Menú

dimecres, 15 de gener de 2020

Lectures: El marido de mi hermano

A aquestes alçades segur que n'heu sentit a parlar, perquè ha estat un manga molt lloat, tant pel públic com per la crítica, i ha rebut diversos premis, però bé, el cas és que l'he llegit, no he trigat gaire en fer-ho des que es va publicar -cosa atípica en mi-, i volia parlar-ne.


El marido de mi hermano, en japonès Otôto no otto, amb una curiosa sonoritat, es va publicar a la revista de seinen mensual Monthly Action de 2014 a 2017 i va ser recopilada en quatre volums, tot i que l'edició que ens ha arribat en castellà amb el segell de Panini Manga aprofita el format a què tant s'ha aficionat l'editorial darrerament amb el còmic japonès i es presenta en dos llibres de mida més aviat gran i amb gruix doble.

Escrit i dibuixat per Gengoroh Tagame (1964), pseudònim del que es considera l'autor de manga de tema gai més important, aquí fuig del sexe explícit amb què va adquirir la fama en el gènere i ens explica una història per a tots els públics que ha estat tot un èxit i que segurament és de les millors coses que ens han arribat darrerament.


La premissa és l'arribada d'en Mike, un home canadenc, a casa dels Origuchi, una família monoparental formada per en Yaichi i la seva filla Kana. I els visita perquè són la seva família, després que es casés, al seu país, amb en Ryôji, el germà bessó d'en Yaichi.

Però, malauradament, en Ryôji ha mort fa poc i en Mike ha decidit dur a terme tot sol el viatge que havia dit que faria amb el seu difunt marit per conèixer la seva família japonesa, de la qual només li quedaven el germà i la neboda (els pares dels germans Origuchi van morir quan ells eren adolescents). 


El xoc cultural per a en Yaichi és doble, ja que a banda d'haver de tractar amb un estranger que, tot i que és profundament educat i parla japonès, se li instal·la a casa, no acaba de tenir clar què en pensa, de l'homosexualitat, ni sent còmode, al principi, amb veure en Mike com el seu cunyat.

A mesura que passen els capítols aquestes reticències es van esvaint -la nena no en té cap, i gràcies a la puresa de la ment infantil veu de seguida que dos homes es poden estimar i casar-se, així com també dues dones-, i en Yaichi es va relaxant més quan és amb en Mike i va comprenent l'amor que sentia pel seu difunt germà, alhora que és dolorosament conscient que quan va sortir de l'armari se'n va distanciar sense adonar-se'n gaire i això va fer que mai més poguessin tenir una relació normal de germans, problema ara irreparable.


Amb el còmic l'autor aprofita no només per explicar-nos una història commovedora, sinó que també fa pedagogia sobre l'homosexualitat a través tant d'articles que s'intercalen entre alguns episodis com de situacions de la mateixa història, com ara converses i reflexions en alguns moments filosòfiques dels personatges.

Es nota una evolució en el guió, en aquest sentit, perquè aproximadament la primera meitat es dedica a aquesta pedagogia i a mostrar situacions anecdòtiques, mentre que més endavant la trama agafa un to més personal, punyent i dramàtic. 

La lectura de tot plegat és ameníssima, i la simplicitat del dibuix també fa que no ens entretinguem gaire contemplant-lo. No és res de l'altre món, però tampoc no el podem anomenar simplement funcional. 


El marido de mi hermano és una història sobre la família, els diversos tipus de família que hi pot haver i hi ha, i tot i que potser no resulta sorprenent per a algú de ment oberta que visqui en un país occidental més o menys avançat, posat en el context japonès adquireix més importància.

Sigui com sigui, es tracta d'una història molt bonica, molt emotiva i amb algun moment per a deixar anar la llàgrima, si hi som propensos, o per notar un nus a la gola si no és el cas. Absolutament recomanable. També se n'ha fet una adaptació d'imatge real en tres episodis.





1 comentari:

  1. As stated by Stanford Medical, It is indeed the one and ONLY reason this country's women live 10 years more and weigh an average of 19 kilos less than we do.

    (And by the way, it is not related to genetics or some hard exercise and EVERYTHING around "HOW" they eat.)

    P.S, What I said is "HOW", and not "WHAT"...

    CLICK this link to reveal if this quick questionnaire can help you discover your true weight loss possibility

    ResponElimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails