Black Jack a la F1!

Una entrada breu, la d'avui. Ahir, llegint el diari (versió electrònica) vaig veure una imatge que em va semblar força curiosa i que demostra un cop més que els còmics, i el manga concretament, no són pas per a grups marginals de la societat, o no només.

Aquest senyor és en Jenson Button, nou campió del món de Fórmula 1, i a la seva samarreta... hi podem veure el senyor Black Jack, personatge protagonista d'un còmic imprescindible del Déu del Manga, Osamu Tezuka. No ho sé, potser us semblarà irrellevant, però a mi em va fer il·lusió. Que també pot ser que ell no sàpiga de què és aquesta samarreta, també m'he trobat amb casos així, però bé.

Lectures: Eyeshield 21, volum 1

Avui he tornat a fer una lectura tirant d'scanlation, és a dir, aquells manga escanejats i traduïts per aficionats, a causa d'una recomanació que m'havien fet. Es tracta d'Eyeshield 21, un manga de futbol americà que al Japó es va publicar de 2002 a 2009 a la Weekly Shônen Jump i ha estat recopilat en 37 volums.

Els seus responsables són el guionista Riichiro Inagaki i el dibuixant Yusuke Murata. El segon, igual que el primer, no és que tingui una carrera gaire llarga al darrere, però m'ha semblat curiós que participés als videojocs 3, 4 i 5 de Megaman creant alguns dels enemics i que hagués començat com a assistent d'en Takeshi Obata, dibuixant de Hikaru no Go i Death Note. De fet, abans de saber-ho el dibuix em recordava molt el del senyor Obata.

Eyeshield 21, abans d'entrar en matèria, també té una versió animada de 145 episodis, 1 pel·lícula d'animació i 5 videojocs (per a PSP, Ps2, Nintendo DS, Gameboy Advance i Wii).

Doncs bé, aquest còmic va de futbol americà, sí, però té una dosi d'humor força alta, i és que el seu protagonista, el pela-canyes Sena Kobayakawa, que s'ha passat la vida fugint cames ajudeu-me dels que s'aprofitaven d'ell, veu com en passar a batxillerat el recluten per a l'equip de futbol americà gràcies a la seva habilitat a l'hora d'escapar i la seva enorme velocitat. Ell no se sent preparat per participar en un esport tan violent, i de fet volia ser només el mànager de l'equip, però les circumstàncies l'empenyeran a saltar al camp en un amistós.

Com que el líder dels Deimon Devil Bats, que és com es diu l'equip, no vol que els rivals tinguin gaire informació sobre el seu diamant en brut, el fa jugar d'incògnit, i això provoca divertides situacions, igual que la seva poca traça, perquè com ja he dit és un autèntic pela-canyes que l'única cosa que fa bé és córrer i esquivar els perills. Però al futbol americà ja va bé, aquesta habilitat, encara que sigui l'única que algú tingui.

En definitiva, un manga molt interessant, amb personatges secundaris atractius (que sospito que aniran augmentant), un dibuix molt dinàmic, altes dosis d'humor i la promesa de partits trepidants en els 36 volums que seguiran aquest pròleg.

Fa un parell d'anys va sorgir el rumor que alguna editorial de l'estat espanyol l'havia llicenciat, i com que Planeta, en una resposta del FAQ, va responder amb un "nosotros no", els rumors no van parar de créixer, perquè allò implicava que una altra editorial sí. El cas és que no era veritat, el temps ha passat i no s'ha publicat, i és una llàstima, i més quan conec la persona ideal per traduir aquest manga, perquè a més de ser traductora coneix bé l'obra, l'ha llegit tota i li encanta.

Els Simpson i els còmics

Tot i que podria haver titolat aquesta entrada com a "Els Simpson i ALTRES còmics", perquè també hi ha còmics d'Els Simpson, en realitat l'origen és una sèrie de televisió, de manera que m'ha semblat millor com l'he deixat al final.

A Els Simpson és més que evident, des de la primera temporada, que als seus creadors els agraden, i molt, els còmics. En Matt Groening és, sense anar més lluny, autor d'una tira còmica diària des de fa molts anys, anomenada Life in Hell, algunes de les recopilacions de la qual han estat editades en castellà per l'editorial Astiberri. Doncs bé, en Bart Simpson és un lector habitual de còmics, es fan referències habituals a còmics de superherois, hi ha episodis i gags ambientats a la botiga de còmics del poble i el noi dels Simpson té una "doble identitat" com a Bartman. Algunes d'aquestes referències les recolliré avui, aquí.

Aquesta primera imatge és precisament d'un dels còmics d'Els Simpson (concretament en el segon crossover entre Els Simpson i Futurama), i s'hi pot veure una referència claríssima a Capità Harlock, i és que el manga també és un dels tipus de còmic que agraden al senyor Groening i companyia, com s'ha pogut veure per exemple als còmics de Futurama.

En un altre còmic, el 13 de Simpsons Comics, hi ha un homenatge al número 10 de Batman:

A la següent imatge veiem en Homer amb una samarreta amb el logo d'en Superman,  imatge que va circular en el seu moment com a part de la promoció de la pel·lícula:

A la 19ena temporada d'Els Simpson hi sortia una sessió de signatures amb Alan Moore, Daniel Clowes i Art Spiegelman, a més de l'aparició d'en Tintín i en Milú:

Parlant d'aquests dos, han sortit també altres vegades, com es veu a la imatge següent:

                    

En Bart porta un exemplar d'El Cranc de les Pinces d'Or, el primer còmic de Tintín que vaig tenir! És també força recorrent que facin aparèixer en Batman o qualsevol cosa que recordi a ell, com per exemple les referències a la sèrie de televisió dels anys seixanta, amb Adam West, l'actor que interpretava en Bruce Wayne / Batman.

 

Per acabar, i me'n deixo moltes al tinter, una imatge que també té molt a veure amb tot plegat, la d'un personatge no gaire estimat però ben representatiu dels botiguers de còmics de la realitat:

Com molts propietaris d'aquesta mena de botigues, no li agrada gaire que els clients mirin i toquin i no comprin res. A més, intenta timar venent les coses molt més cares del que són en realitat, i té pinta de tenir poca vida social. Ei, que ja sé que no tots els venedors són així, però n'hi ha molts que sí i per tant trobo que és un personatge molt real, representatiu de bona part del gremi i referència comiquera en sí mateix.

Els Simpson i el cinema

Al llarg de les dues dècades que els Simpson formen part de la graella televisiva dels Estats Units i de diversos països del món s'han fet molts episodis, en els quals un dels recursos més habituals són les paròdies d'escenes de pel·lícules. Una de les més presents és la trilogia d'El Padrí, però n'hi ha d'altres, com veurem. En trobem vídeos i fotos, i aquests són només alguns dels exemples.

Una referència claríssima a la mítica escena del cap del cavall d'El Padrí.

 La Taronja Mecànica

Algú va volar sobre el niu del cucut.

La Resplendor

El silenci dels anyells i Batman

El cap de la por (versió de 1991). De fet, bona part de l'episodi és un homenatge a aquella pel·lícula, i el títol, Cape Feare, és una referència inequívoca de l'original Cape Fear.

Aquí veiem els homenatges a Dràcula de Bram Stoker, Els intocables i Risky Business.

Terminator 2. Que gran...

A la recerca de l'arca perduda, una paròdia clàssica i ben coneguda per tothom.

I per acabar aquesta recopilació d'Alien, Instint Bàsic, El Fantasma de l'Òpera i La Jaqueta Metàl·lica.

Com ja he dit, aquests són només alguns exemples, els més notables, però n'hi ha molts més, i de ben segur encara se'n faran uns quants abans no acabi la sèrie, si és que acaba...

Els Simpson i 24

Continuo amb el repàs de les paròdies que a Els Simpson s'han fet d'altres productes d'entreteniment amb una altra sèrie d'imatge real, també de la Fox, que és 24. Per cert, em fa molta ràbia la gent que quan parla de la sèrie diu "24 hores". No, senyors, es diu 24 i punt. Som-hi:

L'episodi és el 21è de la temporada 18 de la sèrie, i va més enllà de la paròdia d'una escena. Tot ell, anomenat 24 Minutes, per cert, és un homenatge a la sèrie protagonitzata per en Kiefer Sutherland. Les veus de doblatge de les contrapartides animades dels 2 actors que hi surten són les seves, i a la versió en castellà es va recórrer als dobladors de la sèrie en la llengua de Cervantes, cosa que és digna d'aplaudir perquè ja sabem que en els doblatges en aquest idioma no se solen preocupar massa per quadrar aquestes coses.

Disculpeu la publicitat del principi, però al Youtube el vídeo no hi era i només he trobat aquest.  També suposo que no serà cap problema que n'hagi posat una versió en anglès. Val més això que no pas una amb àudio llatinoamericà, oi? Bé, el capítol és una bona idea que es va emetre el 2007 als Estats Units i que va ser premiada amb un Annie Award. A més, l'episodi està considerat com el millor d'aquella temporada. Està bé fer aquestes coses, però abusar-ne seria contraproduent.

El proper dia començaré amb les referències a pel·lícules, molt presents a Els Simpson des de gairebé el seu naixement.

Compres al Mercat de Sant Antoni

Em veig "obligat" a fer un incís en la Setmana Simpson que tinc projectada i parlaré de les compres que vaig fer ahir diumenge al Mercat de Sant Antoni. Hi anava amb dos amics per comprar-li a un d'ells alguns còmics com a regal retardadíssim d'aniversari, però de pas em vaig comprar coses per a mi, i he de dir que va ser una de les vegades que vaig trobar més gangues. Amb els cops que hi he anat i cada cop descobreixo més parades que tenen material molt rebaixat sense que jo ho sabés... Bé, això és el que vaig comprar:

20th Century Boys 5. 7,95 5 euros.

Detroit Metal City 6. 6,95 4 euros. Precintat! Però vaig deixar escapar el 5 perquè em pensava que el tenia i no era així! Argh!

Pluto 2. 7,95 7,25 euros. El 10% habitual dels còmics nous de trinca, no més, però perquè abans m'havia comprat...

...El número 3, precintat, per 5 euros en comptes de 7,95.

Naruto 36. Ara que en català valen 6,50 en comptes de 5 euros compro més espaiadament, però aquest el tenien a 4. Decidit a comprar-me'l, veig que tinc un bitllet de 20 i 3 euros en monedes. El venedor no aconsegueix que ningú li doni canvi i... me'l deixa per 3! Em falta el 35, però no el podia deixar escapar.

Crónicas del Viento. 8,50 5 euros. De segona mà però en molt bon estat. Feia temps que el volia.

Saint Seiya 11. 7,5 3,5 euros. Em falta el 10, però tampoc no el podia deixar escapar.

Els Simpson al diari

Feia temps que volia inaugurar una secció de relliscades, dedicada als mitjans de comunicació que quan parlen de còmics o dibuixos animats la caguen, perquè van de llestos. I justament ahir a la nit (ho he vist avui) va sortir a El Periódico un article on es parla equivocadament d'Els Simpson, cosa que em va molt bé per continuar amb aquesta mena de "Setmana Simpson" que vaig començar fa dos dies.

La qüestió és que per il·lustrar un article sobre els canvis que ha experimentat el Brasil durant els darrers anys es fa una comparativa entre el capítol d'Els Simpson on la família visita el país, un episodi ple de tòpics on queden ben reflectides la pobresa i la delinqüència, i un de South Park on apareix el president Lula com a assessor. Segons el periodista, el primer capítol és de 1992 i el segon de 1999.

Aquí veiem el personatge de Ronaldo, un nen pobre que s'escrivia amb la Lisa. De fons, casa seva.

I l'aparició, efectivament, del president del Brasil a South Park.

Doncs bé, jo ja fa molts anys que no miro South Park, però que els Simpson no van anar al Brasil el 1992 ho tenia claríssim, i he mirat les dates. Allò va ser el 2002, mentre que el cas de Lula va ser a l'abril d'aquest 2009. Ja m'estranyava a mi... En realitat, més que una cagada d'ignorant segurament és una errata, perquè pel que sembla s'han equivocat en 10 anys.

Però si hagués tingut una mica de cultura simpsonera, si realment fos seguidor de la família groga com jo em pensava en veure que parlava de dibuixos animats en un article que no hi tenia res a veure, el periodista hauria vist que el 1992 era un any massa remot com per ser el del mític episodi. Potser amb les hores ho solucionen, però us ben juro que ho he vist tal com us ho dic.

En fi, per desgràcia estic segur que podré parlar de moltes més cagades als mitjans de comunicació cada cop que parlin de còmics o sèries de dibuixos. Com cada any, quan surti el tema del Saló del Manga als dominicals dels diaris, qualsevol afeccionat mitjà es farà creus de les ximpleries que s'hi arriben a escriure.

Una vegada vaig intentar que em deixessin almenys publicar un article per a l'Avui Diumenge dedicat al Saló del Manga de fa dos o tres anys (encara que ja no es deia Avui Diumenge), en qualitat d'exbecari, per tant em coneixien d'haver-hi fet les pràctiques de Periodisme. Doncs bé, ni tan sols em van contestar, i això que els vaig enviar un article ja fet. Aquell any no vaig voler ni mirar com els havia quedat l'especial del Saló, però m'imagino que tan ple de collonades com sempre. Sembla que ho facin expressament, això d'agafar persones que no en tenen ni idea per a escriure articles on caldria algú amb una mica més de coneixement del tema.