Sèries: Wellmania (primera temporada)

A mi, que m'agraden els idiomes i els accents o dialectes, n'hi ha un de l'anglès que tradicionalment m'ha costat identificar o diferenciar del britànic -no perquè sigui difícil fer-ho, sinó perquè no estic gaire acostumat a sentir-lo-, però que gràcies a la sèrie de què parlaré avui em penso que ja no em tornarà a donar problemes.

M'adono que és el primer cop que veig una sèrie australiana en versió original, i he pres nota de com parlen, però el cas és que avui és el torn de comentar una nova sèrie de Netflix que, per cert, ofereix subtítols en català a la plataforma d'streaming.

Wellmania és una creació de Brigid Delaney i Benjamin Law, i es basa en un reportatge de la primera sobre bé, això, el wellness, el benestar. 

Ho fa amb una barreja de comèdia i drama protagonitzada per una periodista que, just després de rebre l'oferta professional més interessant de la seva carrera, veu com tot plegat se'n va a pastar fang per culpa dels seus mals hàbits.

És l'Olivia "Liv" Healey (Celeste Barber), crítica gastronòmica del The New York Times que torna a casa uns dies per participar al 40è aniversari de la seva millor amiga, i després d'un primer dia accidentat, en què fa el número a la festa i també li roben la bossa amb la green card -que li permet treballar als Estats Units sense ser-ne ciutadana-, es desmaia al consolat estatunidenc de Sídney.

Quan es desperta li diuen que ha estat pels alts nivells de colesterol que té, i que els haurà de rebaixar si vol tornar a intentar obtenir la nova green card l'any següent, però ella declara que els rebaixarà en quatre setmanes.

No és perquè s'espanti especialment per la salut que s'ha regalat a si mateixa després de dècades de beure, drogar-se i sortir de festa, sinó perquè l'esperen al nou programa de televisió que li han ofert copresentar, però el cas és que la Liv intenta dur, de sobte, una vida radicalment més saludable que la que duia, cosa que esdevé força difícil.

En aquest temps que passa "confinada" al seu país natal, però, també aprofita per posar-se al dia, per exemple, amb la seva amiga, l'Amy Kwan (JJ Fong), també periodista i, en el seu cas, casada i amb fills, que té els seus propis problemes. En aquest sentit, sorgeixen friccions per culpa de la personalitat egocèntrica de la protagonista.

També, com és natural, passa temps amb la seva família, allotjant-se a la que havia estat casa seva. Aquesta família la completen, després de la prematura defunció del pare quan ella era adolescent, la mare, Lorraine (Genevieve Mooy), i el germà, en Gaz (Lachnan Buchanan, vist a Station 19).

Queda clar que la Liv és l'ovella negra de la família, i no per la contraposició entre la vida que duu ella i la feina d'entrenador de gimnàs que fa el seu germà, sinó per l'esmentat egocentrisme d'ella, exemplificat greument en la voluntat de no anar al proper casament d'en Gaz perquè, tot i que falta poc per al gran dia, no encaixa amb el seu calendari.

En aquest temps que s'ha de passar a Austràlia, la Liv també farà noves coneixences, com l'Isaac (Alexander Hodge), exesportista que va al gimnàs d'en Gaz i que coneix quan intenta posar-se en forma de manera maldestra.

Mentre s'està a Sídney, la Liv aprofita per treballar i escriure articles basant-se en el procés que està vivint, però en realitat no només experimenta una transformació dels hàbits alimentaris i de salut en general, sinó que també reconnecta amb el seu passat i el seu país, tot i que no mostra cap intenció de prendre-s'ho amb calma i té tota la pressa del món per ser considerada apta per tornar als Estats Units, cosa que té la metgessa del consolat fins als nassos.

De moment hem tingut, doncs, un tast d'aquesta nova sèrie que espero que tingui almenys una segona temporada, perquè acaba amb un cliffhanger, però trobo que té un equilibri adequat entre el missatge de conscienciació respecte als hàbits saludables -que no fa tuf, en cap cas, de propaganda- i la comèdia amb què presenta les situacions, amb unes interpretacions en general solvents. Li seguirem la pista.