Lectures: El fill del perruquer

Ja vaig amenaçar fa uns mesos, a la ressenya d'A dalt tot està tranquil, que no seria l'última novel·la que llegiria del seu autor. De fet, abans d'aquella l'havia descobert per la seva obra més recent, però em vaig estimar més començar per la primera, que em va agradar molt, com ja vaig dir.

Avui ha arribat el torn, però, del llibre que em va cridar l'atenció i em va fer interessar pel senyor Gerbrand Bakker, que a més ha superat les expectatives que es van crear el dia que en vaig llegir la sinopsi de contraportada.

El fill del perruquer és una novel·la publicada originalment en neerlandès l'any 2022 amb el títol de De kapperszoon, i el seu protagonista, que viu a Amsterdam, als Països Baixos, es dedica a un ofici de tradició familiar, com suggereix el nom del llibre.

Amb la particularitat, però, que no va conèixer el seu pare, que viatjava a bord d'un dels avions implicats en l'accident de l'aeroport de Tenerife de 1977 quan ell era al ventre de la seva mare. Ara, a la trentena llarga, en Simon s'ha començat a interessar més que mai per les circumstàncies que van envoltar aquell tràgic moment de la història de la seva família, perquè la seva mare, l'Anja, que té un caràcter força peculiar, s'ha esforçat sempre a fer com si allò no hagués passat mai, en no voler-ne parlar amb el seu fill ni de petit ni a l'actualitat i en no donar excessiva importància al fet que no s'arribés a identificar mai el cadàver del seu marit, com va passar amb tants altres.

En Simon ha heretat, doncs, la perruqueria, però del seu avi, en Jan, que encara viu, i a diferència d'ell, que va batejar la perruqueria com a Chez Jean per donar-li un toc glamurós i la va convertir gairebé en un centre social, s'ho pren amb molta calma: agafa pocs clients i no cada dia, perquè no necessita gaires diners en viure sol i en un pis, a dalt de la perruqueria, que abans era del seu avi -que ara és en una residència- i pel qual no ha hagut de pagar res. 

A mesura que la història avança, som testimonis del dia a dia d'en Simon i la relació que té amb els familiars que conserva, alguns clients, els nanos amb discapacitat intel·lectual que coneix a la piscina on ajuda la seva mare a fer-los cursets, i fins i tot amb un escriptor sospitosament similar al propi autor, en el que és la nota d'humor d'una novel·la de to costumista i en alguns punts força malenconiosa, amb un esment especial a les pàgines dedicades al desaparegut Cornelis, el pare, que m'han agradat moltíssim.

Bakker torna a presentar, amb El fill del perruquer, un relat de frases curtes, diàlegs àgils, situacions quotidianes, realisme, reflexió i un protagonista solitari i amb complicades relacions amb els seus progenitors, com ja havia vist a A dalt tot està tranquil, i malgrat que el final no acaba d'estar tan tancat com a mi m'agradaria, vull pensar que té la intenció que el lector faci hipòtesis sobre possibles desenllaços i, superat un primer moment de perplexitat, he après a trobar-li el què.

Sigui com sigui, i sense haver llegit encara les altres tres obres seves que tenim en català gràcies a Raig Verd i una excel·lent traducció de Maria Rosich, em fa l'efecte que aquest senyor està esdevenint un dels meus escriptors preferits, amb trets que si algun dia em poso a escriure de debò segurament es veuran reflectits.