Ara feia temps que no publicava una entrada d'aquestes de llistes relacionades amb Bola de Drac, però en vaig fer unes quantes. Concretament, de moments estranys, violents, sorprenents, millors tècniques o simplement els meus preferits.
Per això he hagut de mirar que la d'avui no l'hagués fet anteriorment, i per fortuna no era el cas, així que avui us porto un llistat dels 5 personatges que més m'agraden de l'obra d'Akira Toriyama, que inicialment s'havia de dir "personatges secundaris", però com que, de fet, mai no he estat gaire d'en Goku i ell és l'únic protagonista, una llista de secundaris preferits de Bola de Drac en mi equival a una de personatges preferits en general. La faré, aquest cop, en ordre ascendent.
Comencem amb la Vídel, la filla d'en Satan i ja avanço que l'únic personatge femení que sortirà a la llista. I això és així perquè no me n'agrada cap altre particularment, atès que a Bola de Drac estan dissenyats amb un biaix masclista clar i acostumen a ser personatges que no contribueixen en excés a la trama a mesura que avança, i que tenen un caràcter molt fort. La Bulma, per exemple, és una inventora genial i el seu paper és imprescindible, però després passa a ser un personatge força arraconat i n'esperem els rampells de mal humor que tard o d'hora arriben.
La Vídel, en canvi, encara que al final fa com la Chichi i abandona les arts marcials per fer de mare i muller (cosa que és una llàstima en tots dos casos), comença com un personatge que veiem com s'entrena en la lluita i s'esforça per aprendre'n la part fantàstica, com ara el control de l'energia i la capacitat de volar. Qui no s'hi sent identificat, en veure com sent una simple humana ho aconsegueix després de treballar-hi molt?
Comencem amb la Vídel, la filla d'en Satan i ja avanço que l'únic personatge femení que sortirà a la llista. I això és així perquè no me n'agrada cap altre particularment, atès que a Bola de Drac estan dissenyats amb un biaix masclista clar i acostumen a ser personatges que no contribueixen en excés a la trama a mesura que avança, i que tenen un caràcter molt fort. La Bulma, per exemple, és una inventora genial i el seu paper és imprescindible, però després passa a ser un personatge força arraconat i n'esperem els rampells de mal humor que tard o d'hora arriben.
La Vídel, en canvi, encara que al final fa com la Chichi i abandona les arts marcials per fer de mare i muller (cosa que és una llàstima en tots dos casos), comença com un personatge que veiem com s'entrena en la lluita i s'esforça per aprendre'n la part fantàstica, com ara el control de l'energia i la capacitat de volar. Qui no s'hi sent identificat, en veure com sent una simple humana ho aconsegueix després de treballar-hi molt?
A la quarta posició segurament hi hauria pogut anar, sense cap problema, la ginoide A-18, i tindríem un segon personatge femení, en aquest cas ben fet i lluitador fins al final, però... personalment m'agrada més l'androide A-17.
Més misteriós que la seva germana bessona, també perquè se'n va anar a viure discretament -encara més que en Ten Shin Han-, crec que és l'únic cosplay que he tingut mai ganes de fer, i potser l'acabaré fent algun dia, si m'ho plantejo amb temps. A més, a Bola de Drac Super el van recuperar amb encert i va ser un retorn benvingut.
Al bronze, però podria haver anat perfectament a la plata, tenim en Satanàs Cor Petit Gran Rei dels Dimonis reencarnat, o Cor Petit per als amics. Perquè som amics, oi? Sí, si no està enfadat ho admet.
El fill-reencarnació del primer enemic realment terrorífic de la sèrie va esdevenir poc a poc un aliat de valor incalculable en unir-se per força a en Goku per enfrontar-se a en Raditz, i quan en Goku va morir en aquell combat (tècnicament a les seves mans, compte) va decidir entrenar el seu fill Son Gohan, que es va convertir, en el procés, en una mena de fill postís seu. Allò va provocar un dels moments més lacrimògens de Bola de Drac.
Un cop convertit en un dels bons amb tots els honors, en Cor Petit ha participat en nombrosos combats, augmentant de poder o contribuint com podia en les batalles que arribaven a un nivell que ell no podia assolir. Hi ha més personatges dels quals es pot dir això, però el namequià és un dels guerrers que poden aportar el seu granet de sorra durant més temps. I la seva capa és increïble.
Molt empatat amb ell, però finalment vencedor del duel particular, tenim en Vegeta, un altre que va passar d'enemic a aliat, tot i que amb les mans més tacades de sang i amb més recança. La seva actitud respecte als altres és, almenys de cara a la galeria, d'amistat per conveniència, però poc a poc es va estovant de debò.
Protagonista, juntament amb en Goku, del meu combat preferit de la sèrie, és l'únic guerrer de l'espai que apareix en aquesta llista. Sempre fidel als seus principis, lluita per no quedar-se enrere respecte a en Goku, el seu gran rival, i en alguns moments li passa al davant, tot i que el guió s'entesta a fer que això no serveixi de res i que després sigui el seu odiat Kakarot qui resolgui els combats.
Evidentment, el número u de la llista havia de ser en Krilín, el millor amic d'en Goku, condeixeble seu a l'etapa amb el Follet Tortuga i considerat, sovint, el més fort de la Terra... entre els humans.
Un personatge entranyable, maldestre de vegades, que ens fa riure (no fotre'ns d'ell, sinó riure) i que també hem vist morir diverses vegades, cosa que ens ha trencat el cor. Però pel camí l'hem vist entrenar-se, ser agosarat en provar tècniques noves i fer molt bon paper tant en diverses edicions del Gran Torneig de les Arts Marcials Tenkaichi Budôkai com en batalles que sempre li anaven grans.
I fins aquí el meu Top 5 de personatges de Bola de Drac. Com sempre, s'agraeixen comentaris al respecte i les vostres propostes personals.
Adoro aquestes llistes teves sobre Bola de Drac! No et sabria dir quina m'agrada més, però sí que m'agrada com exposes els teus preferits, ja es veu que coneixes a fons la sèrie.
ResponEliminaMolt estimats els 5 personatges que tries, menys un. A-17 no em va fer mai ni fred ni calor, sempre vaig preferir A-18, però per no triar entre els dos germans, un trosset del meu cor sempre serà per l'A-16. Potser el personatge amb menys protagonisme que m'ha arribat més.
Suposo que hauria de dir que el meu personatge predilecte és en Vegeta. Sempre l'havia considerat així, i quan en Babidí el posseeix encara m'agrada més. Quan li diu 'però tu què et penses, que em deixaria posseir? Sí home, només m'aprofitava de la força extra que em donaves, però aquí manen els meus...'. Meravellós.
Pel que fa a personatges femenins, és cert que és difícil trobar-los, quan les lluites comencen a ser autèntiques baralles pel poder, desapareixen. Però bé, per recordar-ne alguna, secundàries que també tenien la seva gràcia, et podria dir la Launch, la Baba la Vident, a banda de la mateixa A-18.
Ah, en Krilin i en Cor Petit són molt estimats, és cert, per clàssics. Però per personatge entranyable, no em diràs que en Dende no era un amor.
Caram! Celebro que t'agradin tant! És curiós, perquè són entrades que faig perquè em venen de gust, sí, però també quan veig que una altra que estic preparant trigarà massa (m'agrada que hi hagi una entrada a la setmana aproximadament), i aquestes són fàcils de fer.
EliminaGràcies per les teves aportacions, i sí, l'A-18 com dic va estar a punt d'entrar, però la Lunch també. Llàstima que l'abandonen aviat i no torna a participar en els esdeveniments de la sèrie...
Genial la llista!!! D'acord en tots els punts... tot i que no seria el meu top5.
ResponEliminaEl meu personatge preferit es sens dubte en Gotenks.
I va ser-ho al moment en que el monstre bu fot un crit que allibera suficient energia com per obrir un portal a una altra dimensió i en Gotenks diu.... "ok, jo tb podré fer-ho"... i ho fa! jajajaja. Molt fan.
Val a dir que com a humà amb ganes d'aprendre i que s'esforça de principi a final, en Krilin per a mi es millor exemple que la Videl... tot i que es considera huma, a mi mai m'ha quedat clar pel fet de no tenir nas xD
Això és trampa, en Gotenks en són dos! :P
EliminaNo, la veritat és que va molar bastant, en canvi els dos nens per separat a mi em resulten pesadets, però bé, és qüestió de gustos.
Crec que amb la saga d'en Bû es va voler tornar a una Bola de Drac més humorística, però personalment crec que aquest estil lligava més amb les aventures més innocents del principi, i no tant amb les batalles amb enemics superpoderosos que podien destruir el món d'un sol cop.
En Krilín alguna cosa estranya té, sí. De fet, no es pot viure sense nas, com es va demostrar tristament quan fa un temps va morir un nen que havia nascut sense ell. :(
Certament, en Krilín, la Videl i en Ten Shin Han són bons exemples d'humans que s'esforcen i arriben lluny, tot i que en Ten Shin Han, segons materials publicats posteriorment, s'insinua que podria tenir origen extraterrestre.