Els meus 5 moments de glòria preferits de Bola de Drac

Sempre dic que el principal problema de Bola de Drac, una obra amb personatges d'allò més interessants, és que és massa gokucentrista, que el protagonista sempre treu les castanyes del foc als altres, amb poques excepcions.

Avui vull repassar, en una d'aquelles llistes que faig de tant en tant sobre temes relacionats amb l'obra més popular d'Akira Toriyama, cinc moments en què personatges secundaris, i que a mesura que avançava la història anaven perdent cada cop més importància, van tenir moments de glòria. Comencem sense cap ordre particular:

En tenim, per exemple, un de molt mític d'en Yajirobai, el lluitador dropo per excel·lència, que va tenir molt poques intervencions útils a la història, una d'elles salvant la vida d'en Goku després de la pallissa que li havia clavat en Satanàs Cor Petit Gran Rei dels Dimonis.

Però la millor va ser, sens dubte, quan tot i la cagalera que tenia va tallar-li la cua a en Vegeta transformat en mico gegant i el va fer més assequible per als que sí que s'hi estaven enfrontant obertament. Després li va fer un tall a l'esquena a traïció, de manera que va fer un bon paper malgrat la seva covardia general.

Hem parlat d'en Satanàs Cor Petit i a la seva saga hi va haver un combat molt inusual, i és que el Follet Tortuga, amb el seu aspecte normal, sense disfresses, es va enfrontar al gran enemic que havia derrotat el seu propi mestre en un atac suïcida que va ser molt espectacular, però que va acabar en fracàs.

Va ser refrescant veure en Mutenrōshi fora del seu paper humorístic i pervertit, o fins i tot del de mestre d'arts marcials. Per una vegada va sortir a lluitar ell mateix en un combat en què el destí del planeta estava en joc. Respect. 

També ho estava quan en Krilín i altres lluitadors, mentre esperaven en Goku, van mirar de fer front als guerrers de l'espai Nappa i Vegeta, i després de la impactant mort d'un distret Yamcha en Krilín, en un atac de ràbia, va derrotar de cop diversos dels monstres companys del que havia mort el seu amic, i ho va fer amb un raig múltiple que va espantar els guerrers de l'espai i tot.

En Krilín no és un secundari qualsevol, va tenir moltes intervencions cabdals a la sèrie, però aquesta va ser, per a mi, especialment memorable.

Parlant d'en Yamcha, el pobre era l'ase dels cops de Bola de Drac, tant pel propi nivell com per la deixadesa, i de moments de glòria pròpiament dita potser no en va tenir, però opino que el combat del 22è Gran Torneig de les Arts Marcials contra en Ten Shin Han va ser un dels pocs moments en què no va fer el ridícul.

El va perdre, li van trencar la cama i va tornar a quedar fora de les semifinals, com ja li havia passat i li tornaria a passar, però va oferir un bon combat i fins i tot va estrenar un sorprenent Kamehameha abans que en Krilín i tot.

I per al·lusions acabem amb en Ten Shin Han, un personatge que a partir de la saga dels androides pràcticament va desaparèixer de la història més enllà d'una providencial puntada de peu a en Bū, però la seva última gran intervenció va ser contra en Cèl·lula en la seva forma semicompleta, amb un nou Kikōho que suposava el retorn de la seva tècnica més espectacular.

No va ser tan devastadora com a la final del 22è Tenkaichi Budōkai, és cert, ni va fer gaire mal a l'enemic, però el va retenir perquè l'A-18 es pogués escapar d'ell. 

Què us han semblat, aquests moments? Com de costum, m'he centrat en escenes que es veuen al manga i l'anime, sense capítols de farciment i sense tenir en compte Bola de Drac GT, però si voleu podeu ampliar la mostra per proposar altres moments de glòria.

Yajirobai

Krilín

Yamcha

Ten Shin Han

Follet Tortuga 

Les meves 5 indumentàries preferides de Bola de Drac

Sé que us agraden les entrades amb llistes de coses, especialment si són de Bola de Drac, em van molt bé quan encara no tinc preparada la següent entrada que tenia prevista i, no us vull enganyar, el blog fa temps que està sota mínims pel que fa a visites, així que com que vull que la cosa s'animi una mica se m'ha acudit un tema del qual encara no havia parlat.

Es tracta de les indumentàries, o els outfits que diuen ara els joves cada cop més desafectats pel que fa a la llengua, que més m'agraden de l'obra d'Akira Toriyama, és a dir que, si em permeteu el joc de paraules de pa sucat amb oli, avui parlaré de Roba de Drac.

Començarem amb un uniforme de combat emblemàtic, el de l'escola del Follet Tortuga, però concretament em refereixo al moment en què en Yamcha es va presentar al 22è Gran Torneig de les Arts Marcials portant-lo com a condeixeble d'en Goku i en Krilín sota la tutela d'en Mutenroshi.

En Yamcha va dur força indumentàries i pentinats al llarg de la sèrie, però aquesta és la que més m'agrada veure-li posada.

Precisament en aquell campionat vam conèixer -bé, a l'anime els vam veure abans en un episodi de farciment- en Ten Shin Han i en Chaoz, alumnes del Follet Grua, rival d'en Mutenroshi.

Si bé tots dos -i el mestre- duen uns vestits d'estil xinès, i en Chaoz l'acostuma a dur complet quan lluita -abans d'optar per anar en samarreta de tirants tot el dia-, en Ten Shin Han amb el conjunt complet i no topless és menys habitual, però m'encanta.

A partir de Bola de Drac Z, un altre uniforme de combat emblemàtic va ser el dels guerrers de l'espai, i el tenim més que vist, però a mi particularment em va encantar veure'l al cos de personatges del bàndol dels bons, primer en Krilín i en Son Gohan a la saga de Nàmec i després en Goku i en Trunks -amb en Gohan repetint- a la d'en Cèl·lula. 

Va ser una sensació similar, sobretot en el cas d'en Goku, a veure en Tsubasa i en Hyūga compartint samarreta a la selecció japonesa a  Captain Tsubasa.

En Cor Petit és un dels meus personatges preferits de Bola de Drac, i trobo que la seva roba amb capa molta moltíssim. Quan lluita se la treu, però és la seva roba "d'arreglar", perquè es presenta als llocs amb el conjunt complet.

La vam veure per primera vegada, aquesta capa, al 23è Gran Torneig de les Arts Marcials, amb la presentació de la versió adulta del personatge, però llavors tenia unes muscleres molt més curtes i en diagonal. Ben entrada Bola de Drac Z ja tenia l'aspecte imponent de la imatge, i anys després també veuríem en Son Gohan, deixeble seu, portant-la breument. 

I acabarem el repàs, sense ordre, per cert, amb el curiós -per com s'allunyava del seu aspecte habitual- vestit d'inspiració hindú amb què un Goku ja alt com un Sant Pau es presenta, com sempre tard i amb roba que ha arreplegat en algun dels seus viatges d'entrenament, al 23è Gran Torneig de les Arts Marcials.

Juntament amb el turbant, el paraigua que tapa aquest turbant a la imatge -em sap greu, però no n'he trobat cap de cos sencer en què se li veiés la cara-, i l'esmentada alçada, els altres personatges van trigar a reconèixer-lo, i certament va ser una de les millors reaparicions que va protagonitzar a Bola de Drac.

Soc conscient que hi ha molts altres exemples i que no he tingut en compte les pel·lícules, on hi ha indumentàries diferents, perquè les tinc molt menys vistes que la sèrie i el còmic, però aquestes són les meves preferides. Quines són les vostres?

Els meus 5 moments preferits d'en Krilín

He dit més d'un cop que en Krilín és, juntament amb en Vegeta i en Cor Petit, el meu personatge preferit de Bola de Drac. Per aquest ordre, tot i que la distància entre ells és poca, em podeu ben creure.

En fi, he pensat que estaria bé fer una petita llista d'aquestes que m'agrada fer en aquest blog, amb cinc elements, com les que vaig fer sobre els meus cinc moments preferits, els meus cinc combats preferits, els cinc moments més sorprenents, les meves tècniques preferides, els cinc moments més violents o, senzillament, els meus cinc personatges preferits de Bola de Drac, però aquest cop amb els meus moments preferits protagonitzats per en Krilín -i deixo per a més endavant les llistes equivalents dels altres dos personatges esmentats-. Comencem? Ah, els comento per ordre cronològic, no pas per preferència. 

Probablement el primer moment en què vaig pensar "com mola, en Krilín!" i vaig començar a respectar-lo molt fort va ser quan va voler provar el Kame Hame Ha i, davant de la sorpresa del seu propi mestre, el Follet Tortuga, li va sortir, i va quedar clar que guanyaria el combat contra aquell misteriós i inquietant Chaoz als quarts de final del 22è Gran Torneig de les Arts Marcials.

A semifinals, però, es va topar amb en Goku. Ja havia dit que és el meu combat preferit de Bola de Drac, així com el meu moment preferit de l'obra. El cert és que en Krilín no hi va fer un gran paper. Els moments d'avantatge que semblava que havia tingut havien estat mitjançant joc brut -no era el primer cop que el vèiem fer-ne ús, recordem aquell entrenament de buscar la pedra amb el kanji de "tortuga"-, però sabíem que no era mal nano i ens feia gràcia i tot, i si no es devien a això eren a causa del fet que en Goku li estava donant peixet. Quan va voler, va resoldre el combat ben de pressa. Però va estar bé, i des del punt de vista d'en Krilín és un dels seus moments que més m'agraden.

Saltem al següent Gran Torneig de les Arts Marcials, el 23è, i el primer cop que en  Krilín no va passar dels quarts de final: és normal, s'enfrontava al fill-reencarnació d'en Satanàs Cor Petit Gran Rei dels Dimonis. 

Si en Goku li havia donat una mica de peixet, en Cor Petit directament el menyspreava, cosa que li va donar l'oportunitat de demostrar-li, posant tota la carn a la graella, tot el que sabia fer, i va tenir alguns moments sorprenents. Probablement és el combat d'en Krilín amb més mèrit, atesa l'enorme diferència de forces amb el rival.

Després d'aquella edició de la competició ja no en tornaríem a veure cap de digna. L'autor va decidir que Bola de Drac passaria a ser un manga sobre combats èpics pel destí de la Terra i l'Univers i els altres tornejos que hi van sortir van quedar interromputs o van ser una cosa totalment diferent del format que coneixíem.

I en Krilín, a mesura que el nivell dels enemics i el dels seus companys guerrers de l'espai (purs o mestissos) augmentava, anava perdent influència en aquestes batalles llegendàries. Tot i així, va tenir alguns grans moments de contribucions cabdals, com aquesta en què, amb un sol atac motivat per la ràbia per la mort d'en Yamcha, va destruir uns quants saibaimen o homes llavor. En aquella batalla també contribuiria a la derrota d'en Vegeta, tot ajudant un Goku que tècnicament va perdre perquè va quedar-se sense poder-se moure i van haver de ser els seus aliats els qui fessin fora l'invasor.

Per a l'últim moment faig una mica de trampa: no és un moment, sinó una etapa. M'agrada molt com fa el que pot durant la saga de Nàmec, com l'autor l'empra tot fent-lo créixer com a personatge però sense excedir el que es podria esperar d'ell. El repte augmenta, ell és més fort que abans i... com sempre, no és qui resol els combats, però fa petites grans aportacions a les batalles.

Tant si és derrotant uns soldats de l'exèrcit d'en Freezer al costat d'en Son Gohan, com salvant en Dende, futur Déu de la Terra, protegint les boles de drac o col·laborant amb en Vegeta per fer la guitza a les Forces Especials del Capità Ginew i després al mateix Freezer, en Krilín va tenir grans moments en aquella saga per a mi infravalorada, si bé allargassada cap al final. Després d'aquell arc argumental, però, en Krilín esdevindria pràcticament irrelevant, des del punt de vista marcial, a Bola de Drac.

Deixo fora del Top 5 moments emblemàtics com la seva presentació accidentada a cal Follet Tortuga, el pet amb què va derrotar en Bacterian al 21è Gran Torneig de les Arts Marcials, el dia que va fer de substitut de la lluna plena amb la seva calba, el ja mític petó de l'A-18 o el dia que va presentar al món la seva filla. I, si m'ho permeteu, aquell emotiu combat amistós -amb un aspecte més ancià del que li correspondria per l'edat que llavors tenia- contra en Goku que posava el punt final a Bola de Drac GT. Que serveixi d'accèssit compartit, doncs, aquest conjunt de mencions.

Aquest és el meu homenatge a un lluitador estimadíssim pel públic i que es considera el més fort del planeta... entre els humans, i sens dubte un aliat de gran valor per a en Goku, a més del seu millor amic i primer company d'estudis. Llarga vida (o llargues vides) a en Krilín! 

Els meus 5 personatges preferits de Bola de Drac

Ara feia temps que no publicava una entrada d'aquestes de llistes relacionades amb Bola de Drac, però en vaig fer unes quantes. Concretament, de moments estranys, violents, sorprenents, millors tècniques o simplement els meus preferits. 

Per això he hagut de mirar que la d'avui no l'hagués fet anteriorment, i per fortuna no era el cas, així que avui us porto un llistat dels 5 personatges que més m'agraden de l'obra d'Akira Toriyama, que inicialment s'havia de dir "personatges secundaris", però com que, de fet, mai no he estat gaire d'en Goku i ell és l'únic protagonista, una llista de secundaris preferits de Bola de Drac en mi equival a una de personatges preferits en general. La faré, aquest cop, en ordre ascendent.

Comencem amb la Vídel, la filla d'en Satan i ja avanço que l'únic personatge femení que sortirà a la llista. I això és així perquè no me n'agrada cap altre particularment, atès que a Bola de Drac estan dissenyats amb un biaix masclista clar i acostumen a ser personatges que no contribueixen en excés a la trama a mesura que avança, i que tenen un caràcter molt fort. La Bulma, per exemple, és una inventora genial i el seu paper és imprescindible, però després passa a ser un personatge força arraconat i n'esperem els rampells de mal humor que tard o d'hora arriben.

La Vídel, en canvi, encara que al final fa com la Chichi i abandona les arts marcials per fer de mare i muller (cosa que és una llàstima en tots dos casos), comença com un personatge que veiem com s'entrena en la lluita i s'esforça per aprendre'n la part fantàstica, com ara el control de l'energia i la capacitat de volar. Qui no s'hi sent identificat, en veure com sent una simple humana ho aconsegueix després de treballar-hi molt?

A la quarta posició segurament hi hauria pogut anar, sense cap problema, la ginoide A-18, i tindríem un segon personatge femení, en aquest cas ben fet i lluitador fins al final, però... personalment m'agrada més l'androide A-17.

Més misteriós que la seva germana bessona, també perquè se'n va anar a viure discretament -encara més que en Ten Shin Han-, crec que és l'únic cosplay que he tingut mai ganes de fer, i potser l'acabaré fent algun dia, si m'ho plantejo amb temps. A més, a Bola de Drac Super el van recuperar amb encert i va ser un retorn benvingut.

Al bronze, però podria haver anat perfectament a la plata, tenim en Satanàs Cor Petit Gran Rei dels Dimonis reencarnat, o Cor Petit per als amics. Perquè som amics, oi? Sí, si no està enfadat ho admet.

El fill-reencarnació del primer enemic realment terrorífic de la sèrie va esdevenir poc a poc un aliat de valor incalculable en unir-se per força a en Goku per enfrontar-se a en Raditz, i quan en Goku va morir en aquell combat (tècnicament a les seves mans, compte) va decidir entrenar el seu fill Son Gohan, que es va convertir, en el procés, en una mena de fill postís seu. Allò va provocar un dels moments més lacrimògens de Bola de Drac.

Un cop convertit en un dels bons amb tots els honors, en Cor Petit ha participat en nombrosos combats, augmentant de poder o contribuint com podia en les batalles que arribaven a un nivell que ell no podia assolir. Hi ha més personatges dels quals es pot dir això, però el namequià és un dels guerrers que poden aportar el seu granet de sorra durant més temps. I la seva capa és increïble.

Molt empatat amb ell, però finalment vencedor del duel particular, tenim en Vegeta, un altre que va passar d'enemic a aliat, tot i que amb les mans més tacades de sang i amb més recança. La seva actitud respecte als altres és, almenys de cara a la galeria, d'amistat per conveniència, però poc a poc es va estovant de debò.

Protagonista, juntament amb en Goku, del meu combat preferit de la sèrie, és l'únic guerrer de l'espai que apareix en aquesta llista. Sempre fidel als seus principis, lluita per no quedar-se enrere respecte a en Goku, el seu gran rival, i en alguns moments li passa al davant, tot i que el guió s'entesta a fer que això no serveixi de res i que després sigui el seu odiat Kakarot qui resolgui els combats.

Evidentment, el número u de la llista havia de ser en Krilín, el millor amic d'en Goku, condeixeble seu a l'etapa amb el Follet Tortuga i considerat, sovint, el més fort de la Terra... entre els humans.

Un personatge entranyable, maldestre de vegades, que ens fa riure (no fotre'ns d'ell, sinó riure) i que també hem vist morir diverses vegades, cosa que ens ha trencat el cor. Però pel camí l'hem vist entrenar-se, ser agosarat en provar tècniques noves i fer molt bon paper tant en diverses edicions del Gran Torneig de les Arts Marcials Tenkaichi Budôkai com en batalles que sempre li anaven grans.

I fins aquí el meu Top 5 de personatges de Bola de Drac. Com sempre, s'agraeixen comentaris al respecte i les vostres propostes personals.

Els 5 moments més violents de Bola de Drac

L'obra més coneguda del mestre Akira Toriyama és quelcom que els nostres pares van haver d'acceptar que formaria part de les nostres vides, els agradés o no, perquè era una força imparable dins el món de l'entreteniment, amb una influència que gairebé 30 anys després que es comencés a emetre la sèrie animada a Catalunya encara es nota. 

I el cas és que no els agradava gaire, perquè era una sèrie (i un còmic) amb un cert nivell de violència, que augmentaria a mesura que el seu protagonista anava madurant i seria constant a la seva vida adulta. Doncs bé, avui torno amb una nova llista de Bola de Drac, que ara ja feia més d'un any que no en feia, i la protagonitzaran els moments que a mi em semblen més violents. Els repasso per ordre cronològic.

La mort és una cosa habitual a Bola de Drac, però la innocència de les primeres aventures es va començar a perdre amb la primera que vam veure, la d'en Bora, el pare de l'Upa.

L'estereotípic indi americà que vivia tranquil·lament al peu de la Torre d'en Karin es va enfrontar a en Tao Pai Pai i va ser travessat per la seva pròpia llança en perdre estrepitosament contra l'assassí a sou. Va ser la primera mort que vam veure i la manera com es va produir va contribuir a l'impacte.

Malgrat que l'assassinat del General Blue amb la llengua també va esdevenir un clàssic del palmarès d'en Tao Pai Pai, no em va impactar tant com el trencament intencionat i antiesportiu de la cama d'en Yamcha per part d'en Ten Shin Han al 22è Gran Torneig de les Arts Marcials Tenkaichi Budôkai.

En si, una lesió així no és especialment greu, però el rival l'acabava de deixar inconscient, ell tenia els ulls en blanc i la cama se li va doblegar d'una manera molt lletja.

Saltem al següent campionat, perquè tot i que ja havíem vist morir en Krilín (bé, l'havíem vist mort, i al capdavall va ser d'un cop de peu al cap), i en Goku travessar en Cor Petit per la panxa després d'un violent combat, el que em va fer tornar a estremir va ser el tram final de la final del 23è Gran Torneig de les Arts Marcials.

Allà, el fill-reencarnació del dimoni va aprofitar un moment en què en Goku badava i celebrava la victòria abans d'hora per foradar-li el pit amb un raig llançat amb la boca. Una ferida lletja i gravíssima, que va fer molta sang, a més d'agafar-nos a tots plegats per sorpresa.

No he posat a la llista la primera mort d'en Krilín pels motius ja explicats, però la segona, a mans d'en Freezer, va ser molt desagradable, i un dels moments que més m'han impactat, a mi, de Bola de Drac.

Fent servir els seus poders, el tirà galàctic feia elevar en Krilín des de lluny i, tot tancant el puny, el petit cos del millor amic d'en Goku s'inflava i explotava. Ens va glaçar la sang i va fer que en Goku, de tanta ràbia, es transformés en superguerrer per primera vegada.

En Yamcha torna a protagonitzar un moment dels que considero més violents, perquè quan els primers androides van arribar, el van agafar per sorpresa i l'A-20, en realitat el Doctor Gero, li va travessar el pit amb la mà.

Ja havíem vist parts del cos perforades, és clar, i també havíem vist en Yamcha perdre i fins i tot morir, però aquí, tot i que no va perdre la vida -gràcies al poder de les mongetes senzu-, el vam veure patir de valent amb una perforació que segurament es percep com a més violenta en ser feta amb una mà que no pas si hagués estat la conseqüència d'un raig d'energia.

Aquests són, doncs, els cinc moments que he triat com a més violents de tota la història de Bola de Drac, almenys pel que fa al manga, que és el que més domino. Quins són els vostres?

Els 5 moments més sorprenents de Bola de Drac

M'adono que fa molt que no dedico una entrada a un d'aquells rànquings meus sobre Bola de Drac, en què comparteixo moments destacats de la sèrie des de diferents punts de vista (preferits, estranys...) o faig llistes de personatges, i tampoc és que a la idea li quedi gaire suc per esprémer, però encara s'hi pot fer alguna cosa.

Aquesta vegada parlaré dels 5 moments que més em van sorprendre, un llistat emparentat amb el dels 5 moments estranys, però en què la sorpresa no ve tant per l'estranyesa de la situació, sinó perquè senzillament l'obra em va sorprendre amb alguna cosa que no m'havia passat pel cap.

Per ordre cronològic, començo amb la revelació que Déu (o el Totpoderós) era l'alter ego del gran rei dels dimonis Satanàs Cor Petit, i tenia el mateix aspecte que ell.

Quan va aparèixer de dins del seu palau em va sorprendre tant com a en Goku, però jo no em vaig llançar contra la pantalla del televisor. Després ens explicarien que originalment n'eren un, i força més endavant coneixeríem la raça dels namequians, però aquell primer moment va ser impactant i inesperat.

Molt poc després d'allò tornaven a passar 3 anys, començava un nou gran torneig de les arts marcials Tenkaichi Budôkai i en Goku ja tenia 18 anys, però com que als 15 se'l veia encara tan baixet, no m'havia passat pel cap que quan el tornéssim a veure seria gran.

No havia arribat encara a l'alçada d'en Ten Shin Han i en Yamcha, però superava àmpliament en Krilín i una mica la Bulma, al capdavall ja era adult. La posada en escena d'aquest moment també va contribuir a la sorpresa de l'espectador, i el turbant per despistar hi va ajudar.

5 anys després sabríem que havia tingut un fill, en Son Gohan, però no és això el que em va sorprendre, perquè en aquella època ens començaven a arribar materials i fotocòpies on vèiem coses que al Japó ja eren passat, però per a nosaltres futur.

Ja sabia, doncs, que en Goku tenia un fill -els rumors deien que el seu nom era Goku Jr.-, i suposo que la publicitat de Bola de Drac Z a la tele es va encarregar d'anticipar-ne l'existència, però no m'esperava, ni jo ni suposo que ningú, que fos un guerrer de l'espai, és a dir un extraterrestre, com ens va revelar el seu germà Raditz, parentiu que al seu torn també representava una petita sorpresa, tot i que a l'ombra del cop d'efecte que suposava la informació sobre l'origen d'en Son Goku.

La primera mort d'en Krilín va ser la primera mort d'un personatge protagonista que vam veure a Bola de Drac -la primera mort en general, a banda de les implícites en explosions i coses així en el cas dels enemics, havia estat la del pare de l'Upa, en Bora-. Però no va ser un moment tan sorprenent -sí impactant-, per culpa de la pèssima traducció que es va fer a la versió catalana de l'anime en aquell moment, segurament per suavitzar la situació, però sense cap previsió de futur.

En canvi, la segona mort d'en Krilín, quan en Freezer va reaparèixer tot i que se'l donava per mort i el va aixecar i fer esclatar amb els seus poders, va ser tan impactant com desagradable i sorprenent, tot un gir dels esdeveniments.

I com a conseqüència directa d'allò, quan encara intentàvem pair-ho, en Goku es va transformar en superguerrer, un concepte que a la història ja havia sortit com a gran temor d'en Freezer i objectiu a aconseguir per part del protagonista i en Vegeta, però que pensàvem que només es referia a ser el millor dels guerrers de l'espai.

Doncs no: era una transformació que esdevindria cabdal i sobreutilitzada a Bola de Drac fins a la fi dels temps, però llavors va ser inesperat veure els cabells d'en Goku posar-se de punta i passar de bruns a rossos, i amb aquella aura visible al voltant del cos. 

Aquests són els moments que més em van sorprendre de l'obra d'Akira Toriyama el primer cop que els vaig veure i viure. Encara quedava molta història, però res no em tornaria a agafar a contrapeu de la manera en què ho havien aconseguit aquestes escenes.

Els meus 5 moments preferits de Bola de Drac

Bola de Drac segurament no és el meu manga preferit. Bé, ja us ho dic ara: no ho és. Però sí que és un dels que més m'agraden, o si més no un dels que he llegit més vegades (l'última de les quals em va servir per a fer les ressenyes publicades en aquest blog dels 34 volums de la seva edició "definitiva"), i també n'he vist diverses vegades l'adaptació animada i n'he consumit molts productes derivats. 

Puc dir, deixant a part la modèstia, que conec força bé aquest univers creat per l'Akira Toriyama, i de tantes vegades que he acompanyat en Goku i companyia en les seves aventures me les sé de memòria, cosa que m'ha permès entre altres coses tenir uns moments preferits, que ara faig l'esforç de reduir a només 5 i que us presentaré, tot i que sense cap pretensió de posar-hi ordre.  

He dit que no les posaria en ordre, pensava fer-ho tal com em vinguessin al cap, i continuo amb aquesta idea, però si el que més m'agrada de Bola de Drac són els tornejos de les arts marcials Tenkaichi Budôkai i el meu personatge preferit és en Krilín, òbviament el meu moment preferit havia de ser el del combat del lluitador rapat i sense nas contra el seu millor amic i protagonista de l'obra, en Goku.

No serà la primera vegada que ho digui, però sóc home de personatges secundaris, especialment quan els protagonistes són megacracs que tot ho fan bé i que sempre treuen les castanyes del foc als altres, de manera que no m'agrada gens el gokucentrisme de Bola de Drac. En aquest combat, que igual que en Krilín no m'esperava tot i que el disseny de les eliminatòries hi conduïa inexorablement, vam poder veure com lluitaven per primer cop de manera oficial, malgrat que en Goku va donar força peixet a l'esforçat Krilín i això em va fer una mica de ràbia.

M'arrisco a ser monotemàtic perquè un altre dels 5 moments que més m'agraden de tota l'obra és el del combat d'en Krilín contra en Cor Petit (Júnior) al 23è Gran Torneig de les Arts Marcials, l'edició que va després de la que he esmentat abans. 

Per primer cop el personatge quedava eliminat abans de semifinals, però va oferir un combat espectacular tenint en compte les circumstàncies. Aquest cop la diferència amb el rival era molt més gran que quan s'havia enfrontat a en Goku, però es nota que és un combat dissenyat per a fer un homenatge a la força de voluntat i els progressos d'en Krilín, segurament l'humà més fort de Bola de Drac. 

Sense allunyar-nos gaire d'ell -perquè aquell va ser el combat de la seva vida, juntament amb el de Nàmec contra en Freezer-, i tornant al que deia dels personatges secundaris, la batalla contra els Guerrers de l'Espai, abans que arribés en Goku, amb tots els seus companys fent el que van poder contra els invasors, en molts casos donant literalment la vida, és una de les més èpiques i emocionants de Bola de Drac. 

Hi va haver moments terrorífics, perquè ja havíem vist morir personatges a la saga d'en Cor Petit, però aquí en morien molts i molt seguits: alguns per primer cop, com en Yamcha i en Ten Shin Han, però hi perdia la vida també el nou aliat, en Cor Petit fill, en un dels moments més emotius de l'obra, i en Chaoz trobaria la segona de les seves tres morts. 

Això que els secundaris aguantessin com podien perquè després arribés en Goku a salvar-los i derrotar l'enemic seria una constant a Bola de Drac, però passava per primera vegada en aquesta saga. 

En la mateixa línia, i també per sorpresa però aquest cop totalment justificada perquè a tothom li devia passar el mateix en veure aquesta escena per primera vegada a la televisió i sense tenir-ne encara la versió en còmic, quan en Vegeta es va transformar en superguerrer l'impacte va ser brutal.

Havíem vist en Goku i havíem vist en Trunks, que venia del futur i sabíem que era fill d'en Vegeta, i també sabíem que el príncep dels Guerrers de l'Espai feia molt que s'entrenava per a assolir aquest estat, però veure-ho fet realitat va ser apoteòsic. Era la recompensa a l'esforç del personatge, sí, però també es feia justícia perquè ja n'hi havia prou, d'estar sempre una mica per sota d'en Kakarot. 

Va, i perquè no sigui dit que no tinc cap moment preferit en què en Goku sigui el clar protagonista us poso una pàgina del que probablement és el meu combat no competitiu preferit d'aquest manga d'aventures, però sobretot de lluita, que és el que van disputar en Goku i en Vegeta, a continuació de la batalla èpica que deia més amunt.

Em va agradar en bona part perquè, diguin el que diguin els llagoters d'en Goku, és un combat que va perdre. Van haver de ser els seus aliats els que deixessin en Vegeta fet un nyap i l'obliguessin a fugir, perquè sense la intervenció d'en Krilín, en Son Gohan i en Yajirobee en Goku hauria mort. Però al marge d'aquest final de combat força original per als estàndards de Bola de Drac, el cas és que va ser una lluita igualadíssima i espectacular en cadascuna de les seves etapes -la part en què en Vegeta és un mico gegant oozaru ja no és igualada, però és que considero que llavors ja s'havia acabat el combat estrictament Goku vs. Vegeta-, i m'imagino que també és el combat preferit de molts altres seguidors.

Aquests són, doncs, els meus 5 moments preferits de la llegendària, influent i immensament popular història de Bola de Drac, però m'agradaria saber quins són els vostres, encara que no en siguin 5. 

Lectures: Bola de Drac (edició definitiva) 21 i 22

A l'anterior ressenya de l'edició definitiva de Bola de Drac deixàvem la història en un punt interessant, després de l'inici una mica insípid de la saga de Namek, i ja s'anunciava que la gran batalla final tindria lloc en aquest parell de volums que repassarem avui, on es posa punt final (o no?) a la tirania d'en Frízer sobre l'univers.

Dins la saga, que com he estat repetint des que faig ressenyes dels còmics que la contenen és percebuda com una etapa una mica pesada de Bola de Drac perquè a la versió televisiva s'allarga en excés per tal de no atrapar el material que llavors se serialitzava a la Shônen Jump, es podria diferenciar una subsaga que és la del combat pròpiament dit contra en Frízer, i s'ha d'admetre que és espectacular i està molt ben aconseguit, com anirem veient.

Ja he dit diverses vegades, i si no ho he fet ho dic ara, que en Cor Petit és un dels meus personatges preferits de tota l'obra, i m'agrada que tingui el seu moment de glòria en el combat contra en Frízer després d'assimilar en Neil, cosa que el fa tornar més fort que el tirà, però després d'un estira i arronsa aquest es transforma per segona vegada i assoleix la seva tercera forma.

Una forma encara més lletja amb què demostra la seva immensa superioritat, deixa en Cor Petit fet una coca i després de rebre una mica per part d'un Son Gohan empipat decideix passar a l'última fase en el que és la seva tercera transformació.

Aquesta impactant imatge ens va deixar a tots garratibats quan la vam veure per primera vegada a les mítiques fotocòpies de Bola de Drac. No en coneixíem el context, però hi vèiem en Krilín disfressat de guerrer de l'espai carregant-se en Vegeta!

No és pas això, com ja sabeu, sinó que el príncep del planeta Vegeta es deixa ferir greument per tal d'aconseguir l'augment brutal de força que obtenen els de la seva raça en recuperar-se després d'haver estat a punt de morir. Una tàctica de què en aquesta etapa l'autor abusa i després no se'n torna a parlar, per cert.

Mentre en Dende es pensa si guarir en Vegeta o no amb els seus poders, els altres tres lluitadors intenten retenir en Frízer per guanyar temps per a en Vegeta, però és debades, ja que el rival és tan poderós que no aconsegueixen ni tocar-lo.

I quan en Vegeta ja està en condicions de lluitar descobreix que no li ha servit de res i les llàgrimes li baixen cara avall, una altra imatge impactant d'aquesta saga. Sense adonar-nos-en ja fa unes quantes pàgines que ens cau simpàtic i el considerem un dels nostres. Altre cop aplaudeixo la manera gradual com el mestre Toriyama l'ha anat convertint en un aliat dels protagonistes.

I el punt àlgid és la seva mort, causada per un dels raigs d'energia típics d'en Frízer, després que en Goku hagi tornat a unir-se al grup ja recuperat de les ferides que s'havia fet en la lluita contra en Gíneu i hagi provocat en Frízer. Un dels moments més mítics de Bola de Drac, del qual ja vaig parlar, per cert.

És un moment també emotiu, perquè en Goku s'identifica amb el fins llavors rival més important que havia tingut i li dóna un enterrament digne tot i les maldats que ha comès i les morts d'amics seus que havia provocat a la Terra. I tot seguit s'enfronta a un enemic encara més formidable.

En Frízer encara té molta força per desplegar, però el cas és que en Goku l'agafa per sorpresa i li fum unes quantes patacades que el malvat no s'esperava.

Aviat queda clar, però, que tal com estan les coses en Frízer té tots els números per guanyar, i és llavors quan en Goku decideix preparar la més mítica de les genkidama que prepararia durant l'obra (en faltaria una, que és la que va vèncer en Bu). Al manga aquesta preparació va més ràpida que a l'anime, on se'ns va fer eterna.

I és molt més gran que la que va executar a la Terra contra en Vegeta, tot i que potser en nombre de pàgines de còmic hauria d'haver estat més gran aquella, i també cal tenir en compte que en aquest moment a Namek pràcticament no hi queda ningú i costa de creure que li sigui tan fàcil reunir energia dels éssers vius de planetes "propers".

Però en fi, va ser espectacular i per fi podíem veure el que donava de si aquesta tècnica d'en Kaito, que en Cor Petit s'encarrega de remarcar que ni a ell, ni als que encara no han ressuscitat i són amb el rei de la galàxia del Nord, els va ensenyar. Què caram hi van aprendre, allà, aquells quatre que van morir durant el combat amb en Nappa i en Vegeta?

Però quan ja celebraven la victòria en Frízer reapareix i en un instant deixa fora de combat en Cor Petit, tot provocant-li una ferida gravíssima al pulmó dret, i fa esclatar en Krilín en un altre dels moments més llegendaris de Bola de Drac i alhora més esgarrifosos, que al seu torn provoca un punt d'inflexió en el conjunt del manga: la transformació d'en Goku en superguerrer de l'espai, que per una vegada i sense que serveixi de precedent prefereixo en versió animada, atès que aquí es produeix en un parell de vinyetes.

Després de tota una saga parlant del llegendari superguerrer, l'aspecte del qual ningú no coneixia, casualment en Goku assoleix aquest estat, cosa que suposadament s'aconsegueix quan un guerrer de l'espai de bon cor esclata de ràbia. Digueu-me paranoic, però la primera vegada que en Krilín va morir a en Goku ja se li van alçar una mica els cabells, sense tornar-se-li rossos, però.

El mateix atac que ha acabat amb en Vegeta el rep, amb la barbeta, un Goku impassible i calmadament orgullós de la seva nova força. En Frízer queda aclaparat davant d'aquest canvi i es veu obligat a posar-se seriós i anar traient cada cop més energia, i el combat s'iguala i es torna trepidant.

Durant aquesta batalla èpica, una de les més importants de Bola de Drac, en Frízer ha llançat una bola d'energia que destruirà el planeta Namek en 5 minuts (que ens fan molta gràcia perquè a l'anime van durar molts episodis) i amb les boles de drac de la Terra, combinades amb el breu retorn del Venerable Ancià de Namek i per tant del drac Porunga amb el desig que li faltava concedir, ressusciten tots els habitants del planeta morts per en Frízer i els seus homes i es trasllada tothom a la Terra, atès que el planeta és a punt de desaparèixer.

Però en Goku es vol quedar perquè vol acabar el combat, no oblidem que és un guerrer de l'espai i la seva sang li demana enfrontar-se als rivals més forts en les condicions més justes. Res a veure amb els culés que volen que al Barça li toquin els rivals més fàcils en els emparellaments de les competicions.

 
Aquest amor per la lluita fa que en Goku permeti al seu enemic treure el 100% de la seva força, però arriba un moment que en Frízer manifesta el seu esgotament i acaba perdent el combat de la manera més imbècil, partit per un disc d'energia que havia llançat ell mateix.

Com que en Goku és un bonifaci cedeix a les seves súpliques de perdonar-li la vida, i a canvi rep un nou atac del tirà, però ja no és rival per al protagonista i aquest el destrossa del tot (o no?). El problema és que ja no té temps de sortir del planeta abans que esclati.

A continuació passa un any durant el qual es ressusciten els morts gràcies al nomenament d'un nou Venerable Ancià de Namek després de la mort natural de l'anterior, i els membres d'aquesta simpàtica raça troben un nou planeta on tornar a començar.

Però en Goku no torna a la Terra ressuscitat per en Xèron, com sí que fa en Krilín, perquè es veu que no és mort, sinó que va trobar la manera de sortir de Namek a temps (agafada pels pèls, ja que la seqüència dels esdeveniments ens deixa ben clar que l'últim que fa és posar-se a cridar de desesperació, no buscar una nau), i el que tampoc no ha mort és en Frízer, que ha estat transformat en ciborg com en Tao Pai Pai i s'apropa a la Terra acompanyat pel seu pare tot buscant venjança.

Al proper volum veurem com aquest epíleg no és gratuït, sinó que després de mostrar-nos com n'arriba a ser de fort i temible en Frízer, el fet que el derrotin amb facilitat és una prova del nou salt de poder que es produeix al manga a partir d'ara.

Lectures: Bola de Drac (edició definitiva) 19 i 20

Fa unes setmanes, a l'anterior ressenya de l'edició definitiva de Bola de Drac, defensava la saga de Namek com a més interessant del que ens va semblar quan la vam veure a l'anime, però també deia que arrencava una mica a mig gas. 

Avui, en veure què passa als volums 19 i 20 de la mateixa edició, puc afirmar que la cosa s'anima i s'acosta al clímax d'aquesta etapa no sempre tan ben recordada com es mereix.

Perquè als números anteriors vam veure coses interessants, com ara l'aparició dels nameks, tots molt semblants a en Cor Petit i Déu, i de les tropes d'en Frízer, compostes per extraterrestres de diversos planetes i amb diversos nivells de força i habilitats amb què els nous protagonistes (Son Gohan, Krilín i Vegeta) mesuren les seves noves forces. 

Als volums 19 i 20 els combats pugen com a mínim un graó i la cosa es posa seriosa, sobretot amb l'arribada de les Forces Especials d'en Gíneu (sí, així es diu a la traducció que ens ocupa). 

Tot i que en japonès, seguint els jocs de paraules que fa l'autor amb els noms dels personatges, els seus components tenen noms alterats de productes lactis, a la traducció catalana es diuen, d'esquerra a dreta i de dalt a baix, Força Brutal, Força Infernal, Força Animal, Força Pura i, al davant, el Capità Gíneu. 

Des del principi ens els presenten com uns éssers més aviat ridículs, perquè els agrada fer posturetes al més pur estil de les sèries japoneses del gènere super sentai, en què els herois disfressats treballen en grup i fan precisament aquestes postures. Tot i així, els components de les Forces Especials d'en Gíneu són d'allò més temibles, i en Frízer els crida precisament perquè acabin d'una vegada amb els inesperadament forts terrícoles i un Vegeta cada cop més poderós.

En el primer combat els toca enfrontar-se a en Força Animal, que té poders psíquics i pot aturar el temps momentàniament, i encara que en Krilín i en Son Gohan aguanten força bé al final hi ha d'intervenir en Vegeta, que el liquida tot decapitant-lo amb facilitat i, com a efecte col·lateral, ajuda directament els seus vells enemics per primera vegada.

Però després els toca en Força Brutal, que és molt per sobre del seu predecessor i obliga en Vegeta, en Son Gohan i en Krilín a lluitar junts per primera vegada, col·laborant i passant-les magres només per sobreviure. 

El combat val a dir que és força espectacular, amb un Vegeta que té alguns recursos però que aviat és superat àmpliament pel rival, i en Son Gohan i en Krilín que s'ho miren fins que es veuen obligats a ficar-s'hi i, en la jugada més ben coordinada del combat, la que veieu a la imatge, el que aconsegueixen és simplement salvar en Vegeta, que consideren un aliat necessari per a fer front a aquests enemics mentre esperen en Goku. 

En certa manera és un combat que recorda el de la colla contra en Nappa a la Terra, pocs volums enrere, amb la curiositat que aquest cop en Vegeta no s'ho mira des de lluny i amb aire de superioritat, sinó que forma part de la "Resistència". 

La sensació continua i fins i tot creix amb l'arribada providencial i esperadíssima d'en Goku, que recupera el protagonisme que havia cedit temporalment als altres i venç en Força Brutal sense suar gaire, deixant-lo inconscient d'un cop.

Encara més: a continuació es desfà d'en Força Infernal, presumptament el més ràpid de l'univers, de qui no arribem a veure què és capaç de fer perquè en Goku el tomba i també el deixa inutilitzat, amb una escena gairebé calcada d'aquella on sostenia un Nappa ja inservible davant la sorpresa de tothom. 

El desplegament de força i habilitats d'en Goku és, doncs, molt semblant al que va fer a la Terra tot just acabat de ressuscitar, encara que aquest cop el reparteixi en dos enemics. Ara bé, per alguna raó la cessió del protagonisme a en Son Gohan i en Krilín devia agradar o bé als lectors o bé a l'autor, perquè al cap de poc tornaria a passar.

No és perquè en Krilín embogeixi i li clavi una pallissa, encara que aquesta imatge ens agradi als que volíem un altre resultat a la semifinal del 22è Gran Torneig de les Arts Marcials: el que passa és que en Gíneu, en veure de seguida que la força d'en Goku és superior, recorre a la seva tècnica secreta, el canvi de cos, i es veu que no l'havia provat mai, perquè no s'adona que té un greu punt feble: controlar el cos d'una altra persona no és gens fàcil i no se'n pot treure gaire profit. 

Després de diverses caramboles i en plena desesperació, ja que ha perdut l'últim aliat que li quedava quan en Vegeta s'ha carregat en Força Pura, en Gíneu abusa de la tècnica i té un final més aviat humorístic, però tràgic en si mateix, que tots coneixem i que a l'anime va donar lloc a algun capítol de farciment amb la Bulma implicada.

Exacte: el cos d'en Gíneu passa a ser propietat d'una mena de granota namekiana i ell va a parar al cos d'aquest animal, de manera que està condemnat a quedar-s'hi per sempre. Aquest és el trist i patètic final del Capità Gíneu. En conjunt, les seves forces especials podrien haver donat més de si. 

Suposo —i potser estic donant massa crèdit al reconegudament mandrós Toriyama— que és el típic recurs amb què, davant d'un enemic que ens fan pensar que és molt poderós, els protagonistes se'n surten fàcilment i els percebem com més forts del que crèiem. 

El cas és que el cos d'en Goku queda destrossat pels cops rebuts mentre el controlava en Gíneu i ha de passar "uns 50 minuts" (veurem com és bastant més) en una màquina de curació com la que va fer servir en Vegeta al principi de la saga, i els altres tornen a agafar el testimoni, aquest cop ja amb l'esperada aparició del drac de Namek, en Porunga.

Quan en Krilín i en Son Gohan troben les boles aprofitant que en Vegeta fa una becaina no poden fer-lo aparèixer, de manera que decideixen anar a trobar en Dende, que al seu torn ha rebut el permís del Venerable Ancià per a ajudar-los a demanar els desitjos, que s'han de formular en l'idioma de Namek (però curiosament el drac respon en la llengua de la traducció, i en japonès a l'original). 

Tot plegat agafa desprevinguts tant en Vegeta com en Frízer, que ha anat a veure precisament el Venerable Ancià per saber per què les boles de drac "no funcionen". I ens té en tensió, perquè descobrim que el drac original pot concedir 3 desitjos i sembla que no hagin de tenir temps per a demanar-los tots abans no vingui un dels dos poderosos éssers que volen assolir la vida eterna. De fet, mentre es plantegen concedir-la a en Vegeta com un mal menor per tal de fer front a en Frízer, en Porunga marxa i les boles cauen del cel transformades en pedra: el Venerable Ancià ha mort de vell.

I arriba en Frízer, que evidentment està molt empipat i no li costa gaire dur a terme la seva primera transformació, la que el fa augmentar de mida tot mantenint l'aspecte original, de manera que apallissa fàcilment els seus contrincants en imatges brutals com la que podem veure aquí damunt. 

Encara que poc després sabem que en Dende té poders curatius i en Krilín se salva, veure-ho fa emprenyar en Son Gohan, que ofereix un dels seus esporàdics recitals de força i agafa en Frízer per sorpresa, tot i que de seguida se'n recupera i demostra que està molt per sobre del fill d'en Goku, el seu millor amic i un recentment convertit en aliat Vegeta que comença a comprendre el significat de la paraula "por". 

Ara bé, el volum 20 s'acomiada amb l'arribada d'en Cor Petit, que ha ressuscitat amb el primer desig, ha arribat a Namek amb el segon i ha multiplicat enormement la seva força assimilant en Neil, el namek de raça guerrera més fort que quedava i que estava moribund després d'un combat amb en Frízer en què no havia pogut fer res més que guanyar temps per a en Dende.

A la propera ressenya de Bola de Drac veurem com en Frízer és més terrorífic del que hem vist fins ara, i també com arriba en Goku i per fi s'enfronten, però de moment hem tingut un parell de volums força trepidants, l'aparició del drac de Namek (encara que la recerca de les boles de drac no ha estat tan divertida ni original com la primera de totes), almenys un combat realment interessant contra en Força Brutal i el retorn d'un personatge estimat des de l'Altre Món. I, evidentment, en Frízer en acció.