Lectures: Bola de Drac (edició definitiva) 19 i 20

Fa unes setmanes, a l'anterior ressenya de l'edició definitiva de Bola de Drac, defensava la saga de Namek com a més interessant del que ens va semblar quan la vam veure a l'anime, però també deia que arrencava una mica a mig gas. 

Avui, en veure què passa als volums 19 i 20 de la mateixa edició, puc afirmar que la cosa s'anima i s'acosta al clímax d'aquesta etapa no sempre tan ben recordada com es mereix.

Perquè als números anteriors vam veure coses interessants, com ara l'aparició dels nameks, tots molt semblants a en Cor Petit i Déu, i de les tropes d'en Frízer, compostes per extraterrestres de diversos planetes i amb diversos nivells de força i habilitats amb què els nous protagonistes (Son Gohan, Krilín i Vegeta) mesuren les seves noves forces. 

Als volums 19 i 20 els combats pugen com a mínim un graó i la cosa es posa seriosa, sobretot amb l'arribada de les Forces Especials d'en Gíneu (sí, així es diu a la traducció que ens ocupa). 

Tot i que en japonès, seguint els jocs de paraules que fa l'autor amb els noms dels personatges, els seus components tenen noms alterats de productes lactis, a la traducció catalana es diuen, d'esquerra a dreta i de dalt a baix, Força Brutal, Força Infernal, Força Animal, Força Pura i, al davant, el Capità Gíneu. 

Des del principi ens els presenten com uns éssers més aviat ridículs, perquè els agrada fer posturetes al més pur estil de les sèries japoneses del gènere super sentai, en què els herois disfressats treballen en grup i fan precisament aquestes postures. Tot i així, els components de les Forces Especials d'en Gíneu són d'allò més temibles, i en Frízer els crida precisament perquè acabin d'una vegada amb els inesperadament forts terrícoles i un Vegeta cada cop més poderós.

En el primer combat els toca enfrontar-se a en Força Animal, que té poders psíquics i pot aturar el temps momentàniament, i encara que en Krilín i en Son Gohan aguanten força bé al final hi ha d'intervenir en Vegeta, que el liquida tot decapitant-lo amb facilitat i, com a efecte col·lateral, ajuda directament els seus vells enemics per primera vegada.

Però després els toca en Força Brutal, que és molt per sobre del seu predecessor i obliga en Vegeta, en Son Gohan i en Krilín a lluitar junts per primera vegada, col·laborant i passant-les magres només per sobreviure. 

El combat val a dir que és força espectacular, amb un Vegeta que té alguns recursos però que aviat és superat àmpliament pel rival, i en Son Gohan i en Krilín que s'ho miren fins que es veuen obligats a ficar-s'hi i, en la jugada més ben coordinada del combat, la que veieu a la imatge, el que aconsegueixen és simplement salvar en Vegeta, que consideren un aliat necessari per a fer front a aquests enemics mentre esperen en Goku. 

En certa manera és un combat que recorda el de la colla contra en Nappa a la Terra, pocs volums enrere, amb la curiositat que aquest cop en Vegeta no s'ho mira des de lluny i amb aire de superioritat, sinó que forma part de la "Resistència". 

La sensació continua i fins i tot creix amb l'arribada providencial i esperadíssima d'en Goku, que recupera el protagonisme que havia cedit temporalment als altres i venç en Força Brutal sense suar gaire, deixant-lo inconscient d'un cop.

Encara més: a continuació es desfà d'en Força Infernal, presumptament el més ràpid de l'univers, de qui no arribem a veure què és capaç de fer perquè en Goku el tomba i també el deixa inutilitzat, amb una escena gairebé calcada d'aquella on sostenia un Nappa ja inservible davant la sorpresa de tothom. 

El desplegament de força i habilitats d'en Goku és, doncs, molt semblant al que va fer a la Terra tot just acabat de ressuscitar, encara que aquest cop el reparteixi en dos enemics. Ara bé, per alguna raó la cessió del protagonisme a en Son Gohan i en Krilín devia agradar o bé als lectors o bé a l'autor, perquè al cap de poc tornaria a passar.

No és perquè en Krilín embogeixi i li clavi una pallissa, encara que aquesta imatge ens agradi als que volíem un altre resultat a la semifinal del 22è Gran Torneig de les Arts Marcials: el que passa és que en Gíneu, en veure de seguida que la força d'en Goku és superior, recorre a la seva tècnica secreta, el canvi de cos, i es veu que no l'havia provat mai, perquè no s'adona que té un greu punt feble: controlar el cos d'una altra persona no és gens fàcil i no se'n pot treure gaire profit. 

Després de diverses caramboles i en plena desesperació, ja que ha perdut l'últim aliat que li quedava quan en Vegeta s'ha carregat en Força Pura, en Gíneu abusa de la tècnica i té un final més aviat humorístic, però tràgic en si mateix, que tots coneixem i que a l'anime va donar lloc a algun capítol de farciment amb la Bulma implicada.

Exacte: el cos d'en Gíneu passa a ser propietat d'una mena de granota namekiana i ell va a parar al cos d'aquest animal, de manera que està condemnat a quedar-s'hi per sempre. Aquest és el trist i patètic final del Capità Gíneu. En conjunt, les seves forces especials podrien haver donat més de si. 

Suposo —i potser estic donant massa crèdit al reconegudament mandrós Toriyama— que és el típic recurs amb què, davant d'un enemic que ens fan pensar que és molt poderós, els protagonistes se'n surten fàcilment i els percebem com més forts del que crèiem. 

El cas és que el cos d'en Goku queda destrossat pels cops rebuts mentre el controlava en Gíneu i ha de passar "uns 50 minuts" (veurem com és bastant més) en una màquina de curació com la que va fer servir en Vegeta al principi de la saga, i els altres tornen a agafar el testimoni, aquest cop ja amb l'esperada aparició del drac de Namek, en Porunga.

Quan en Krilín i en Son Gohan troben les boles aprofitant que en Vegeta fa una becaina no poden fer-lo aparèixer, de manera que decideixen anar a trobar en Dende, que al seu torn ha rebut el permís del Venerable Ancià per a ajudar-los a demanar els desitjos, que s'han de formular en l'idioma de Namek (però curiosament el drac respon en la llengua de la traducció, i en japonès a l'original). 

Tot plegat agafa desprevinguts tant en Vegeta com en Frízer, que ha anat a veure precisament el Venerable Ancià per saber per què les boles de drac "no funcionen". I ens té en tensió, perquè descobrim que el drac original pot concedir 3 desitjos i sembla que no hagin de tenir temps per a demanar-los tots abans no vingui un dels dos poderosos éssers que volen assolir la vida eterna. De fet, mentre es plantegen concedir-la a en Vegeta com un mal menor per tal de fer front a en Frízer, en Porunga marxa i les boles cauen del cel transformades en pedra: el Venerable Ancià ha mort de vell.

I arriba en Frízer, que evidentment està molt empipat i no li costa gaire dur a terme la seva primera transformació, la que el fa augmentar de mida tot mantenint l'aspecte original, de manera que apallissa fàcilment els seus contrincants en imatges brutals com la que podem veure aquí damunt. 

Encara que poc després sabem que en Dende té poders curatius i en Krilín se salva, veure-ho fa emprenyar en Son Gohan, que ofereix un dels seus esporàdics recitals de força i agafa en Frízer per sorpresa, tot i que de seguida se'n recupera i demostra que està molt per sobre del fill d'en Goku, el seu millor amic i un recentment convertit en aliat Vegeta que comença a comprendre el significat de la paraula "por". 

Ara bé, el volum 20 s'acomiada amb l'arribada d'en Cor Petit, que ha ressuscitat amb el primer desig, ha arribat a Namek amb el segon i ha multiplicat enormement la seva força assimilant en Neil, el namek de raça guerrera més fort que quedava i que estava moribund després d'un combat amb en Frízer en què no havia pogut fer res més que guanyar temps per a en Dende.

A la propera ressenya de Bola de Drac veurem com en Frízer és més terrorífic del que hem vist fins ara, i també com arriba en Goku i per fi s'enfronten, però de moment hem tingut un parell de volums força trepidants, l'aparició del drac de Namek (encara que la recerca de les boles de drac no ha estat tan divertida ni original com la primera de totes), almenys un combat realment interessant contra en Força Brutal i el retorn d'un personatge estimat des de l'Altre Món. I, evidentment, en Frízer en acció.

Lectures: Bola de Drac (edició definitiva) 17 i 18

Bon Any Nou a tothom! Encetem el 2014 sense ressaca i amb una nova entrada del bloc, que serà un nou repàs dels volums de l'edició definitiva de Bola de Drac, també de dues entregues, com l'última vegada.

Els volums 17 i 18 d'aquesta edició catalogada com a definitiva però que espero que, pels seus molts errors de traducció i retolació, no sigui l'última en la nostra llengua, marquen el final de la saga dels Guerrers de l'Espai i l'inici de la del planeta Namek. I també la meitat de l'obra, que té un total de 34 entregues en aquest format.

Una etapa que em fa l'efecte que no és especialment popular, perquè es fa una mica pesada, però potser aquesta impressió està afectada per l'allargadíssim combat contra en Frízer, sobretot a la versió animada, amb els famosos 5 últims minuts de vida del planeta, que van durar setmanes. Abans, però, tenim els fets que van conduir a aquell èpic combat, que no són pocs.

El volum anterior ens deixava en un punt de clímax, amb el final del combat contra en Vegeta a punt de produir-se, i és aquí on el veiem després que en Son Gohan li caigui a sobre transformat en mico gegant tot i els esforços del guerrer de l'espai per a evitar-ho.

No em canso ni em cansaré de dir que en Goku va perdre aquell combat, però que la Terra es va salvar gràcies a la intervenció fonamental d'en Son Gohan, en Krilín i en menor mesura en Iajirobai. El segon del que he esmentat, malgrat el nivell de l'enemic, accedia a petició del seu millor amic, el protagonista de Bola de Drac, a deixar-lo marxar viu, cosa que marcaria el destí de la sèrie per sempre i en el futur ens proporcionaria un dels aliats més imprescindibles. En aquest punt encara faltava molt, però, per a tot això.

Fet el recompte de morts i ferits, i com que tant els guerrers de l'espai com els terrícoles havien arribat a la molt casual conclusió que si Déu, el creador de les boles, era d'un altre planeta allà també hi devia haver boles de drac, el pla per tornar a la vida els desapareguts passa per viatjar al planeta Namek i convocar el drac d'allà.

Després de diversos plans descartats, la solució arriba en forma de la nau espacial amb què Déu va arribar a la Terra de petit, enviat pels seus "pares" (tot i que ja sabem que els nameks es reprodueixen de manera asexual, llançant ous per la boca). El cas és que la modifiquen per tal que obeeixi les ordres en japonès (català a la traducció) i cap allà que se'n van la Bulma, en Son Gohan i en Krilín, mentre en Goku es guareix a l'hospital de les greus ferides perquè, ai las, ara mateix no hi ha mongetes màgiques disponibles.

Al cap d'unes setmanes el trio que pren el relleu a en Goku com a protagonista de Bola de Drac de manera temporal (i si em coneixeu sabreu que em sembla una bona idea) arriba al planeta d'origen de Déu i per tant en Cor Petit i emprèn una nova cerca de les boles de drac, quelcom que no passava des de feia molt de temps en aquest còmic, si més no de manera que la recerca esdevingués l'aventura en si mateixa.

I què ha passat amb en Vegeta? Doncs que també es recupera de les seves ferides, i com se'ns comença a explicar d'una manera més aviat repetitiva en ser un guerrer de l'espai cada recuperació després d'estar a prop de la mort li multiplica la força.

I amb la mateixa idea que els terrícoles el príncep dels guerrers també se'n va cap a Namek tan aviat com pot, on comença a buscar les cobdiciades 7 esferes amb l'objectiu d'aconseguir la vida eterna (a la versió catalana sovint mal traduïda com a "joventut eterna", que és diferent) i dominar l'Univers.

No és l'únic que ho ha pensat, perquè com ben aviat descobriran en Krilín i els altres hi ha altres extraterrestres amb el mateix objectiu i la mateixa indumentària que els guerrers de l'espai, sota les ordres d'un personatge molt més temible del que demostra la seva aparença.

Parlem, evidentment, d'en Frízer, el tirà de l'Univers, que tenint en compte la por i el respecte que li tenen els més forts dels seus esbirros (i ho semblen molt, de forts) podem deduir que ell ho és encara més, però d'una manera que quan el vam veure per primera vegada, sense saber què passaria, no ens podíem ni imaginar.

Amb aquesta força i influència es dedica a assaltar poblats nameks on hi ha les boles de drac i assassinar-ne tots els habitants, contribuint així a la disminució sobtada d'una ja de per si minúscula població que fa moltíssims anys va quedar afectada per un fort canvi climàtic al planeta i tot just s'estava recuperant.

Evidentment això és quelcom que en Krilín i en Son Gohan, quan se n'assabenten, no poden tolerar, però mentre el primer actua amb prudència el fill d'en Goku té tendència a empipar-se i, quan això passa, desperta la seva força interior i en aquest cas la demostra fent caure un dels esbirros més poderosos d'en Frízer. Una trobada que, per cert, fa que coneguin en Dende, un nen namek que serà cabdal en el futur.

Com que en Frízer i els seus homes depenen molt del dispositiu detector d'energia, i gràcies al fet que el cap del poble els espatlla abans de ser assassinat, els aventurers de la Terra tenen un cert avantatge a l'hora de moure's, perquè poden fer-ho sense desprendre energia, però en Dodòria els ha vist i els persegueix sense treva.

En canvi en Vegeta, que només de veure que a la Terra els lluitadors ho feien ha après a detectar l'energia per si mateix, no té aquest handicap i aviat es carrega en Dodòria, sense intenció d'ajudar els protagonistes, que havien esquivat el subordinat d'en Frízer amb la destresa tàctica d'en Krilín, que aquí estrena la mossegada del Sol d'en Ten Xin Han per tal de despistar-lo.

En Vegeta sens dubte s'ha tornat molt més fort que no es pensava en Frízer, però contra en Sarbon no ho té tan fàcil i rep la pallissa de la seva vida després que el seu atacant es transformi en un monstre i multipliqui la força.

Mentre se succeeixen els combats i els assassinats de nameks en Son Gohan i en Krilín, que s'esperaven que tot plegat seria una mena d'excursió, fan el que poden i de moment es beneficien de l'amistat amb en Dende: el Venerable Ancià del planeta, el pare de tots els seus habitants actuals, li confia la bola a en Krilín i de pas li desperta la força que té adormida dins, però a la pràctica això és quelcom que només l'ajuda a desplaçar-se a més velocitat, perquè la diferència de nivell amb els enemics encara és abismal.

Com que en Vegeta té una de les boles de drac i en Frízer el necessita viu per tal d'interrogar-lo dóna ordres que el guareixin, però el subestima i aquest li roba les boles que el tirà havia acumulat. I no només això, sinó que les coses li comencen a anar bé quan localitza en Krilín i la Bulma, derrota en Sarbon d'una manera aclaparadora quan aquest el localitza a ell al seu torn i s'endú la bola que en Krilín acabava de rebre del Venerable Ancià.

Però sense que en Vegeta ho sabés en Son Gohan ha anat amb el radar a buscar la bola que ell mateix havia robat i quan el príncep dels guerrers de l'espai comptava amb aconseguir la vida eterna en qüestió de minuts es troba que no les té totes 7, o sigui que clama venjança.

I què fa, en Goku, mentrestant? Recuperat gràcies a les mongetes màgiques (n'han sortit més) va cap a Namek amb una nau fabricada pel pare de la Bulma amb tecnologia inspirada en la de la nau amb què el protagonista va arribar a la Terra quan era un bebè. I mentre viatja s'entrena amb un sistema de control de la gravetat que després seria recurrent a l'obra, perquè ha estat informat de l'existència i els plans d'en Frízer i lluny de seguir les recomanacions d'en Kaito, que li prohibeix que s'hi enfronti, ja frisa pensant en el combat.

Aquesta etapa de l'inici de la saga de Namek, més enllà de començar d'una manera una mica avorrida, sobretot quan veiem pàgines i pàgines de xerrera sobre el viatge en si, és el començament, com deia abans, d'una nova recerca de les boles de drac, que les últimes vegades que havien sortit s'havien reunit en quatre vinyetes perquè es donava molta més importància als combats.

També representa l'aparició d'un munt de personatges d'una raça que fins fa poc ens pensàvem que només compartien en Cor Petit i Déu, i d'enemics de força inimaginable encapçalats pel temible Frízer. A més, l'autor cedeix temporalment el protagonisme a personatges que no són en Goku, incloent-hi un Vegeta que encara percebem com a dolentíssim, perquè es dedica a matar innocents per a aconseguir els seus objectius, però que indirectament està ajudant els bons en carregar-se també la gent d'en Frízer, i que a la propera ressenya veurem com esdevé aliat d'en Son Gohan i en Krilín. Mirada amb bons ulls, trobo que no és una mala etapa.

Estudi en profunditat de Bola de Drac: els desitjos

Em sorprèn l'èxit de la primera entrega d'aquesta sèrie d'entrades i això em pressiona, perquè no tots semblaran igual d'interessants a tothom, però m'hi esforçaré. Avui parlaré dels desitjos, el tema principal de Bola de Drac fins que el tema es va desviar, la sèrie es va endurir i les boles de drac van acabar servint només per a ressuscitar morts. Fem un repàs a tots els desitjos que s'han demanat a Bola de Drac, doncs:

Moment mític no només dins aquest còmic, sinó també en la història del còmic i de l'animació en general: el primer desig que es va demanar a Bola de Drac, després de tants capítols esperant el moment de conèixer el drac Sheron, van ser les calcetes d'una noia. El va formular l'Oolong per tal d'evitar que en Pilaf demanés alguna cosa com ara dominar el món, i no se li va acudir res que fos més útil. Quedarà per a la història.

El segon desig va ser la primera resurrecció de la sèrie, concretament la d'en Bora, el pare de l'Upa, assassinat per en Tao Pai Pai. Va ser un desig força emotiu, pronunciat pel seu propi fill, i molt més seriós que no pas el primer. 

El tercer el va demanar en Satanàs Cor Petit sènior. Volia recuperar la joventut, amb l'esperança de fer-se més fort per tal de dominar el món. I va obtenir aquesta força, tot i que també podria haver demanat recuperar la força que tenia de jove, però suposo que fins i tot ell era presumit i no volia continuar tot arrugat. Curiosament, l'aspecte que li va quedar no va ser el mateix que tindria el seu fill durant tota la sèrie, després d'anys i panys, sinó que es va quedar en un Namek de, diguem-ne, 50 anys. Tot seguit es va carregar el drac, moment que pintava molt negre perquè aparentment significava no poder ressuscitar els milions de morts que havia causat en Cor Petit.

El quart desig també tenia a veure amb ell, després que el drac Sheron ressuscités, i va ser precisament la resurrecció de tots aquells éssers que havien perdut la vida a mans del temible dimoni verd. De fet, ho va dir en veu alta el mateix drac. A partir d'aquí els desitjos van perdre el misteri i cada cop que moria algú sabíem que només es reunien les boles amb l'objectiu de ressuscitar-lo. 

Aquesta imatge és també un dels moments més mítics de Bola de Drac. La mort d'en Goku en sacrificar-se per poder acabar amb el seu germà Raditz, amb l'execució per part d'en Satanàs Cor Petit, Jr., antic enemic mortal i en aquell moment aliat per força. Un moment molt poètic i dramàtic, tot i que sabíem que en Goku tornaria gràcies a les boles, i ho va fer a petició del mestre Mutenroshi. 

Un altre moment important, pel dramatisme de l'escena i per les implicacions que tenia, va ser la mort precisament d'en Cor Petit (ara ja sense júnior, que s'ho ha guanyat). Amb ell se n'anava també Déu, i per tant les boles de drac. Què passaria, doncs, amb els personatges morts? Res, només calia anar-se'n a Namek, aquí al costat, el planeta natal d'en Cor Petit sènior, on també hi tenen boles de drac.

En Dende, el que més endavant seria el nou Déu de la Terra, va demanar en les seves funcions d'intèrpret la resurrecció d'en Cor Petit, i aprofitant que les boles de Namek concedien tres desitjos, el segon va ser traslladar el ressuscitat Cor Petit des del planeta d'en Kaito a Namek, per tal que s'unís a la lluita contra en Freezer. I el tercer? El tercer, res. L'ancià de Namek, el Déu d'allà, va morir per causes naturals abans de la formulació del tercer desig. Ens quedàvem sense les boles de Namek, però havien tornat les de la Terra.

L'enigmàtic senyor Popo, el majordom de Déu, més content que un gínjol per la tornada del seu amo, va tornar a fer ús d'en Sheron i va demanar la resurrecció dels habitants de Namek que havien mort a mans d'en Freezer i la seva colla. La resurrecció massiva va ser possible, per cert, perquè el drac Sheron només podia concedir un desig, però tenia més poder que el de Namek. Això va suposar, en un clamorós error de guió, la resurrecció del Gran Ancià de Namek, que va viure una estona més i se li va poder demanar el desig pendent: que tothom llevat d'en Goku i en Freezer (perquè tenien un combat per acabar) fos traslladat a la Terra en previsió de la imminent explosió del planeta. Tampoc no té cap sentit que ressuscités en Vegeta, que no era namekià, però ho va fer.

Molt còmode va ser el fet que les boles de Namek tinguessin un període d'"hibernació" de 130 dies, i els primers tres desitjos que van demanar al drac Porunga de Namek un cop va passar a dependre del nou Gran Ancià, havent mort el primer poc després de ressuscitar, van ser la el trasllat de l'ànima d'en Krilín a la Terra, ressuscitar-lo i també fer tornar a la vida en Yamcha. En Goku no havia mort a l'explosió de Namek com tothom es pensava, ni tampoc volia tornar tan aviat al seu planeta adoptiu. 130 dies després van ressuscitar en Ten Shin Han i en Chaoz, que volien tornar a la vida junts, i es va trobar un nou planeta per als nameks refugiats, que se'n van anar amb les seves boles de drac.

Abans d'això, en Vegeta va plantejar un problema: ell havia liquidat un poble sencer de Namek, de manera que amb el desig de ressuscitar els morts a mans d'en Freezer i companyia no havien tornat. No s'explica, però se sobreentén que els van fer tornar un cop instal·lats al nou planeta. 

Molt temps després, en haver vençut en Cèl·lula, que mira que va costar, les noves boles de drac de la Terra, en dependència del nou Déu, en Dende, van permetre la resurrecció de totes les víctimes mortals del temible androide. Com que eren unes boles noves, en Dende les havia modificat per tal que se'ls poguessin demanar dos desitjos, i el segon el va demanar en Krilín, que enamorat de l'A-18 va demanar que desaparegués la bomba que duia incorporada al cos, i el mateix per a l'A-17, que en Krilín es pensava que era la parella de l'A-18, en un gest molt noble. 

Aquesta imatge correspon al dia tan boig en què un nou Gran Torneig de les Arts Marcials va ser interromput per la saga d'en Bu. En un moment d'aquella trama, en Vegeta es va deixar seduir per en Babidí a canvi d'obtenir més força per vèncer en Goku i es va tornar malvat altre cop. Va morir molta gent, tant per culpa seva com per la de la colla d'en Babidí, i en Yamcha va demanar, a les novament reformades boles de drac que concedien tres desitjos, la resurrecció de tots els morts aquell dia, llevat dels dolents. En Yamcha semblava ximple, però aquí va demostrar que també era pràctic. En Goku, però, va demanar al drac que marxés i que es reservés els dos desitjos restants, perquè sabia que la cosa no s'acabaria allà.

Després va venir la reconstrucció de la Terra, que havia estat destruïda per en Bu, però es va haver de fer amb les boles del nou Namek precisament per això. I els dos desitjos restants van ser que ressuscitessin tots els que havien mort després de l'idèntic desig d'en Yamcha (les boles de Namek havien estat reformades per tal de permetre un desig d'aquest calibre) i que en Goku recuperés la força, perquè estava esgotat i no podia acabar amb en Bu en aquelles condicions. 

Després de derrotar el Bu dolent, en Goku va demanar als seus amics que deixessin viure el Bu bo, i va dir que ja demanarien a les boles de drac que la gent oblidés el mal que havia fet quan tenia la part dolenta dins, per tant aquell seria tècnicament l'últim desig de la història, tot i que no el vam arribar a veure. 

I aquest ha estat el repàs dels desitjos concedits per les misterioses i cobejades boles de drac, que a tots ens agradaria aconseguir després d'una trepidant aventura com les del manga més èpic de tots els temps.