Els 5 moments més estranys de Bola de Drac

De Bola de Drac se'n pot parlar enfocant-la des de molts punts de vista, i he fet entrades de tota mena al respecte, des de les ressenyes dels volums fins a algun moment mític, passant per errors o incongruències de guió. Però fa un temps em van suggerir, després de publicar l'entrada sobre els meus 5 moments preferits del manga, que en fes una sobre els moments més estranys. Aquelles coses que fan pensar "però què...?", i no tant els errors o les incoherències argumentals, que com he dit ja havia tractat anteriorment.

Aquest cop també em baso en la versió còmic, que és l'original, i no tant en l'animada, tot i que és a l'animada on, als episodis i les escenes de farciment, passen coses més estranyes respecte al to de l'obra o de la saga concreta, sense anar més lluny aquell episodi de farciment en què en Goku i en Cor Petit es treuen el carnet de conduir. Però reconec que la controlo menys i em costaria parlar-ne amb adequació, així que encaro el tema dels what the fuck de Bola de Drac basant-me en el manga i prou.

Per exemple la flipada que representa el moment en què en Tao Pai Pai, sens dubte un dels personatges més forts del món en aquell moment de la història, arrenca un tros de columna i el llança amb força cap a la terra sagrada de Karin, amb la intenció d'enfilar-s'hi i emprar el cilindre rocós (o marmori, vés a saber) com a vehicle atesa la seva incapacitat per volar.

La idea és bona, i no podem entrar, en un cas com el de Bola de Drac, en discussions sobre la versemblança física de tal proesa, però sí que va ser d'aquelles coses que ens van deixar amb un pam de nas. Almenys a mi (en el meu cas, un pam extra, a més a més del que ja tinc). Per no canviar de personatge, però sense que compti com un altre dels 5 moments que he triat, vull esmentar breument l'assassinat del General Blue clavant-li la punta de la llengua a la templa. Increïble.

El primer desig que se li formula al Drac Shenron tant al manga com a l'anime són... les calces d'una noia. I el formula l'Oolong, un porc antropomòrfic que a sobre és capaç de transformar-se en calces, si vol, com queda demostrat uns capítols abans. Aquesta obsessió dels pervertits per la roba interior, sovint per sobre d'allò que amaguen, és recurrent al manga, però a Bola de Drac condueix a reflexions com la que faig ara.

Si l'Oolong és capaç de transformar-se en el que vulgui i fins que en Goku i la Bulma no el van conèixer feia el que li rotava amb aquesta habilitat, necessita que li concedeixin el desig d'unes calces? No podia demanar, per exemple, una noia formosa que estigués enamorada d'ell? D'acord, això ja entra en el camp de les incoherències i els misteris del guió, i he dit que parlaria de moments sorprenents i estranys. Doncs bé, aquest ho és: l'Oolong demanant unes calces per tal d'impedir que en Pilaf demani el seu desig.

Que en Vegeta s'acostumi a la vida a la Terra, s'estovi i es torni pacífic -sense deixar de ser esquerp- és quelcom que ens vam creure, ho vam considerar plausible i el va convertir en un personatge encara més atractiu. Aquesta combinació va fer que esdevingués un dels meus personatges preferits, juntament amb en Cor Petit i en Krilín.

Però per més que tingués l'uniforme de guerrer a la rentadora o destrossat, que s'arribés a posar aquest horrorós conjunt de camisa rosa i pantalons grocs va ser un gran impacte. I encara més que, amb l'arribada d'en Freezer a la Terra, es permetés ser vist en públic amb aquesta indumentària.

Al Gran Torneig de les Arts Marcials Tenkaichi Budôkai hi han passat moltes coses sorprenents, que van més enllà de la competició intrínseca, com ara l'aparent destrucció de la Lluna o l'escampada de la 25a edició, però per a mi el moment més WTF va ser el que es va produir als quarts de final de la 23a. 

En Goku, per un malentès que l'antiquada traducció catalana -ignoro què va passar en castellà- va fer encara més incomprensible, es va veure obligat a casar-se amb la seva contrincant, la Chichi, vella coneguda. A més, l'entranyable àrbitre va anunciar que s'havia produït el casament allà mateix, en aquell moment. Un acord verbal elevat a vinculant que va ser l'únic que es va produir al manga, ja que el casament amb els vestits i la parafernàlia només va sortir als dibuixos animats, i d'una manera tangencial.

Acabo amb un dels més sorprenents i simpàtics: l'arribada d'en Goku a la Vila del Pingüí mentre persegueix el General Blue de la Cinta Vermella. 

L'Akira Toriyama no va inventar el concepte del crossover, però sens dubte el de les seves dues grans obres, Bola de Drac i Dr. Slump, amb regust a episodi de farciment però nascut a la versió original en paper, va ser tota una sorpresa i alhora una cosa ben estranya. 

En podria haver dit més, però em volia limitar a 5. En fer-ho he deixat fora escenes com la unió entre en Krilín i l'A-18, o algun atac com ara el del canvi de cos d'en Ginew. Quins són els vostres?

Estudi en profunditat de Bola de Drac: els desitjos

Em sorprèn l'èxit de la primera entrega d'aquesta sèrie d'entrades i això em pressiona, perquè no tots semblaran igual d'interessants a tothom, però m'hi esforçaré. Avui parlaré dels desitjos, el tema principal de Bola de Drac fins que el tema es va desviar, la sèrie es va endurir i les boles de drac van acabar servint només per a ressuscitar morts. Fem un repàs a tots els desitjos que s'han demanat a Bola de Drac, doncs:

Moment mític no només dins aquest còmic, sinó també en la història del còmic i de l'animació en general: el primer desig que es va demanar a Bola de Drac, després de tants capítols esperant el moment de conèixer el drac Sheron, van ser les calcetes d'una noia. El va formular l'Oolong per tal d'evitar que en Pilaf demanés alguna cosa com ara dominar el món, i no se li va acudir res que fos més útil. Quedarà per a la història.

El segon desig va ser la primera resurrecció de la sèrie, concretament la d'en Bora, el pare de l'Upa, assassinat per en Tao Pai Pai. Va ser un desig força emotiu, pronunciat pel seu propi fill, i molt més seriós que no pas el primer. 

El tercer el va demanar en Satanàs Cor Petit sènior. Volia recuperar la joventut, amb l'esperança de fer-se més fort per tal de dominar el món. I va obtenir aquesta força, tot i que també podria haver demanat recuperar la força que tenia de jove, però suposo que fins i tot ell era presumit i no volia continuar tot arrugat. Curiosament, l'aspecte que li va quedar no va ser el mateix que tindria el seu fill durant tota la sèrie, després d'anys i panys, sinó que es va quedar en un Namek de, diguem-ne, 50 anys. Tot seguit es va carregar el drac, moment que pintava molt negre perquè aparentment significava no poder ressuscitar els milions de morts que havia causat en Cor Petit.

El quart desig també tenia a veure amb ell, després que el drac Sheron ressuscités, i va ser precisament la resurrecció de tots aquells éssers que havien perdut la vida a mans del temible dimoni verd. De fet, ho va dir en veu alta el mateix drac. A partir d'aquí els desitjos van perdre el misteri i cada cop que moria algú sabíem que només es reunien les boles amb l'objectiu de ressuscitar-lo. 

Aquesta imatge és també un dels moments més mítics de Bola de Drac. La mort d'en Goku en sacrificar-se per poder acabar amb el seu germà Raditz, amb l'execució per part d'en Satanàs Cor Petit, Jr., antic enemic mortal i en aquell moment aliat per força. Un moment molt poètic i dramàtic, tot i que sabíem que en Goku tornaria gràcies a les boles, i ho va fer a petició del mestre Mutenroshi. 

Un altre moment important, pel dramatisme de l'escena i per les implicacions que tenia, va ser la mort precisament d'en Cor Petit (ara ja sense júnior, que s'ho ha guanyat). Amb ell se n'anava també Déu, i per tant les boles de drac. Què passaria, doncs, amb els personatges morts? Res, només calia anar-se'n a Namek, aquí al costat, el planeta natal d'en Cor Petit sènior, on també hi tenen boles de drac.

En Dende, el que més endavant seria el nou Déu de la Terra, va demanar en les seves funcions d'intèrpret la resurrecció d'en Cor Petit, i aprofitant que les boles de Namek concedien tres desitjos, el segon va ser traslladar el ressuscitat Cor Petit des del planeta d'en Kaito a Namek, per tal que s'unís a la lluita contra en Freezer. I el tercer? El tercer, res. L'ancià de Namek, el Déu d'allà, va morir per causes naturals abans de la formulació del tercer desig. Ens quedàvem sense les boles de Namek, però havien tornat les de la Terra.

L'enigmàtic senyor Popo, el majordom de Déu, més content que un gínjol per la tornada del seu amo, va tornar a fer ús d'en Sheron i va demanar la resurrecció dels habitants de Namek que havien mort a mans d'en Freezer i la seva colla. La resurrecció massiva va ser possible, per cert, perquè el drac Sheron només podia concedir un desig, però tenia més poder que el de Namek. Això va suposar, en un clamorós error de guió, la resurrecció del Gran Ancià de Namek, que va viure una estona més i se li va poder demanar el desig pendent: que tothom llevat d'en Goku i en Freezer (perquè tenien un combat per acabar) fos traslladat a la Terra en previsió de la imminent explosió del planeta. Tampoc no té cap sentit que ressuscités en Vegeta, que no era namekià, però ho va fer.

Molt còmode va ser el fet que les boles de Namek tinguessin un període d'"hibernació" de 130 dies, i els primers tres desitjos que van demanar al drac Porunga de Namek un cop va passar a dependre del nou Gran Ancià, havent mort el primer poc després de ressuscitar, van ser la el trasllat de l'ànima d'en Krilín a la Terra, ressuscitar-lo i també fer tornar a la vida en Yamcha. En Goku no havia mort a l'explosió de Namek com tothom es pensava, ni tampoc volia tornar tan aviat al seu planeta adoptiu. 130 dies després van ressuscitar en Ten Shin Han i en Chaoz, que volien tornar a la vida junts, i es va trobar un nou planeta per als nameks refugiats, que se'n van anar amb les seves boles de drac.

Abans d'això, en Vegeta va plantejar un problema: ell havia liquidat un poble sencer de Namek, de manera que amb el desig de ressuscitar els morts a mans d'en Freezer i companyia no havien tornat. No s'explica, però se sobreentén que els van fer tornar un cop instal·lats al nou planeta. 

Molt temps després, en haver vençut en Cèl·lula, que mira que va costar, les noves boles de drac de la Terra, en dependència del nou Déu, en Dende, van permetre la resurrecció de totes les víctimes mortals del temible androide. Com que eren unes boles noves, en Dende les havia modificat per tal que se'ls poguessin demanar dos desitjos, i el segon el va demanar en Krilín, que enamorat de l'A-18 va demanar que desaparegués la bomba que duia incorporada al cos, i el mateix per a l'A-17, que en Krilín es pensava que era la parella de l'A-18, en un gest molt noble. 

Aquesta imatge correspon al dia tan boig en què un nou Gran Torneig de les Arts Marcials va ser interromput per la saga d'en Bu. En un moment d'aquella trama, en Vegeta es va deixar seduir per en Babidí a canvi d'obtenir més força per vèncer en Goku i es va tornar malvat altre cop. Va morir molta gent, tant per culpa seva com per la de la colla d'en Babidí, i en Yamcha va demanar, a les novament reformades boles de drac que concedien tres desitjos, la resurrecció de tots els morts aquell dia, llevat dels dolents. En Yamcha semblava ximple, però aquí va demostrar que també era pràctic. En Goku, però, va demanar al drac que marxés i que es reservés els dos desitjos restants, perquè sabia que la cosa no s'acabaria allà.

Després va venir la reconstrucció de la Terra, que havia estat destruïda per en Bu, però es va haver de fer amb les boles del nou Namek precisament per això. I els dos desitjos restants van ser que ressuscitessin tots els que havien mort després de l'idèntic desig d'en Yamcha (les boles de Namek havien estat reformades per tal de permetre un desig d'aquest calibre) i que en Goku recuperés la força, perquè estava esgotat i no podia acabar amb en Bu en aquelles condicions. 

Després de derrotar el Bu dolent, en Goku va demanar als seus amics que deixessin viure el Bu bo, i va dir que ja demanarien a les boles de drac que la gent oblidés el mal que havia fet quan tenia la part dolenta dins, per tant aquell seria tècnicament l'últim desig de la història, tot i que no el vam arribar a veure. 

I aquest ha estat el repàs dels desitjos concedits per les misterioses i cobejades boles de drac, que a tots ens agradaria aconseguir després d'una trepidant aventura com les del manga més èpic de tots els temps.