Lectures: New York

Ja no sé ni quant de temps feia que no ressenyava un llibre, però sí, estimades lectores i estimats lectors: a banda de llegir còmics i mirar sèries de televisió i pel·lícules també llegeixo llibres sense dibuixets, novel·les i també no-ficció. En aquest cas, però, parlem d'una novel·la que m'ha impactat prou com per a dedicar-li una ressenya.

El primer llibre que llegeixo en anglès aquest any (i espero que n'hi hagi més) és una totxana de 1020 pàgines, almenys en aquesta edició de butxaca (de gavardina), que tanmateix m'ha resultat d'allò més amena i recomanable.

Amb una estructura similar a la d'altres obres del senyor Edward Rutherfurd, aquesta New York és un justificat best-seller que segueix generacions i generacions d'una família, els Master, des de la joventut de Nova York al segle XVII —en què, de fet, encara es deia Nova Amsterdam i la seva població era eminentment holandesa— fins a l'any 2009, el de publicació de la novel·la.

Una família de burgesos que interactua amb altres personatges i famílies (els O'Donnell, els Keller, els Caruso...) de les quals també coneixem algunes generacions, però que aviat veiem que duen a terme un paper més secundari i sempre en relació directa o indirecta amb els Master, els autèntics protagonistes amb el permís de la pròpia ciutat de Nova York.

Al llarg d'aquest relat fascinant veiem com els esdeveniments afecten la vida i els plans dels personatges, des dels anys de colonialisme encara sota el govern britànic fins a la caiguda de les Torres Bessones, passant per la Guerra de la Independència, la Guerra Civil, el boom de la immigració a través d'Ellis Island, el crac del 29 o les profundes transformacions socials dels anys 60. 

Evidentment, el rerefons és una ciutat de Nova York (amb alguna interrupció quan la família viu una temporada a Londres) que creix i evoluciona espectacularment, amb moments més feliços i d'altres de tràgics, que en aquest cas esdevé, com diu aquell tòpic que em fa tanta ràbia en literatura, "un personatge més". 

New York és una novel·la absolutament recomanable per a tots aquells que gaudeixin amb la novel·la històrica (els protagonistes són ficticis, però hi apareixen moltíssims fets i personatges reals) i en particular amb els relats momumentals que segueixen una família en concret, en aquest cas burgesa, però com deia més amunt també tindrem força pàgines d'altres personatges i, gràcies a això, la novel·la s'enriqueix amb el retrat d'altres classes socials, segurament més properes a nosaltres, la gent normal de classe mitjana. 

El senyor Rutherfurd es va documentar exhaustivament per tal de retratar tots els aspectes de la ciutat (arquitectònics, socials, polítics...) al llarg dels segles, i aconsegueix ensenyar-nos la història de la ciutat gràcies a un relat amè i ben lligat, dels que atrapen de seguida i recompensen amb elements que es mantenen amb aparicions esporàdiques al llarg de tota la trama i ens emocionen encara que els personatges no tinguin la mateixa informació que nosaltres, com a lectors, sí que tenim. 

 

El Pare Noel i els Reis volen que llegeixi

Començo el titular acusant injustament uns personatges que, en realitat, es limiten a fer realitat els meus desitjos. Sé qui hi ha sota les seves disfresses, de manera que en tot cas són ells, els meus éssers estimats, els culpables que ara tingui més problemes d'espai a casa, perquè m'han dut una pila de còmics i llibres entre Nadal i Reis.

Anem per ordre: per Nadal em van portar el 43, el 49 i el 50 de Naruto, i del 5 al 8 de Cinturó Negre, totes dues obres naturalment en català.

I la meva nena, sense que els hagués pas demanat però sabent que em faltaven i els volia, em va regalar el 9 i el 10 de Sakura, la caçadora de cartes, i el 2 de Q&A, que ressenyaré ben aviat, quan acabi de llegir-me'l. 

Per Reis, és a dir ahir, van arribar els volums 49 a 53 d'Inu-yasha, també en català, que em situen a només tres toms del final d'aquesta llarguíssima però no obstant això interessant i divertida obra de la Rumiko Takahashi. 

També els volums 9 a 11 de Cinturó Negre, que em col·loquen a 6 de l'últim que s'ha publicat en català de moment, el número 17 (i ara vindrà una pausa llarga, que segons Glénat no té res a veure amb cap cancel·lació, al cap i a la fi només falten 12 volums per al final). 

I per fi el 47 de Naruto, que no va arribar per Nadal i que fa que ja tingui els 50 volums que han aparegut, de moment, d'aquest trepidant manga d'en Masashi Kishimoto en la nostra llengua. 

Tal com he dit abans, hi havia còmics però també llibres. Un d'ells, New York, de l'Edward Rutherfurd, és en anglès i em va arribar per Nadal. La resta, tots per Reis: Un món sense fi, d'en Ken Follett, Crònica de l'ocell que dóna corda al món i De què parlo quan parlo de córrer d'en Haruki Murakami, i L'any de la mort de Ricardo Reis i Caín d'en José Saramago.

Edito el 9 de gener: aquesta foto l'he hagut de posar després, perquè l'1Q84 Llibre 3, d'en Murakami, me'l van regalar el dia de Reis però s'havia de canviar perquè els ineptes de l'Abacus d'Hostafrancs (no em fa res dir-ho així i públicament perquè no és la primera vegada ni la segona que donen els llibres malament als meus pares) van donar-lo a un dels Reis Mags en castellà malgrat que explícitament havia estat demanat en català, i amb insistència. Segurament és el que llegiré primer, perquè és la conclusió dels llibres 1 i 2 de l'ambiciosa obra del meu novel·lista japonès preferit.