Menú

dijous, 23 de setembre del 2010

The Big Bang Theory

He dit diverses vegades que miro moltes sèries alhora. Això, amb els anys, ha anat empitjorant, tot i que ara intento posar ordre en aquest caos, i ho faig amb un seguiment de quin és l'últim capítol que he vist de cadascuna d'elles. Recentment n'he començat de noves, no tinc remei, però fa uns anys la cosa no era tan exagerada i rebutjava veure'n algunes que em venien molt de gust perquè no trobava que fos el moment. El cas que ens ocupa avui és un d'ells. 


The Big Bang Theory duu 3 temporades en antena i ara començarà la quarta. La vaig començar a veure com a sitcom que substituïa How I Met Your Mother, que em tenia enganxadíssim però que havia atrapat (i ara ja he vist el primer capítol de la sisena temporada), i aquesta també m'ha enganxat de mala manera.

Segur que molts l'heu vist o com a mínim n'heu sentit a parlar, però faré un breu resum del seu argument. Els personatges principals són els que surten en aquesta foto, d'esquerra a dreta en Rajesh Koothrappali (Kunal Nayyar), en Leonard Hofstadter (Johnny Galecki), la Penny (Kaley Cuoco), en Sheldon Cooper (Jim Parsons) i en Howard Wolowitz (Simon Helberg). 


Les úniques escenes en anglès subtitulades que he trobat no es podien enganxar al bloc. En fi, era només perquè es poguessin veure en moviment alguns dels personatges, i un exemple de les moltes converses frikis que tenen, en aquest cas sobre les implicacions reals de la teletransportació. Repassem-los una mica, però:


En Leonard és un físic experimental que reuneix les característiques tòpiques dels frikis de les ciències, entre les quals problemes de salut com ara la intolerància a la lactosa, però de tots quatre personatges masculins és el que més intenta dur una vida normal i obrir la seva ment a d'altres maneres de viure. Viu en un apartament compartit amb en Sheldon. 


En Sheldon Cooper és un físic teòric i el seu intel·lecte és el més alt de tot el repartiment, de fet és superdotat, però a l'hora de relacionar-se amb els altres mostra les seves enormes febleses. És maniàtic i el seu comportament carrega els altres contínuament, però al cap i a la fi respon als símptomes del transtorn d'Asperger, que entre altres coses fa que no sàpiga interpretar sentiments, dobles sentits ni moltes altres formes de comunicació no verbal, a més d'estar interessat en ben poques coses però haver-hi assolit un altíssim grau d'especialització, fenomen habitual en les persones que tenen aquesta síndrome. Es veu que els creadors de la sèrie neguen que en Sheldon la tingui,  però el cas és que respon al perfil, que s'ha vist en personatges d'altres móns de ficció, com ara en Sai de Naruto o en Grissom de CSI: Las Vegas.

L'actor que l'interpreta, en Jim Parsons, ha obtingut enguany l'Emmy al millor actor de comèdia. La seva part humana es va desenvolupant al llarg de la sèrie, i el que més m'agrada d'ell són les samarretes que porta, sovint de superherois. Si a vosaltres també us agraden les seves samarretes, hi ha una web dedicada a localitzar-les!


La Penny, de qui no coneixem el cognom. Arriba a la sèrie al primer capítol com a veïna del davant d'en Leonard i en Sheldon. En Leonard se n'enamora de seguida, però a en Sheldon li costa molt agafar-li un mínim d'afecte, perquè si ja menysprea els seus amics, científics com ell, què en podem dir de l'enèsima noia de poble que es muda a Califòrnia per tal d'esdevenir actriu i que mentre espera l'èxit treballa de cambrera? 

Però la Penny ens donarà més d'una sorpresa, s'integrarà al grup, burxarà en Sheldon plantant-li cara allà on els seus amics fa temps que s'han estimat més seguir-li la corrent i demostrarà que té un gran cor i que es pot comptar amb ella encara que no entengui ni un borrall sobre física. 


En Howard Wolowitz, el jueu sortit i pesat que fa d'enginyer aeroespacial. És l'únic que no té el títol de doctor, viu amb la seva sobreprotectora (per no dir "pesada") mare, i al principi provoca rebuig, però se li acaba agafant afecte. Les seves inseguretats, incrementades per un pèssim gust a l'hora de vestir-se i pentinar-se, les combat amb una actitud extremadament optimista i immodesta davant la vida, tot i que té els seus moments de feblesa, que són els que ens fan estimar-lo. No viu amb en Sheldon i en Leonard, treballa amb ells, igual que en Raj, però passa tant de temps al seu apartament que és com si tots 4 compartissin pis. 


En Rajesh, o Raj, és indi, astrofísic i el millor amic d'en Howard. Viu lluny del seu país, parla un anglès amb accent marcadíssim, i té un problema amb les noies: no pot parlar si n'hi ha cap al voltant. Això no vol dir que no triomfi, de tant en tant, perquè és exòtic i agrada, però només el veurem parlar amb la Penny a través d'en Howard, a qui transmet missatges a cau d'orella, i quan beu alcohol, que immediatament li fa passar la timidesa. 

Trobo que és una sèrie molt divertida, en què veiem interactuar uns arquetips de personatges gens habituals en les comèdies de situació, i és aquesta originalitat el que li ha proporcionat l'èxit. A més, tots aquells que som frikis (o voldríem ser-ho) en algun àmbit hi veiem coses que fan que ens hi sentim indentificats, en el meu cas l'afició pels còmics que tenen tots els personatges masculins. D'altres potser gaudiran més amb els diàlegs sobre Star Trek, Star Wars o El Senyor dels Anells, uns tercers amb les referències informàtiques o científiques, i un quart grup d'espectadors probablement somriurà en veure-hi coses dels seus amics que, com la Penny, no comparteix però que li fan gràcia. És per això que la recomano a tothom. Els capítols, de vint minuts, passen tan bé com el Sunny Delight, i avui s'estrena als Estats Units la quarta temporada!


6 comentaris:

  1. hola bona nit aquesta serie me agrada moltisim,magrada el blog felicitats

    ResponElimina
  2. En serio, la he dado 3 oportunidades y es que no puedo con ella lo siento...primero porque me dijeron que en inglés era mucho mas graciosa por lo visto Sheldon en V.O siempre está diciendo "Bazinga!" una expresión inventada por él (y que de hecho a este ritmo en USA dentro de poco la meterán en el diccionario oficial) y en España lo han traducido a "Zás en toda la boca" ¬¬...y queda como...como...como el "vaya que si" de Naruto, osea como una mierda xD.

    Segundo porque no aguanto las risas grabadas de lata que meten en las comedias entre frases "teoricamente" graciosas, vale, estas risas bien utilizadas estan muy bien y animan, pero es que en esta serie (y es en serio, fíjate) te las meten detras de cada frase! por cualquier cosa...una exageración vamos..llegan a cansar.

    Tercero, como ya dije en ingles dicen que es más graciosa, en ONO no hay subtitulos para la V.O y ya llevo demasiadas series como para adjudicarme otra más online :P (voy por la 5ª de How I meet your mother :P)

    Y cuarto y lo más importante...es que mira que lo intento pero no le veo la gracia por ningún lado! vamos...veo los intentos graciosos pero es que me parecen tan obvios y simples que se caen por su propio peso...

    En fin, para gustos los colores, pero yo ya paso de darle mas oportunidades que al final en vez de gustarme la cogeré tirria :P

    ResponElimina
  3. Diana, me veo obligado a responderte. Por partes: yo también he comparado con la versión doblada y es por eso que, como casi siempre, me quedo con la VOSE. Eso sí, dadas las condiciones de ONO que dices, deberías verla en Series Yonkis o similares, y eso si no te gusta ya es otra historia que no te puedo discutir. Sólo te puedo decir que yo veo incomodísimo seguir una serie a la hora que me digan, prefiero elegir yo el momento.

    Otro tema es que no te guste la serie, oye, para gustos los colores. Todo lo de más es discutible, pero esto no.

    ResponElimina
  4. Ah, una cosa más, lo de las risas enlatadas: es medio cierto. Tiene algunas enlatadas pero también hay público, que ríe cuando le apetece. Esto está demostrado.

    ResponElimina
  5. Ei, milions de gràcies per penjar aquesta entrada :D !Sabia que me n'havies parlat, però el nom havia caigut en l'oblit i pfiuuuu.....
    Endevina què vaig fer ahir: va ser mirar el primer capítol i no poder evitar mirar el segon.I no vaig mirar el tercer perquè ja es feia tard, que si no...
    De moment, ja tinc personatge preferit: el Sheldon!(és tan maniàtic, diu tantes parides i és tan "fottantaràbiaqueelmataries" que em va caure de conya a l'instant!)
    El guió de moment pinta força bé...a veure com segueix.

    ResponElimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails