A l'anterior ressenya de l'edició definitiva de Bola de Drac deixàvem la història en un punt interessant, després de l'inici una mica insípid de la saga de Namek, i ja s'anunciava que la gran batalla final tindria lloc en aquest parell de volums que repassarem avui, on es posa punt final (o no?) a la tirania d'en Frízer sobre l'univers.
Dins la saga, que com he estat repetint des que faig ressenyes dels còmics que la contenen és percebuda com una etapa una mica pesada de Bola de Drac perquè a la versió televisiva s'allarga en excés per tal de no atrapar el material que llavors se serialitzava a la Shônen Jump, es podria diferenciar una subsaga que és la del combat pròpiament dit contra en Frízer, i s'ha d'admetre que és espectacular i està molt ben aconseguit, com anirem veient.
Ja he dit diverses vegades, i si no ho he fet ho dic ara, que en Cor Petit és un dels meus personatges preferits de tota l'obra, i m'agrada que tingui el seu moment de glòria en el combat contra en Frízer després d'assimilar en Neil, cosa que el fa tornar més fort que el tirà, però després d'un estira i arronsa aquest es transforma per segona vegada i assoleix la seva tercera forma.
Una forma encara més lletja amb què demostra la seva immensa superioritat, deixa en Cor Petit fet una coca i després de rebre una mica per part d'un Son Gohan empipat decideix passar a l'última fase en el que és la seva tercera transformació.
Aquesta impactant imatge ens va deixar a tots garratibats quan la vam veure per primera vegada a les mítiques fotocòpies de Bola de Drac. No en coneixíem el context, però hi vèiem en Krilín disfressat de guerrer de l'espai carregant-se en Vegeta!
No és pas això, com ja sabeu, sinó que el príncep del planeta Vegeta es deixa ferir greument per tal d'aconseguir l'augment brutal de força que obtenen els de la seva raça en recuperar-se després d'haver estat a punt de morir. Una tàctica de què en aquesta etapa l'autor abusa i després no se'n torna a parlar, per cert.
Mentre en Dende es pensa si guarir en Vegeta o no amb els seus poders, els altres tres lluitadors intenten retenir en Frízer per guanyar temps per a en Vegeta, però és debades, ja que el rival és tan poderós que no aconsegueixen ni tocar-lo.
I quan en Vegeta ja està en condicions de lluitar descobreix que no li ha servit de res i les llàgrimes li baixen cara avall, una altra imatge impactant d'aquesta saga. Sense adonar-nos-en ja fa unes quantes pàgines que ens cau simpàtic i el considerem un dels nostres. Altre cop aplaudeixo la manera gradual com el mestre Toriyama l'ha anat convertint en un aliat dels protagonistes.
I el punt àlgid és la seva mort, causada per un dels raigs d'energia típics d'en Frízer, després que en Goku hagi tornat a unir-se al grup ja recuperat de les ferides que s'havia fet en la lluita contra en Gíneu i hagi provocat en Frízer. Un dels moments més mítics de Bola de Drac, del qual ja vaig parlar, per cert.
És un moment també emotiu, perquè en Goku s'identifica amb el fins llavors rival més important que havia tingut i li dóna un enterrament digne tot i les maldats que ha comès i les morts d'amics seus que havia provocat a la Terra. I tot seguit s'enfronta a un enemic encara més formidable.
En Frízer encara té molta força per desplegar, però el cas és que en Goku l'agafa per sorpresa i li fum unes quantes patacades que el malvat no s'esperava.
Aviat queda clar, però, que tal com estan les coses en Frízer té tots els números per guanyar, i és llavors quan en Goku decideix preparar la més mítica de les genkidama que prepararia durant l'obra (en faltaria una, que és la que va vèncer en Bu). Al manga aquesta preparació va més ràpida que a l'anime, on se'ns va fer eterna.
I és molt més gran que la que va executar a la Terra contra en Vegeta, tot i que potser en nombre de pàgines de còmic hauria d'haver estat més gran aquella, i també cal tenir en compte que en aquest moment a Namek pràcticament no hi queda ningú i costa de creure que li sigui tan fàcil reunir energia dels éssers vius de planetes "propers".
Però en fi, va ser espectacular i per fi podíem veure el que donava de si aquesta tècnica d'en Kaito, que en Cor Petit s'encarrega de remarcar que ni a ell, ni als que encara no han ressuscitat i són amb el rei de la galàxia del Nord, els va ensenyar. Què caram hi van aprendre, allà, aquells quatre que van morir durant el combat amb en Nappa i en Vegeta?
Però quan ja celebraven la victòria en Frízer reapareix i en un instant deixa fora de combat en Cor Petit, tot provocant-li una ferida gravíssima al pulmó dret, i fa esclatar en Krilín en un altre dels moments més llegendaris de Bola de Drac i alhora més esgarrifosos, que al seu torn provoca un punt d'inflexió en el conjunt del manga: la transformació d'en Goku en superguerrer de l'espai, que per una vegada i sense que serveixi de precedent prefereixo en versió animada, atès que aquí es produeix en un parell de vinyetes.
Després de tota una saga parlant del llegendari superguerrer, l'aspecte del qual ningú no coneixia, casualment en Goku assoleix aquest estat, cosa que suposadament s'aconsegueix quan un guerrer de l'espai de bon cor esclata de ràbia. Digueu-me paranoic, però la primera vegada que en Krilín va morir a en Goku ja se li van alçar una mica els cabells, sense tornar-se-li rossos, però.
El mateix atac que ha acabat amb en Vegeta el rep, amb la barbeta, un Goku impassible i calmadament orgullós de la seva nova força. En Frízer queda aclaparat davant d'aquest canvi i es veu obligat a posar-se seriós i anar traient cada cop més energia, i el combat s'iguala i es torna trepidant.
Durant aquesta batalla èpica, una de les més importants de Bola de Drac, en Frízer ha llançat una bola d'energia que destruirà el planeta Namek en 5 minuts (que ens fan molta gràcia perquè a l'anime van durar molts episodis) i amb les boles de drac de la Terra, combinades amb el breu retorn del Venerable Ancià de Namek i per tant del drac Porunga amb el desig que li faltava concedir, ressusciten tots els habitants del planeta morts per en Frízer i els seus homes i es trasllada tothom a la Terra, atès que el planeta és a punt de desaparèixer.
Però en Goku es vol quedar perquè vol acabar el combat, no oblidem que és un guerrer de l'espai i la seva sang li demana enfrontar-se als rivals més forts en les condicions més justes. Res a veure amb els culés que volen que al Barça li toquin els rivals més fàcils en els emparellaments de les competicions.
Aquest amor per la lluita fa que en Goku permeti al seu enemic treure el 100% de la seva força, però arriba un moment que en Frízer manifesta el seu esgotament i acaba perdent el combat de la manera més imbècil, partit per un disc d'energia que havia llançat ell mateix.
Com que en Goku és un bonifaci cedeix a les seves súpliques de perdonar-li la vida, i a canvi rep un nou atac del tirà, però ja no és rival per al protagonista i aquest el destrossa del tot (o no?). El problema és que ja no té temps de sortir del planeta abans que esclati.
A continuació passa un any durant el qual es ressusciten els morts gràcies al nomenament d'un nou Venerable Ancià de Namek després de la mort natural de l'anterior, i els membres d'aquesta simpàtica raça troben un nou planeta on tornar a començar.
Però en Goku no torna a la Terra ressuscitat per en Xèron, com sí que fa en Krilín, perquè es veu que no és mort, sinó que va trobar la manera de sortir de Namek a temps (agafada pels pèls, ja que la seqüència dels esdeveniments ens deixa ben clar que l'últim que fa és posar-se a cridar de desesperació, no buscar una nau), i el que tampoc no ha mort és en Frízer, que ha estat transformat en ciborg com en Tao Pai Pai i s'apropa a la Terra acompanyat pel seu pare tot buscant venjança.
Al proper volum veurem com aquest epíleg no és gratuït, sinó que després de mostrar-nos com n'arriba a ser de fort i temible en Frízer, el fet que el derrotin amb facilitat és una prova del nou salt de poder que es produeix al manga a partir d'ara.
