaire fort, però a l'últim episodi una ullada al futur revela que efectivament el nom civil que els fans dels còmics li coneixien tindrà un alter ego, i important, que s'entén que es podrà veure amb la seva màxima esplendor a la segona temporada.

L'altre home de confiança del doctor Wells, i ben aviat tan amic d'en Barry com la Caitlin, és en Cisco Ramon (Carlos Valdés), un altre nom que ve dels còmics i que té un futur prometedor, en aquest cas explicat una mica més que el de la Caitlin. 

És un friki -les samarretes que porta capítol rere capítol ho deixen ben clar- i un geni de l'enginyeria mecànica que, a més, es dedica a posar sobrenoms als molt diversos enemics amb superpoders que es va trobant el protagonista, que té una riquíssima galeria de dolents, sovint comparada amb la d'en Batman.

D'ençà de la mort de la seva mare i l'empresonament del seu pare, en Barry s'ha criat amb el també vidu Joe West (Jesse L. Martin), detectiu de la policia i superior del protagonista a la feina. Li ha fet de pare durant molts anys i tenen una excel·lent relació. Val a dir que és un personatge entranyable i molt més simpàtic que en Quentin Lance, l'altre pare-poli de l'univers compartit Arrow-The Flash, però igualment patidor.

És el pare de l'Iris West (Candice Patton), nom ben conegut per qualsevol que tingui una mínima idea de la història d'en Flash, que en aquesta versió ha estat una mena de germana per a en Barry, que tot i així n'ha estat enamorat en secret des de sempre. 

Ella, en canvi, surt amb el també detectiu Eddie Thawne (Rick Cosnett), que entre que és un "guaperes", el rival amorós del protagonista i un cognom que inquieta aquells que sabem un mínim de la història del personatge, el cert és que no cau gaire bé... però passa el temps i ens adonem que les coses no són necessàriament com ens pensàvem. 

No em posaré a repassar els enemics clàssics que van apareixent durant la primera temporada de la sèrie, però hi surten molts noms coneguts pels fans -Pied Piper, Grodd....-, i cal destacar en Captain Cold i en Heat Wave, interpretats respectivament per en Wentworth Miller i en Dominic Purcell, que eren els germans protagonistes de Prison Break. Espectacular picada d'ullet.

Una altra picada d'ullet, encara més gran, és que el pare d'en Barry Allen, en Henry, és interpretat per en John Wesley Shipp, que no és altre que l'home que va fer de Flash a la sèrie de televisió de 1990, i on també sortien altres intèrprets que han reaparegut el 2014-15 fent els mateixos papers, però lògicament envellits, com en Trickster (Mark Hamill, el mític Luke Skywalker) o la doctora Tina McGee (Amanda Pays), amb molta importància a la sèrie de 1990 però que aquí fan més aviat cameos. 

A tots aquests detalls cal afegir referències a l'Univers DC en general (l'omnipresent número 52 o els noms de carrers que són els de guionistes i dibuixants importants), aparicions de personatges que vénen d'Arrow -i viceversa- i alguna alteració intencionada que provoca petits salts al sofà, com la presència de la Linda Park, en principi aliena a aquesta versió, atès que era la parella del tercer Flash, en Wally West, al seu torn nebot de l'Iris. 

La fidelitat de The Flash respecte al material original és quelcom que no puc jutjar personalment, ja que tinc uns quants còmics del personatge però es tracta d'en Wally West, i no d'en Barry Allen -que durant més de 20 anys havia romàs mort després dels esdeveniments de Crisis on Infinite Earths-, però em consta que autèntics experts en el Flash més popular estan encantats amb la sèrie, que de tota manera beu de diverses etapes dels còmics, tant de modernes com de clàssiques. 

Com a adaptació televisiva d'uns còmics, doncs, és excel·lent: satisfà els que coneixen bé el material original, també els que en tenim una idea superficial i fins i tot els que no en sabien pràcticament res. Els temes associats des de sempre al personatge hi són: relacions amistoses i d'enemistat, poders, aliats, orígens, paradoxes temporals -n'hi ha per a agafar mal de cap, com sempre-... Una sèrie divertida, trepidant, amb interpretacions sòlides i uns estàndards de qualitat més que respectables que de cara a la segona temporada, que s'inicia a la tardor, promet emocions fortes, i no ho dic per dir: al final de la primera temporada ens en van donar unes quantes pistes. 

Posats a demanar, m'agradaria que tant aquest Flash, amb la cara d'en Grant Gustin, com l'Arrow, amb la  de l'Stephen Amell, fessin alguna breu aparició a Batman v Superman: Dawn of Justice, però coneixent DC i veient que a la pel·lícula Suicide Squad apareixeran personatges vistos a Arrow però amb cares noves i més taquilleres, no espero més cohesió que la que ens estan donant Arrow i The Flash. 

Com a màxim la que hi haurà amb l'estrena, l'any vinent, de la sèrie Legends of Tomorrow, on apareixeran secundaris de les dues sèries i, amb això, creixerà el que ja es coneix com a Arrowverse. Pel que fa a Gotham... en fi, se situa en un univers fictici diferent i en un altre moment cronològic. Ara bé, suposo que gràcies a aquesta sèrie es reduirà el nombre de persones que, des de la ignorància, confonen en Flash i en Flash Gordon, tots dos personatges de còmic però completament diferents.