Els meus 5 moments de glòria preferits de Bola de Drac

Sempre dic que el principal problema de Bola de Drac, una obra amb personatges d'allò més interessants, és que és massa gokucentrista, que el protagonista sempre treu les castanyes del foc als altres, amb poques excepcions.

Avui vull repassar, en una d'aquelles llistes que faig de tant en tant sobre temes relacionats amb l'obra més popular d'Akira Toriyama, cinc moments en què personatges secundaris, i que a mesura que avançava la història anaven perdent cada cop més importància, van tenir moments de glòria. Comencem sense cap ordre particular:

En tenim, per exemple, un de molt mític d'en Yajirobai, el lluitador dropo per excel·lència, que va tenir molt poques intervencions útils a la història, una d'elles salvant la vida d'en Goku després de la pallissa que li havia clavat en Satanàs Cor Petit Gran Rei dels Dimonis.

Però la millor va ser, sens dubte, quan tot i la cagalera que tenia va tallar-li la cua a en Vegeta transformat en mico gegant i el va fer més assequible per als que sí que s'hi estaven enfrontant obertament. Després li va fer un tall a l'esquena a traïció, de manera que va fer un bon paper malgrat la seva covardia general.

Hem parlat d'en Satanàs Cor Petit i a la seva saga hi va haver un combat molt inusual, i és que el Follet Tortuga, amb el seu aspecte normal, sense disfresses, es va enfrontar al gran enemic que havia derrotat el seu propi mestre en un atac suïcida que va ser molt espectacular, però que va acabar en fracàs.

Va ser refrescant veure en Mutenrōshi fora del seu paper humorístic i pervertit, o fins i tot del de mestre d'arts marcials. Per una vegada va sortir a lluitar ell mateix en un combat en què el destí del planeta estava en joc. Respect. 

També ho estava quan en Krilín i altres lluitadors, mentre esperaven en Goku, van mirar de fer front als guerrers de l'espai Nappa i Vegeta, i després de la impactant mort d'un distret Yamcha en Krilín, en un atac de ràbia, va derrotar de cop diversos dels monstres companys del que havia mort el seu amic, i ho va fer amb un raig múltiple que va espantar els guerrers de l'espai i tot.

En Krilín no és un secundari qualsevol, va tenir moltes intervencions cabdals a la sèrie, però aquesta va ser, per a mi, especialment memorable.

Parlant d'en Yamcha, el pobre era l'ase dels cops de Bola de Drac, tant pel propi nivell com per la deixadesa, i de moments de glòria pròpiament dita potser no en va tenir, però opino que el combat del 22è Gran Torneig de les Arts Marcials contra en Ten Shin Han va ser un dels pocs moments en què no va fer el ridícul.

El va perdre, li van trencar la cama i va tornar a quedar fora de les semifinals, com ja li havia passat i li tornaria a passar, però va oferir un bon combat i fins i tot va estrenar un sorprenent Kamehameha abans que en Krilín i tot.

I per al·lusions acabem amb en Ten Shin Han, un personatge que a partir de la saga dels androides pràcticament va desaparèixer de la història més enllà d'una providencial puntada de peu a en Bū, però la seva última gran intervenció va ser contra en Cèl·lula en la seva forma semicompleta, amb un nou Kikōho que suposava el retorn de la seva tècnica més espectacular.

No va ser tan devastadora com a la final del 22è Tenkaichi Budōkai, és cert, ni va fer gaire mal a l'enemic, però el va retenir perquè l'A-18 es pogués escapar d'ell. 

Què us han semblat, aquests moments? Com de costum, m'he centrat en escenes que es veuen al manga i l'anime, sense capítols de farciment i sense tenir en compte Bola de Drac GT, però si voleu podeu ampliar la mostra per proposar altres moments de glòria.

Yajirobai

Krilín

Yamcha

Ten Shin Han

Follet Tortuga 

Les meves 5 indumentàries preferides de Bola de Drac

Sé que us agraden les entrades amb llistes de coses, especialment si són de Bola de Drac, em van molt bé quan encara no tinc preparada la següent entrada que tenia prevista i, no us vull enganyar, el blog fa temps que està sota mínims pel que fa a visites, així que com que vull que la cosa s'animi una mica se m'ha acudit un tema del qual encara no havia parlat.

Es tracta de les indumentàries, o els outfits que diuen ara els joves cada cop més desafectats pel que fa a la llengua, que més m'agraden de l'obra d'Akira Toriyama, és a dir que, si em permeteu el joc de paraules de pa sucat amb oli, avui parlaré de Roba de Drac.

Començarem amb un uniforme de combat emblemàtic, el de l'escola del Follet Tortuga, però concretament em refereixo al moment en què en Yamcha es va presentar al 22è Gran Torneig de les Arts Marcials portant-lo com a condeixeble d'en Goku i en Krilín sota la tutela d'en Mutenroshi.

En Yamcha va dur força indumentàries i pentinats al llarg de la sèrie, però aquesta és la que més m'agrada veure-li posada.

Precisament en aquell campionat vam conèixer -bé, a l'anime els vam veure abans en un episodi de farciment- en Ten Shin Han i en Chaoz, alumnes del Follet Grua, rival d'en Mutenroshi.

Si bé tots dos -i el mestre- duen uns vestits d'estil xinès, i en Chaoz l'acostuma a dur complet quan lluita -abans d'optar per anar en samarreta de tirants tot el dia-, en Ten Shin Han amb el conjunt complet i no topless és menys habitual, però m'encanta.

A partir de Bola de Drac Z, un altre uniforme de combat emblemàtic va ser el dels guerrers de l'espai, i el tenim més que vist, però a mi particularment em va encantar veure'l al cos de personatges del bàndol dels bons, primer en Krilín i en Son Gohan a la saga de Nàmec i després en Goku i en Trunks -amb en Gohan repetint- a la d'en Cèl·lula. 

Va ser una sensació similar, sobretot en el cas d'en Goku, a veure en Tsubasa i en Hyūga compartint samarreta a la selecció japonesa a  Captain Tsubasa.

En Cor Petit és un dels meus personatges preferits de Bola de Drac, i trobo que la seva roba amb capa molta moltíssim. Quan lluita se la treu, però és la seva roba "d'arreglar", perquè es presenta als llocs amb el conjunt complet.

La vam veure per primera vegada, aquesta capa, al 23è Gran Torneig de les Arts Marcials, amb la presentació de la versió adulta del personatge, però llavors tenia unes muscleres molt més curtes i en diagonal. Ben entrada Bola de Drac Z ja tenia l'aspecte imponent de la imatge, i anys després també veuríem en Son Gohan, deixeble seu, portant-la breument. 

I acabarem el repàs, sense ordre, per cert, amb el curiós -per com s'allunyava del seu aspecte habitual- vestit d'inspiració hindú amb què un Goku ja alt com un Sant Pau es presenta, com sempre tard i amb roba que ha arreplegat en algun dels seus viatges d'entrenament, al 23è Gran Torneig de les Arts Marcials.

Juntament amb el turbant, el paraigua que tapa aquest turbant a la imatge -em sap greu, però no n'he trobat cap de cos sencer en què se li veiés la cara-, i l'esmentada alçada, els altres personatges van trigar a reconèixer-lo, i certament va ser una de les millors reaparicions que va protagonitzar a Bola de Drac.

Soc conscient que hi ha molts altres exemples i que no he tingut en compte les pel·lícules, on hi ha indumentàries diferents, perquè les tinc molt menys vistes que la sèrie i el còmic, però aquestes són les meves preferides. Quines són les vostres?

Coses que no entenc de Bola de Drac

He dedicat moltes entrades a Bola de Drac, la majoria de les quals ressenyes dels còmics, que ja vaig acabar, però també d'altres de tipus reflexiu i sempre -això que no falti- amb un to més aviat humorístic. 

Avui no serà diferent, perquè vull parlar d'un tema que és cosí germà del dels errors de Bola de Drac, que van provocar un benvingut debat que m'agradaria que també tingues lloc als comentaris d'aquesta entrada: es tracta de les coses que no entenc o que m'agradaria saber de l'obra del mestre Toriyama. Coses que, més que no pas errors de guió, potser són coses poc explicades o que si ens aturem a pensar-hi veurem que tenen forats. De moment aquí en van unes quantes, i no descarto -ni prometo- que n'hi hagi més en el futur.

Per exemple, al 22è Gran Torneig de les Arts Marcials se'ns diu que el Rei Chapa, que en Goku es troba als combats preliminars -cosa que torna a passar a la 23a edició, és un poderosíssim guerrer que va guanyar alguna edició anterior. També se'ns diu, al torneig de la Baba la Vident, que l'Akkuman va vèncer dues de les edicions del campionat.

No se'ns diu quines en cap dels dos casos, però això em planteja una altra pregunta: si durant bona part de l'obra es considera que el mestre Muten Rôshi és el lluitador més poderós del planeta i ha viscut centenars d'anys, i guanya la 21a edició del campionat, què passa? Que no hi havia participat mai, abans?

Això em porta a una altra pregunta: si era un mestre tan conegut i llegendari, quants alumnes va tenir? Perquè quan entrena en Goku i en Krilín (més endavant accepta també en Yamcha) diu que feia molt de temps que no entrenava ningú, que és tot un privilegi, i les últimes referències són en Gyûma i en Son Gohan, avi d'en Goku. 

En tots els segles que ha viscut només ha tingut 5 deixebles? Em costa de creure. Si passa tantíssimes dècades sense entrenar ningú, sense participar en torneigs de les arts marcials i vivint en una minúscula illa, realment ha de ser un teleaddicte.  

La tercera pregunta també la faig encadenada amb l'anterior: quan en Goku es retroba amb el seu avi al torneig de la Baba la Vident, i se'ns explica per primer cop la possibilitat de tornar al món dels vius durant un sol dia -que després l'autor aprofitaria hàbilment a la saga d'en Bû, amb molt més encert que l'agafadíssima pels pèls connexió entre en Vuit i els androides 16, 17 i 18-, es prometen que es tornaran a veure a l'altre món.

Llavors, si en Goku l'hem vist tantes vegades, o més ben dit durant tantes escenes, mort i/o a l'altre món, com és que mai no hem tornat a veure en Son Gohan? I és evident que a Bola de Drac agraden molt els cameos, però l'avi d'en Goku no va tornar a aparèixer (llevat d'uns capítols de farciment després del 23è Torneig, exclusius de la versió animada, i dels flash-backs de quan el Follet Tortuga explica l'origen d'en Goku, sí). 

Parlant de Gohans, aquí tenim en Son Gohan, fill gran d'en Goku. És al 25è Gran Torneig de les Arts Marcials i està fet tot un home després d'haver salvat el món de l'amenaça d'en Cèl·lula. Com podem veure, té les proporcions d'un adult tot i que només té 16 anys. 

La meva pregunta és: sabeu quants anys tenia en Goku a la 22a edició? Sí, aquella en què va lluitar contra en Krilín a les semifinals i contra en Ten Shin Han en aquella trepidant final que va perdre pels pèls. Feu scroll cap amunt i torneu a mirar la imatge del Rei Chapa. Aquell Goku tenia 15 anys, li'n faltava un per a arribar a l'edat que en Son Gohan llueix a la imatge en què està transformat en superguerrer. 

Podríem dir, fins i tot, que quan es va entrenar amb el Totpoderós tenia prop de 16 anys. A què es deu, de tota manera, aquesta diferència que un any no justifica? A la 23a edició tenia 18-19 anys i ja era força alt (no tant com en Yamcha i en Ten Shin Han, però). Va tenir problemes de creixement, en Goku, o simplement l'autor va voler allargar al màxim el seu aspecte infantil, que tants detractors de l'etapa adulta del personatge enyoraven després?

És molt fàcil fer conya amb el destí de la Lunch, preguntar-se què se n'ha fet, etc. És un tòpic, vaja. El que no he sentit mai són clams per un spin-off dedicat a l'àrbitre del Gran Torneig de les Arts Marcials.

Quina és la seva història? Com es diu? Quina mena de contracte té amb l'organització? Un dia de feina cada 3 o 5 anys (segons la conveniència de l'autor)? Li paguen gaire? Per què no el va cridar ningú per al Joc d'en Cèl·lula i van posar, en canvi, aquell paio repentinat i amb ulleres? Com són, els ulls de l'àrbitre pèl-roig sota les seves característiques ulleres de sol? Què fa, els altres 364 dies de l'any? I els de traspàs? Són 365 dies sense narrar combats, llavors!

Big Culo Day 2012

Com alguns de vosaltres potser ja sabeu, el 15 de febrer és el Big Culo Day, i l'any passat vaig començar a participar d'aquesta gens masclista (ans al contrari, és adoració al cos femení) iniciativa que va començar el 2007 a la blogosfera, un homenatge als culs de ficció que més ens han cridat l'atenció. Enguany faré una petita selecció diferent, és clar, de la de l'any passat. Comencem?

Aquí tenim el pompis de la Druuna, protagonista d'una saga d'àlbums del dibuixant italià Serpieri, uns còmics eròtics que han fet que hagués de seleccionar bé la mostra per tal de no ensenyar més del que es considera estrictament cul. Una senyora de les de debò, amb corbes i tot plegat.

Tampoc no va ser estrictament cul el que va veure el Follet Tortuga quan la Bulma li volia ensenyar, en realitat, unes calces que no sabia que ja no duia, però això és un bloc per a tots els públics i ja està bé que nosaltres ho veiéssim tot plegat des del darrere, una de les escenes més famoses de Bola de Drac i mereixedora de ser esmentada avui aquí per això mateix.

Acabem amb un altre de manga, i l'únic de tots tres que surt més tapadet, que pertany a la Iori Yoshizuki d'I"s, obra d'en Masakazu Katsura, conegut precisament per aquests plans i les excuses que troba per tal de mostrar les seves noies amb poca o cap roba. Això sí, sempre amb realisme.

El Follet Tortuga, el gran pervertit

El manga, i per extensió l'anime, és ple de personatges pervertits. Als japonesos ja els agrada, ésser oficialment reprimits però en el fons tenir un ric i imaginatiu món sexual interior. Una de les maneres d'expressar aquests fetitxos i aquestes fantasies que tenen és fer aparèixer personatges sortits als seus productes de ficció, i el representant més gran d'això que dic és, almenys per a nosaltres, el Follet Tortuga. És per això que volia repassar algunes de les seves millors escenes en aquest sentit.

Aquesta escena, particularment, no la recordo. Em sona vagament que podria pertànyer a la saga del 22è Gran Torneig de les Arts Marcials. Ens mostra una faceta d'aquest home ple de fetitxos que seria la de col·leccionar roba interior femenina... i a sobre posar-se-la. O no? Perquè... la noia li clava un mastegot i sembla que no tingui gaire sentit. Posar-me a buscar ara l'original japonès quan no sé de quin capítol es tracta podria ser massa complicat, però assumeixo que és un error de traducció i el que li diu és que se les emprovi ella, les calces. 

Parlant de calces, aquesta és ben cèlebre. De fet, una mica forteta sí que és, per això en emissions posteriors es va censurar i aquest vídeo s'ha muntat amb l'original, subtitulat. Va tenir sort, aquest dia, el vell Mutenrôshi, però inicialment el que volia era veure unes calces, a canvi d'entregar un objecte que semblava estimar-se força. N'hi ha que es conformen amb ben poc.

La vessant voyeurística del mestre tampoc no ens és desconeguda, aquí el teníem fent servir un invent de la Bulma per fer-se petit, que seria l'equivalent gairebé a fer-se invisible, i què faríem tots els homes (diuen) si ens hi poguéssim tornar? De vegades, però, fracassava:

Coses que passen. El veurem també duent a terme una de les activitats característiques dels pervertits: els tocaments no sol·licitats.

L'hi feia a la Maron, personatge exclusiu de l'anime, però en d'altres ocasions s'ha arriscat molt més: 

"On és el respecte per la gent gran?", diu el tio. S'ha de tenir barra. Però el que té aquest senyor també és un gran valor, perquè si la Bulma té mala llet... imagineu-vos els pebrots que cal per intentar-ho amb aquesta altra:

La mateixa A-18, que té una força molt superior a la de qualsevol altra dona a qui ha intentat grapejar. Com deia, s'ha de tenir molt de valor. I l'home, a sobre, continua tocant mentre li estan clavant una pallissa. Està clarament disposat a morir "feliç". I parlant de morir, ni la mort no calma els seus desitjos:

Aquesta estava completament subtitulada, m'imagino que l'escena sencera es va censurar en les reemissions més recents de la sèrie. Veurem què passa ara que la tornaran a fer, però bé, l'interès d'aquest vídeo rau en què en Yamcha acaba de morir i el Follet Tortuga continua amb les seves malifetes. S'han de tenir molt ben posats. I molt poca vergonya.