Lectures: New York

Ja no sé ni quant de temps feia que no ressenyava un llibre, però sí, estimades lectores i estimats lectors: a banda de llegir còmics i mirar sèries de televisió i pel·lícules també llegeixo llibres sense dibuixets, novel·les i també no-ficció. En aquest cas, però, parlem d'una novel·la que m'ha impactat prou com per a dedicar-li una ressenya.

El primer llibre que llegeixo en anglès aquest any (i espero que n'hi hagi més) és una totxana de 1020 pàgines, almenys en aquesta edició de butxaca (de gavardina), que tanmateix m'ha resultat d'allò més amena i recomanable.

Amb una estructura similar a la d'altres obres del senyor Edward Rutherfurd, aquesta New York és un justificat best-seller que segueix generacions i generacions d'una família, els Master, des de la joventut de Nova York al segle XVII —en què, de fet, encara es deia Nova Amsterdam i la seva població era eminentment holandesa— fins a l'any 2009, el de publicació de la novel·la.

Una família de burgesos que interactua amb altres personatges i famílies (els O'Donnell, els Keller, els Caruso...) de les quals també coneixem algunes generacions, però que aviat veiem que duen a terme un paper més secundari i sempre en relació directa o indirecta amb els Master, els autèntics protagonistes amb el permís de la pròpia ciutat de Nova York.

Al llarg d'aquest relat fascinant veiem com els esdeveniments afecten la vida i els plans dels personatges, des dels anys de colonialisme encara sota el govern britànic fins a la caiguda de les Torres Bessones, passant per la Guerra de la Independència, la Guerra Civil, el boom de la immigració a través d'Ellis Island, el crac del 29 o les profundes transformacions socials dels anys 60. 

Evidentment, el rerefons és una ciutat de Nova York (amb alguna interrupció quan la família viu una temporada a Londres) que creix i evoluciona espectacularment, amb moments més feliços i d'altres de tràgics, que en aquest cas esdevé, com diu aquell tòpic que em fa tanta ràbia en literatura, "un personatge més". 

New York és una novel·la absolutament recomanable per a tots aquells que gaudeixin amb la novel·la històrica (els protagonistes són ficticis, però hi apareixen moltíssims fets i personatges reals) i en particular amb els relats momumentals que segueixen una família en concret, en aquest cas burgesa, però com deia més amunt també tindrem força pàgines d'altres personatges i, gràcies a això, la novel·la s'enriqueix amb el retrat d'altres classes socials, segurament més properes a nosaltres, la gent normal de classe mitjana. 

El senyor Rutherfurd es va documentar exhaustivament per tal de retratar tots els aspectes de la ciutat (arquitectònics, socials, polítics...) al llarg dels segles, i aconsegueix ensenyar-nos la història de la ciutat gràcies a un relat amè i ben lligat, dels que atrapen de seguida i recompensen amb elements que es mantenen amb aparicions esporàdiques al llarg de tota la trama i ens emocionen encara que els personatges no tinguin la mateixa informació que nosaltres, com a lectors, sí que tenim. 

 

Vessant friki d'un viatge a Nova York

La setmana passada vaig ser a Nova York. Sí, es van publicar entrades igualment perquè les vaig deixar programades, i és que no volia deixar els meus milers de fans sense novetats. De res, de res. Doncs bé, allà vaig poder fer, entre altres coses, algunes frikades. A més, amb premeditació, que té més gràcia. Una d'elles va ser buscar localitzacions de pel·lícules i sèries i fer-hi fotos. Comencem:

Sabeu què és això? I per què hi ha una cadena (amb un cartell que tapo on diu que es respecti la privacitat de les persones que viuen allà)? Doncs per això:

És el portal de casa de la Carrie Bradshaw, de Sexe a Nova York, situat al número 66 de Perry Street, al barri de Greenwich Village. No gaire lluny d'allà tenim aquest altre edifici emblemàtic i de pelegrinatge per als frikis:

L'edifici on se suposa que viuen els protagonistes de Friends, situat a la cruïlla entre els carrers Grove i Bleecker, a pocs minuts de casa de la Carrie. Ho podem veure al següent vídeo, que si no heu vist el final de la sèrie us recomano que atureu tan bon punt s'hagi vist la casa:

Passem a les pel·lícules, amb una altra cruïlla que vaig buscar per tal que es veiés de la mateixa manera que al pòster:

 

A algú li sona aquesta imatge? Doncs si no és així, aprofito per recomanar la grandíssima pel·lícula Once Upon a Time in America, d'en Sergio Leone i de 1984, amb una espectacular banda sonora de l'Ennio Morricone i un pòster que feia així:

Què? Malalt, eh? I ben orgullós que n'estic. Si us interessa saber on cau (va costar una mica de trobar tot i que tenia apuntada l'adreça), és a la cruïlla entre els carrers Water i Washington, a Brooklyn concretament. També és obligada la parada a la joguineria FAO Schwarz, a la Cinquena Avinguda amb el carrer 58, on hi ha un objecte mític d'una pel·lícula:

El famós piano de l'escena més coneguda de Big (1988), on la joguineria també apareixia. No hi vaig pujar perquè a banda que s'havia de pagar, la mitjana d'edat dels que sí que ho feien era com la que es pot deduir en veure les personetes que apareixen a la foto. A veure si sabeu què és això:

No us sona de res? Sincerament, no recordo si a la pel·lícula es veu per fora, però sí per dins, i hi va tenir lloc una de les escenes més conegudes de la història del cinema:

Pertany a When Harry met Sally (1989), i el lloc, que no deixa de ser un restaurant barat, es va fer famós gràcies al film, fins al punt que hi vaig ser de nit i de dia i no hi vaig entrar, de la gent que hi havia, 22 anys després. De tota manera, vaig fer una foto d'un cartell que hi ha dins:

Jo volia menjar un dels sandvitxos de pastrami que tenen, no necessitava tenir el que té la Meg Ryan a la pel·lícula, i encara menys quan no és autèntic, però bé, el cartell és curiós. Si voleu fer el mateix que jo i potser, amb sort, entrar-hi, és al carrer Houston, entre els carrers Ludlow i Orchard, al barri de Bowery. Recordeu Forrest Gump (1994) i el negoci de gambes que volia obrir el personatge d'en Bubba?

El 1996 es va obrir a la vida real a Monterey (Califòrnia) i va esdevenir una cadena que ara té més de trenta restaurants, un d'ells a Times Square, a Nova York, que és on vaig fer jo la foto. Hi ha una pel·lícula que potser us sona, que es diu Serendipity (2001). Jo no l'he vist, algun dia ho faré, però treu el nom d'un local que existeix, que també surt a la pel·li:

Està situat al carrer 60 Est, entre la Segona i la Tercera Avinguda, i força a prop d'aquest lloc emblemàtic que, per desgràcia, no vaig saber trobar perquè la informació que havia tret d'internet era errònia. Es veu en comparar les fotos:

La imatge pertany a Manhattan (1979), una de les obres més aclamades del mestre Woody Allen, i no és pas el pont de Brooklyn ni el de Manhattan, sinó el de Queensboro. Concretament, el punt no sé quin és, però jo vaig fer aquesta foto:

El pont ja es veu que és el mateix, però no vaig trobar l'angle ni aquell banc. Després vaig veure, baixant per un carrer des d'on es veia el riu, zones amb bancs, i probablement era per allà, però no vaig fer cap foto més. El cas és que buscant informació vaig trobar que s'havia de mirar des del carrer 59, però allà no hi ha cap banc i l'angle és el que es veu a la meva foto. Ha de ser més avall, en alguna de les zones amb bancs. Anar provant. Per acabar amb les pel·lícules, recordeu Coyote Ugly (2000)? Doncs el lloc existeix:

Està situat a la Primera Avinguda, entre els carrers 9 i 10, però no hi vaig entrar. Altres frikades que vaig fer consistien en trobar referències a sèries, com les que veurem ara, començant per una que vaig començar a veure, m'estava decebent i a partir de la segona temporada m'ha captivat:

Vaig descobrir que la cadena de botigues de roba Banana Republic tenia una línia de trajos basats en Mad Men, i com que el personatge d'en Roger Sterling és el meu preferit, i no pas en Don (de la roba del qual també vaig fer una foto), és amb ell que exemplifico aquest fet.

Hi havia cartells bastant visibles (grans) anunciant noves sèries i noves temporades de les sèries ja existents, com per exemple aquest que ens prepara per a la segona de Boardwalk Empire, l'hereva espiritual de The Sopranos. Ara que parlo d'això, vaig visitar les botigues de la NBC (Friends) i la HBO (The Sopranos, Boardwalk Empire, Sexe a Nova York, Six Feet Under...) per tal de comprar alguna coseta per a mi (de fet, una: la samarreta del Bada Bing, el club d'striptease dels Soprano), i sobretot per a regalar. Aquestes coses es poden adquirir per internet, però a banda de les despeses d'enviament que em vaig estalviar, anar a les botigues físiques forma part també del pelegrinatge.

Hi ha més llocs frikis, segur, però aquests són els que jo buscava. I potser us preguntareu per què no parlo de còmics. Bé, és que l'entrada ja ha estat prou llarga. Dels còmics, perquè allà també hi ha botigues famoses de còmics i és un dels països del món on el Novè Art té més importància, en parlaré la propera vegada.