Menú

dimecres, 11 de maig de 2011

Modern Family

Poc s’ho pensaven els protagonistes de Modern Family que la sèrie guanyaria, el 2010 i després de l’emissió de la primera temporada, l’Emmy a la millor sèrie de comèdia, a més del de millor actor secundari de comèdia (per a l’Eric Stonestreet) i el de millor guió de la mateixa categoria, per a l’Steven Levitan i en Christophery Lloyd (res a veure amb el Doc de Back to the Future, per cert).  

De fet, s’ho pensaven tan poc que una de les protagonistes, la colombiana Sofía Vergara, que interpreta el paper de l’explosiva Gloria, va prometre córrer nua per Sunset Boulevard (Hollywood) si la sèrie de l’ABC guanyava alguna d’aquestes prestigioses estatuetes. Ara que n’ha guanyat no una, sinó tres, afirma que no li fa por dur a terme el que va prometre, i a nosaltres tampoc no ens fa por que ho faci.

Pero què és el que fa diferent Modern Family de la resta de sitcoms o comèdies de situació del panorama televisiu nord-americà dels nostres dies? Quina és la clau del seu èxit? Bé, podríem dir que bona part de la gràcia d’aquesta producció és el seu gènere, el que els americans anomenen mockumentary, o fals documental. Es tracta de rodar la sèrie com si fos un documental, però sense que ho sigui. Per exemple, aquí hi ha fragments dels personatges parlant directament amb un entrevistador que no veiem ni sentim. 


Durant la resta del metratge el que veiem és la vida diària de les famílies, sense muntatges de càmera, sense banda sonora, sense efectes especials, i sobretot sense rialles enllaunades. La idea és que sembli un documental de veritat, i de tant en tant trobarem fins i tot que els personatges miren a càmera, en moments concrets, com buscant l’aprovació del públic o el seu perdó per alguna cosa que acaben de fer.

Això del mockumentary no ho han inventat pas ells, però. S’ha vist en pel·lícules com Zelig (1983), d’en Woody Allen, i en sèries com la popularíssima The Office. Però com que tampoc no és un gènere sobreexplotat, fa un favor a una sèrie que d’una altra manera potser passaria més desapercebuda. 

Però de què va, Modern Family? Doncs és la història de tres famílies i el seu dia a dia, amb el denominador comú de ser situacions sempre còmiques, tot i que també hi ha lloc per a ocasionals moments més tendres. Al contrari del que passa amb How I met your mother, per exemple, no hi ha una subtrama que requereixi un ordre de visionat.


A Modern Family no hi ha misteris (amb l’excepció del final del primer episodi, que si no l’heu vist és millor que no conegueu encara). Són tres famílies completament diferents que ens robaran el cor des del capítol pilot: En Jay (Ed O’Neill), un home a la segona meitat de la seixantena casat amb l’explosiva (en tots els sentits) Gloria (l’esmentada Sofía Vergara), força més jove que ell i que duu un fill adolescent i excessivament madur d’un anterior matrimoni, en Manny (Rico Rodríguez); una parella gai formada per en Cameron (Eric Stonestreet) i en Mitchell (Jesse Tyler Ferguson), que acaben d’adoptar una nena vietnamita, la Lily, i que es passen el dia discutint; i una família aparentment més tradicional, amb la Claire (Julie Bowen), una esforçada mestressa de casa, en Phil (Ty Burrell), un pare “guai” que és com un nen gran, i els seus fills Haley (Sarah Hyland, de setze anys i en plena edat de la poca-solta), Alex (Ariel Winter, més joveneta però amb diferència la més aplicada i intel·ligent) i Luke (Nolan Gould, el petit, que probablement és el més ximple i sonat de la sèrie).

Tots ells resideixen a Los Angeles i viuen situacions d’allò més divertides, que en les pràcticament dues temporades senceres que porta la sèrie (encara falten un parell de capítols) no han abaixat excessivament el nivell però sí que mostren cert cansament i manca de grans noves idees. Jo continuo passant-m'ho bé veient cada nou capítol, i en aquesta segona temporada hi ha hagut unes quantes situacions que m'han fet riure fins i tot en veu alta, cosa excepcional en mi quan estic sol, però fa temps que estic segur que la sèrie no es pot estirar gaire, i ni parlar-ne de les 10 temporades de Friends o les 11 de Frasier, per posar dos exemples de sitcoms de grandíssim èxit. 


Finalment, per als amants de le estrelles convidades, a Modern Family hi podem trobar, per exemple, l’Edward Norton, en Nathan Lane, l’Elizabeth Banks o en Chazz Palminteri. 

Aquesta entrada està basada en l'article que vaig publicar originalment al descontinuat portal Multivers.cat 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails