dimecres, 1 de gener de 2014

Lectures: Bola de Drac (edició definitiva) 17 i 18

Bon Any Nou a tothom! Encetem el 2014 sense ressaca i amb una nova entrada del bloc, que serà un nou repàs dels volums de l'edició definitiva de Bola de Drac, també de dues entregues, com l'última vegada.


Els volums 17 i 18 d'aquesta edició catalogada com a definitiva però que espero que, pels seus molts errors de traducció i retolació, no sigui l'última en la nostra llengua, marquen el final de la saga dels Guerrers de l'Espai i l'inici de la del planeta Namek. I també la meitat de l'obra, que té un total de 34 entregues en aquest format.

Una etapa que em fa l'efecte que no és especialment popular, perquè es fa una mica pesada, però potser aquesta impressió està afectada per l'allargadíssim combat contra en Frízer, sobretot a la versió animada, amb els famosos 5 últims minuts de vida del planeta, que van durar setmanes. Abans, però, tenim els fets que van conduir a aquell èpic combat, que no són pocs.


El volum anterior ens deixava en un punt de clímax, amb el final del combat contra en Vegeta a punt de produir-se, i és aquí on el veiem després que en Son Gohan li caigui a sobre transformat en mico gegant tot i els esforços del guerrer de l'espai per a evitar-ho.

No em canso ni em cansaré de dir que en Goku va perdre aquell combat, però que la Terra es va salvar gràcies a la intervenció fonamental d'en Son Gohan, en Krilín i en menor mesura en Iajirobai. El segon del que he esmentat, malgrat el nivell de l'enemic, accedia a petició del seu millor amic, el protagonista de Bola de Drac, a deixar-lo marxar viu, cosa que marcaria el destí de la sèrie per sempre i en el futur ens proporcionaria un dels aliats més imprescindibles. En aquest punt encara faltava molt, però, per a tot això.


Fet el recompte de morts i ferits, i com que tant els guerrers de l'espai com els terrícoles havien arribat a la molt casual conclusió que si Déu, el creador de les boles, era d'un altre planeta allà també hi devia haver boles de drac, el pla per tornar a la vida els desapareguts passa per viatjar al planeta Namek i convocar el drac d'allà.

Després de diversos plans descartats, la solució arriba en forma de la nau espacial amb què Déu va arribar a la Terra de petit, enviat pels seus "pares" (tot i que ja sabem que els nameks es reprodueixen de manera asexual, llançant ous per la boca). El cas és que la modifiquen per tal que obeeixi les ordres en japonès (català a la traducció) i cap allà que se'n van la Bulma, en Son Gohan i en Krilín, mentre en Goku es guareix a l'hospital de les greus ferides perquè, ai las, ara mateix no hi ha mongetes màgiques disponibles.


Al cap d'unes setmanes el trio que pren el relleu a en Goku com a protagonista de Bola de Drac de manera temporal (i si em coneixeu sabreu que em sembla una bona idea) arriba al planeta d'origen de Déu i per tant en Cor Petit i emprèn una nova cerca de les boles de drac, quelcom que no passava des de feia molt de temps en aquest còmic, si més no de manera que la recerca esdevingués l'aventura en si mateixa.

I què ha passat amb en Vegeta? Doncs que també es recupera de les seves ferides, i com se'ns comença a explicar d'una manera més aviat repetitiva en ser un guerrer de l'espai cada recuperació després d'estar a prop de la mort li multiplica la força.


I amb la mateixa idea que els terrícoles el príncep dels guerrers també se'n va cap a Namek tan aviat com pot, on comença a buscar les cobdiciades 7 esferes amb l'objectiu d'aconseguir la vida eterna (a la versió catalana sovint mal traduïda com a "joventut eterna", que és diferent) i dominar l'Univers.

No és l'únic que ho ha pensat, perquè com ben aviat descobriran en Krilín i els altres hi ha altres extraterrestres amb el mateix objectiu i la mateixa indumentària que els guerrers de l'espai, sota les ordres d'un personatge molt més temible del que demostra la seva aparença.


Parlem, evidentment, d'en Frízer, el tirà de l'Univers, que tenint en compte la por i el respecte que li tenen els més forts dels seus esbirros (i ho semblen molt, de forts) podem deduir que ell ho és encara més, però d'una manera que quan el vam veure per primera vegada, sense saber què passaria, no ens podíem ni imaginar.

Amb aquesta força i influència es dedica a assaltar poblats nameks on hi ha les boles de drac i assassinar-ne tots els habitants, contribuint així a la disminució sobtada d'una ja de per si minúscula població que fa moltíssims anys va quedar afectada per un fort canvi climàtic al planeta i tot just s'estava recuperant.


Evidentment això és quelcom que en Krilín i en Son Gohan, quan se n'assabenten, no poden tolerar, però mentre el primer actua amb prudència el fill d'en Goku té tendència a empipar-se i, quan això passa, desperta la seva força interior i en aquest cas la demostra fent caure un dels esbirros més poderosos d'en Frízer. Una trobada que, per cert, fa que coneguin en Dende, un nen namek que serà cabdal en el futur.

Com que en Frízer i els seus homes depenen molt del dispositiu detector d'energia, i gràcies al fet que el cap del poble els espatlla abans de ser assassinat, els aventurers de la Terra tenen un cert avantatge a l'hora de moure's, perquè poden fer-ho sense desprendre energia, però en Dodòria els ha vist i els persegueix sense treva.


En canvi en Vegeta, que només de veure que a la Terra els lluitadors ho feien ha après a detectar l'energia per si mateix, no té aquest handicap i aviat es carrega en Dodòria, sense intenció d'ajudar els protagonistes, que havien esquivat el subordinat d'en Frízer amb la destresa tàctica d'en Krilín, que aquí estrena la mossegada del Sol d'en Ten Xin Han per tal de despistar-lo.


En Vegeta sens dubte s'ha tornat molt més fort que no es pensava en Frízer, però contra en Sarbon no ho té tan fàcil i rep la pallissa de la seva vida després que el seu atacant es transformi en un monstre i multipliqui la força.

Mentre se succeeixen els combats i els assassinats de nameks en Son Gohan i en Krilín, que s'esperaven que tot plegat seria una mena d'excursió, fan el que poden i de moment es beneficien de l'amistat amb en Dende: el Venerable Ancià del planeta, el pare de tots els seus habitants actuals, li confia la bola a en Krilín i de pas li desperta la força que té adormida dins, però a la pràctica això és quelcom que només l'ajuda a desplaçar-se a més velocitat, perquè la diferència de nivell amb els enemics encara és abismal.


Com que en Vegeta té una de les boles de drac i en Frízer el necessita viu per tal d'interrogar-lo dóna ordres que el guareixin, però el subestima i aquest li roba les boles que el tirà havia acumulat. I no només això, sinó que les coses li comencen a anar bé quan localitza en Krilín i la Bulma, derrota en Sarbon d'una manera aclaparadora quan aquest el localitza a ell al seu torn i s'endú la bola que en Krilín acabava de rebre del Venerable Ancià.

Però sense que en Vegeta ho sabés en Son Gohan ha anat amb el radar a buscar la bola que ell mateix havia robat i quan el príncep dels guerrers de l'espai comptava amb aconseguir la vida eterna en qüestió de minuts es troba que no les té totes 7, o sigui que clama venjança.

I què fa, en Goku, mentrestant? Recuperat gràcies a les mongetes màgiques (n'han sortit més) va cap a Namek amb una nau fabricada pel pare de la Bulma amb tecnologia inspirada en la de la nau amb què el protagonista va arribar a la Terra quan era un bebè. I mentre viatja s'entrena amb un sistema de control de la gravetat que després seria recurrent a l'obra, perquè ha estat informat de l'existència i els plans d'en Frízer i lluny de seguir les recomanacions d'en Kaito, que li prohibeix que s'hi enfronti, ja frisa pensant en el combat.


Aquesta etapa de l'inici de la saga de Namek, més enllà de començar d'una manera una mica avorrida, sobretot quan veiem pàgines i pàgines de xerrera sobre el viatge en si, és el començament, com deia abans, d'una nova recerca de les boles de drac, que les últimes vegades que havien sortit s'havien reunit en quatre vinyetes perquè es donava molta més importància als combats.

També representa l'aparició d'un munt de personatges d'una raça que fins fa poc ens pensàvem que només compartien en Cor Petit i Déu, i d'enemics de força inimaginable encapçalats pel temible Frízer. A més, l'autor cedeix temporalment el protagonisme a personatges que no són en Goku, incloent-hi un Vegeta que encara percebem com a dolentíssim, perquè es dedica a matar innocents per a aconseguir els seus objectius, però que indirectament està ajudant els bons en carregar-se també la gent d'en Frízer, i que a la propera ressenya veurem com esdevé aliat d'en Son Gohan i en Krilín. Mirada amb bons ulls, trobo que no és una mala etapa.






1 comentari:

  1. Una etapa que crec que a molta gent no li agrada però que, després de tornar-la a veure a Kai, em va agradar força. Especialment destacables els canvis al protagonisme, amb Krilin i Vegeta guanyant importància i mostrant-se molt estratègics.

    Salutacions.

    ResponElimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails