Sèries: Batwoman (primera temporada)

He deixat expressament per al final l'última sèrie que s'ha incorporat a l'Univers DC televisiu, més concretament a l'Arrowverse, perquè en ser una primera temporada no calia córrer ni la volia tractar de la mateixa manera, perquè entre altres coses he de fer una presentació dels seus personatges.

El cas és que després que l'any passat, al crossover anomenat Elsewords, que va afectar les altres sèries (Arrow, The Flash, Supergirl i aquest cop es deixava fora DC's Legends of Tomorrow), ja es va presentar el personatge de la Batwoman, i també es va saber que se n'estava preparant una sèrie.

Es va estrenar a l'octubre i al maig d'aquest 2020 se'n va emetre l'últim episodi de la primera temporada, que va ser el 20è en comptes del 22è per culpa de la pandèmia, igual que els ha passat a altres sèries tant de l'Arrowverse com de fora d'aquest.

Creada per Caroline Dries, Batwoman s'inspira en molts aspectes en l'etapa de Greg Rucka i J. H. Williams III als còmics del personatge, de la qual vaig parlar en aquesta entrada, sobretot pel rerefons de la protagonista i per la formidable enemiga a qui s'enfronta durant tota la temporada. 

Posant-nos en context, Batwoman ens presenta una Gotham abandonada per en Batman fa 3 anys, i on qui s'encarrega del compliment de la Llei és l'empresa privada Crows, que pertany a en Jacob Kane (Dougray Scott), un home amb formació militar, molt estricte i content de poder, amb una cerimònia i tot, apagar la batsenyal i acabar oficialment amb la permissivitat amb els justiciers.

Una misteriosa banda liderada per una dona que es fa anomenar Alice (Rachel Skarsten) per la protagonista del llibre Alícia al País de les Meravelles saboteja aquesta cerimònia i sembla que té com a objectiu el senyor Kane, de manera que la filla d'aquest, la Kate (Ruby Rose, vista a Orange is the New Black), decideix anar a buscar el seu cosí, en Bruce Wayne, investigant pistes sobre on pot haver anat a l'Edifici Wayne, i descobreix que és en Batman.

En un gir una mica agafat amb pinces ja al primer episodi, troba el seu uniforme i amb l'ajuda d'en Luke Fox (Camrus Johnson), treballador de l'empresa i fill del mític Lucius Fox, l'adapta al seu cos i comença a fer de justiciera sense temps de pensar-s'ho gaire, mentre que en Luke li fa d'assistent a distància i fabricant de gadgets.

La decisió té un motiu, però: la Kate acaba de tornar de l'estranger, però va rebre formació militar en una acadèmia, així que té nocions de combat.

També en té la Sophie Moore (Meagan Tandy), amb qui va tenir una relació a l'acadèmia, però com que en ser investigades per la tan temible homosexualitat ella la va negar, l'única expulsada va ser la Kate, que se'n va anar i va deixar enrere aquest gran amor seu.

Val a dir que la Sophie es penedeix d'aquella decisió i que sempre ha trobat a faltar la Kate, però actualment es fa passar per heterosexual i està promesa amb un company de feina. El lloc on treballa, per cert, és l'empresa Crows, cosa que tanca el cercle.

També tenim la germanastra de la Kate, la Mary (Nicole Kang), filla de la segona dona del seu pare (no comparteixen sang) i, tot i que es van conèixer quan ja eren grandetes, tenen una bona relació que va millorant des que la protagonista descobreix que la seva personalitat de nena rica i addicta a les festes de la jet set és una tapadora per a la seva clínica clandestina, que fa servir per guarir gent gràcies als seus coneixements com a estudiant de Medicina.

A la Kate li aniran molt bé, però li resulta difícil justificar segons quines ferides i lesions, atès que s'estima més no revelar a la seva germanastra les activitats que duu a terme a les nits.

En tot cas, al llarg del que portem de sèrie veiem com l'encara principiant superheroïna s'enfronta a diverses amenaces a la ciutat de Gotham, amb friccions incloses amb Crow en la seva identitat emmascarada, sense que son pare sàpiga que és la seva filla la nova justiciera que odia i que, si fos per ell, empresonaria o fins i tot mataria.

Però el més interessant de la trama, i de tot plegat en realitat, és l'esmentada Alice, una dolenta clarament transtornada i amb un passat que ho justifica: resulta que és la germana bessona de la Kate, donada per morta fa uns anys en un accident, que ara clama venjança contra la seva família per tot el que va patir a resultes d'aquell error. 

I aquesta és la gràcia d'aquests episodis: ni l'estira i arronsa amorós entre la Kate i la Sophie, ni la necessitat d'amagar la seva identitat, ni el pas pel crossover amb les altres sèries de Crisis on Infinite Earths: és el conflicte intern entre aturar la seva germana, una enemiga terrible i de les que fan època pels seus mètodes i la seva efectivitat assassina, o salvar-la d'alguna manera, fer que torni a ser com abans i recuperar-la. 

Veurem com evoluciona aquesta qüestió en futures temporades, ja amb una nova actriu fent de Batwoman (la Ruby Rose va anunciar que deixava la sèrie per motius personals), però seria una llàstima perdre aquesta enemiga, tant per la profunditat que té com pel seu caràcter i les implicacions personals que té en la Batwoman i el pare de totes dues. 

De moment, a mi m'ha satisfet força, malgrat que com algú em comentava s'està "Gothamitzant" una mica pel que fa a teatralitat i l'aparició anacrònica d'alguns enemics coneguts. En qualsevol cas, per a mi és un bon començament.