Com que el volum 19 de Naruto també el vaig comentar, encara que m'hagi saltat els primers 18 he pensat que no estaria malament anar ressenyant-los tots a partir d'ara, de manera que avui escriuré sobre el 20, tom que m'he acabat fa una estona.

Cal destacar moments molt emotius, tant en present com en forma de flaixbac, relacionats amb en Lee i el mestre Gai, siguin o no (i en el meu cas sí que ho són) dels nostres personatges preferits. Malauradament, encara que a causa de la meva deficient memòria no és gaire greu, començo a atrapar una part que ja coneixia d'haver-la vist a l'anime, però encara he pogut llegir un volum 20 bastant inèdit per a mi i que m'ha deixat molt satisfet. En realitat me l'he ventilat bastant ràpid, començant ahir al vespre i acabant avui el darrer capítol.
Com a cosa negativa en el camp de l'edició, per desgràcia com de costum, al retolista se li escapen encara coses sense retocar de la versió en castellà (els típics "qué", amb accent tancat, que tant es veuen a Inu-yasha), i en aquest tom destaca molt el "Fin del tomo 20 de Naruto". Aix... En fi, a veure què m'espera al número 21!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada