Fa força temps que vaig tenir l'ocasió d'adquirir a un preu immillorable la col·lecció sencera de Bola de Drac en edició definitiva, però l'estic llegint a un ritme que fa vergonya. M'adono que fa més d'un any que vaig fer la ressenya del tercer dels 34 volums d'aquesta edició, i no vull que passi tant temps fins al proper, però de moment aquí tenim el meu comentari sobre el quart volum, que té unes quantes pàgines a tot color i unes quantes més amb acolorit parcial.
Havíem deixat el repàs en un moment de màxima tensió de la segona semifinal del 21è Gran Torneig de les Arts Marcials, en què en Goku era a punt de rebre un terrible cop d'en Nam que l'havia de deixar inconscient, i el quart volum ens ofereix el desenllaç de tot plegat, a més de l'inici de la saga de la Cinta Vermella, com resumeix perfectament aquesta portada feta expressament per a l'ocasió (com totes les d'aquesta edició) pel mestre Toriyama.
En Goku, dèiem, rep un cop brutal al coll i en Nam diu a l'àrbitre que no cal que compti, que no es despertarà en uns dies, però en Goku és en Goku i al cap d'uns segons s'aixeca i contraataca amb una estratègia que s'empesca i que fa caure el seu rival fora de la pista, cosa que dóna lloc a la gran final contra en Jackie Chun, àlies del Follet Tortuga.
Al mig, però, hi ha un intercanvi de favors: en Mutenroshi s'assabenta que en Nam participava al torneig per tal de guanyar diners i dur aigua al seu poble i li ofereix una càpsula hoi-poi que és un dipòsit d'aigua. Li assenyala un pou, i això em planteja dues preguntes: es pot encapsular un dipòsit d'aigua ple? I... se suposa que en Nam ha d'omplir el dipòsit que ha de subministrar aigua al seu poble durant molt temps amb la galleda del pou? En fi, a canvi en Mutenroshi demana a en Nam que es disfressi de Follet Tortuga per tal d'escampar les sospites que hi ha sobre la identitat d'en Jackie Chun.
I ara sí, té lloc la gran final del torneig, un combat apassionant entre un mestre i un alumne que no sap que s'enfronta al seu mestre, que participa en aquesta competició amb l'únic d'objectiu d'impedir que els seus deixebles la guanyin i se'ls pugin els fums.
A la sèrie el combat va durar bastant, però com acostuma a passar al còmic tot va força més ràpid, no allarga les escenes innecessàriament i ens ofereix, tot i així, moments mítics com el primer xoc de kamehame-ha, en Goku volant amb la cua per tal de no sortir de la tarima, l'atac del borratxo d'en Jackie Chun (indubtable referència a la pel·lícula Drunken Master d'en Jackie Chan) i el de la ràbia d'en Goku (un joc de paraules que en català no té sentit) o la hipnosi que adorm en Goku i que la Bulma desfà cridant en Goku a taula.
Tot i així possiblement el moment més recordat és el de la transformació en mico gegant d'en Goku mentre en Jackie Chun el té immobilitzat amb un raig i, de sobte, veu la Lluna plena. Oportunament al combat de quarts de final contra en Gyran la cua, que en Puar li va tallar a la saga d'en Pilaf, li havia tornat a sortir.
Això fa que en Jackie Chun aparentment destrueixi el satèl·lit (cosa que tindrà conseqüències de cara al 22è Gran Torneig de les Arts Marcials) per tal de tornar en Goku a la normalitat, i ja entrem en la recta final del combat, que es resol per una simple qüestió de diferència d'alçada.
De fet, és una de les coses més versemblants que trobem en aquest combat, si bé la seva resolució s'aguanta pels pèls: hi ha un doble KO que fa que l'àrbitre estableixi que el primer que s'aixequi i digui "He guanyat jo" amb un somriure sigui el campió. I com ja sabem és en Jackie Chun qui ho aconsegueix, però com és que tots dos contrincants estan tan i tan cansats, fins al punt que gairebé ho estan al mateix nivell i no es poden aixecar? I com és que, si en Goku pràcticament no ha tocat en Jackie Chun amb el seu cop de peu, el vell també té tantíssims problemes per alçar-se?
Després del torneig en Goku decideix viatjar pel món per tal de recuperar la bola de drac del seu avi, la de les quatre estrelles, però el radar de la Bulma no especifica quin és cadascun d'aquests objectes tan desitjats que apareixen a la pantalla, de manera que l'aventura no s'acabarà fàcilment.
Només començar en Goku troba una gent que també està buscant les boles i que és ni més ni menys que l'Exèrcit de la Cinta Vermella, liderat per un general malvat i temut per tots els seus membres i, pel que sembla, també per part de tots els altres exèrcits del planeta, que no hi fan res. En Goku de moment se'ls espolsa amb facilitat i només vol trobar la seva bola, com demostra quan es desempallega del Coronel Silver sense gaire esforç, malgrat que abans perd el Núvol Kinton per culpa d'un bazooka.
Però evidentment la cosa no podia continuar així i quan torna a provar sort amb la segona bola ja és un personatge que la Cinta Vermella comença a témer i se li compliquen els reptes: al poble nevat on coneix la pèl-roja Suno en Goku haurà de rescatar l'alcalde, presoner a la Torre d'Acer, i implicar-se personalment en la lluita contra l'exèrcit malvat.
Aquell lloc el dirigeix el General White (tot i que en aquesta traducció l'anomenen "Blanc" i, de fet, que sigui "general" entra en contradicció amb l'existència del líder suprem, el General Red), però primer el veurem enfrontar-se al Sergent Metàl·lic, la reconeguda versió d'en Terminator de l'Akira Toriyama, però el millor encara ha d'arribar. De tota manera la saga de la Cinta Vermella és probablement la que menys m'agrada de tot Bola de Drac, però em ve de gust tornar a llegir com continua i, a més, conté moments que valen la pena com ara els combats contra en Tao Pai Pai o el torneig de la Baba la Vident (que de fet passa just després). Tot arribarà.
